dijous, 31 de gener del 2013

ICV insta a l’Ajuntament de Castellar a abonar a la plantilla municipal part de la paga extra de Nadal

 
 



Des de la secció local d’ICV a Castellar del Vallès no hem volgut trigar a respondre en conèixer la sentència 1133/2012 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) , en què reconeix el dret del personal laboral de l’Agència d’Informàtica i Comunicacions de la Comunitat de Madrid ( 649 empleats) a percebre la part proporcional de la paga extraordinària del mes de desembre, meritada abans de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2012.

Per Daniel Martínez responsable dels ecosocialistes a Castellar aquesta sentència dóna la raó a tots els sindicats amb representació a la funció pública i aquells partits com el nostre que en tot moment han dubtat de la legalitat d’aquesta mesura , i per això instem a la corporació a que aboni la part proporcional de la paga extra meritada entre l'1 de juliol i el 14 de juliol del 2012, a tota la plantilla de l'Ajuntament de Castellar del Vallès.

Des de d’ICV volem recordar que sempre hem dit que hi havia escletxes legals per cobrar aquesta part proporcional, ara que les bases jurídiques sobre les quals s'assenta aquesta sentència (esmentant fins i tot doctrina del Tribunal Suprem) són prou sòlides, l'Ajuntament a donar un pas endavant i fer efectiva la part proporcial de la paga extra de desembre de 2012 de tots els treballadors i treballadores públiques de la corporació, ja que segons Martínez " que no deixa d’ésser un legítim dret de la plantilla de la nostra corporació" , en cas contrari el PSC deixaria buides de contingut les manifestacions de suport a la plantilla, i contra les retallades imposades pel Govern Central del Partit Popular.

 
En aquest sentit ICV ha entrat una petició per registre reclamant a la corporació , que d’acord amb el fonament jurídic en referència a la doctrina del TS , reintregi el la propera nómina la part proporcial de la paga extra de Nadal al treballadors municipals.

Castellar del Vallès , 31

 

 

divendres, 25 de gener del 2013

ICV recorda a l’Ajuntament l’obligació d’adaptar els ressalts i reductors de velocitat a la normativa vigent






A dia d'avui existeixen en nombrosos punts de la localitat reductors de velocitat que incompleixen l’actual normativa la majoria són massa alts o tenen una rampa pronunciada en excés  , suposant un risc potencial tant per als vianants com per als vehicles, a més d'un seriós perjudici per a la circulació. A Castellar n'hi ha de tot tipus i formes: grans, pintats de color blanc o vermell, il·luminats i sense il·luminar.

Cal fer esment que l’any 2008 , el ministeri de Foment va redactar el  una normativa (L'Ordre 3053/2008 del Ministeri de Foment, de 23 setembre)  on fixava els criteris que havien de tenir els reductors de velocitat a les travesseres urbanes de titularitat estatal. S'establia, per exemple, l'alçada màxima dels reductors que en els cas dels passos de vianants sobreelevats se situava en els 10 centímetres i la longitud de la zona elevada no podia ser superior a quatre metres. Pel que fa a la distància entre reductors de velocitat consecutius, s'establia que havia d'estar compresa entre 50 i 200 metres. També s'obligava a il·luminar i senyalitzar els reductors de velocitat.

Després de 5  anys després d'aprovar-se la normativa, bona part dels ressalts i esquenes d'ase que hi ha distribuïts en les vies i carrers de Castellar del Vallès segueixen sense adaptar-se als requisits fixats per Foment. Malgrat  normativa només fa referència a les vies de titularitat estatal i no obliga a modificar els reductors instal·lats en els carrers del municipi, el Servei Català de Trànsit  recomana que es prenguin en consideració els criteris fixats en la normativa de Foment, "independentment de la titularitat de la via", cosa que fins ara a Castellar s’ha obviat.

El missatge del Servei Català del Trànsit és clar. Els ajuntaments, com a titulars de les vies urbanes, són els responsables del seu estat, de la seva senyalització i el seu paviment. Davant de qualsevol incident, l'ajuntament haurà de justificar l'estat de la via.

Segons assenyalen des del SCT, en cas de produir-se un accident, per exemple, un jutge podria prendre com a referent la norma sobre ressalts estatals.  Malgrat les recomanacions del Servei Català de Trànsit, a Castellar el Vallès el 90% dels ressalts no compleixen la normativa ja sigui per manca de senyalització vianants ( no poden  utilitzar-se línies d'altres colors alternant amb les blanques) o no complir amb l’alçada ( 10cm )  ,  longitud ( 4m) i il·luminació.  . Un exemple són els  cassos  dels dos passos de vianants elevats que hi ha al carrer Garrotxa  que tenen un ressalt superior al que marca Foment superior als 16cm. O al carrar Prat de la Riba pintat de color vermell i blanc , i amb una alçada de 13cm.

ICV recorda a l’Ajuntament que  l'incompliment de la normativa del Ministeri de Foment i les recomanacions de SCT,  per part de l'Equip de Govern pot donar origen a demandes per danys i perjudicis dels ciutadans, la qual cosa pot causar desemborsaments econòmics en concepte d'indemnització als ciutadans que poguessin haver-se vist afectats per d’incompliment d'aquesta normativa i els suggeriment del SCT,  per part de la nostra corporació. Per la qual cosa insta a la corporació a donar compliment a la normativa i al suggeriment del Servei Català de Transit i vagi adaptant progressivament tots els ressalts que hi ha al municipi.

 

 

 

 

 

 

 
 

divendres, 18 de gener del 2013

SOS!!!!! Obra Social Benèfica


                                          Salvem l'OSB



Organigrama Fundació O.S.B.
Relació de membres del Patronat de la Fundació:

President: Ignasi Giménez, Alcalde-President
Vicepresident: Mn. Ramon Villarino
Secretària: Mercè Giménez
Vicesecretària: M.Dolors Cos
Vocal: Josep Arderius
Vocal: Josep Gili
Vocal: Maria Aldeguer



Els treballadors i les treballadores no són responsables de la nefasta gestió economic-financera de la Fundació.

dilluns, 14 de gener del 2013

ICV insta als mitjans públics de comunicació a no fer-se ressó de la campanya ‘envàs on vas’


 
 
ICV ha demana als mitjans públics de comunicació locals que no es facin ressó de la   campanya institucional  ‘envàs on vas’, ja que té per objectiu que els ciutadans deixin de llençar al contenidor ‘groc’ aquells residus que, tot i ser plàstic o metall i per tant perfectament reciclables, no formen part del sistema integrat de retorn, per no haver pagat el “punt verd”. Pel responsable d’ICV a Castellar “ aquesta  campanya només respon als interessos de les empreses envasadores i no als mediambientals”.

Segons Martínez , “l’objectiu de les associacions d’envasadores és fer-se càrrec només dels envasos que tenen e distintiu ‘punt verd’, la qual cosa significa que per aquell envàs el productor ha pagat una contribució financera equivalent al nombre d’envasos introduïts perquè siguin gestionats els seus residus”. Els ecosocialistes  han  volgut recordar que “la campanya està finançada completament pels grups empresarial associats a Ecoembes i Ecovidrio i responen només als seus interessos, quan –per contra- amb els anteriors governs catalanistes i d’esquerres (2003-2010), les campanyes eren conjuntes amb la Generalitat i les administracions locals, de forma que responien a l’objectiu de fomentar la recollida selectiva de tots els residus recuperables i no pas als interessos dels fabricants.”

Per Martínez  “aquesta campanya està creant confusió entre la ciutadania a nivell local , doncs va en contra d’hàbits de selecció de residus que ja s’havien consolidat per part de la ciutadania de Castellar,   i ara es posen per davant els interessos d’aquelles empreses productores d’envasos que volen pagar menys per gestionar els residus que generen”. En aquest ICV  ha demanat que “es retiri immediatament la campanya perquè el que fa és confondre la gent i perjudicar tota la tasca feta prèviament en favor del reciclatge” ja que  la campanya no busca augmentar la quantitat de materials reciclats (l'objectiu social per reduir els impactes ambientals d'abocadors i incineradores), sinó reduir els costos de la gestió d'aquests materials (per augmentar els beneficis empresarials), encara que sigui a costa d'excloure materials reciclables.