Silenci

Duc dies escoltant en els informatius i llegint en la premsa aquest cas. Un cas que, des del meu punt de vista, mai hauria d'haver arribat fins al punt en el qual es troba.
Fátima és una dona musulmana que duu 15 anys residint en la localitat de Cunit, on treballa a l'Ajuntament com mediadora cultural. Fins al 2008, tant ella com el seu marit formaven part de la comunitat religiosa de l'Iman, de corrent ultraconservadora, però en aquesta data ambdós van decidir separar-se d'aquest grup. Fátima es va treure el vel, va començar a conduir i va permetre que els seus fills es relacionessin amb nens autòctons.
L'Iman i el seu entorn no els han perdonat que abandonessin el grup i van començar a acorralar-la. Des de llavors, Fátima i la seva família vénen sofrint les amenaces, coaccions i calúmnies de l'imant, per les quals la Fiscalia de Tarragona ha demanat 5 anys de presó per a aquest."M'han catalogat de mala musulmana a mi, als meus fills i al meu marit per assumptes com no dur vel"declarava Fátima a El País. És, com menys sorprenent i vergonyós, que ningú doni suport a aquesta dona. Una persona que tracta d'integrar-se en la societat en la qual viu, sense tenir per això que renunciar a les seves creences i la seva religió musulmana. Durant molt de temps he considerat que les poltíques d'igualtat d'aquest estat han sigut encertades, però
potser era un miratge perque no entenc com l'alcaldessa de Cunit que
diu que és d'esquerres i dona actua d'aquesta manera tantreprovable i "bochornosa"
aquesta senyora i senadora a Madrid va frenar la detenció de l'Iman imputat. No té Fátima dret a viure honradament en aquesta població, seguint els costums que ella consideri més adequades? Per què ha de dur vel? Per què no pot conduir?

Avui Maruja Torres a la contraporda del Pais critica a Chacón i a les ministres per l'Alcaldessa i senadora del PSC a Cunit.
Torres, que titula la seva columna Escolti, Chacón comença per interpel·lar a la titular de Defensa: "Senyora Chacón, digui'm que els nostres soldats no estan morint en va a Afganistan. Que l'arriscada missió que Espanya desenvolupa en aquest país va aconseguint enterrar el burka, promoure l'educació de les dones, obrir-los l'assistència sanitària i altres minúcies que solen agradar al vell sexe".

I tot seguit relaciona aquesta "lluita noble" amb les petites batalles similars que no es lliuren en el nostre país: " Expliquim llavors per quins dimonis segueix en el seu lloc l'alcaldessa de Cunit", de la qual recorda que, en lloc de defensar a la mediadora cultural amenaçada per un imant radical, "la va amonestar, dient-li que anava a causar un conflicte social". "Expliquin-me'l, senyora Chacón i altres dames del Govern: conflicte social per acceptar la forma de vida, més civilitzada i lliure, que aquest país oferix a les seves dones, i que nosaltres volem per a les nostres germanes sotmeses?", segueix Maruja Torres en un to visiblement airada
que culmina tornant a relacionar als extremistes d'aquí i d'allà: "Que vostès, les
emcumbrades socialistes, no posin fermes a Judit Alberich l'alcaldessa de Cunit és una ofensa. No ja a les dones, que estem acostumades, sinó als nois que moren a Afganistan, segons diuen, per defensar els nostres valors". El final de l'article encara transmet més pessimisme i una crítica més dura: "Fátima ha caigut víctima de la insensibilitat oficial, i amb ella cauen les esperances de quantes volen llevar-se el vel de la ment i del cap. Guanyen els extremistes. Felicitats

Estem amb tu Fatima.....