Visca les externalitzacions!!!!!!!

Dones i homes de la neteja van passar el dia 7 de març la nit a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar millores laborals. Una vintena de membres d’aquest col·lectiu, que és majoritàriament femení, va fer nit davant el palau Generalitat. Denuncien que cobren de mitjana uns 750 euros al mes. Això en el cas que aconsegueixin que els contractin per vuit hores. La majoria han de treballar a diverses empreses per poder arribar a aquest sou, i això els fa molt difícil compatibilitzar feina i família.

Fent trasllat a casa nostra, la nostra corporació amb els socialistes al capdavant van adjudicar la neteja dels edificis públics i les escoles a l’empresa Clece, un per un import de 592.027 euros a l'any.

L'empresa Clece SA és una empresa nacional. Des de fa uns anys està guanyant molts concursos de l'administració pública entre elles la nostra . Guanyar aquests concursos els està suposant uns beneficis de milers de milions d'euros, ja que quan es concedeixen les contractes no es pregunta a l'empresari quant destinarà als beneficis i quant al treballador, es limiten a agafar la millor oferta. Aquesta empresa és una de les quals pitjors contractes tenen per als seus treballadors. Contractes precaris, temporals que es fan interminables, cada mes hi ha errors en les nòmines, les hores extres es paguen a 5 euros el que després de llevar-li el 14 % d'IRPF es converteixen en regalets que li fan a l'empresa, encara que en el conveni aquest que ells nomenen tant, marca que les hores extres s'han de pagar a 13 euros. El personal que hi ha destinat per a cada centre en els quals netegen és insuficient, per tant tenen una sobre càrrega de treball que no està d'acord amb el salari. Els dies personals no es cobreixen.. Han de suplir amb el seu treball i el de la companya absent. Moltes es queixen que no poden fer els fons en condicions, però és igual, perquè aquí el que preval és que sembli que els centres estan nets.
Ja hem tingut coneixement de queixes d’aquestes treballadores, i del trasllat de les seves reivindicacions davant del nostre batlle, els qual les obsequia amb una palmadeta a l’esquena, fent omissió de la seva corresponsabilitat.

L'espiral del silenci o l'últim recurs d'un mal govern

El passat 21 de setembre de 2009 els ecosocialistes vàrem trametre mitjançant entrada a registre a l’ajuntament queixa sobre els espais que destina el nostre plural mitjà de comunicació local en l’apartat Opinió i que a data d’avui encara espera resposta.

Fem transcripció entrada a registre núm. 2009/11576de data 21 de setembre de 2009 a l'atenció del consell de comunicació de l'ajuntament de Castellar;

Exposa:
Aquesta secció local va rebre mitjançant correu electrònic el passat dia 28 d'agost el següent correu:

"Bon dia a tots i a totes,

Passat el període de vacances, tornem a la càrrega. Us recordo que esperem els vostres articles pel pròxim setmanari que sortirà publicat el 4 de setembre.
Com ja heu observat al llarg de les darreres setmanes, la secció d'opinió ha experimentat alguns canvis. A la part dels articles, l'espai s'ha vist reduït per poder insertar una mitja plana de publicitat i així esponjar la resta de seccions. Per tant, en aquest espai només s'hi ubicaran els articles dels partits amb representació al ple de l'Ajuntament.
La resta d'escrits de partits que no tinguin representació, plataformes o institucions s'ubicaran a la secció de la bústia amb un màxim de 15 línies per carta.
Gràcies a tots/es per la vostra col·laboració,
L'Actual "

En primer lloc fer esment mitjançant documentació que s'adjunta que aquest nou criteri ja es va dur a terme el l'edició del 24 de juliol al 30 de juliol de 2009, on per sorpresa ni previ avís varem veure com la nostra nota passava sense previ avís a la secció "Bústia".
D'altra banda creiem que aquest nou criteri d'inserció de notes en la secció d'opinió, només afecta a la nostra formació política amb una intencionalitat clara de fer menys visible a la nostra formació amb una acotació en l'extensió màxima dels l'escrits de 15 línies .
Un altra fet a tenir en consideració per aquest Consell ha d'ésser el fet que el correu en que es fa esment explícitament que en la secció Opinió només es publicaran els articles dels partits amb representació al ple de l'ajuntament, va directament adreçat a la nostra formació, única formació que ara per ara tramet escrits a aquest mitjà, i que actualment no disposa de representació al ple de l'ajuntament.
El que ens sobte més és d'incompliment d'aquests nous criteris d'inserció per part de la redacció de l'Actual, en edició del passat dia 18 de setembre, la nostra sorpresa és trobar una nota a l'apartat Opinió del Senyor Antonio Castillo que no signa sota cap formació política aquest escrit i que no ens consta en el seu escrit actuï en representació de cap formació política, i sí ens sembla en representació d'una entitat municipal.
També volem manifestar la incongruència inserir les cartes amb il·lustració adjunta de Marta Busquets el 4 de Setembre i de Rita Huybens el dia 18 de setembre sense complir els criteris abans esmentats, ja que tampoc son persones que representin o que signin com a representants de cap formació política amb representació al ple de l'ajuntament.
És per aquest motiu i donat que entre les competències del Consell de Comunicació té les competències de vetllar per la neutralitat, pluralitat i objectivitat i transparència de les informacions dels mitjans públics municipals i pel respecte als drets i les llibertats, llibertat que criem queda coartada per aquesta instrucció mitjançant correu electrònic de la redacció de l'Actual i que afecta directament a la nostra formació que representa el a sota signant,
Demana
Que el Consell de Comunicació quedi assabentat d'aquest nou criteri que vulnera i coarta la nostra llibertat d'expressió així com d'incompliment reiteratiu en els números posteriors d'aquesta instrucció per la mateixa redacció de l'Actual.
D'altra banda sol·licitem còpia de l'acta de la propera reunió on es doni resolució a aquesta queixa, queixa que serà tramesa al Síndic de Greuges en la mateixa línia.

Som coneixedors que el passat mes de febrer es va convocar el Consell de Comunicació i segons em pogut observar per repliques i contrarèpliques els participants en el debat es van embrancar en la definició de les seves ideologies. Obviant una demanda que volia fos tractada en aquest Consell de Comunicació, i que encara espera resposta. És aleshores quan reflexiono i d’ençà de tot el que està passant puc manifestar que hi ha socialistes que em semblen molt indefinits, que diuen ser d’esquerres , o sembla ser que ho diu un carnet expedit des del carrer Nicaragua , però ho és sota pagament de quota , ja que les coses que fan (en aquest no han fet )a mi no em semblen de socialista, això d’obviar una demanda d’un partit com el nostre, que malgrat ara per ara no té representació al municipi, arreplega el sentiment de molts votants que van confiar en nosaltres i d’altres que s’afegiran al nostre projecte, és del tot menyspreable.
Això em fa pensar amb els socialistes Castellarencs i em quedo pensant en com li estan sortint de malament les coses a l’Ignasi. Ell que està destinant milers i milers d’euros al que anomena “comunicació” però que en realitat estant dirigits a que la gent tingui una determinada imatge del seu equip de desgovern, però ni així s’està sortint. Cada dia hi ha més ciutadans de Castellar que tenen clar que el socialisme i el PSC és una cosa, i una altra cosa molt diferent el que fa el nostre alcalde.
Ha arribat un moment, haig d’admetre-ho, que no sóc capaç de saber fins on arriba el seu nivell de consciència i capacitat d’anàlisi objectiu de la realitat, d’aquest desgovern Socialista

On anirem a recarregar?

Es recarrega a la nit, com un telèfon mòbil, tot just gasta 1,5 euros per cada 100 quilòmetres, no surt fum del tub d'escapament i el seu conductor es lliura de la vibració i els sorolls dels motors actuals. Els cotxes elèctrics no són ciència ficció: arribaran A Europa l'any que ve. Però el que falta, precisament, és tota una xarxa d'endolls i pals elèctrics que proporcionin autonomia als vehicles. En les cases, en les empreses, en els carrers.

Amb el cotxe elèctric es guanyarà en eficiència i sostenibilitat. En eficiència, perquè aquests nous vehicles rendeixen al 80% o 90%, mentre que l'eficàcia d'un motor de combustió se situa entorn del 20%. D'altra banda, l'energia total consumida pels vehicles prové en el 98% de productes derivats del petroli, pel que l'estalvi real anirà en funció de la procedència de l'electricitat que, segons els experts, podria ser renovable en major mesura. Estem segurs que el parc automobilístic elèctric contribuirà a absorbir la producció energètica renovable que actualment no encaixa en el sistema. Crear-lo no és tant un repte com una oportunitat perquè, com líders internacionals d'energies renovables, puguem facilitar l'operativitat del sistema".

A Castellar ja hem sol·licitat al nostre Alcalde una infraestructura pública de recàrrega al municipi. Amb aquesta missiva volem obrir un debat a totes les forces vives del nostre municipi a fi que tinguin en consideració la nostra demanda, que obre les portes a un municipi amb una major consciència sostenible.

La bustonització arriba a Castellar 2

Avui som noticia al blog "Sabadell ha de canviar" la política socialista de Castellar ja arriba a Sabadell.

http://sabadellhadecanviar.wordpress.com/2010/03/05/la-ciudad-de-los-reglamentos/#more-3924

HAGAMOS OTRO REGLAMENTO!

De las muchas tonterias innecesarias que el gobierno podía haber puesto encima de la mesa nos hemos encontrado el denominado “Reglament d’ús i accés als mitjans públics de comunicació d’àmbit local”.

El gobierno pretendía aprobarlo con el apoyo de una mayoría amplia. Finalmente sólo logró un voto de la oposición, el de ERC. Magí Rovira se dió por satisfecho con el compromiso de tener más espacio en la revista del PSC (que pagamos todos) llamada “Sabadell a prop”.

Entra en vigor una suerte de reglamento que, en el fondo, no cambia absolutamente nada. PSC y PP seguirán manteniendo el control de los medios y seguiremos viendo a Bustos por todas partes, que es de lo que se trata. Tiene su gracia la cosa. Se pasaron por el forro los acuerdos del pleno, por ejemplo, en el asunto de Sant Oleguer y esperamos que cumplan ahora un acuerdo que no representa absolutamente nada. Esta es la ciudad de las normas y los reglamentos, de los estudios y los informes. Y una vez creados, al cajón.

Si el gobierno hubiese querido democratizar de una vez los medios públicos, debería abordar la cuestión con seriedad.
Por ejemplo empezar cumpliendo la ley en lo que refiere a Ràdio Sabadell. Ya contamos aquí hace meses que el gerente de la emisora local, Josep Abellán, fue nombrado hace un año y medio de forma irregular. Por lo tanto, puede cuestionarse perfectamente cualquier decisión que haya firmado una persona que legalmente no podía haber accedido al cargo. Según la llei de l’audiovisual vigente en Catalunya, para ser nombrado para ese cargo un Consell Consultiu cuya composición nada tiene que ver con el que aquí existe ahora, debiera haber presentado varios candidatos en función de sus méritos. Esa propuesta debiera haber llegado al Pleno y allí haber sido aprobado por, al menos, una mayoría de dos tercios. Demasiado trabajo. Mucho más fácil que el candidato sea designado desde la alcaldía, donde vas parar.

Y esa es sólo una de las irregularidades. Hay muchas más pero no volveremos sobre ellas. Aunque es irónico que la ley exija que la radio tenga un reglamento que la regule y ese no exista, y sin embargo ahora hay un documento absurdo que nace sólo para justificar los atropellos del gobierno municipal para su radio, su revista y su programa de televisión. Mientras tanto seguiremos vieno las apariciones del alcalde en todo el resto de programas de Canal Català, incluida la carta de ajuste, si existiera. Que menudo es.

Mientras las cosas andan así en Sabadell sólo tenemos que desplazarnos un poco e ir a Castellar para ver como se han sorteado allí las exigencias de la ley. ¿Que las reglas para ser director de la radio se ponen muy complicadas? Pues nada, hacemos unos pequeños arreglos y asunto resuelto.

Me cuentan que estaba previsto un concurso para la plaza de director de esa emisora. Pero que en el último minuto se han hecho unas modificaciones en las bases y ahora ya no se busca un director, sino un “cap de comunicació” que cuente entre sus funciones la gestión de ese medio. Las quejas de la oposición no han sido pocas. Especialmente porque aseguran que esa plaza está prevista desde el primer dia para un periodista de Sabadell, Julià Guerrero y que se ha creado a su medida. Y todo eso, según estos grupos aseguran, sin que la plaza estuviera prevista en la plantilla, sin que hubiera presupuesto para ella y sin que el plan de saneamiento que tiene el ayuntamiento a causa del déficit del 2009 lo permita.
Me cuenta una persona de Castellar que Guerrero, conductor desde hace tiempo de un programa de Ràdio Sabadell, y antes ya responsable de comunicación en el anterior gobierno de Palau, llegará al nuevo cargo con el apoyo de Bustos. No puedo decir que me sorprenda. Ya sé del trabajo reciente de este periodista en el gratuito Asabadell, aunque lo cierto es que siempre me habían dicho que había sido, en otros tiempos, un crítico de la cosa bustista. Claro que todas las cosas cambian y todo está mucho mejor ahora, claro.

En cualquier caso, felicidades a los agraciados y el resto a seguir de espectadores de todas las maniobras que quieran. Si nadie impone que se cumplan las leyes cuando estas, además, son tan claras, quizás es que tenemos un poco lo que nos merecemos.

On està la política de Recursos Humans a l'ajuntament?

Ens consta que l’equip de govern i la secció sindical de CCOO a l’ajuntament durant aquesta legislatura han estat endegant les negociacions per implantar la valoració de llocs de treball (VLT) per la plantilla de la corporació, consistint en l'anàlisi i descripció de les funcions assignades als seus ocupants per tal de situar cada lloc en una escala ordenada que, en la majoria de casos, constitueix la base del sistema de remuneració d'una organització. Valoració que desconeixem si finalment ha sigut implantada, però el que si podem afirmar que estigui o no implantada hi ha una proposta per part de la Diputació que ha de ser tinguda en consideració.

En relació a la nova plaça de Director de Radio Castellar visualitzem, d’acord amb les bases de la convocatòria unes tasques que fins ara no estaven assignades al director la radió, assumint competències de cap de comunicació.

El que podem afirmar es que la Diputació de Barcelona, encarregada d’aquests processos de Valoracions de Llocs de Treball, dibuixen un primer document sobre l’estudi organitzatiu i propostes de millora adreçades a l’Equip de govern. L’estudi posterior es bassa amb unes fitxes per cada lloc de treball que han d’assignar la descripció de les seves competències dintre de l’organigrama i les seves tasques funcionals. El que no entenem és aquest canvi d’assignacions en aquesta plaça, i ens preguntem si ha hagut una modificació en dita fitxa assignant competències i atribucions d’aquesta plaça que ha sigut recentment coberta i que de ben segur la Diputació no va tenir present en el moment de realitzar la corresponent Valoració de Llocs de Treball.

Moltes preguntes queden ara pendents de resoldre, en relació a la presentació d’al·legacions per part de CiU a les bases de la convocatòria del Director de la Radio, però escoltant el debat polític d’aquesta setmana on és parlava d’aquest tema, sembla ser que l’equip de govern, ja ho té tot enllestit, discurs musical, valoració personalitzada, funcions segons convingui, quantitats econòmiques segons de qui es tracti, i un pacte temporitzat segons conveniència de la corporació.

D’altra banda algun il·luminat aquest dies instava a que més d’un es llegís l’EBEP (Llei de l’Estatut Bàsic de l'Empleat Públic) , a aquest personatge m’agradaria fer-li saber i tornant a la plaça a dalt esmentada que existeix una cosa que és la carrera professional o sigui la promoció interna en l’àmbit de la funció publica que es defineix com el conjunt ordenat d’oportunitats d’ascendir i expectatives de progés professional conforme als principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i que vostès amb aquesta convocatòria passen pagina a cop d’autoritat , em sap greu afirmar que amb aquesta decisió l’ajuntament denota que li manca un model organitzatiu, no aporta cap proposta homogènia de racionalització dels serveis ni cap element que serveixi per reconèixer la professionalitat dels treballadors d’aquesta corporació.

Aquesta és la seva aposta per una funció pública de qualitat i al servei de la ciutadania.

ICV insta a l’ajuntament a implantar “electrolineres” a Castellar

Les grans marques d'automòbils treballen a ple rendiment per a posar en el mercat models de cotxes elèctrics: nets, ecològics i energèticament més sostenibles. El problema serà on repostar a Castellar

És per aixó que els ecosocialistes demanen que l'ajuntament inici els contactes amb les empreses privades del sector a fi de planificar la futura però imminent necessitat d'una infraestructura pública de recàrrega al municipi. Cal fer esment que Castellar és un punt de pas de molts vehicles i un dels pocs municipis on es poden trobar fins a cinc benzineres de diferents empreses de subministrament de carburants.

Per la responsable dels ecosocialistes a Castellar , Eva Clariana , és necessari que aquests punts de recarrega estiguin en el carrer perquè «es visualitzin: el vehicle elèctric és una alternativa eficaç, però perquè sigui real necessita incentius». Per aquest motiu cal avançar-se abans fins i tot que hagi demanda: que quan els ciutadans comencin a comprar-se cotxes elèctrics, tinguin «electrolineres» on repostar. «Que sigui cada vegada més fàcil trobar punts de recarrega, o donar per fet que una nova instal·lació ha de contar amb aquestes prestacions», afegeix.

L'objectiu és que en un termini d'un any l'ajuntament hagi estudiat el mercat per a saber quin ha de ser el model a oferir. L'expansió de l'ús d'aquests motors, és imminent: ja es treballa en millores en la velocitat de recarrega -ara entorn de les 6 hores- i en més autonomia -fins a 500 quilòmetres.

A Castellar els vehicles elèctrics tenen una reducció del 50% en l'impost de circulació, però aquest incentiu no és suficient si el potencial usuari dels nous vehicles elèctrics no visualitzen punts de recarrega al municipi. ICV vol alertar a l'equip de govern de l'imminent l'eclosió d'aquests vehicles, ja que gairebé tots els fabricants d'automòbils assagen en l'actualitat amb models elèctrics, que trauran al mercat entorn dels anys 2010 a 2013 . I amb durades de càrrega que variaran entre 6 hores - si es realitza amb endoll domèstic- a uns 30 minuts -amb endolls d'alta potència.

Davant d'aquesta fet l'Ajuntament i les empreses privades ja han de començar a treballar i aprofitar el Pla Movele del Ministeri d'Indústria, per tal que sigui una realitat aquesta proposta, quan ja a hores d'ara ja estem detectant la necessitat.

Una altra moció que no veurà la llum a Castellar

Instem a obrir una reflexió a tots els grups municipals sobre el que representa aquest dia per a totes les que hem lluitat per assolir els nostres drets....

MOCIÓ PEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES PER UN NOU MODEL ECONÒMIC ECOLÒGIC I EQUITATIU

Malgrat viure una crisi centrada en els sectors de la indústria, la construcció i les finances, majoritàriament masculins, en el nostre país, a dia d’avui, hi ha 2.400.000 dones ocupades menys que homes; la taxa d’activitat femenina és 17 punts inferior i la taxa d’atur és també més alta per les dones que pels homes. A més, en termes qualitatius la desigualtat laboral s’eixampla, ja que les dones acumulen més contractació parcial i més contractació temporal i alhora existeix una flagrant discriminació salarial. A Catalunya, l’any 2008, el risc de caure en la pobresa era per a les dones d’un 18%, i per als homes d’un 15% (després de les transferències socials). Per tant, si bé aquesta crisi perjudica els sectors ocupats majoritàriament per homes, la realitat és que tenim un mercat laboral que perjudica les dones.

Atès que un sistema de serveis de benestar insuficient deixa la cura en mans de les famílies i això, en la majoria dels casos, significa en mans de les dones. El nostre país es troba a la cua d’Europa pel que fa a despesa pública en serveis de benestar. Això és visible, per exemple, en el personal que treballa al sector públic (Espanya 14,6% - UK 20,2% - Suècia 34,4% ); i és especialment visible en el personal dedicat a la cura de les persones, que és la base del benestar.

Atès que l’oportunitat del moment present és la de provocar un gir cap al benestar quotidià com a font de riquesa econòmica i de sostenibilitat ambiental i social. Avançar cap a una economia més eficient econòmica i ecològicament i inclusiva socialment.

Atès que les empreses mediambientals i tota l’economia reconvertida cap a un nou model verd, com a empreses de futur, no poden reproduir la desigualtat de gènere present en la vella economia productiva. Avui ja es pronostica que la majoria de treballs verds sorgiran en el camp de la construcció, la indústria i l’enginyeria on la representació femenina és significativament baixa. Cal treballar perquè el nou model econòmic sigui un model millor pel que fa a l’equitat, en cas contrari, l’economia verda exclourà les dones tal i com ja està passant avui.

Atès que cal posar la cura de les persones en un lloc central del nou model econòmic. El sector del servei a les persones té tres grans avantatges en relació als reptes de l’economia del futur, perquè és molt intensiu en treball, perquè és poc intensiu en consums energètics i materials i perquè genera llocs de treball no deslocalitzables. A la vegada, aquest és un sector fortament feminitzat, tant a l’economia formal com a la submergida i a la no monetaritzada. És, també, un sector clarament subdesenvolupat en el nostre país - en relació a la UE-15 - i en aquest sentit podem parlar d’un dèficit històric. És, a més, un nínxol de creació d’ocupació infrautilitzat.

Atès que és responsabilitat de l’Administració Pública garantir la igualtat d’oportunitats de la seva ciutadania. Això implica crear mecanismes correctors de les desigualtats estructurals i culturals. De la mateixa manera, és tasca de l’Administració garantir l’accés de tothom a les eines bàsiques de funcionament, com és avui la tecnologia.

L'AJUNTAMENT DE CASTELLAR DEL VALLÈS ACORDA:

1er. Instar a que la reconversió de sectors tradicionals - com la construcció o l’automòbil - inclogui com a objectiu estratègic la feminització d’aquests llocs de treball

2n. Demanar que en les apostes per la formació especialitzada es potenciï la presència de dones. Que, a més, existeixi una política de quotes reservades a la formació que combatin la segregació horitzontal (quotes femenines en sectors masculinitzats i a l’inrevés).

3er.Potenciar l’autoocupació femenina en les polítiques de promoció econòmica mitjançant microcrèdits per a dones emprenedores que potenciïn els sectors ambientals. En el mateix sentit, el sector públic pot jugar un paper d’aval d’aquests negocis davant la banca privada.

4rt. Fer una crida a la resta administracions públiques perquè garanteixin condicions laborals i salarials dignes de les persones dedicades a la cura i que facin aflorar l’economia submergida, que manté moltes dones sota el llindar de la pobresa, sense drets laborals i fora dels circuits de l’Estat del Benestar.

5è. Demanar una ampliació de l’oferta formativa en els sectors vinculats a la cura.

6è. Incorporar en el Plans de Mobilitat Local la perspectiva de gènere a partit d'un canvi en les infraestructures per a una mobilitat sostenible i quotidiana. La configuració actual del sistema de transport és poc igualitària i generadora d’exclusió. El transport públic prima la mobilitat laboral sobre la resta de mobilitat quotidiana, deixant fora de les planificacions tota la resta de desplaçaments més relacionats amb la satisfacció de les necessitats personals i familiars.

FEBRER 2010