“QUE LA CRISI NO SERVEIXI D’EXCUSA. DONES, NI UN PAS ENRERE”
Som aquí per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, que
enguany és especialment important perquè celebrem el seu centenari.
El 8 de març és una data en la que reconeixem la lluita de moltes dones al llarg
de la història per assolir uns drets i per eradicar desigualtats. Celebrem tots els
avenços assolits en els nostres drets, el camí que hem fet. Però també és un dia
de reivindicació activa de tot el que encara ens queda per aconseguir en el camp
dels drets de les dones i en el de l’equitat.
Perquè, tot i els avenços, les dades, els fets, fins i tot la simple observació de la
realitat ens mostra que encara persisteixen desigualtats entre homes i dones en
tots els àmbits. Unes desigualtats, derivades dels rols i estereotips de gènere, i
de la separació de l’espai públic i privat, que provoquen discriminacions en el
mercat laboral, en la representació social i política, en la participació, en el
repartiment del treball domèstic i reproductiu, en els mitjans de comunicació, etc.
A aquesta pitjor situació de partida, se li afegeix el context de crisi econòmica.
Una crisi que ha recaigut sobre les persones i col•lectius més vulnerables. Davant
aquesta crisi, el govern de CiU, el govern de Zapatero i els poders econòmics
només demanen esforços a aquelles persones que no l’han provocada. S'estan
imposant mesures injustes i retallades en les polítiques socials que suposen un
retrocés històric en els drets dels treballadors i treballadores.
CiU, amb les seves primeres accions, ja ens ha demostrat que les polítiques
de gènere no formen part del seu programa de govern, ni l’equitat és un
objectiu que tinguin present en el seu full de ruta. I els primers exemples que
n’hem tingut han estat l’eliminació del Programa de Seguretat contra la violència
masclista, i la supressió de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats.
Des d’ICV i DI no només remarquem la conveniència de fer polítiques públiques
de gènere, amb visibilitat i lideratge polític, sinó que en conjuntures
econòmiques com l’actual diem que aquestes són més necessàries que mai
i imprescindibles per tal de lluitar per l’equitat, amb l’objectiu d’una societat
de dones i homes lliures i amb projectes vitals autònoms.
Els poders públics han de treballar activament en la promoció dels drets de les
dones. Les institucions públiques han de perseguir com a objectiu prioritari la
igualtat en tots els nivells: l’europeu, el nacional, l’autonòmic i el local. I en aquest
sentit, les polítiques municipals són instruments privilegiats per transformar les
condicions de vida de les persones de forma immediata i visible, ja que és el lloc
on s’executen les polítiques publiques de proximitat, on es veuen d’una forma
més clara els resultats d’aquestes, i on es poden mostrar els canvis tangibles, ja
que són els espais on d’una forma més evident, es mostren totes les necessitats i
demandes.
És per això que aquest 8 de març, volem reivindicar que els Ajuntaments
han de tenir un paper actiu en la lluita per la igualtat real entre homes i
dones i l’eradicació de les discriminacions. La crisi no pot ser una excusa
per deixar d’avançar en aquest camí, o per retrocedir en les millores
aconseguides. L’equitat hauria de ser un element estructural en l’assoliment
d’una democràcia real, una societat més justa, una ciutadania plena i un
sistema més eficient. No podem tolerar que davant la situació de crisi, les
politiques de gènere es considerin “prescindibles” i per tant, siguin les
primeres en desaparèixer o en patir les retallades. No podem donar ni un
pas enrere en la lluita per la igualtat.
Cal doncs, en primer terme, lluitar contra les situacions extremes que són fruit
d’aquesta divisió de rols, especialment la feminització de la pobresa i la violència
de gènere. També cal intervenir en els elements simbòlics i estructurals, per
avançar en un canvi profund en la societat, donar veu a les dones a través del
foment de la seva participació en l’esfera pública, i construir municipis on es
reconeguin totes les tasques necessàries per la societat, les productives i les
reproductives, mitjançant polítiques públiques de benestar.
Els municipis s’han de dotar de mecanismes estables que garanteixin el
desenvolupament de polítiques de gènere, i la defensa dels drets de les dones.
Aquests mecanismes passen tant per la creació d’instruments propis, com ara les
regidories de les dones i les accions destinades directament a les dones, com per
integrar la dimensió de gènere en totes les polítiques, en l’organització i en les
pràctiques de la institució, de forma transversal.
Considerem que cal seguir lluitant activament des de les institucions
públiques per remoure les desigualtats, per provocar una transformació social
real, un canvi d’actituds i comportaments, de formes de vida, d’estructures
socials, que comportaran unes relacions basades en la igualtat, la justícia i la
llibertat.
Des de la nostra organització demanem als poders públics que, no només no
s’eliminin els instruments creats, ni abandonin les actuacions en aquest camp
sinó que aquestes polítiques es considerin estructurals i estratègiques, i
que es marqui la igualtat com un objectiu a assolir. Exigim que la igualtat
estigui en primer pla de les agendes polítiques.
Des de ICV i des de Dones amb Iniciativa reclamem “QUE LA CRISI NO
SERVEIXI D’EXCUSA. DONES, NI UN PAS ENRERE”
