"La libertad, Sancho, es uno de los más
preciosos dones que a los hombres dieron los Cielos; con ella no pueden
igualarse los tesoros que encierra la tierra ni el mar encubre; por la
libertad, así como por la honra, se puede y debe aventurar la vida, y, por el
contrario, el cautiverio es el mayor mal que puede venir a los hombres."
Don Quijote de la Mancha dixit.
Paraules il·lustrades d’un il·lustre
il·lustrat. Aquestes paraules plenes de sensatesa varen ser escrites per un
espanyol, i molts espanyols les han llegit, malauradament hi ha certs espanyols
que no les deuen haver llegit, malgrat les defensin com a patrimoni propi i
l’exportin més enllà de les seves fronteres.
Avui és un dia molt especial, un dia en que el poble
de Catalunya clama llibertat. El primer en que Catalunya decideix encadenar-se
a si mateixa per una causa comú. El Govern Central creu que està en condicions
de decidir per nosaltres què fer amb el nostre futur, i decideix negar la
possibilitat de que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya vagin a votar,
impedint que fem ús d’un dret inalienable de la ciutadania. Davant d’aquesta
negativa, la pròpia ciutadania, i de retruc alguns partits polítics, decideixen
que el Dret a Decidir no és condicional,
és imperatiu. Avui i aquí, malgrat les diferències, els colors són els
de la senyera. Però no ens confonem, el nostre clam no és contra el poble
espanyol, ja que molt del seu llegat viu entre nosaltres. No, el nostre clam és
contra els seus dirigents, que lluny d’acotar-nos ens ha enfrontat, en comptes
de sembrar la concòrdia ha sembrat la discòrdia, que ens ha fet odiar-nos en
comptes d’agermanar-nos. El camí iniciat fa un any és el camí d’un poble unit
per l’esgotament, per la decepció. Com ja va passar al 1714, Catalunya es torna
a aixecar de nou després d’una derrota, i ho fa per clamar justícia, per clamar llibertat! Avui i aquí, la ciutadania parla, perquè
la ciutadania decideix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada