divendres, 26 de febrer del 2010

Ocultació informativa?


Sense desmerèixer la tasca de l’agrupació d’electors l’Altraveu, en relació a la noticia publicada aquesta setmana a l’Actual, observem una vegada més una ocultació informativa intencionada per part del nostre equip de govern, mentre la premsa comarcal es feia ressò de la desestimació de les al·legacions presentades per ICV en relació a l’ordenança de tinença d’animals domèstics, la nostra independent premsa institucional es feia ressò sense argumentar el contingut de la proposta.

Publicació a l'Actual

S’aprova del tot l’ordenança
de tinença d’animals

L’ordenança de tinença d’animals
domèstics va ser aprovada al passat
ple. La moció ja es va presentar
al ple de desembre, però durant
el període d’exposició pública va
rebre una al·legació per part d’icv.
L’al·legació d’aquest grup es va
desestimar i, per tant, l’ordenança
reguladora de la tinença d’animals
domèstics es va aprovar definitivament.



casualitat o intencionalitat? .
Article publicat a El Punt edició Vallès Occidental

El ple de Castellar desestima les al·legacions d'ICV sobre l'ordenança que regula la tinença d'animals domèstics
25/02/10 02:00 - Castellar del Vallès - EL PUNT Castellar del Vallès

El ple de Castellar del Vallès va fer efectiva l'aprovació definitiva de l'ordenança reguladora de la tinença d'animals domèstics. L'acord es va aprovar amb els vots favorables dels 10 regidors del PSC, dels 2 d'ERC i del regidor no adscrit, i les abstencions dels 6 regidors de CiU i dels 2 regidors de L'Altraveu. La votació incloïa, a més, la desestimació de les al·legacions presentades per la secció local d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), sense representació al consistori tot i que hi ha el compromís de debatre-les en la comissió d'ordenances.

Les al·legacions d'ICV consistien a reduir fins al 40% l'import de la sanció si el pagament es fa efectiu en un termini d'un màxim de deu dies, i a aplicar una alternativa de caràcter cívic en benefici de la comunitat en cas que una persona sigui sancionada per primer cop.

D'altra banda, el ple va aprovar per unanimitat una proposta d'ERC que acordava reclamar al govern espanyol la cancel·lació del 100% del deute extern a Haití de manera immediata, incondicional i sense cap tipus de contraprestació.

Darrera actualització ( Dijous, 25 de febrer del 2010 02:00 )

dijous, 25 de febrer del 2010

La Bustonització de Castellar


Sembla ser que tenim un nou amiguet socialista a la nostra corporació el senyor Julià Guerrero , un fixatge que arriba amb el beneplàcit del Sr. Bustos, l’alcade dels alcaldes.....

Fem cinc cèntims de qui és aquest senyor , en la passada legislatura l’ex-alcaldessa Teresa Padrós del PSC de Palau-solità i Plegamans, ja va intentar controlar els mitjans de comunicació locals d’aquell municipi , col·locant al capdavant de l’àrea de comunicació al Sr. Julià Guerrero, el mateix càrrec que desenvoluparà aquest senyor al nostre municipi. Un senyor que segons ens ha arribat ha fet de la seva proximitat a l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, el seu principal talent curricular. Cal fer esment i és del tots sabut que va ésser l’Alcalde de Sabadell qui va pressionar per a introduir-lo al capdavant de l’àrea de comunicació de l'Ajuntament de Palau amb l’aquiescència de la llavors alcaldessa, Teresa Padrós. De fet després del triomf de CIU en les últimes eleccions municipals Guerrero va ser impulsat a dirigir l’edició del diari Avui +Sabadell.

Ara sembla que amb aquesta incorporació , per una plaça que havia de ser de Director de Radio Castellar i, per interessos polítics s’ha convertit en Cap de Comunicació , sense que estigués previst al pressupost, ni a la plantilla, el nostre alcalde l’Ignasi Gimènez ha començat la seva precampanya electoral, utilitzant tots els mecanismes que l’administració local posa a la seva disposició.

I es que el nostre alcalde ha posat en practica la missiva via article d’opinió del Sr. Julià Guerrero, “Els ‘spin doctors’ de casa nostra” i que deia que tots sabem que han de mobilitzar votants, una espècie en extinció en allò que coneixem com la festa de la democràcia. De ben segur aquest personatge adoctrinarà al nostre Alcalde a motivar el seu electorat en aquest moments de desencís cap al PSC de Castellar. I com deia el nostre últim fixatge socialista i veien que els partits de la ciutat estan posant a to els seus músculs per les conteses que s’albiren al calendari i els seus ‘spin doctors’ ja ens estan proposant escenaris de precampanya amb intencions més o menys ‘informatives’ de diferent grau i intensitat, ara deu ésser el moment de dotar a la ciutadania una visió informativa més partidista que mai, i utilitzar l’errari públic per a començar a fer campanya. Bona sort senyor Ignasi de ben segur que la necessitarà...!!!!!

dimecres, 24 de febrer del 2010

l'Ajuntament ara fa caixa amb els comerços locals


Per que l'ajuntament dirigit pel partit Socialista ha iniciat una campanya al costat dels comerciants per a regalar tiquets de zona blava?

Els motius que exposen són dos: donar suport i afavorir el comerç local, així com mitigar el paper dissuasori de la zona blava en els possibles clients. És increïble la cara que li tiren al tema. Qui a hores d'ara es creu que volen afavorir el comerç local?

Els socialistes que governen el nostre municipi van implantar la zona blava, amb arguments com que afavoreix la rotació de vehicles i així sempre es pot aparcar en les zones comercials. Se'ls ha oblidat que també té l'efecte contrari en el consumidor? Els comerços locals han de lluitar amb les mitjanes s superfícies del municipi que tenen molt lloc on aparcar i per a complicar-lo més, gratis. La incoherència dels socialistes de Castellar és absoluta, primer posen Zona Blava perquè el comerç funcioni millor i després donen tiquets per a no pagar la Zona Blava i així els ciutadans acudeixin als comerços locals. Això sí, els establiments comerciants i de serveis associats a l'ACC hauran d'adquirir aquests tiquets a un preu de 30 cèntims d'euro la unitat. El que no veiem clar és on van a parar els ingressos per la concessió de la zona blava uns 80.000 euros directes i quasi el doble indirectament en sancions per estacionament sense possar tiquet o per temps exhaurit, en dita zona azul, no haurien de servir per fomentar el comerç local?. Els ecosocialistes creiem que s'esta utilitzant al petit comerç per tornar a fer calaix, dons no entenem com amb els ingressos que ingressa l'ajuntament per la zona blava, no es lliura gratuïtament als comerciant tant associats com no associats aquests tiquets.

Aparcament soterrat.

Una altra questió que trobem reprovable es els cost mensual de 34,80 euros que cobrarà l'ajuntament als associats per estacionar el seu vehicle a l'aparcament soterrat, una altra mesura per rentabilitzar un estacionament mancat d'utilitat. Si el que és vol es afavorir a tots els petits comerços, treballadors/es afectats per la zona blava imposada per l'equip de govern creiem que s'hagués tingut que optar per una sistema de targes identificatives dels vehicles dels comerciants, amb exempció total de pagament.

Des d'ICV creiem que aquest conveni no deixa d'ésser un conveni absurd i que no tindrà ressò en el comerç associat, amb uns interessos no gaires clars.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Ni de conya......!!!!!!


La proposta d’augmentar l’edat de jubilació als 67 anys del PSOE-PSC-PSM-PSetc... és una retallada de drets sense precedents, insòlita, injusta i injustificable. No té raó de ser en un moment on la Seguretat Social té superàvit
El sistema de pensions si es vol es pot mantenir per molts anys més, i si hi ha problema en el fons de reserva, doncs s’amplia amb ingressos de la mateixa seguretat social, l’any 2009 en plena crisi el superàvit de la seguretat social ha estat d’uns 8000 milions d’€.
Aquesta són les mentides de Davos, cal fer front a les receptes liberals que volen aprofitar la crisi per retallar drets socials i laborals, per sortir de la crisi el que cal és crear ocupació i no retallar salaris i pensions, Ni l’aturat, ni el pensionista, ni el treballador, ni.... són els responsables de la crisi i per tant tampoc l’hem de pagar, i ja l’estem pagant amb l’atur que tenim.
Allargar la jubilació als 67 anys no permetrà l'entrada al mercat laboral dels joves que tenen una taxa d’atur que arriba al 39%. Més s’haurien de preocupar els governs de lluitar contra l’atur, la pobresa, la precarietat laboral i els contractes “escombraria” que de retallar els drets pels quals tantes persones han lluitat.
Cal organitzar una resposta clara i contundent davant de la proposta de retallada de les pensions, si parem aquesta reforma també pararem d’altres que puguin venir després, el govern de l’Estat ha de tenir clar que el camí no és aquest.
Des d’Iniciativa per Catalunya Verds demanem que els treballadors i treballadores no es callin i defensin els seus drets socials i laborals perquè és entre tots i totes que hem de parar les polítiques econòmiques de dretes que estan proposant la Patronal, el PP i el PSOE, tots tres del bracet.

Arbrat inadequat?


Per a mi, que vaig neixer a Castellar , la nostra Plaça Major és un element d’identificació imprescindible de conservar, sense obviar la seva singularitat, i amb tots els elements que l'han fet el que fins ara era.

Per aquest motiu en veig obligada a denunciar, la indiscriminada tala de tres pins de la nostra estimada Plaça Major . No és possible tant despropòsit, no és possible tant poca visió de la defensa de la nostra identitat , no és possible tan poca sensibilitat, amb la tasca que oferixen els arbres a la ciutat i als seus ciutadans.

Perquè no seré jo qui digui no a l'arranjament de la Plaça Major , però estic segura que aquests arbres es podien quedar en el lloc que estaven, a excepció de l'arbre que pugui estar malalt. Però resulta que pels regidors socialistes era necessàri subtituír els arbres malalts i els inadequats, sota quin criteri són inadequats uns arbres?, sota la seva concepció harmoniosa d’un espai centenari que perd identitat, per crear un espai , a favor d’una concepció de arbrat públic que vostès consideren adequat.

Els arbres públics són patrimoni de la ciutat i no de l'Ajuntament, per això no està justificada la tala. Com podeu comprovar si sóc l'Ajuntament faig i no pregunto, pur cinisme, sense cap tipus de dubte em solidaritzo amb els veïns i veïnes afectats per aquesta irreparable i execrable acció de l’alcalde de Castellar , a la vegada que em faig adhesió a les seves mostres de protesta i indignació manifestades aquests dies a través de cartes d’opinió als mitjans de comunicació locals.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Ni de conya....


Benvolgut company, benvolguda companya,

Us fem arribar la informació relativa a la Manifestació en contra de l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys i en defensa del nostre sistema de pensions, que convoquen els sindicats CCOO i UGT.

La gent d'ICV aquests que havien estat tant seriosos segons alguns , i que lamentablement ja no tenim representació al consistori, assistirem amb una delegació a la que t’animem a que hi formis part, per manifestar el nostre rebuig a una proposta segons els socialistes molt seriosa.

Les dades de la Manifestació són:

Dia: Dimarts, 23 de febrer de 2010.

Hora: 17,45h

Punt de trobada ICV-EUiA: Ronda Sant Pere amb Passeig de Gràcia de Barcelona.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Un cop de mà als aturats/es


Un dels aspectes que més semblà ésser preocupa al l’equip de govern és la prevenció dels incendis, fet que comporta que es tingui una estreta relació amb d'altres administracions implicades (Servei de Prevenció d'Incendis de la Generalitat de Catalunya, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i el Parc Natural de Sant Llorenç), els propietaris forestals (ADF Agrupació de Defensa Forestal) i el cos de Bombers Voluntaris de Castellar.

Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) conjuntament amb la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Castellar que participa en aquest pla , desenvolupen des de fa uns anys el Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals (PVI) de les comarques de Barcelona. El dia 1 de febrer es va obrir la convocatòria del procés de selecció dels informadors i informadores del PVI per al 2010. Enguany hi ha 220places per cobrir i el nostre municipi oferta 2 places al programa de vigilància.

El que ens sobte, és no trobar cap esment d’aquesta oferta d’ocupació als mitjans de comunicació locals tant vanagloriats pels regidors socialistes de Castellar (Web municipal i l’Actual), davant unes taxes d’atur d’un 15%, la nostra corporació mostra una desídia informativa cap a un no menyspreable nombre d’aturats i es permet el luxe de no informar . M’agradaria fer-li saber al senyor Ignasi que ajuntaments com Alella, Radadell , Santa Barbara del Grau, Sant Joan de Vilatorrada, Tordera, Sant Vicenç de Montalt, entra d’altres han penjat aquesta oferta d’ocupació a les seves pàgines web a fi d’informar a la ciutadania d’aquest procés de selecció que pot comportar uns ingressos per tota la campanya d’uns 2900 euros, un import ni molt menys menyspreable en els temps que corren.

Però de ben segur vostè té preocupacions més importants com recollir un carnet d’una associació de veïns , que de posar a disposició de tota la ciutadania els mecanismes que l’administració local té al seu abast per endegar programes d’informació a fi que els nostres aturats/es surtin del pou en el qual estan immersos.



Per cert encara està a temps d’informar el termini del procés finalitzi el proper dia 19 de febrer.....

divendres, 12 de febrer del 2010

ICV dubta de la capacitat de l’adjudicatària del complex Puigverd per fer front a les inversions necessàries


http://www.iniciativa.cat/castellarvalles/news/24419

Arran de l'adjudicació de la gestió del complex esportiu Puigverd a l'empresa Sige 2005 S.L, i el recent relleu de la gestió que s'ha produït aquest setmana passada, a l'antiga adjudicatària l'empresa UBAE, els ecosocialistes han esbrinat que un conseller delegat d'aquesta empresa i juntament amb un altre de l'empresa Servigest Esportiu, S.L són administradors únics de l'empresa Sport Aqua Polinyà actuals concessionaris de les instal·lacions esportives de Polinyà.

Segons informació de la Seguretat Social Sport Aqua Polinyà S.L. és deutora de la seguretat social dels mesos de març i abril del 2009 per un import de 26.062.60 € deute que esta en període d'executiva i en el cas de no pagar serà objecte d' embargament.

Des d'ICV ens preguntem " com es gestionarà Sige 2005 per part dels seus administradors si no són capaços de gestionar correctament les instal·lacions de Polinyà essent deutores de la Seguretat Social? així mateix des d'ICV tenim seriosos dubtes que l'esmentada empresa pugui portar a terme els seus compromisos d'inversions"

Es per preocupar-se i molt seriosament que Sige 2005 pugui fer les inversions de 2.855.000 € ( 475.032.030 ptes) durant l'any 2010 , 23'27 vegades superiors al seu actiu el qual és de 122.712'22 € ( 20.417.595 ptes) i un capital social de 3.010 € ( 500.000 ptes ) i amb pèrdues l'últim exercici segons informació que consta en el registre mercantil.

Aquestes inversions hauran de fer-se obligatòriament mitjançant un préstec.Ens preguntem, en bona lògica, quin banc donarà aquest préstec a una empresa que presenta aquest números? empreses molt més sanejades i solvents ho tenen molt més difícil o ni tant sols ho han aconseguit....., això sí si l'Ajuntament avala.... i per tant assumeix el risc, cosa que esperem que no succeeixi.

Cal recordar que els compromisos anuals adquirits per Sige 2005 s.L, són de 144.700€ per fer front al fons de manteniment i reinversió i els 100.000 € també anuals per pagar els consums que fins ara es feia càrrec l'ajuntament, i tot això amb l'afegit de gestionar les noves instal·lacions esportives de l'Airesol -D ... totes aquestes despeses les tindrà que assumir una empresa que, ara per ara, presenta pèrdues .

Si es fa un petit raonament, es fàcil deduir que, per fer front aquesta despesa e inversions calen quatre coses : explotar els treballadors i baixar la qualitat del servei amb l'objectiu de reduir despeses , aconseguir l'aval de l'ajuntament per fer front a les inversions, així com incrementar les quotes als socis, cosa que repercutiria en que tota la ciutadania assumís un risc que precisament en una situació de crisis és un desgavell..

Dani Martínez responsable de comunicació d'ICV manifesta que "amb aquests pocs números podem veure que l'equip de govern, amb tots els seus regidors ben preparats , no han estat capaços de fer una petita consulta al registre mercantil, o al menys dubtar que l'empresa Sige 2005 pugui portar a terme els compromisos adquirits, són les ànsies d'externalitzar els serveis públics que porta a convocar concursos restringits"

D'altra banda la responsable d'ICV a Castellar Eva Clariana manifesta que "les externalitzacions s'han tornat una pràctica habitual de l'Equip de Govern de Castellar, posant en mans privades els serveis públics, i reclama al l'equip de govern que si el que vol el PSC es externalitzar, cosa a la que ens oposem totalment, cal ser més seriosos i analitzar molt bé, en quines mans posem els nostres serveis públics per que desprès no ens trobem rescata'n concessions i que resulti que ens costi tot molt més car".

ICV Castellar del Vallès, 10 de febrer de 2010

dimecres, 10 de febrer del 2010

La politització de les ràdios municipals


http://comunicacio.e-noticies.cat/la-polititzacio-de-les-radios-municipals-37695.html

El Sindicat de Periodistes denuncia que sovint "hi ha un comissari polític"

El Sindicat de Periodistes de Catalunya ha denunciat "la situació i condicions laborals d’algunes ràdios públiques municipals de la demarcació de Tarragona". El màxim responsable de l'SPC a la comarca, Ricard Checa, s’ha reunit amb el cap d’Inspecció de Treball, José Bernardo Herrero, "per tal que comprovi l’existència d’irregularitats, l'incompliment de les normes de riscos laborals, el no respecte pels drets dels treballadors i els possibles fraus a la seguretat social que puguin estar produint-se". 


En algunes ràdios públiques locals "no hi ha un sol periodista professional contractat, trobant-se al capdavant de la línea editorial una persona de confiança de l’alcaldia o emissaris polítics, sense cap formació o experiència professional". 


"Els col·laboradors, que en la majoria dels casos no reben cap remuneració (o la reben en negre), els voluntaris i els estudiants són els protagonistes d’un producte d’amateurisme radiofònic que s’allunya d’un autèntic mitjà de informació professional i plural", lamenten.

L'SPC lamenta que els municipis "no aprofitin la llicència que se’ls va adjudicar i que, per la seva passivitat i inoperància, s’acabi convertint en un xec en blanc per a la confecció d’un butlletí partidista sense cap criteri periodístic i sense cap respecte per l'Estatut dels Treballadors i per la seva dignitat professional, contribuint a la degradació d’aquest sector".


Un gran nombre de ràdios públiques municipals "pateixen una carència d’inversió en recursos humans, econòmics i materials, la qual cosa impossibilita que el contribuent – que és qui paga – gaudeixi d’un mitjà professional, plural, amb dinàmica social i cultural".
 
"Una ràdio municipal costa massa diners a l’erari públic com perquè el poder polític la vulgui transformar en el portaveu del partit que governa i en un producte generador de precarietat i laboralment imprevisible", conclouen.


Sense cap tipus de dubte un bon exemple del que passa a Castellar....

dimarts, 9 de febrer del 2010

Una moció que mai veurem a Castellar


REBUIG A LA CANDIDATURA DEL CEMENTIRI NUCLEAR D’ASCÓ


Atès que el municipi d’Ascó és una de les poblacions precandidates a acollir un Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius d’Alta Activitat.

Atès que el Magatzem Temporal Centralitzat emmagatzemarà residus d’alta activitat amb més de 7.000 tones de combustible de les diferents centrals nuclears espanyoles i 1.900 metres cúbics de residus procedents del desmantellament de les plantes ja desconnectades de la xarxa, i que per tant continuaran emetent radioactivitat.

Atès que els municipis veïns i els governs supramunicipals i regionals han mostrat el desacord amb la instal·lació d’aquesta infraestructura al municipi d’Ascó, així com una part molt important dels veïns d’aquesta localitat.

Atès que el Parlament de Catalunya ha mostrat el rebuig a la possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya.

Atès que la resolució de 23 de desembre de 2009, de la Secretaria d’Estat d’Energia modifica el previst al Real Decreto 775/2006, de 23 de juny; cosa que modifica significativament i de forma injustificada el paper de las Comunitats Autònomes al procés d’ubicació del MGTRRAA.

Atès que l’energia nuclear és incompatible amb un model energètic sostenible, ja que no compleix cap de les seves premisses: no és econòmicament eficient, ni socialment justa, ni mediambientalment acceptable.

Atès que la decisió del consistori d’Ascó es fa sense el consens previ que en tot moment s’havia demanat per aquest emplaçament i que la actitud del Govern d’Ascó vulnera aquest consens i l’aïlla de la resta d’Administracions catalanes,

Atès el rebuig d’entitats i organitzacions socials, ambientals i cíviques de Catalunya que s’han posicionat en contra del cementiri de residus radioactius, igual que ho han fet diversos càrrecs electes, regidors, alcaldes, diputats, i senadors de tots els colors polítics del territori.

Atès que juntament al fracàs econòmic i tecnològic, l’energia nuclear ha causat ja greus problemes a la salut pública i al medi ambient: accidents nuclears, generació de residus radioactius impossibles d’eliminar.

Atès que el model d’especialització nuclear de les Terrers de l’Ebre i en concret del municipi d’Ascó no ha repercutit ni en un millor benestar ni tampoc en el desenvolupament econòmic de la zona.


El ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès

ACORDA:

Primer.- Instar a l’Ajuntament d’Ascó a revocar l’acord per optar a acollir un Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears.

Segon.- Mostrar el rebuig per la instal·lació d’un Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius d’Alta Activitat a Catalunya.

Tercer.- Demanar al Govern de l’Estat que es supediti la construcció del MTCRRAA a posar en marxa un pla de tancament progressiu de les centrals nuclears, i que prengui les mesures necessàries per fer possible un sistema energètic sostenible.

Quart. Demanar al Govern de l’Estat que consensuï amb els governs locals i autonòmics la ubicació Magatzem Temporal Centralitzat.

Cinquè.- Fer arribar aquest acord a la presidència i grups polítics amb representació al Congrés dels los Diputats i al Parlament de Catalunya, al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), i a la Agrupació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC).

instem als grups de 'oposició a obrir una reflexió sobre la posibilitat d'endegar aquesta proposta de moció.

dissabte, 6 de febrer del 2010

Externalitzacions=Polítiques de dretes


Aquest equip de govern anomenat d’esquerres segueixen amb la dinàmica d'exercicis anteriors, consistent en l'augment de la externalizació de serveis municipals, ara ens toca la gestió de nou Centre Cívic. En lloc de dedicar-se a la generació d'ocupació pública, d’un municipi com Castellar on ja rondem els quasi 2000 aturats , aquesta aposta socialista es traduirà en un servei públic de "pitjor qualitat", ocupació en precari de qui els presten i un servei deficient als ciutadans que els utilitzen que comporta, en moltes ocasions, l'augment de taxes.

Externalitzar aquest servei suposarà, a mitjà i llarg termini, "un encariment" del mateix, que deixa de ser públics per a convertir-se en "un negoci de particulars", amb la conseqüència de l'enriquiment dels concessionaris, perquè aquesta gent que diu que accedeix a la gestió d’aquest Centre Cívic i/o de Coneixement, per treballar per fer de Castellar una ciutat innovadora i referent a Catalunya, demanant la complicitat de la ciutadania, aquests que diuen això, venen a obtenir beneficis, en cas contrari la gestió d’aquest espai el duria una ONG i aquest no és el cas.

La privatització de béns i serveis bàsics es realitza abaratint costos, a costa de la qualitat dels serveis, amb la precarizació de l'ocupació i reduint tot anàlisi als termes economicistes de benefici, eficàcia, rendibilitat i competitivitat (liberalisme radical).

Els nostres polítics (d'esquerres, diuen) estan sotmetent-se o lliurant-se al corrent de privatitzar i externalitzar els recursos públics. Els nostres polítics d'esquerres després de fracassar en la gestió del públic (vegi's el deute de la localitat) estableixen lligams amb els interessos privats contribuint al desmantellament dels recursos públics i a la precarización de l'ocupació i dels serveis que s'oferixen a la ciutadania.

I dic jo que? encara sort que el Sr. Alcalde i la majoria de regidors són socialistes amb carnet i d’altres segons algun regidor de l’quip de govern no: és tot un consol! L’'educació o els serveis socials, per exemple, no poden privatitzar-se sense cometre un atemptat als drets humans fonamentals i sense trencar les regles del joc establertes en la Constitució de 1978. Quin tipus d'esquerra és aquesta? No crec que tinguin més ideologia que la de perpetuar-se en el poder a qualsevol preu.

divendres, 5 de febrer del 2010

Manifest: Millorem els Mitjans de Comunicació


Iniciativa per Catalunya Verds a Castellar del Vallès, proposa el següent manifest:

Des de la nostra formació política volem expressar la nostra preocupació per un munt de símptomes inquietants que afecten els drets de la ciutadania a la informació a Castellar del Vallès.

Sovint, els mitjans de comunicació configuren una realitat a la mida de les seves necessitats i no compleixen els seus deures de servei públic. L'ocultisme, la desinformació intencionada, la manipulació, són mecanismes dominants en els mitjans públics a Castellar del Vallès ( Radio Municipal i Butlletí d'informació municipal l'Actual).

Tampoc es pot parlar d'una autèntica pluralitat informativa, d'ença de la arribada del nou equip de govern , per aquest motiu no és acceptable que, des de l'àmbit de la política municipal es fomenti la bel.ligerància entre els mitjans, cosa que altualment passa entre els mitjans públics i els actuals mitjans independents al nostre municipi ( La Forja, 7 Dies Vallès i l'Esportiu) i que s'utilitzin sistematicament discursos per titllar aquests mitjans per part del regidor de l'àrea de comunicació de " que els privats no s'ajunten a un estàndard mínim per a ser considerats mitjà de comuniciació".

Qualsevol intent de crear monopolis informatius a través d'instruments que per competències locals gaudeixen els municipis , així com la concentració monopolística de mitjans en mans d'una corporació municipal , atemptaria contra la llibertat i el pluralisme social.Els mitjans públics de comunicació han d'ésser una garantia de servei a la ciutadania, però és precís aconseguir la seva autonomia i professionalitat amb independència dels governs de torn, cosa que ara per ara, a Castellar no succeix.

Davant d'aquestes lluites mediàtiques, professionals i consumidors de la informació ens trobem amb una escassa capacitat de resposta.

La precarietat laboral d'una part dels periodistes i la manca d'instruments de diàleg professional sense imposicions (estatuts de redacció i consells de redacció) de la majoria, dificulten la lluita en en detriment de l'ètica professional, la independència, el rigor i la propietat intel.lectual dels informadors, valors sovint també menyspreats pels polítics de torn.

Els consumidors es troben normalment sense capacitat de descodificar les intencions reals dels missatges que reben i desorganitzats per exigir una informació que doni resposta a les seves autèntiques necessitats de saber. Professionals i consumidors, a la fi, pateixen les conseqüències d'una progressiva presència institucional que lluiten per guanyar I'hegemonia dins d'un procés de concentració monopolista amb capital públic, però no per assegurar el dret del ciutadà a ser informat.

Des de la nostra formació creiem que "parlar de la informació és parlar de qualitat democràtica, és parlar dels drets i dels deures dels professionals. I això avui no està garantit ni de bon tros al nostre municipi". Cal crear de regles que faci més lliures als professionals, i igual que el dret laboral és més favorable al treballador per la seva situació d'inferioritat davant el polític de torn o equip de govern, i els periodistes han de tenir garanties contra les pressions politiques, que sovint condicionen les informacions.

Per tot això demanem que us adheriu a aquest manifest enviant un correo a castellarvalles@iniciativa.cat

dijous, 4 de febrer del 2010

Silenci


Duc dies escoltant en els informatius i llegint en la premsa aquest cas. Un cas que, des del meu punt de vista, mai hauria d'haver arribat fins al punt en el qual es troba.
Fátima és una dona musulmana que duu 15 anys residint en la localitat de Cunit, on treballa a l'Ajuntament com mediadora cultural. Fins al 2008, tant ella com el seu marit formaven part de la comunitat religiosa de l'Iman, de corrent ultraconservadora, però en aquesta data ambdós van decidir separar-se d'aquest grup. Fátima es va treure el vel, va començar a conduir i va permetre que els seus fills es relacionessin amb nens autòctons.
L'Iman i el seu entorn no els han perdonat que abandonessin el grup i van començar a acorralar-la. Des de llavors, Fátima i la seva família vénen sofrint les amenaces, coaccions i calúmnies de l'imant, per les quals la Fiscalia de Tarragona ha demanat 5 anys de presó per a aquest."M'han catalogat de mala musulmana a mi, als meus fills i al meu marit per assumptes com no dur vel"declarava Fátima a El País. És, com menys sorprenent i vergonyós, que ningú doni suport a aquesta dona. Una persona que tracta d'integrar-se en la societat en la qual viu, sense tenir per això que renunciar a les seves creences i la seva religió musulmana. Durant molt de temps he considerat que les poltíques d'igualtat d'aquest estat han sigut encertades, però
potser era un miratge perque no entenc com l'alcaldessa de Cunit que
diu que és d'esquerres i dona actua d'aquesta manera tantreprovable i "bochornosa"
aquesta senyora i senadora a Madrid va frenar la detenció de l'Iman imputat. No té Fátima dret a viure honradament en aquesta població, seguint els costums que ella consideri més adequades? Per què ha de dur vel? Per què no pot conduir?

Avui Maruja Torres a la contraporda del Pais critica a Chacón i a les ministres per l'Alcaldessa i senadora del PSC a Cunit.
Torres, que titula la seva columna Escolti, Chacón comença per interpel·lar a la titular de Defensa: "Senyora Chacón, digui'm que els nostres soldats no estan morint en va a Afganistan. Que l'arriscada missió que Espanya desenvolupa en aquest país va aconseguint enterrar el burka, promoure l'educació de les dones, obrir-los l'assistència sanitària i altres minúcies que solen agradar al vell sexe".

I tot seguit relaciona aquesta "lluita noble" amb les petites batalles similars que no es lliuren en el nostre país: " Expliquim llavors per quins dimonis segueix en el seu lloc l'alcaldessa de Cunit", de la qual recorda que, en lloc de defensar a la mediadora cultural amenaçada per un imant radical, "la va amonestar, dient-li que anava a causar un conflicte social". "Expliquin-me'l, senyora Chacón i altres dames del Govern: conflicte social per acceptar la forma de vida, més civilitzada i lliure, que aquest país oferix a les seves dones, i que nosaltres volem per a les nostres germanes sotmeses?", segueix Maruja Torres en un to visiblement airada
que culmina tornant a relacionar als extremistes d'aquí i d'allà: "Que vostès, les
emcumbrades socialistes, no posin fermes a Judit Alberich l'alcaldessa de Cunit és una ofensa. No ja a les dones, que estem acostumades, sinó als nois que moren a Afganistan, segons diuen, per defensar els nostres valors". El final de l'article encara transmet més pessimisme i una crítica més dura: "Fátima ha caigut víctima de la insensibilitat oficial, i amb ella cauen les esperances de quantes volen llevar-se el vel de la ment i del cap. Guanyen els extremistes. Felicitats

Estem amb tu Fatima.....

dimecres, 3 de febrer del 2010

La insostenible hipoteca del cementerio nuclear


Autor/a: Joan Herrera
Càrrec de l'autor dins d'ICV: Secretari general d'ICV
Mitjans on s'ha publicat l'article: El País


La radiactividad, y por tanto la peligrosidad, de los residuos nucleares persiste por miles de años. Cuando uno pregunta qué hacer con dichos residuos, la fe pro nuclear obliga a responder lo que se respondía hace 30 años: de aquí a 20 años ya se encontrará una solución, perpetuándose así la inmadurez tecnológica de la energía nuclear al no saber qué hacer con los residuos que genera. Quizás por eso, mientras no se sabe cómo eliminar esa radiactividad, en los países europeos más avanzados el pacto sobre dónde albergar los desechos radiactivos se ha construido consensuando una fecha límite para dejar de generar esos residuos.

En este contexto, sólo desde el rigor podíamos abordar el espinoso debate de los residuos nucleares con un cierto sentido del equilibrio territorial, con la información y el tiempo precisos para conseguir el consenso social, político y ambiental. Éstos fueron los requisitos que pedimos cuando, en el año 2006, la Comisión de Industria aprobaba una Proposición No de Ley que abría el proceso para la construcción del Almacén Temporal (por 60 años) Centralizado de Residuos Radioactivos de Alta Actividad (ATCRRAA), en una denominación sin eufemismos.
No era la primera vez que se quería resolver qué hacer con los residuos radiactivos, pero de nuevo se volvía a reproducir el mismo error: decidir dónde albergar todos los residuos sin consensuar previamente un calendario que determinase hasta cuándo generar residuos. Ése fue el motivo principal por el que dicha propuesta contó con la oposición de ICV e IU.
Quizás a sabiendas de ese pecado original -la falta de consenso-, el presidente del Gobierno me contestaba, en el debate del Estado de la nación del mismo año, que el tema de los residuos nucleares exigía un amplio consenso social y político, incluidas las organizaciones defensoras del medio ambiente, y el mayor consenso territorial posible. Por aquel entonces el presidente se había comprometido a consensuar un calendario de cierre, hoy por hoy descartado por el mismo Gobierno, siendo éste el espacio para construir el acuerdo social, político y ambiental.
A éste se le debía sumar el imprescindible consenso territorial. Con este último objetivo, el decreto que abre el proceso en verano del 2006 da la capacidad de propuesta a las Comunidades Autónomas, en correspondencia con el mandato del Congreso, en el que se hablaba de la adecuada concertación con éstas.
Pero el proceso se precipita el pasado 23 de diciembre, cuando se aprueba la orden que abre la convocatoria para decidir dónde irían a parar todos los residuos nucleares de España. En dicha convocatoria se cambian las reglas del juego, no dejando a las CC AA papel decisivo alguno. Sin calendario de cierre, se renunciaba al consenso social y ambiental, pero con la resolución se prescindía del consenso territorial.
En la España de las autonomías, éstas no tenían nada que decir, como bien ilustró el ministro Sebastián al declarar que no importaba para nada la opinión de un presidente autonómico. Se pretendía así construir candidatos haciendo que la exclusiva voluntad de una localidad pueda condicionar las voluntades de toda una comarca o una comunidad y establecer estrategias de desarrollo que van mucho más allá de su propio término municipal.
A esto se le añade que el procedimiento difícilmente permite informar y hacer participar de modo suficiente, y ello por su carácter abreviado -un mes para presentar candidaturas, 20 días para alegaciones-, lo que podría contravenir la Directiva de Aarhus en materia de participación e información ambiental.
La primera pregunta que se plantea es por qué se han hecho tan mal las cosas, llegando a romper las reglas de un Estado que se llama autonómico. Y otra, aún más relevante: ¿estamos a tiempo de arreglarlo? Las prisas se explican, dicen, por la saturación en las piscinas de las centrales, y sobre todo, porque los residuos de Vandellós I, depositados en Francia, tendrán un coste a partir de 2011 de 60.000 euros diarios. Pero no explican que la mayor parte de ese dinero se dejará en régimen de depósito, volviendo a disponer de los recursos una vez hayamos hecho el proceso con el tiempo y con las formas que se necesitan.
Quizás, la respuesta más solvente para explicar tantas prisas y tan malas maneras está en que la pretensión de resolver dónde poner los residuos sin decidir hasta cuándo seguirán operando las centrales, solventa el principal problema de la energía nuclear: ¿qué hacer con los residuos? A las empresas no se les exige nada a cambio y se permite que las plantas puedan operar más allá de los años para los que fueron diseñadas. Conocemos las consecuencias: un proceso que hoy ya no se puede resolver con consenso social y político, un proceso en el que ni tan siquiera cabe el consenso territorial.
El Gobierno puede optar por forzar las cosas y encontrar una ubicación, pero un proceso con tan pocas garantías y en el que se han cambiado las reglas del juego a mitad de la partida, además de ser inaceptable políticamente, es recurrible judicialmente. La otra opción es poner el contador a cero, parar el proceso y empezar a hacer las cosas bien desde un principio.

dilluns, 1 de febrer del 2010

PSC=Servei de col·locació a Castellar


En la teoria de l'evolució de les espècies ja van enunciar, Darwin i Wallace, què, la lluita per l'existència, requereix l'exercici ple de totes les facultats de l'animal per a conservar la pròpia existència i mirar per la prole nou nata, i com no aquí a Castellar la nova formada socialista no es pas una excepció, ara sembla ser que una ciutadana obedient i implacable militant socialista ha guanyat el concurs per a ser la que gestioni el nou Espai Cívic.


Qui no ha fet sacrificis per a situar a la prole en aquesta societat competitiva ? i qui no han deixat a un costat la seva ètica, ideologia i, fins i tot, els seus conceptes morals més profunds amb la condició de facilitar-los el camí?. Quin empresari no col·loca en la seva empresa als seus fills, amics i coneguts ?. Si això és així, i fins a és considerat com un element en la teoria de l'evolució de les espècies, hauria de veure's com natural en l’àmbit de l’empresa privada on els errors comesos en el seu cas per una irresponsabilitat d’elecció, repercutiria en l’àmbit d’una empresa privada on el capital econòmic és privat.

Però del que estem parlant és de l’Administració pública, d’un ens local, que paguem tots els conciutadans . La política per concorre a una plaça de nova creació a l’administració pública ha d'inculcar valors, formació, capacitat i experiència, i optar en primer lloc per la carrera professional o sigui la promoció interna dels seus treballadors, algú n’ha pensat ? I com no optar en termes d'igualtat, mèrit, publicitat i capacitat, però quan es parla d’afiliats socialistes sembla que aquest discurs que en la passada legislatura no deixava de repetir fins a la sacietat el PSC de Castellar ara passa a un segon terme, quan de la prole es tracta, s'opta per
un concurs per la gestió de l'Espai Cívic 2010 dit Centre de Coneixement , i s'adjudica a una afiliada socialista , per cert la publicació de les bases al BOP en unes dates més que sospitoses, tot just un dia abans de les festes de nadal, i amb manca total de publicat en els mitjans públics de desinformació municipals ( l'Actual).

El nostre equip de govern deu pensar, si els empresaris col·loquen en les seves empreses als seus descendents, el mateix podem fer nosaltres amb els nostres. No anem bé ...