ICV insta a l’ajuntament a donar una sortida social als edificis en construcció amb obres paralitzades

ICV  veu amb bons ulls declarar els  l’edificis i estructures a mig acabar  d’utilitat pública a efectes expropiadors destinant-los  a patrimoni públic municipal del sol

Els ecosocialistes creiem prioritari a nivell urbanístic  buscar una sortida al alt nombre de solars amb estructures d’edificis sense finalitzar. ICV veu necessari instar a l’ajuntament a registrar els solars amb obres paralitzades i incoar els expedients de disciplina urbanística corresponents amb l’objectiu d’incloure’ls dins del regim d’edificació forçosa juntament amb la declaració d’incompliment del deure d’edificar amb l’objectiu incentivar el compliment dels deures urbanístics d’edificació en terminis amb caràcter preventiu, sancionant el incompliment del mateix.

Per Daniel Martínez responsable d’ICV “l’objectiu seria que l’administració local negocies amb les entitats bancàries propietàries actuals d’aquest edificis sense finalitzar per tal donar una sortida social a aquests edificis abans d’arribar a declarar l’edifici d’utilitat pública a efectes expropiadors destinant a patrimoni públic municipal del sol” ha manifestat. Per ICV seria necessari la creació d’un empresa municipal d’habitatges per tal de signar els compromisos corresponents amb que aquelles mateixes entitats rescatades amb fons públics per tal que finalitzin aquests edificis dotant-los d’una finalitat social o que en gran mesura cedeixin la titularitat dels mateixos a l’administració per que endegui els mecanismes necessaris per crear un parc d’habitatges socials al municipi.

Cal fer esment que en el 80% de casos els immobles i solars amb edificis pendents de finalització d’obres són propietat de les entitats bancàries que s’han executat la titularitat i propietat a promotors immobiliaris i constructors que han fet fallida, la resta en gran mesura son gestionats per un administrador concursal. Per Martínez l’actual situació d’abandonament de les estructures d’edificis sense finalitzar s’arriba perquè per les entitats bancàries “no volen assumir el cost del seu manteniment , ni molt més executar la finalització de l’obra, fins i tot aquestes estructures de formigó no disposen d’assegurances de responsabilitat civil davant qualsevol accident que en puguin produir pel seu estat d’abandonament” ha afegit.

ICV creu que no es pot permetre que mentre  famílies senceres són desnonades de les seves cases de forma lícita, amb la llei a la mà i un secretari judicial donant fe,  i que  moltes altres famílies no poguin adquirir un habitatge perquè no poden disposar del finançament necessari ,hagi un parc d’habitatges a mig acabar  que donaria sortida a una demanda existent al municipi de Castellar.

ICV Castellar participa i dona suport a la Marxa de la Dignitat

De forma sintètica, les diferents marxes reivindicaven entre d’altres el no pagament del deute públic il.legítim, aturar les retallades, fer fora els governs de la ‘troika’ i pà, sostre i treball per totes i tots.

A les cinc de la tarda, les sis columnes de manifestants, provinents de tot Espanya, varem convergir  a Atocha, i un cop allà es va recorre  el centre de la ciutat sota el lema "No al pagament del deute. Ni una retallada més. Fora els governs de la troica. Pa, feina i sostre per a tots i totes". ICV Castellar hi era present donant així tot el nostre suport.

Prop de 150 col.lectius han participat  a les Marxes de la Dignitat, una convocatòria organitzada a nivell estatal per tot un col·lectiu d’entitats, partits polítics, sindicats , entre ells ICV , com a crida per a acumular forces i lluitar contra les retallades, els desnonaments, les privtatizacions, l'atur i totes aquelles polítiques neoliberals que minven la qualitat de vida de la classe treballadora i que posen en risc l'estat del benestar. Per Xavier Garcia membre de l’executiva castellarenca i participant de la marxa  “aquesta mobilització de la ciutadania endega   una profunda reflexió per tal d'iniciar veritables accions contra les polítiques neoliberals i proposar i refermar alternatives a les retallades que passen per enfortir el sector públic i nacionalitzar sectors estratègics com la banca o l'energia” ha afegit

Per Goyo Aviles membre de la secció local també present a la marxa “ les marxes han tingut com a objectiu denunciar que el govern del PP, no s’està preocupant de la gent, sinó només dels interessos dels capitalistes; dels interessos dels banquers, de les grans corporacions i de la gran burgesia”, ha afegit. Els governants actuals, ha conclòs, “estan al seu servei, i no estan al servei de la gent que els vota i a qui han de representar”. Per ICV de Castellar la marxa  ha  aportat  “la radicalitat democràtica que és necessària pel canvi”.

Pels ecosocialistes castellarencs hi ha sortides no doloroses per la ciutadania  que el PP no vol aplicar, i que està generant una societat cada vegada més desigual, en què l'estat del benestar costarà molt de recuperar si no és amb la mobilització de tots i totes aquells que desitgem un canvi de rumb.

 

ICV de Castellar present a la Marxa per la Dignitat a Madrid

MANIFEST CATALUNYA

 

Ens trobem davant d’un moment absolutament límit. L’atur, la precarietat, la pobresa, la repressió i les polítiques retrògrades, entre molts altres motius, ens posicionen en un moment de màxima alerta que necessita que tots i totes ens mobilitzem per recuperar els nostres drets i revertir la situació de manera contundent.

 

La situació demana una resposta col·lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots i cadascun dels pobles que dia rere dia veuen com els seus drets s’esvaeixen sota governs corruptes que com el del PPSOE o el de CiU, en el nostre cas, dediquen els seus esforços a aplicar polítiques antisocials que retallen i empobreixen les nostres vides amb el fi de complaure les institucions que conformen la Troika com l’FMI, la UE i el BCE. Polítiques que es veuen condicionades per un deute il·legítim, adquirit pels governs amb el BCE i la banca alemanya i francesa amb l’únic objectiu de salvar la banca. Els interessos d’aquest deute, suposen el desmantellament de la sanitat pública, de l’ensenyament, de la llei de dependència i de tot el conjunt de les ajudes socials.

 

A Catalunya, som més de 800 mil aturats, i així mateix els llocs de treball van acompanyats de la precarietat en la seva major part i no permeten sortir, en molts casos, de la pobresa, la qual creix dia a dia mentre uns pocs veuen com augmenta la seva riquesa. El 65% dels aturats han vist ja esgotades les seves prestacions socials, la qual cosa significa que aproximadament 90 mil famílies es troben ja sense cap tipus d’ingrés.

 

A més, les últimes reformes laborals han suposat un nou atac als treballadors i treballadores com també a les organitzacions sindicals, facilitant, encara més, els acomiadaments, i provocant més retrocessos en les conquestes socials i laborals assolides amb tants anys de lluita i patiment. Precarietat, subcontractació, disminució dels salaris… són algunes de les conseqüències més sagnants d’aquestes reformes. D’altra banda, la violència estructural s’ha imposat als centres de treball, mitjançant la por i les represàlies i amb la voluntat d’aturar qualsevol protesta i possibilitat d’organització per part dels treballadors i treballadores.

 

Tot i així, resistim, i les respostes socials davant la conjuntura es succeeixen dia rere dia amb lluites de treballadors i treballadores d’empreses com Panrico sent un gran exemple i havent dut a terme la vaga més llarga dels últims anys a Catalunya; d’Alstom, de Cosmocaixa, d’HP, de TMB, de TV3; com també en els sectors públics, com la sanitat i l’ensenyament, que han donat respostes contundents davant les mesures i les lleis aplicades amb la voluntat de desmantellar un sistema públic i de qualitat, com és el cas de la Llei Wert , la qual suposa a més, un atac directe a la nostra cultura i la nostra llengua i la LEC la qual avança en la privatització de l’ensenyament i s’allunya de la seva laïcitat. La mobilització, dóna fruits, com demostren les lluites dels treballadors i treballadores de recollida d’escombraries de Madrid i Alacant entre d’altres, la lluita veïnal de Gamonal, de la marea blanca contra la privatització dels hospitals a Madrid.

 

Els desallotjaments d’habitatges han continuat sense interrupció, tot i el rebuig social i els forts moviments de solidaritat veïnal que la PAH i altres col·lectius han canalitzat i organitzat; milers de famílies continuen quedant-se al carrer mitjançant pràctiques absolutament inhumanes, fruit de la fam insaciable dels bancs i de les grans promotores immobiliàries. Així doncs, l’expropiació d’habitatges i els lloguers socials són encara un objectiu de lluita per assolir.

 

La situació es veu, encara més, agreujada quan les conseqüències d’aquest sistema injust, que ens maltracta i ens reprimeix, recau sobre col·lectius més vulnerabilitzats com: la dona, els infants, els joves, els immigrants o les persones grans, receptors directes del càstig que suposa aquesta crisi que a hores d’ara tenim més que clar que és una estafa. La desigualtat, és escandalosa i intolerable, el dret de les persones a una vida digna, ha d’estar assegurat: s’ha de garantir l’habitatge, els subministraments d’aigua i energia, pensions adequades, com també una Renda Garantida que permeti cobrir com a mínim les necessitats bàsiques.

El poble de Catalunya, s’ha mobilitzat en contra de les polítiques del PPSOE com també de CiU que amb el suport d’ERC, és còmplice directe impulsant i inspirant retallades en tots els sectors com també les privatitzacions dels drets socials en general.

 

La majoria de la població, rebutja i no se sent identificada amb un sistema que aplica mesures criminals, que defensa i deixa impunes els abusos policials, que vol aplicar lleis repressores com la llei mordassa o la contrareforma de la llei de l’avortament, la qual suposa un retrocés vergonyós i inadmissible en els drets de la dona.

El nostre poble no se sent identificat amb un sistema basat en la desigualtat, la misèria i la submissió. No se sent identificat amb uns governs que retallen drets fonamentals mentre inverteixen milers de milions en armament i en mesures repressores.

 

El poble català no se sent identificat amb un Estat espanyol que s’empara en una Constitució que no garanteixen l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.

 

La MARXA DE LA DIGNITAT vol recollir totes i cadascuna de les reivindicacions i lluites del nostre país i, per tal d’aconseguir-ho, ens plantegem articular un moviment col·lectiu i amb continuïtat que defensi amb contundència els següents objectius:

• Dir NO al pagament d’un deute il·legítim, enfrontant-nos a la banca europea (BCE, UE)
• Acabar amb l’atur, la precarietat mitjançant el repartiment del treball i la riquesa.
• Retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades com també de les reformes laborals.
• Garantir feina, educació, sanitat, aliment, l’habitatge i les pensions dignes per a totes les persones sigui quina sigui la seva procedència. Així com també una renda garantida de ciutadania.
• Combatre la repressió, la impunitat i els abusos policials.
• Rebutjar les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets com el de decidir sobre el seu propi cos. Diem NO a la contrareforma de la lli de l’avortament d’en Gallardón.
• Exigir la dimissió del govern del PP, el de CiU; els governs fidels a la Troika. Que se’n vagin TOTS!
• Garantir l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.

PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT PER A TOTS I TOTES!
LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ ACABEN DONANT EL SEU FRUIT!

 

ICV aposta per una mitjana a la B-124 per a reduir-ne la sinistralitat

L'exdirector del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, és partidari de col·locar-hi també radars en línia.

 

L’exdirector del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, ha visitat  Castellar convidat per ICV Castellar atèsa l’alta sinistrabilitat de la B-124 amb l’objectiu de fer una anàlisis “in situ” de la via a fi de detectar les seves  mancances i possibles millores per tal de reduir la sinistralitat . Pérez Moya ha dit que la formació ecosocialista “vol seure amb l’Ajuntament per contrastar la informació que tenim sobre usos i el trànsit que suporta aquesta via per poder elaborar una proposta”. El coordinador local d'ICV, Daniel  Martínez, subratlla que "ens calen dades sobre sinistralitat, causa i efecte dels accidents, si són motivats per descuits o si són causat per l’excés de velocitat ...no tenim elements objectius per saber perquè s'està duent aquesta sinistralitat".

En aquest sentit, proposa estudiar la col·locació d’una mitjana que “ajudaria a reduir la velocitat sense caure en la necessitat de la sanció” i el cost de la mesura seria “assumible”. Pérez Moya considera que els radars fixes tenen un “efecte molt nítid en trams però amb carreteres amb sinuositat, cal garantir altres mesures”. Per això, és partidari de col·locar radars en línia, adequats per a trams de risc moderat. “No es tracta tant de sancionar sinó de contribuir a que disminueixin els accidents”.

Per Daniel Martínez cal que més enllà de la proposta del Alcalde de Castellar el socialista Ignasi Giménez de trasllat del radar que actualment hi ha a la B-124 a l'alçada del Punt Blau per reduir la sinistralitat, s’ha de posar sobre la taula qualsevol mesura addicional a la seva nova ubicació com la millora de la senyalització, una millor il·luminació de la via,  i la de col·locar una mitjana de formigó a la via per tal  d’evitar la invasió de la via contraria i minimitzar els xocs frontals i frontals-laterals a la B-124

NO GRÀCIES....

No aguanto les mentides, no puc que hagi  gent em menteixi, no suporto que se m’enredi, porto fatal que se m’amaguin coses que tenen a veure amb aquells que es volen apropar i que són importants, no m’agraden els complots…. em repugna l'habilitat per aprofitar qualsevol oportunitat, anteposant el benefici personal, a qualsevol altre principi o valor.

ICV de Castellar considera que les dades de l'atur són dramàtiques i inacceptables.

El responsable  local d’ICV a Castellar, Daniel  Martínez, ha criticat aquest dijous la "inoperància i desídia del PP" en matèria de creació de llocs de treball, Martínez, ha considerat que malgrat el descens de l'atur en 15 persones al febrer a Castellar, "no hi ha motius ni per a l'optimisme, ni per a eufòria", i tampoc per pensar en "un canvi de cicle" i insta al PP local a sortir al carrer i explicar als aturats i aturades de Castellar on esta el canvi que van prometre en la passades eleccions generals.

 Daniel Martínez ha assenyalat que "òbviament els números són millors que al gener i que al febrer de l'any passat", però ha afegit que la variació és "tan ínfima i tan inapreciable" que "no hi ha motius per a l'optimisme si no tot el contrari".

En la seva intervenció, Martínez ha calculat que "a aquest ritme" farien falta 39 mesos per tornar a l'atur registrat que hi havia en 2006, per la qual cosa "treure conclusions optimistes ens sembla prematur", ha dit.

Així, el portaveu d'ICV ha destacat que si s'analitzen els contractes realitzats, el 95 per cent són "precaris", al mateix temps que baixa l'afiliació a la Seguretat Social, una dada que posa de manifest que "les persones demandants d'ocupació s'esborren, o marxen del nostre municipi ", ha dit.

ICV ha criticat el missatge triomfalista del PP, que xoca amb la realitat dels qui viuen l'atur, i ha instat a la dreta “salvatge” a anar al que realment interessa", que no és una altra cosa que "resoldre el problema de molts milions de persones".

La claveguera ideològica del PP

Al PP, mestre a guanyar eleccions manipulant i ignorant els principis democràtics, que  igual li serveix recórrer a corruptes per finançar les seves campanyes que mentir descaradament sobre altres partits, falsejant la veritat amb el concurs de la premsa sotmesa a les seves consignes.

El PP creu que ha trobat en el procés sobre el dret a decidir  un filó de vots entre els electors més reaccionaris que, en contra del sentir fins de molts dels seus votants al nostre municipi , pretenen fer de l'assumpte de la consulta un inacabable conflicte en el qual es tanquen a qualsevol possibilitat de solucionar-ho, en plantejar com a única sortida a aquest assumpte, la repressió i el rancor. En identificar a ICV, la CUP i ERC  com a “separatistes”, el PP creu que aconseguirà esgarrapar els vots que sembla li treu en les enquestes les seves politiques antisocials i anticatalanes que practiquen d’ençà la seva arribar al govern.  

Juntament amb la manipulació i la mentida, el PP vol imposar, alhora, la política de la por amb dos propòsits; el de presentar davant l'opinió publica l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya com un greuge contra Espanya i augurar un futur de penombres i desgràcies després de la consulta del 9N.

 Mestres tant els diners de tots s'escapa per les clavegueres de la corrupció per anar a parar a les butxaques del PP.

Institució independent que treballa per enfortir la integritat del sector públic de Catalunya, prevenint i investigant la corrupció

Més de 780 aturats/es sense prestació es podrien arribar a beneficiar de la RGC a Castellar que actualment s'està tramitant al Parlament.

Segons Diosdado Toledano membre de la Comissió Promotora de la ILP.Renda Garantida Ciutadana que avui ha estat convindat per ICV de Castellar ,  els portaveus del Govern de la Generalitat  han intentat desqualificar davant l'opinió pública el contingut de la RGC recorrent a la mentida i l'exageració grollera. Han difós la falsedat que la RGC facilita que les persones beneficiàries no busquin treball quan la realitat és que no existeix oferta d'ocupació i continua la destrucció de llocs de treball. Ignoren deliberadament que el projecte de llei de RGC estableix l'obligació per a la persona que percep aquesta renda d'acceptar una oferta de treball legal sota pena de perdre la prestació. Han “inflat” el “cost” de la RGC,  e insistit repetidament sobre la “impossibilitat” d'atendre aquest dret en les condicions actuals de crisis, etc. Qüestions a les quals hem donat complerta resposta al llarg de la campanya i en el llibre que hem editat recentment,  ha afegit.

 Per Daniel Martínez responsable dels ecosocialistes a Castellar la pobresa i la desocupació tenen un cost humà, moral, social i també econòmic molt superior del cost de la implantació de la RGC. La lluita contra la pobresa i la desocupació és una tasca urgent, que no admet demora, pel bé dels qui no tenen gens i pel bé de tots. És en aquest sentit que demanem a CiU i PP a nivell local que traslladin als seus grups parlamentaris la necessitat de que es tiri endavant la tramitació de la ILP i que no presentin  cap esmena a la totalitat, un fet que suposaria  posar  pals a les rodes a l’eradicació  de la pobresa, la desocupació, la injustícia i  la desigualtat social, també al nostre municipi.

 Per ICV el deteriorament  de la salut, el risc de caiguda en l'espiral de la marginació, la no utilització dels coneixements i experiències de les persones, els efectes recessius sobre la demanda, té un cost econòmic molt més superior al cost de la implantació de la RGC.

Per finalitzar Diosdado creu que en les condicions de pobresa i desocupació actuals, i  amb una estimació de les persones que es podrien beneficiar de la RGC, es requereixen al voltant de 2.000 milions d'euros anuals per finançar-la a Catalunya. Aquesta quantitat és el 0,96 % del PIB català i una mica més del 5% del seu pressupost autonòmic.

Una gran part d'aquests 2.000 milions retornaria a la societat a través del consum, l'estímul econòmic i els ingressos fiscals. En la mesura que es distribueix al llarg de 12 mesos i que una part de la seva tornada s'efectua immediatament, el seu cost real és finalment menor. Per Diosdado endegar la RGC estimularia la demanda del consum bàsic i la producció de  productes. Generaria ingressos fiscals conseqüència del major consum, impulsaria l'ocupació i tindria efectes beneficiosos per superar la recessió.

 

ICV Castellar del Vallès, 03 de març de 2014

 

Amunt Plataforma en Defensa de l'Ebre!!!!!!!! Pit i collons i aturem-los!!!! Sempre amb les Terres de l'Ebre!!!!!

El govern espanyol del PP aprova el pla hidrològic de l'Ebre,  La Generalitat i la Plataforma de Defensa de l'Ebre el rebutgen perquè consideren insuficients els cabals que garanteix per al Delta de l'Ebre.

Tinc 42, i des de fa 20 vaig coneixent poc a poc les Terres de l’Ebre,  vergonyosament superficial potser, pero any darrera any seguiexo  quedant fascinat de la se seva vida, dels seus paratges magnífics i verges, i amb un gran potencial de desenvolupament.

I d’ença de l’arribada del PP , no recordo cap any que no haguem pogut estar tranquils per l’Ebre , sense la necessitat de sortir al carrer. Aquest 2014, com no gràcies als "desgraciats" del PP, no en serà ni molt menys l'excepció.