diumenge, 31 d’octubre del 2010

avui he descobert electoralia.cat




Què és electoralia i com funciona?Com funciona electoralia?

electoralia.cat és el primer portal en català dedicat única i exclusivament l’àmbit polític i que neix, a més, en un període electoral. Es tracta d’ un web de captació de dades en temps real de tot allò que està passant al voltant de les eleccions i a la xarxa, amb un punt d’ anàlisi i contextualització d’ aquestes mateixes dades que el portal s’ ha encarregat de captar, organitzar i jerarquiztar.

electoralia rastreja en temps real més de 500 blocs especialitzats, webs de mitjans de comunicació (generalistes i especialitzats), la xarxa social Twitter i diferents canals de Youtube i mostra tota la informació relacionada amb les eleccions als usuaris del lloc, sense filtres i en temps real. El motor de cerca, a més, jerarquitza i prioritza aquests continguts en funció de la seva rellevància qualitativa (paraules clau, focus d’atenció) i quantitativa (comentaris, RT, respostes, visites i visionats).

Tecnològicament s’han definit una sèrie de paraules clau que l’eina rastreja. El pas següent és replicar els continguts associats a aquestes paraules dins electoralia.

Els continguts es poden visualitzar en dos nivells. Un nivell principal o destacat en el qual es mostraran els continguts amb un major nombre de comentaris i interaccions d’usuaris a la xarxa; i un segon nivell on es veuran tots els continguts de la xarxa a temps real, com si fos el time line de Twitter.

Avui ja he vist arribar a través d'aquesta web les primeres visites des d'aquesta pàgina, molt interessant.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

L'aportació de l'Ajuntament de Castellar a les SICAV


Actualment la nostra aportació a les SICAV és a través de la UTE Castellar ( Rubatec i FCC de la Sra. Esther Koplowitz) mitjançant el contracte de neteja i recollida de residus per un import 2.075.000 euros l'any.

que és una SICAV?

1º Les SICAVs són un instrument d'evasió fiscal per a les grans fortunes, que ha estat creat expressament per a això per normes emanades del parlament espanyol, i per tant emanades del poble, encara que crec que el poble, en això, no ha tingut gens que veure.

2º Totes les normes creades relatives a SICAVs, tenen l'indiscutible propòsit, de facilitar aquesta evasió fiscal als grans patrimonis (aproximadament un gran patrimoni pot tenir de l'ordre de 20 Milions d'Euros).

3º Les SICAVs són institucions d'inversió col•lectiva, el parany està en què les utilitza una sola família a fi de manipular les dades i evitar el pagament d'impostos.

4º Totes les SICAVs, tenen una entitat gestora, que cobra per gestionar el fons. La forma en què eviten que vostè pugui participar lliurement en ella és posar uns preus molt alts de gestió. Així eviten intrusos.

5º La Societat Gestora, posa al servei de la família en qüestió, els 100 “*Mariachis” necessaris. podem dir-lis “testaferros.

6º Una vegada muntat l'invent, aquests patriotes, tributen solament un 1%, que l'hi han de cobrar aviat, perquè sinó també l'hi porten. La resta, l'altre 18% sobre el 99% restant, solament es cobra quan es procedeix al seu repartiment, cosa que mai fa…molt malament li haurien d'anar les coses… com tots sabem, el capitalista es dedica a acumular diners, i una vegada que ho acumula, li posa 7 claus, i d'allí no ho treu ni Déu.

7º A més les grans fortunes, no tributen en l'IRPF en exclusiva, sempre poden canalitzar o cap a l'IRPF o cap a l'impost de societats, i sempre ho canalitzen cap a on més els convingui en aquest moment per pagar menys imposats.

8º La forma de no pagar tampoc l'impost de societats és la següent: La família es dota de diverses societats controlades per ells mateixos, cosins, germans, tiets etc. entre ells simulen compres i vendes fraudulentes, de manera que, a 31 de Desembre el resultat de totes elles llança una perduda patrimonial i per això no han de pagar gens, ni en societats ni en IRPF.


Aquest any el secretari d’Estat d’Hisenda ja va deixar les coses ben clares: ni a les SICAV ni a les rendes altes se’ls hi tocaria la butxaca, no és de rebut tal estan les coses les SICAV, on inverteixen els més rics, tributin al 1% “chiringuitos” de grans fortunes personal o familiars

Los españoles más ricos,
según Forbes
Clasificación de multimillonarios mundiales 2010*
Patrimonio*
Patrimonio*
Amancio Ortega 20.500
Isak Andic 4.000
Rosalía Mera 2.800
Manuel Jove 2.000
Alicia Koplowitz 1.800
Esther Koplowitz 1.600
Florentino Pérez 1.500
José María Aristrain 1.450
Emilio Botín 1.400
Enrique Bañuelos 1.200
Juan Abelló 1.000
Alberto Alcocer 1.000
Alberto Cortina 1.000

*Es necessari un patrimoni de 1.000 mil·lions de dolars per a entrar a la llista.

dijous, 28 d’octubre del 2010

L'import de la "taxa de residus" a Castellar, de les més altes del Vallès Occidental




Que hauríem de pagar de taxa de recollida de residus?

Un cop calculat el cost total de la recollida de residus, en aquest cas el cànon d’eliminació i recollida de residus ( 1.412.000 € ), cal prendre una decisió política, en el sentit de determinar quina part d’aquest cost s’imputa als contribuents i quina part l’absorbeix el propi Ajuntament.

Davant aquest fet cal establir un percentatge que no “malmeti” en excés les economies familiars, però alhora sigui adequat a les necessitats financeres municipals. Des d’ICV ens decantem pels 2/3 i 1/3, és a dir, que els contribuents cobreixin dues terceres parts dels cost total del servei i l’Ajuntament l’altre tercera part, cosa que ja apliquen municipis del nostre entorn.
Ara cal definir quina part del cost del servei han de suportar els contribuents, diferenciant entre domiciliària i comercial (per exemple, 1/3 del cost a repercutir als habitatges, un altre 1/3 part als usos comercials i una altre tercera part a sufragar directament per l’Ajuntament).
Un cop fet això, dividir la part domiciliària entre els habitatges del municipi i tindrem la tarifa anual corresponent a cada habitatge:

1/3 de 1.412.600 € = 470.666 € / 9442 ( número d’habitatges) = total 49,84 €
El motiu pel qual paguem entre 117,5€ i 131,8€ i no pas 49,84€ és decisió política del PSC de Castellar, quan existeixen exemples de municipis amb uns imports similars al proposat.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

El " tándem" de la vergonya


Els ajuntaments de Sabadell, Castellar del Vallès i Sentmenat van acordar dilluns passat reclamar al Ministeri de Foment que tingui en compte les diverses consideracions pel que fa a la construcció del Quart Cinturó. Els tres municipis consideren que aquesta infraestructura s’ha de construir el més aviat possible, ja que es tracta d’una via necessària per descongestionar el trànsit i millorar les comunicacions amb l’entorn, diuen.

Ara fa quasi tres anys els va llegir el manifest de la Campanya Contra el Quart Cinturó llegit per Perejaume a Granollers, davant 5.000 persones, com a final de la manifestació "El Vallès sense el Quart Cinturó")ara més que mai té sentit tornar a recordar el text d'aquell manifest.

"MANIFEST CONTRA EL QUART CINTURÓ"

En primer lloc volem donar les gràcies a tots els qui avui sou aquí. Els qui heu vingut amb tractor, els qui heu vingut pedalant o tot fent la ruta a peu. Els qui heu organitzat l’acte, els qui heu portat les pancartes, els qui heu vingut amb tambors i música, els geganters, els qui veniu en representació de col·lectius de persones, d’associacions i entitats, de sindicats i partits... A tots, moltes gràcies. I no sols gràcies per haver vingut avui aquí, sinó gràcies per tot el temps que segur que porteu en aquesta lluita.

Perquè des de fa 15 anys moltes persones i entitats lluitem contra aquest projecte nefast. Un projecte d’autovia que aniria de Vilafranca del Penedès a Sant Celoni, passant pels millors espais agrícoles i naturals d’Abrera, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Canovelles, Granollers, les Franqueses, Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès.

Durant aquests anys des de la Campanya Contra el Quart Cinturó hem presentat molts arguments per oposar-s’hi, arguments i propostes molt més avançades i tècnicament solvents que les “oficials”, arguments i propostes que haurien de permetre avançar cap un nou model de mobilitat i de territori que fes possible la coexistència dels espais naturals, agrícoles i urbans. Perquè la nostra lluita no és fruit de la “cultura del no”. Són aquells que s’han instal·lat en la irracionalitat d’aquest projecte, d’un projecte dibuixat fa quaranta anys, en època franquista, els qui de debò representen la “cultura del no”, del no a totes les propostes de futur i progrés que des de la Campanya defensem i hem estat propugnant:

Defensem la conservació dels espais naturals, defensem els espais agrícoles i ramaders que encara ens resten, fonamentals per al manteniment de la biodiversitat i la qualitat ambiental de les nostres comarques. I defensem que es conservin mantenint-ne la connectivitat, tot formant una xarxa, ja que són espais fràgils i el territori ja no es pot fragmentar més.

Defensem el progrés cap uns sistemes urbans compactes i complexos, garantia de sostenibilitat, amb un ús racional del sòl i del transport privat, que evitin la urbanització difusa de tot el territori i calmin les necessitats de mobilitat.

Defensem que es prioritzi el transport públic, i que es prioritzi en detriment del transport privat. Cal una aposta clara i decidida pel transport públic. No sols perquè és l’opció més racional, i l’única sostenible, sinó també per raons de justícia social.

Defensem la reducció dels gasos amb efecte hivernacle. En un moment que la lluita contra el canvi climàtic pren dimensions de croada mundial, en què per lluitar-hi fins i tot el govern francès parla de moratòria en la construcció d’autopistes, en què l’important informe de l’ONU sobre canvi climàtic -que es va presentar ahir mateix -reclama anar passant del transport privat al transport públic, és d’una gran hipocresia voler construir més autovies al nostre contaminat Vallès.

Defensem que es millori la xarxa secundària de carreteres, durant tants anys abandonada. Els embussos actuals no es resoldran mai construint més autovies i autopistes, sinó adequant les vies secundàries i urbanes que les han de drenar.

Defensem el rigor en la planificació territorial. Ja fa quinze anys que reclamem rigor i racionalitat a les Administracions que s’entesten a mantenir el projecte del Quart Cinturó. Hem demostrat que les justificacions adduïdes pels polítics i tècnics no tenen cap base sòlida. Hem demostrat que les xifres dels estudis són incompletes o falses. Hem demostrat que es volen ignorar les raons autèntiques dels problemes de la mobilitat.

És per tot això que ens veiem plens de raó per denunciar les fal·làcies amb què els qui propugnen el Quart Cinturó ens volen enganyar:

Denunciem que es vol vendre el Quart Cinturó com la solució als embussos de trànsit, quan tècnicament és claríssim que només contribuiria a empitjorar-los. Els estudis favorables al Quart Cinturó, tot i pecar de defectes importants, demostren que encara que es construís, la congestió metropolitana continuaria i empitjoraria. Ningú no nega que tenim problemes de mobilitat. Però no és tirant-hi més benzina com s’ha d’apagar el foc.

Denunciem que l’objectiu real del Quart Cinturó és facilitar la urbanització del territori a les zones encara avui resistents a l’especulació. La finalitat evident del projecte és poder construir a gran escala en terrenys fins ara poc assequibles als grans negocis i inversions dels promotors immobiliaris.

Denunciem que la xarxa de rodalies i de trens regionals està abandonada a la seva sort, amb unes mancances intolerables que la ciutadania suporta i pateix cada dia des de fa molts anys, malgrat que només darrerament han sortit a la llum pública.

Denunciem que el Vallès porta cinquanta anys sense inversió en ferrocarril per a viatgers, que tota la inversió s’ha abocat a les autopistes. Un parell de quilòmetres nous a la Universitat Autònoma en la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat és tota la inversió catalana en trenta anys.

Denunciem que es vulgui invertir en un projecte faraònic com el Quart Cinturó, que només potencia el transport privat, quan el dèficit d’inversió en ferrocarrils és escandalós. El transport públic ha de ser un objectiu prioritari i urgent de les inversions en infraestructures. No hi ha hagut prou caos ferroviari encara? Fins quan ha de durar el desgavell de la xarxa de rodalies? Volem més i millors trens! Exigim sentit comú en les inver­sions públiques.
Les comarques del Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès han patit les conseqüències d’un planejament territorial amb visió barcelonina, absolutament miop davant el gravíssim impacte i la gran pèrdua de qualitat que suposaria el Quart Cinturó. Tenim, encara avui, un notable patrimoni natural, cultural, ecològic i paisatgístic. Un patrimoni que ens dóna identitat i que és el nostre principal llegat a les generacions futures. L’impacte inevitable que produiria el Quart Cinturó degradaria irreversiblement i faria del tot insostenibles les nostres comarques.

Per això avui, aquí, reclamem un nou model de mobilitat que garanteixi la conservació d’aquest patrimoni. Reclamem responsabilitat als nostres representants polítics. Reclamem voluntat de protecció i gestió dels nostres espais naturals i agraris. Reclamem sentit comú i racionalitat en les noves infraestructures. Reclamem coherència i visió de futur davant les amenaces ambientals i econòmiques de la crisi energètica i el canvi climàtic.

Socialment i ambientalment ens cal un Vallès sense el Quart Cinturó. Fer-ho possible és a les vostres mans, a les nostres mans. Exigim-ho!

Exigim sentit comú a les inversions públiques!!

No al Quart Cinturó!!!

Granollers, 18 de novembre del 2007

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Queixa Veïnal



Aquesta setmana passada és va començar a instal•lar una pilona retràctil situada a la cruïlla de l’avinguda de Sant Esteve, així com un semàfor a l’accés del carrer, a fi de donar accés restringit al veïnat. Tot això amb el beneplàcit segons l’ajuntament del veïnat d’aquest carrer, el que no sabien els propietaris i residents de l’edifici situat al carrer Sala Boadella cruïlla amb Av. Sant Esteve, és que els operaris de la instal•lació d’aquests dispositius utilitzarien la façana del seu edifici per enllestir dita instal•lació, ja que van llençar el cablejat necessari per tal de fer funcionar tot el dispositiu utilitzant aquest edifici , però això no acaba així , els operaris de l’empresa adjudicatària fins i tot van accedir als balcons interiors de tres habitatges sense coneixement dels seus inquilins, amb la sorpresa de descobrir un cablejat a l’interior de les seves vivendes. Amb aquest fet volem manifestar el malestar de dits veïns que es veuen utilitzats per la corporació per dur a terme els seus experiments de peatonalització sense fer prevaldre el dret a la propietat i la intimitat dels veïns afectats.
Sembla ser que el nostre director d’Urbanisme i càrrec de confiança política del PSC o ha passat per alt aquest fet a l’hora d’atorgar la llicència d’obra pertinent mitjançant el projecte tècnic que s’ ha d’adjuntar obligatòriament previ a l’obra, o ha fet la vista grossa davant d’aquest fet tant punible, fet que els veïns ja estan estudiant dur via denúncia.
Si bé és cert que les façanes són elements comuns per tal de realitzar obres de bé comú, el fet punible es bassa en la manca de notificació efectiva als residents de dits habitatges sobre l’actuació a realitzar a l’interior d’una zona d’ús privatiu com un balcó particular.
Que pensaria el nostre batlle o regidor de torn, si un bon dia sortir al balcó de casa seva es trobés a una persona aliena fent qualsevol treball sense el seu coneixement previ? És ètic dita actuació, és punible? De ben segur que sí...... felicitem als serveis tècnics per la seva manca de diligència així com als serveis de via pública fer prevaldre una actuació municipal al dret a la intimitat dels veïns afectats.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Una "basura" de Taxa


Aquest proper dia 04 de novembre finalitza el període voluntari per a pagar la Taxa de recollida de residus o millor ben dit la "brossa" , una taxa amb més ombres que llums tal com està concebuda.
En primer lloc cal determinar el principi del benefici i el principi de la capacitat de pagament, mentres el principi del benefici implica que ha d'existir una certa relació entre el tribut que un paga i el benefici que percep, el principi de capacitat de pagament comporta avaluar la capacitat econòmica de cada subjecte que es veurà obligat a pagar aquesta taxa.

Davant d'aquests dos conceptes podem arribar a fer-nos una sèrie de preguntes, ha de pagar el mateix una família monoparental, o una llar amb una persona, ja sigui pensionista o jubilada, que una família de 4 o 5 membres? de ben segur que no, la generació de residus que genera una família de 4 o 5 membres és significativament molt més elevada que la llar on pugui residir una persona, per la qual cosa no existeix un criteri de justícia fiscal. I sota aquest criteri no justificaria un increment en la taxa per les famílies amb més membres, sinó un rebaixa en aquelles amb menys residents.
Respecte a la capacitat de pagament, és cert que a hores d'ara existeixen bonificacions per a les famílies que econòmicament ho estan passant malament, però per que els negocis que tenen pèrdues- com a conseqüència de la crisis- han de pagar aquesta taxa integrament, l'ajuntament ens esta venen que si té en compte la capacitat econòmica a l'hora de generar els tributs, però rés més allunyat de la realitat.