Un “zombi” polític: el PSC

Com a coneixedor la politica municipal i treballador public , puc afirmar que el PSC ja fa un cert temps que està desorientat, potser des del moment en què va decidir renunciar a les idees d’esquerres amb l’unic objectiu de gaudir d’una serie de cadires, cadires que els dota sens dubte  d’una certa estructura econòmica per a pagar favors prestats.

A nivell de gestió política ja fa temps que el PSC no té  una posició clara sobre cap de les qüestions que hi ha sobre la taula respecte a la gestió municipal on governa. I així s’ha arribat a un partit “zombi” on les batalles internes són més importants que qualsevol projecte polític concret a favor de la ciutadania.

Fora bo que el PSC reconstruís un cert ideari i deixes de banda pactes infèrtils i a contranatura governant aquí al Vallès fins i tot amb el PP, de ben segur que aquests que diuen ser del PSC i governen amb la dreta hi ha preguntes a les quals no han  pogut  donar resposta als seus afiliats i votants, , iniciant  un procés intern decadent  i allunyant-se de la ciutadania i dels seus valors que un dia el van dur a ser partit amb vocació de govern a nivell nacional.

A nivell intern cal advertir dels últims intents de fer-se fort en els bunqueritzats  ajuntaments socialistes,  darrers reductes institucionals on el PSC segueix tenint un fort recolzament electoral,  a l’espera del que succeixi  el proper 2015 , any  clau per esbrinar si el eslogan “ Nou PSC” és una realitat o la cronica d’una mort anunciada.

Cal fer esment que aquesta aposta per fer-se forts als ajuntaments passa per  polititzar i teixir una teranyina de funcionaris afins , funcionaris que tenen una vinculació política manifesta cap els governants socialistes. I és aquí on el PSC entra en el terreny més repulsiu per un treballador públic, utilitzar el sindicalisme per fer política interna,   i així,  no abandonar unes estratègies caduques en uns escenaris que fa temps que van desaparèixer. Però el PSC  no s'assabenta. No acaba d'assabentar-se que el gran problema d'aquest partit és el seu vell concepte del sindicalisme,  el del servilisme, el d’obsequiar els favors prestats, el del “compadreo” un sindicalisme que els treballadors públics rebutgem,  i on ells,  sembla ser es senten molt còmodes. 

Daniel Martínez