Fa molts anys que en una Vila d’aquestes contrades hi havia un batlle que desitjava ser transparent i equànime . Va preguntar als seus súbdits i als seus cortesans de partit i tots li van assegurar que no existia altre batlle més just que ell en molts quilometres de distància, però ell volia que tothom en fos partícip d’aquella gràcia que per divina providència li havia sigut transmesa.
Un dia aquest batlle va voler editar un ban municipal amb molts retrats seus, per tal que els camperols , botiguers i la gent de la seva vila observessin quin batlle més bondadós tenien i quantes coses feia per ells . Va pensar que necessitava que hi apareguessin també en aquest ban els botiguers dels diferents gremis , i així el ban arribaria al cor de molta més gent.
I es va posar a treballar, va encarregar a un súbdit a buscar alguna persona que s’encarregués del feixuc treball de anar a parlar amb els diferents botiguers i comerciants per tal que fessin aportacions al nou ban, que el bondadós batlle estava preparant per tots els vilatans.
Aquesta persona va engrescar a varis botiguers de diferents gremis a sortir en aquest ban, i ell a la vegada es quedava un petit percentatge d’aquell treball tant digne i honrat , i finalment el ban es va començar a repartir.
El digne servent que havia anat a parlar amb tots els botiguers, va demanar audiència amb el súbdit del batlle i fent-li una gran reverència li manifestar el seu interès de seguir fent aquell treball, i seguir complint amb el seu deure de fidelitat al bondadós batlle.
I així va ser com aquest vilatà digne i honrat, va decidir buscar a un retratista pels seus retrats, comprar pinzells i pergamins, mobles i cadires i traslladar-se del paller on tenia el seu petit negoci on rebia a comerciants, botiguers i a tota aquella gent que volia voluntàriament sortir on sortia el batlle bondadós, a un nou palauet a tocar de la casa consistorial on el batlle regia els destins dels seus vilatants. Tot semblava que li anava bé, ja s’havia fet un nom entre la classe benestant i intel•lectual d’aquella vila.
Però un dia una colla de gent que no veia aquell joc gaire net, va començar a esbrinar que aquell vilatà que feia ostentació davant de la gent benestant de la vila, no jugava del tot net.
Aquella gent va parlar amb un tal RAImon per tal que esbrines certes coses d’aquest vilatà que anant amunt i avall, de la casa consistorial al seu palauet, i parlant amb un i altres, havia començat a tenir un cert prestigi a la nova cort del batlle bondadós.
Quina tristor va tenir aquella gent quant va esbrinavar que la hisenda suprema del regne el buscava per desposseir-lo de tots aquells bens materials que havia anat acumulant mitjançant l’acte més cruel de tot el pressumpte l’embargament .......
Ara el batlle es queda sense servent que li faci dita tasca, ara es sabut de tota la cort que aquell fill prodig no pot passar comptes amb ell i que el Batlle es tindrà que fer càrrec de les deutes del seu servent.
