Moltes gràcies a tots i totes pel vostre suport

Amb humilitat, transparència, treball en equip i proximitat, amb aquestes premisses iniciem a partir d'ara el nostre full de ruta cara a les municipals. El futur a Castellar no està escrit!

No pensi Sr. Ignasi que ens llepem el dit!

publicat al 7 dies Vallès dia 26 de novembre de 2010

Contra la violència de gènere

faig meu el manifest llegit per dones amb Iniciativa a Sant Adrià.

Per a nosaltres, la violència masclista, que els homes exerceixen contra les dones pel fet de ser dones, son un dels problemes més greus de les societats actuals.

En aquest dia , com a dona i com a membre Iniciativa per Catalunya Verds, vull expressar el nostre condol a les famílies de les víctimes assassinades a les mans de la seva parella.

La violència de gènere constitueix una xacra a la nostra societat. Un atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones que no permet avançar a la societat pel camí del benestar i social que tots desitgem

Vull recordar a totes les persones que d’una manera o altre pateixen violència de gènere que diverses institucions treballen per l’eradicació d’aquesta xacra i donar suport al patiment d’aquestes dones i també als seus fills.

Per a prevenir la violència masclista s’ha d’educar en l’ igualtat i en valors. Aquest és el camí que ens portarà a tots, a viure sense cap tipus d’agressions.

En els últims anys des de tots els àmbits s’ha adoptat un paper actiu per acabar amb la violència vers les dones; fomentant totes les mesures que calguin per trobar una solució definitiva a aquest problema. Això suposa un avenç en la conscienciació i sensibilització de la societat.

Des d'Iniciativa per Catalunya creiem que és un esforç el que tots tenim de fer per acabar d’una vegada ja, amb aquest drama molts cops viscut en silenci sense oblidar tampoc qualsevol altre tipus d’agressió sigui qui sigui els que la reben.

Hem avançat però queda molt camí a fer. Cal donar un paper relevant a l’educació i fer que la igualtat d’oportunitats arribi a tots els indrets de la nostra societat.

Perquè cada cop que mor una dona a les mans de la seva parella, mor també, una part de nosaltres

Una pressió fiscal excessiva

La partida econòmica procedent de l'IBI es fixa en multiplicar el valor cadastral de la vivenda (o una altra propietat urbana) per un coeficient que estableix cada ajuntament dins dels marges establerts per la Llei (entre el 0,4% i l'1,19%). Els Ajuntaments liquiden i recapten l'IBI i són competents per a fixar el tipus de gravamen segons els límits establerts.
La major part dels rebuts de l’impost de béns immobles per a l’ús residencial mantindran el mateix tipus impositiu de l’any 2010, que serà del 0,625% segons l’aprovació inicial de les ordenances fiscals pel proper exercici. Però veien aquest quadre comparatiu podem observar que altres municipis apliquen tipus molt inferiors per tal de reduir l’impost de l’IBI a la ciutadania. Pagar el rebut de l’IBI a Castellar del Vallès, és pagar un dels tipus de gravamen més alts de tota la comarca i pobles del voltant.

QUADRE COMPARATIU "Tipus d' IBI vigent" en alguns municipis DEL VALLÈS Occidental 2011
Municipi Habitatges
Santa Perpetua 0,44

Sabadell 0,481

Sant Quirze del Vallès 0,505

Sant Cugat 0,52

Cerdanyola del Vallès 0,536

Castellar del Vallès 0,625




Com ja varem comentar en la Taxa de Residus en el seu dia, i ara pel que fa a l’ IBI, podem afirmar que la pressió fiscal que pateixen els ciutadans de Castellar és excessiva. Davant aquest fet veiem agosarat apostar per un increment del 2,4% de les taxes e impostos pel proper any i no aprovar una congelació de la imposició local, davant la difícil situació econòmica en la que es troben moltes famílies, i d’una vegada per totes aplicar una fiscalitat progressiva en funció dels ingressos de les famílies. Com a contrapartida aquest govern manté la despesa política d’uns 500.000 euros aproximadament , així com el cost en la seva flamant regidoria de Comunicació de 398.718 euros, o els seus càrrecs de confiança política que ens costen a tots uns 100.000 euros, aquest és el seu pressupost i les seves ordenances fiscals no pas la que desitjava de ben segur la ciutadania de Castellar.

Si yo viviera en Catalunya votaria a Joan Herrera

Signants en suport de Joan Herrera
Los abajo firmantes damos apoyo a Joan herrera como candidato a la presidència de la Generalitat:

PEDRO ALMODÓVAR,
director de cine

LUCÍA ÁLVAREZ,
actriz

ANTONIO BANDERAS,
actor

PILAR BARDEM,
actriz

LEO BASSI,
showman y actor

CARLOS BERZOSA,
rector de la Universidad Complutense de Madrid

JUAN DIEGO BOTTO,
actor, dramaturgo y director de escena

JUAN CAÑO,
cineasta y realizador

AMPARO CLIMENT,
actriz

EMMA COHEN,
actriz, escritora y directora

PILAR DEL RÍO,
presidenta Fundación José Saramago

JUAN DIEGO,
actor

JUAN ECHANOVE,
actor

JOSÉ RAMÓN FERNÁNDEZ,
autor

DIEGO GALÁN,
experto cinematográfico

LUIS GARCÍA MONTERO,
poeta

JOSÉ LUIS GARCÍA SÁNCHEZ,
director de cine

JUANA GINZO,
locutora

JOSÉ LUIS GÓMEZ,
actor y director teatral

ALMUDENA GRANDES,
escritora

MANUEL GUTIÉRREZ ARAGÓN,
director de cine y teatro

EMILIO GUTIÉRREZ CABA,
actor

ALBERTO JIMÉNEZ,
actor

ANA LABORDETA,
actriz

EUSEBIO LÁZARO,
actor y director teatral

JUANTXO LÓPEZ DE URALDE,
activista ecologista

GASPAR LLAMAZARES,
político

CHARO LÓPEZ,
actriz

JOSÉ MACA,
alcalde de Rivas (Madrid)

CARMEN MACHI,
actriz

NIEVE DE MEDINA,
actriz

JUAN ANTONIO MÉNDEZ,
traductor

PEDRO MORENO,
vestuarista

GLORIA MUÑOZ,
actriz

JOAQUÍN NIETO,
experto en medioambiente

PEDRO OLEA,
director de cine y de teatro

FELICIDAD ORQUÍN,
editora y gestora cultural

BORJA ORTIZ DE GONDRA,
escritor

ROSANA PASTOR,
actriz

MIGUEL RÍOS,
cantante

JAVIER RIOYO,
periodista

MANUEL RIVAS,
escritor

AZUCENA RODRIGUEZ,
directora de cine

LUIS RODRÍGUEZ OLIVARES,
periodista

INÉS SABANÉS,
política

JOAQUÍN SABINA,
cantante y poeta

ALBERTO SAN JUAN,
actor y autor teatral

AITANA SÁNCHEZ-GIJÓN,
actriz

ELVIRA SÁNCHEZ LLOPIS,
Vicepresidenta y Directora del Área de Políticas Públicas Fundación 1º de Mayo

JOSÉ MANUEL SEDA,
actor

ISMAEL SERRANO,
cantante

LUIS ANTONIO DE VILLENA,
escritor

CHUS VISOR,
editor

PEPE VIYUELA,
actor

JUAN EDUARDO ZÚÑIGA,
escritor

---------------------------------------------------------

JUAN DIEGO, actor
"Votaría a Joan Herrera porque si perdemos la dignidad de ser de izquierdas nos convierten en basura, y Herrera no pierde esa dignidad."

LUIS GARCÍA MONTERO, poeta
"Si viviese en Cataluña, votaría a Joan Herrera. Estoy convencido que España necesita una izquierda sólida en Cataluña. Estoy convencido que Cataluña necesita una izquierda sólida en el Estado."

EUSEBIO LÁZARO, actor y director
"Reivindico el noble ejercicio de la política ; pero es necesario expulsar de una vez a los que la han asaltado para envilecerla. Como catalán de adopción, si me dejaran votar en Cataluña, le daría mi voto a alguien que como Joan Herrera sé que dedicará su esfuerzo a ennoblecer la actividad cívica de la polis."

EDUARDO MENDICUTI, escritor
"Votaría a Joan Herrera porque tiene coraje y credibilidad para exigir lo que nadie exige: solidaridad con quienes más la necesitan, justicia en el reparto de recursos, independencia y gallardía frente a las presiones y los chantajes del Fondo Monetario Internacional y los otros organismos que siempre imponen el sacrificio de quienes menos tienen y protegen a los más acaudalados. Porque reclama lo que nadie reclama: un marco laboral que no se cebe en los trabajadores, jubilaciones que no ofendan a aquellos con quienes estamos en deuda por el trabajo de sus vidas, generosidad con los inmigrantes, respeto a los derechos de las mujeres a decidir libre y responsablemente sobre los hijos que quieren tener, protección de los derechos y las libertades individuales conquistadas por todos. Y porque nos recuerda sin vacilaciones lo que no podemos olvidar: las víctimas todavía humilladas del franquismo, el abandono lacerante de los saharauis, la injusticia de una ley electoral que perjudica gravemente a su coalición.

Por todo eso votaría a Joan Herrera, si yo votara en Cataluña."

PEDRO OLEA, cineasta
"De poder hacerlo, votaría a Joan Herrera. ICV es lo más parecido a lo que, desde mi punto de vista, debe ser una izquierda actual, para ejemplo de IU o EB. Y Herrera me da la impresión de ser el más honesto -no hay más que ver esas caras y escuchar lo que dicen- de los protagonistas del evento."

BENJAMÍN PRADO, poeta y escritor
"Si viviera en Cataluña votaría a Herrera para no ser ni menos catalán, ni sólo catalán y además porque yo sólo me fío de los rojos que son verdes."

MIGUEL RÍOS, cantante
"La verdad es que sólo conozco a Joan Herrera por sus intervenciones en el Congresos de los Diputados y porque he leído un par de entrevistas de prensa. Es cierto que costaba oírlo. Había que esperar a que Gobierno y Oposición se tiraran los trastos del bipartidismo imperfecto a la cabeza, a que sus señorías mayoritarias vaciaran el hemiciclo mientras los grupos minoritarios exponían sus propuestas. Pero yo me quedaba para escuchar la voz de la verdadera izquierda. Una voz demasiado disminuida por una ley electoral a todas luces injusta.
Considero a Joan Herrera un tipo apasionado y honesto. Defensor de unas ideas que nos aseguran que otro mundo es posible, más justo, solidario y sostenible. Si viviera en Cataluña me gustaría que me representara."

PEPE VIYUELA, actor
"Si votara en Cataluña lo haría por Joan Herrera, porque allí y en todas partes resulta cada vez más necesario revitalizar los proyectos y las ideas de la izquierda; porque el peso de esa izquierda debe verse representado en las instituciones; porque Joan Herrera representa una nueva generación de políticos de izquierda que no han perdido la ilusión ni la convicción en sus principios; porque merece la pena seguir manteniendo la esperanza y la confianza en quienes creen que en la política como una actividad que beneficie a toda la sociedad y no sólo a unos pocos."

JUAN EDUARDO ZÚÑIGA, escritor
"Joan Herrera es un político joven que ya ha demostrado (en el Parlamento) lo que podría ser su programa de gobierno, que representa un nuevo concepto de la política. Su sensibilidad ecologista, su defensa del medio ambiente, de una sociedad más justa, transparente e igualitaria que pueda enfrentarse a los retos de la globalización son el aval para un cambio social necesario. Por esto yo le apoyaría si votara en Cataluña."

Per la creació d’ocupació de qualitat. Per una sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible

Ara fa quatre anys (segon trimestre de 2006), la taxa d’atur a Catalunya era del 6,47%. Avui (segon trimestre de 2010), aquesta és del 17,71%. Actualment, a Catalunya hi ha 676.000 persones a l’atur. A l’any 2006, el creixement del PIB va ser del 4%. A l’any 2009, el PIB va caure un 4%. Al segon trimestre de 2010, la variació interanual del PIB és de -0,4%. Com a resultat de la crisi financera internacional i la feblesa del model productiu, en només un any i mig, entre el segon trimestre de 2008 i el quart de 2009, a Catalunya es van destruir més de 400.000 llocs de feina.

Aquestes dades expressen el fort impacte que la crisi està tenint en l’ocupació. En definitiva, es posa de manifest que les pitjors conseqüències d’aquesta crisi les estan patint els treballadors i les treballadores. Justament, aquells i aquelles que no han tingut res a veure amb el desencadenant de la crisi. Per més que alguns s’entestin en les reformes per desregular el mercat de treball com a fórmula única per a la sortida de la crisi, tothom sap que aquesta crisi no l’ha causat el mercat de treball, sinó els mercats financers, les desregulacions i la privatització de sectors estratègics de l’economia.

Per a ICV-EUiA, no es pot abordar la sortida de la crisi amb les mateixes receptes que l’han provocada. Aquesta no és la solució. Sí que són solucions, en canvi, les propostes d’esquerres com la redistribució de la riquesa, l’avenç en polítiques d’igualtat i la recuperació dels valors del treball i la solidaritat i el desenvolupament sostenible. És necessari convertir la crisi en una oportunitat per a la transformació del model productiu i cal reforçar la cohesió social, tant per raons d’equitat social i de gènere com d’eficiència econòmica.

ICV-EUiA planteja com a proposta per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya l’Estratègia per a la creació d’ocupació i el canvi de model productiu. Aquesta estratègia es basa en la creació d’ocupació a partir de la convergència social amb Europa, en un nou model productiu basat en la sostenibilitat i la convergència amb la zona euro en termes d’activitat, ocupació femenina i una millor distribució del treball

Catalunya ha de preservar els seus avantatges estratègics, com el lideratge internacional turístic com a plataforma logística i comercial pont entre Europa, la Mediterrània, l’Àsia i Llatinoamèrica, i reforçant el teixit industrial tradicional, punt fort de la nostra economia, tot transformant-lo cap als nous sectors tecnològics, més intensius en coneixement, i promovent el canvi ecològic.

Per a ICV-EUiA, la creació d’ocupació de qualitat i amb drets i la modernització ecològica de Catalunya són les dues idees força per sortir de la crisi amb el canvi necessari del model productiu i social. Aquests eixos es concreten en vuit objectius:

• Impulsar una política industrial activa i de canvi cap a nous sectors productius vinculats als requeriments de la sostenibilitat, com un dels motors del futur econòmic de Catalunya; orientada cap a la producció de béns i serveis de més valor afegit, competitiva per qualitat i innovació i no pas per baixos costos laborals. Una producció més ajustada als requeriments ecològics i la innovació tecnològica. Una producció orientada a reduir la petjada de carboni i la petjada ambiental.

• Reequilibrar territorialment el país amb plans d’industrialització i nous serveis de valor afegit, tant a les comarques amb índexs elevats d’atur com a la Catalunya central. Revaloritzar el sector primari.

• Model turístic sostenible que potenciï també els valors culturals, la descentralització territorial i la diversificació estacional.

• Apostar decididament per la reconversió de la política energètica en base a les energies renovables i la producció distribuïda, la innovació, l’estalvi, l’eficiència i desenvolupant a Catalunya el model de “xarxes intel•ligents”, un sector amb una gran potencialitat tant ocupacionalment com ambientalment.

• Ampliar les polítiques socials i de l’Estat del benestar com a factor de desenvolupament econòmic sostenible i de cohesió social. Apostem per ampliar i millorar qualitativament el sector de serveis, tant els educatius, formatius i de salut pública com els d’atenció a les persones i l’aplicació de la Llei de dependència.

• Impulsar el canvi progressiu en els hàbits de consum i mobilitat. És necessari produir i consumir de manera diferent i sostenible, fent un ús eficient dels recursos i apostant per una mobilitat sostenible de les persones i mercaderies, per la qual cosa s’ha de prioritzar el transport públic, i molt especialment el ferrocarril.

• Nova política fiscal més justa socialment, més distributiva i basada en la fiscalitat verda: reorientar la política fiscal a Catalunya i aprofitar la capacitat normativa que ofereix l’Estatut per augmentar els recursos públics i guanyar en progressivitat, fent que la política fiscal ajudi al canvi de model productiu i de modernització ecològica. Proposem desenvolupar la fiscalitat ambiental amb l’objectiu d’afavorir formes de produir i consumir més netes i eficients i amb menys impacte ambiental, i per tal d’evitar l’externalització a l’àmbit públic de costos socioambientals derivats d’actuacions d’empreses i particulars; per exemple, gravant les emissions de CO2, com ja fan d’altres comunitats autònomes, i desgravant activitats d’eficiència, estalvi energètic i consums materials, la reducció d’emissions contaminants a l’aire i l’atmosfera, etc.

• Un canvi en les polítiques fiscals on pagui més qui més té amb l’objectiu d’aconseguir una fiscalitat més justa, una millor redistribució de la riquesa i ajudar els sectors productius i de serveis més innovadors i sostenibles. És per això que proposem una política fiscal progressiva que gravi l’especulació i els patrimonis i les rendes altes i que doni prioritat a la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida.

• Canviar profundament l’orientació de l’agricultura, la silvicultura i la indústria agroalimentària catalanes, basada en productes de qualitat, ecològics, de proximitat, amb una millor integració entre la producció i la comercialització “verda”.

Posem seny als impostos municipals

publicat al 7 dies Vallès dia 19 de novembre 2010