avui he descobert electoralia.cat

Què és electoralia i com funciona?Com funciona electoralia?

electoralia.cat és el primer portal en català dedicat única i exclusivament l’àmbit polític i que neix, a més, en un període electoral. Es tracta d’ un web de captació de dades en temps real de tot allò que està passant al voltant de les eleccions i a la xarxa, amb un punt d’ anàlisi i contextualització d’ aquestes mateixes dades que el portal s’ ha encarregat de captar, organitzar i jerarquiztar.

electoralia rastreja en temps real més de 500 blocs especialitzats, webs de mitjans de comunicació (generalistes i especialitzats), la xarxa social Twitter i diferents canals de Youtube i mostra tota la informació relacionada amb les eleccions als usuaris del lloc, sense filtres i en temps real. El motor de cerca, a més, jerarquitza i prioritza aquests continguts en funció de la seva rellevància qualitativa (paraules clau, focus d’atenció) i quantitativa (comentaris, RT, respostes, visites i visionats).

Tecnològicament s’han definit una sèrie de paraules clau que l’eina rastreja. El pas següent és replicar els continguts associats a aquestes paraules dins electoralia.

Els continguts es poden visualitzar en dos nivells. Un nivell principal o destacat en el qual es mostraran els continguts amb un major nombre de comentaris i interaccions d’usuaris a la xarxa; i un segon nivell on es veuran tots els continguts de la xarxa a temps real, com si fos el time line de Twitter.

Avui ja he vist arribar a través d'aquesta web les primeres visites des d'aquesta pàgina, molt interessant.

L'aportació de l'Ajuntament de Castellar a les SICAV

Actualment la nostra aportació a les SICAV és a través de la UTE Castellar ( Rubatec i FCC de la Sra. Esther Koplowitz) mitjançant el contracte de neteja i recollida de residus per un import 2.075.000 euros l'any.

que és una SICAV?

1º Les SICAVs són un instrument d'evasió fiscal per a les grans fortunes, que ha estat creat expressament per a això per normes emanades del parlament espanyol, i per tant emanades del poble, encara que crec que el poble, en això, no ha tingut gens que veure.

2º Totes les normes creades relatives a SICAVs, tenen l'indiscutible propòsit, de facilitar aquesta evasió fiscal als grans patrimonis (aproximadament un gran patrimoni pot tenir de l'ordre de 20 Milions d'Euros).

3º Les SICAVs són institucions d'inversió col•lectiva, el parany està en què les utilitza una sola família a fi de manipular les dades i evitar el pagament d'impostos.

4º Totes les SICAVs, tenen una entitat gestora, que cobra per gestionar el fons. La forma en què eviten que vostè pugui participar lliurement en ella és posar uns preus molt alts de gestió. Així eviten intrusos.

5º La Societat Gestora, posa al servei de la família en qüestió, els 100 “*Mariachis” necessaris. podem dir-lis “testaferros.

6º Una vegada muntat l'invent, aquests patriotes, tributen solament un 1%, que l'hi han de cobrar aviat, perquè sinó també l'hi porten. La resta, l'altre 18% sobre el 99% restant, solament es cobra quan es procedeix al seu repartiment, cosa que mai fa…molt malament li haurien d'anar les coses… com tots sabem, el capitalista es dedica a acumular diners, i una vegada que ho acumula, li posa 7 claus, i d'allí no ho treu ni Déu.

7º A més les grans fortunes, no tributen en l'IRPF en exclusiva, sempre poden canalitzar o cap a l'IRPF o cap a l'impost de societats, i sempre ho canalitzen cap a on més els convingui en aquest moment per pagar menys imposats.

8º La forma de no pagar tampoc l'impost de societats és la següent: La família es dota de diverses societats controlades per ells mateixos, cosins, germans, tiets etc. entre ells simulen compres i vendes fraudulentes, de manera que, a 31 de Desembre el resultat de totes elles llança una perduda patrimonial i per això no han de pagar gens, ni en societats ni en IRPF.


Aquest any el secretari d’Estat d’Hisenda ja va deixar les coses ben clares: ni a les SICAV ni a les rendes altes se’ls hi tocaria la butxaca, no és de rebut tal estan les coses les SICAV, on inverteixen els més rics, tributin al 1% “chiringuitos” de grans fortunes personal o familiars

Los españoles más ricos,
según Forbes
Clasificación de multimillonarios mundiales 2010*
Patrimonio*
Patrimonio*
Amancio Ortega 20.500
Isak Andic 4.000
Rosalía Mera 2.800
Manuel Jove 2.000
Alicia Koplowitz 1.800
Esther Koplowitz 1.600
Florentino Pérez 1.500
José María Aristrain 1.450
Emilio Botín 1.400
Enrique Bañuelos 1.200
Juan Abelló 1.000
Alberto Alcocer 1.000
Alberto Cortina 1.000

*Es necessari un patrimoni de 1.000 mil·lions de dolars per a entrar a la llista.

L'import de la "taxa de residus" a Castellar, de les més altes del Vallès Occidental

Que hauríem de pagar de taxa de recollida de residus?

Un cop calculat el cost total de la recollida de residus, en aquest cas el cànon d’eliminació i recollida de residus ( 1.412.000 € ), cal prendre una decisió política, en el sentit de determinar quina part d’aquest cost s’imputa als contribuents i quina part l’absorbeix el propi Ajuntament.

Davant aquest fet cal establir un percentatge que no “malmeti” en excés les economies familiars, però alhora sigui adequat a les necessitats financeres municipals. Des d’ICV ens decantem pels 2/3 i 1/3, és a dir, que els contribuents cobreixin dues terceres parts dels cost total del servei i l’Ajuntament l’altre tercera part, cosa que ja apliquen municipis del nostre entorn.
Ara cal definir quina part del cost del servei han de suportar els contribuents, diferenciant entre domiciliària i comercial (per exemple, 1/3 del cost a repercutir als habitatges, un altre 1/3 part als usos comercials i una altre tercera part a sufragar directament per l’Ajuntament).
Un cop fet això, dividir la part domiciliària entre els habitatges del municipi i tindrem la tarifa anual corresponent a cada habitatge:

1/3 de 1.412.600 € = 470.666 € / 9442 ( número d’habitatges) = total 49,84 €
El motiu pel qual paguem entre 117,5€ i 131,8€ i no pas 49,84€ és decisió política del PSC de Castellar, quan existeixen exemples de municipis amb uns imports similars al proposat.

Una empresa anomenada ajuntament

Publicat al 7 dies Vallès el dia 22 d'octubre

El " tándem" de la vergonya

Els ajuntaments de Sabadell, Castellar del Vallès i Sentmenat van acordar dilluns passat reclamar al Ministeri de Foment que tingui en compte les diverses consideracions pel que fa a la construcció del Quart Cinturó. Els tres municipis consideren que aquesta infraestructura s’ha de construir el més aviat possible, ja que es tracta d’una via necessària per descongestionar el trànsit i millorar les comunicacions amb l’entorn, diuen.

Ara fa quasi tres anys els va llegir el manifest de la Campanya Contra el Quart Cinturó llegit per Perejaume a Granollers, davant 5.000 persones, com a final de la manifestació "El Vallès sense el Quart Cinturó")ara més que mai té sentit tornar a recordar el text d'aquell manifest.

"MANIFEST CONTRA EL QUART CINTURÓ"

En primer lloc volem donar les gràcies a tots els qui avui sou aquí. Els qui heu vingut amb tractor, els qui heu vingut pedalant o tot fent la ruta a peu. Els qui heu organitzat l’acte, els qui heu portat les pancartes, els qui heu vingut amb tambors i música, els geganters, els qui veniu en representació de col·lectius de persones, d’associacions i entitats, de sindicats i partits... A tots, moltes gràcies. I no sols gràcies per haver vingut avui aquí, sinó gràcies per tot el temps que segur que porteu en aquesta lluita.

Perquè des de fa 15 anys moltes persones i entitats lluitem contra aquest projecte nefast. Un projecte d’autovia que aniria de Vilafranca del Penedès a Sant Celoni, passant pels millors espais agrícoles i naturals d’Abrera, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Canovelles, Granollers, les Franqueses, Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès.

Durant aquests anys des de la Campanya Contra el Quart Cinturó hem presentat molts arguments per oposar-s’hi, arguments i propostes molt més avançades i tècnicament solvents que les “oficials”, arguments i propostes que haurien de permetre avançar cap un nou model de mobilitat i de territori que fes possible la coexistència dels espais naturals, agrícoles i urbans. Perquè la nostra lluita no és fruit de la “cultura del no”. Són aquells que s’han instal·lat en la irracionalitat d’aquest projecte, d’un projecte dibuixat fa quaranta anys, en època franquista, els qui de debò representen la “cultura del no”, del no a totes les propostes de futur i progrés que des de la Campanya defensem i hem estat propugnant:

Defensem la conservació dels espais naturals, defensem els espais agrícoles i ramaders que encara ens resten, fonamentals per al manteniment de la biodiversitat i la qualitat ambiental de les nostres comarques. I defensem que es conservin mantenint-ne la connectivitat, tot formant una xarxa, ja que són espais fràgils i el territori ja no es pot fragmentar més.

Defensem el progrés cap uns sistemes urbans compactes i complexos, garantia de sostenibilitat, amb un ús racional del sòl i del transport privat, que evitin la urbanització difusa de tot el territori i calmin les necessitats de mobilitat.

Defensem que es prioritzi el transport públic, i que es prioritzi en detriment del transport privat. Cal una aposta clara i decidida pel transport públic. No sols perquè és l’opció més racional, i l’única sostenible, sinó també per raons de justícia social.

Defensem la reducció dels gasos amb efecte hivernacle. En un moment que la lluita contra el canvi climàtic pren dimensions de croada mundial, en què per lluitar-hi fins i tot el govern francès parla de moratòria en la construcció d’autopistes, en què l’important informe de l’ONU sobre canvi climàtic -que es va presentar ahir mateix -reclama anar passant del transport privat al transport públic, és d’una gran hipocresia voler construir més autovies al nostre contaminat Vallès.

Defensem que es millori la xarxa secundària de carreteres, durant tants anys abandonada. Els embussos actuals no es resoldran mai construint més autovies i autopistes, sinó adequant les vies secundàries i urbanes que les han de drenar.

Defensem el rigor en la planificació territorial. Ja fa quinze anys que reclamem rigor i racionalitat a les Administracions que s’entesten a mantenir el projecte del Quart Cinturó. Hem demostrat que les justificacions adduïdes pels polítics i tècnics no tenen cap base sòlida. Hem demostrat que les xifres dels estudis són incompletes o falses. Hem demostrat que es volen ignorar les raons autèntiques dels problemes de la mobilitat.

És per tot això que ens veiem plens de raó per denunciar les fal·làcies amb què els qui propugnen el Quart Cinturó ens volen enganyar:

Denunciem que es vol vendre el Quart Cinturó com la solució als embussos de trànsit, quan tècnicament és claríssim que només contribuiria a empitjorar-los. Els estudis favorables al Quart Cinturó, tot i pecar de defectes importants, demostren que encara que es construís, la congestió metropolitana continuaria i empitjoraria. Ningú no nega que tenim problemes de mobilitat. Però no és tirant-hi més benzina com s’ha d’apagar el foc.

Denunciem que l’objectiu real del Quart Cinturó és facilitar la urbanització del territori a les zones encara avui resistents a l’especulació. La finalitat evident del projecte és poder construir a gran escala en terrenys fins ara poc assequibles als grans negocis i inversions dels promotors immobiliaris.

Denunciem que la xarxa de rodalies i de trens regionals està abandonada a la seva sort, amb unes mancances intolerables que la ciutadania suporta i pateix cada dia des de fa molts anys, malgrat que només darrerament han sortit a la llum pública.

Denunciem que el Vallès porta cinquanta anys sense inversió en ferrocarril per a viatgers, que tota la inversió s’ha abocat a les autopistes. Un parell de quilòmetres nous a la Universitat Autònoma en la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat és tota la inversió catalana en trenta anys.

Denunciem que es vulgui invertir en un projecte faraònic com el Quart Cinturó, que només potencia el transport privat, quan el dèficit d’inversió en ferrocarrils és escandalós. El transport públic ha de ser un objectiu prioritari i urgent de les inversions en infraestructures. No hi ha hagut prou caos ferroviari encara? Fins quan ha de durar el desgavell de la xarxa de rodalies? Volem més i millors trens! Exigim sentit comú en les inver­sions públiques.
Les comarques del Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès han patit les conseqüències d’un planejament territorial amb visió barcelonina, absolutament miop davant el gravíssim impacte i la gran pèrdua de qualitat que suposaria el Quart Cinturó. Tenim, encara avui, un notable patrimoni natural, cultural, ecològic i paisatgístic. Un patrimoni que ens dóna identitat i que és el nostre principal llegat a les generacions futures. L’impacte inevitable que produiria el Quart Cinturó degradaria irreversiblement i faria del tot insostenibles les nostres comarques.

Per això avui, aquí, reclamem un nou model de mobilitat que garanteixi la conservació d’aquest patrimoni. Reclamem responsabilitat als nostres representants polítics. Reclamem voluntat de protecció i gestió dels nostres espais naturals i agraris. Reclamem sentit comú i racionalitat en les noves infraestructures. Reclamem coherència i visió de futur davant les amenaces ambientals i econòmiques de la crisi energètica i el canvi climàtic.

Socialment i ambientalment ens cal un Vallès sense el Quart Cinturó. Fer-ho possible és a les vostres mans, a les nostres mans. Exigim-ho!

Exigim sentit comú a les inversions públiques!!

No al Quart Cinturó!!!

Granollers, 18 de novembre del 2007

Queixa Veïnal

Aquesta setmana passada és va començar a instal•lar una pilona retràctil situada a la cruïlla de l’avinguda de Sant Esteve, així com un semàfor a l’accés del carrer, a fi de donar accés restringit al veïnat. Tot això amb el beneplàcit segons l’ajuntament del veïnat d’aquest carrer, el que no sabien els propietaris i residents de l’edifici situat al carrer Sala Boadella cruïlla amb Av. Sant Esteve, és que els operaris de la instal•lació d’aquests dispositius utilitzarien la façana del seu edifici per enllestir dita instal•lació, ja que van llençar el cablejat necessari per tal de fer funcionar tot el dispositiu utilitzant aquest edifici , però això no acaba així , els operaris de l’empresa adjudicatària fins i tot van accedir als balcons interiors de tres habitatges sense coneixement dels seus inquilins, amb la sorpresa de descobrir un cablejat a l’interior de les seves vivendes. Amb aquest fet volem manifestar el malestar de dits veïns que es veuen utilitzats per la corporació per dur a terme els seus experiments de peatonalització sense fer prevaldre el dret a la propietat i la intimitat dels veïns afectats.
Sembla ser que el nostre director d’Urbanisme i càrrec de confiança política del PSC o ha passat per alt aquest fet a l’hora d’atorgar la llicència d’obra pertinent mitjançant el projecte tècnic que s’ ha d’adjuntar obligatòriament previ a l’obra, o ha fet la vista grossa davant d’aquest fet tant punible, fet que els veïns ja estan estudiant dur via denúncia.
Si bé és cert que les façanes són elements comuns per tal de realitzar obres de bé comú, el fet punible es bassa en la manca de notificació efectiva als residents de dits habitatges sobre l’actuació a realitzar a l’interior d’una zona d’ús privatiu com un balcó particular.
Que pensaria el nostre batlle o regidor de torn, si un bon dia sortir al balcó de casa seva es trobés a una persona aliena fent qualsevol treball sense el seu coneixement previ? És ètic dita actuació, és punible? De ben segur que sí...... felicitem als serveis tècnics per la seva manca de diligència així com als serveis de via pública fer prevaldre una actuació municipal al dret a la intimitat dels veïns afectats.

Una "basura" de Taxa

Aquest proper dia 04 de novembre finalitza el període voluntari per a pagar la Taxa de recollida de residus o millor ben dit la "brossa" , una taxa amb més ombres que llums tal com està concebuda.
En primer lloc cal determinar el principi del benefici i el principi de la capacitat de pagament, mentres el principi del benefici implica que ha d'existir una certa relació entre el tribut que un paga i el benefici que percep, el principi de capacitat de pagament comporta avaluar la capacitat econòmica de cada subjecte que es veurà obligat a pagar aquesta taxa.

Davant d'aquests dos conceptes podem arribar a fer-nos una sèrie de preguntes, ha de pagar el mateix una família monoparental, o una llar amb una persona, ja sigui pensionista o jubilada, que una família de 4 o 5 membres? de ben segur que no, la generació de residus que genera una família de 4 o 5 membres és significativament molt més elevada que la llar on pugui residir una persona, per la qual cosa no existeix un criteri de justícia fiscal. I sota aquest criteri no justificaria un increment en la taxa per les famílies amb més membres, sinó un rebaixa en aquelles amb menys residents.
Respecte a la capacitat de pagament, és cert que a hores d'ara existeixen bonificacions per a les famílies que econòmicament ho estan passant malament, però per que els negocis que tenen pèrdues- com a conseqüència de la crisis- han de pagar aquesta taxa integrament, l'ajuntament ens esta venen que si té en compte la capacitat econòmica a l'hora de generar els tributs, però rés més allunyat de la realitat.

PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT, ELS PRESSUPOSTOS DE LA VERGONYA

1. ICV rebutja els pressupostos del govern del PSOE-PSC-PSM-PSetc... Els pressupostos suposen una retallada de 2000 milions d’euros de prestacions socials a famílies, persones dependents, gent gran i els i les joves.

2. Els pressupostos generals de l’estat són antisocials ja que suposen grans retallades que afectaran sobretot a les persones més febles.

3. Són els pressupostos de la resignació i de les renúncies. El Govern del PSOE no s’atreveix amb qui més té: el sector financer, les grans fortunes, el sector elèctric…

4. Són uns pressupostos que no ens permeten sortir de la crisi ja que no inclouen cap mesura per reduir l’atur i crear nous llocs de treball.
5. ICV critica durament que l’única partida que pugi dels PGE 2011 sigui la que facilitarà l’acomiadament dels treballadors. Mentre gairebé totes les partides baixen, la destinada a subvencionar els acomiadaments puja 400 milions d’euros
6. Les mesures del president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, son un "suïcidi polític" per a ell i un "suïcidi econòmic" per a tota Espanya.

7. Zapatero ha traït a les persones d’esquerres que li van donar suport en les darreres eleccions generals impulsant polítiques profundament de dretes.






Les retallades socials i ambientals:

- 1,7 milions de persones es quedaran sense recursos al eliminar els 426 euros per aquelles persones que ja no cobren l’atur.

- Reducció del 5,26% (83 milions d’euros menys) en el desplegament de la llei de dependència, en un any que tindrà el 41% més de beneficiaris.

- Congelació de les pensions i reducció del 8,6% del programa de serveis socials a la gent gran.

- La despesa del ministeri de Foment en Inversions cau un 43,% i en ferrocarril convencional un 69%.

- Les Inversions ambientals cauen en picat. Reducció del 37% en política de qualitat de l’aigua, del 47% em protecció del medi ambient i del 16% en la lluita contra el Canvi Climàtic.

- La I+D+i cau 7% impedint cap avenç en el canvi de model productiu.

- En polítiques d’habitatge Catalunya rebrà un 65% menys de recursos. S’elimina la partida de remodelació de barris.

- El pla d’acció per les persones amb discapacitats es redueix en un 43% i el programa d’atenció a la infància en un 16%.

- Supressió del xec nadó, i suspensió de l’ampliació del permís de paternitat.

Polítiques socials Retallades del Govern del PSOE

Supressió 4 setmanes de paternitat - 200 milions d’euros
Dependència - 83 milions d’euros
Xec nadó - 1200 milions d’euros
Subsidi per naixement -90 milions d’euros
Lloguer per joves - 52 milions d’euros
Pensions - 1500 milions d’euros
Igualtat home-dona - 2,9 milions d’euros

Un Centre de Coneixement desconegut

El dia 27 de gener de 2010 l’alcalde de Castellar descrivia d’aquesta manera el nou Centre de Coneixement “Es tracta d’un espai que pretén esdevenir un centre cultural, educatiu, formatiu, cívic i generador d’activitats de coneixement, de promoció de la innovació, de la tecnologia i de participació.” però a hores d’ara sembla que la ciutadania ni el teixit productiu se’l ha fet seu.

El que ens hagués agradat escoltar per boca del Sr. Ignasi era que vaticines la futura instal•lació com un laboratori que facilités al teixit productiu i a la petita i mitjana industria, la tecnologia necessària per dur a terme els seus projectes. A Castellar hi ha empreses que no poden dedicar part dels seus recursos a investigar. L’Ajuntament ha de facilitar aquest R+D+i perquè no hagin de gastar recursos econòmics en adquirir-los. Cada empresa o cada petit comerç ha de poder demanar les seves solucions tecnològiques, és aquesta la funció que li hem de donar al Centre de Coneixement.

En essència, tots els centres de coneixement repartits per la nostra geografia estan formulats com a laboratoris per donar a les empreses dels sectors econòmics dels municipis la cobertura tecnològica on poder desenvolupar projectes de R+D+i.

Aquests centres, on funcionen s’han plantejat com un punt de trobada entre el món de la Universitat i l'empresa, amb l’afegit de crear espais d'ús generalitzat per a la ciutadania, per abordar projectes específics que afrontin les desigualtats que es produeixen per la bretxa digital . És a dir, aquí a Castellar ens hem quedat amb aquesta segona utilitat i hem obviat la principal i on veritablement s’ha de treballar, el suport permanent al teixit productiu del municipi.

Si volem donar-li sentit a “El Mirador” aquest ha d’estar obert a qualsevol empresa del municipi i de la comarca que necessiti recursos tècnics i humans per a dissenyar un projecte tècnic de qualsevol tipus, i reivindicar-se com un viver d'intel•ligència local per a institucions i empreses. En cas contrari aquest projecte esta abocat al fracàs.

Es trapassa Ajuntament per no poder atendre

publicat al 7 dies Vallès
dia 15 d'octubre de 2010

ICV reclama alliberar estacionaments de la Zona Blava arran la peatonalització del carrer de Sala Boadella

Davant l’anunci per part de l’Ajuntament que el carrer de Sala Boadella, entre l’avinguda de Sant Esteve i el carrer de l’Hospital, es peatonalitzarà els caps de setmana a partir d’aquest mes d’octubre,( arran d’una proposta de l’Associació de Comerciants del municipi), la responsable dels ecosocialistes a Castellar Eva Clariana, demanarà la substitució de la Zona Blava per una Zona Taronja en els trams de carrers adjacents.

Es diu taronja i permetria l'aparcament gratuït com a contrapartida per l’afectació que això pot significar pels veïns/es afectats per aquesta mesura. Els vehicles tindrien una adhesiu, així s’evitaria el pagament dels vehicles dels veïns i veïnes del nucli afectat. Per tal de fer efectiu aquest sistema l’ajuntament hauria de lliurar uns adhesius identificadors perquè els poguessin reconèixer el personal de vigilància de la Zona Blava i així no ser sancionats.

D’altra banda Eva Clariana ha manifestat que “crear espais cívics a qualsevol municipi és un grau de qualitat que es dona a la gent que hi viu, però aquesta mesura s'hauria d'haver fet amb calma i amb una planificació adequada i adaptada a la realitat que té Castellar, cosa que no s’ha fet per part de l’equip de govern”.

La secció local d’ICV creu que no es pot tancar al trànsit un carrer sense provisió d’alliberar aparcaments de pagament i sense l'aplicació d'un estudi de mobilitat. Eva Clariana també ha manifestat que " és un error concentrar tot en el centre del municipi i que la dinamització d’altres zones també ha d’estar en l’agenda de l’equip de govern"

Des de la secció local d’ICV constatem la realitat que tenim en el nostre municipi, i que els interessos de l'equip de govern no passen pels interessos dels ciutadans, ja que les afectacions que aquestes decisions poden comportar en el dia a dia a la ciutadania més greuges que beneficis.

L’ajuntament de Castellar de fet ja és una corporació privatitzada

L’ajuntament de Castellar de fet ja és una corporació privatitzada. I no només per la proliferació d’empreses privades promogudes pel mateix equip de govern creades durant aquests últims anys de creixent i confusió entre públic i privat per tal d’oferir serveis a la mateixa administració.

Ha existit una altra forma més senzilla per tal d’apropiar-se de la nostra l’Administració Local , i aquesta d’ençà l’arribada dels socialistes a Castellar ha estat senzillament ocupant-la, instal•lant-s’hi, ja que de fet proporciona una còmoda alternativa laboral per a pseudo-polítics professionals i sectors de la militància, que es disfressen d’abnegats servidors públics, amb un únic objectiu assegurar-se un bon sou a càrrec de l’erari públic, D’aquesta manera l’ajuntament és ple abnegats servidors al partit de torn, més que a la mateixa ciutadania.

Com a conseqüència d’això, l’entramat administratiu del nostre ajuntament està copat per càrrecs de nomenament polític o de confiança, força ben pagats, llocs de responsabilitat de contínua creació. Uns bons exemples són la coordinadora del Mirador ,la plaça de director de Radio Castellar i dels mitjans de comunicació locals , el director d’urbanisme , el gerent de l’Ajuntament, la cap de serveis socials, la directora de l’àrea de serveis econòmics, el director de l’escola bressol pública i el coordinador del Casal de Joves, entre d’altres….

Però aquesta maquinària especialitzada i jerarquitzada anomenada Ajuntament, arran el nou Estatut Bàsic del Empleat Públic i la nova llei de contractes de les administracions públiques , ha possat a disposició de la mateixa un bon mecanisme per redreçar la política basada en pre-vendes que ha dut a terme aquest equip de govern,en el supòsit que hagi un canvi de color en el proper consistori.

El que podem constatar ara que finalitzarà en breu aquesta legislatura és que aquest equip de govern no ha realitzat un control efectiu de la seva organització, ni ha optimitzat els seus recursos propis, sinó que ha entrat en un bucle de concessió als capricis del regidor o regidora de torn, per tal de donar sortida a favors o concessions a tercers.

El descrèdit i la desafecció arriba a la Policia Local

publicat al 7 dies Vallès
08/10/2010

Castellar fora de joc!

Per poc que us interessin els assumptes municipals, estareu assabentats que la situació de l’ajuntament de Castellar és molt delicada. Fa poc ens assabentàvem que Castellar tampoc podrà acollir-se a les mesures aprovades pel Govern Central per assolir finançament per inversions el proper any 2011 per què el seu deute ( préstecs amb el bancs) és superior al 75% dels ingressos. Tot plegat és preocupant, sobretot tenint en compte que l'ajuntament no ha estat capaç, en temps de bonança econòmica, de rebaixar l'endeutament.

Des d’ICV venim denunciant aquestes circumstàncies ja que, a pesar de la pressió fiscal a la qual es sotmet a la ciutadania de Castellar amb el govern del PSC al capdavant, s’han assolit els nivells més alts d’endeutament de la història democràtica d’aquest municipi, un total de 23,44 milions d’euros, la qual cosa ens situa com un dels municipis de la província de Barcelona amb un ràtio d’endeutament per habitant dels més alts ( 1011 euros). També cal recordar que el resultat del romanent de tresoreria per despeses generals a tancament del exercici 2009 va ser de 567.625 euros negatius, i amb una lectura per part de l’equip de govern del tot optimista que s’allunya de la realitat.

Si tot això no era desencoratjador, l’ajuntament haurà de tornar 442.747 euros a les arques estatals corresponents a la liquidació del finançament de l’exercici de 2008 que el Govern central va lliurar a l’ajuntament partint de la previsió en la recaptació dels impostos, segons es desprèn de les dades del Ministeri d'Economia i Hisenda, qui posa en dubte que estem en una situació més que delicada?. El cert és que s’ha dut una gestió més que discutible, i una priorització de serveis i infraestructures allunyades de la demanda de la ciutadania, mancada de rigor i de projecte polític. Aquesta situació, no es correspon amb una bona i eficient gestió, amb aquella gestió “exemplar” que tantes vegades s’explica dels de l’equip de govern

Tot plegat com a conseqüència d’un model de gestió insostenible basat en les externalitzacions de serveis que desagnen les malmeses arques municipals, o la manca de fiscalització d’aquestes empreses, com l’adjudicatària de la publicitat de l’Actual que ha deixat un forat d’uns 70.000 euros a deure a l’ajuntament.
La pèssima gestió, que ja fa temps que ICV està denunciant, finalment ha sortit a la llum. Les dades són les que són i estem en el vagó de cua dels ajuntaments de Catalunya. L’ajuntament ha hipotecat el municipi de Castellar pels propers anys, amb un nivell de despesa que ara es demostra desmesurat. Estarem pagant molts i molts anys els excessos de l’alcalde

La cultura del “No” de l’ajuntament de Castellar

En el seu dia fa vàrem criticar els preus públics que la concessionària del Mirador a través de l’ajuntament feia pagar als ciutadans/es que estaven interessats en la seva oferta formativa, preus, que podien arribar fins els 75 euros per curs. Davant aquest fet i arran l’aprovació inicial dels preus, vam decidir entrar una al•legació a fi que es tingues en compte la possibilitat d’incloure una sèrie de bonificacions en els imports a pagar, tant per a pensionistes, com a persones amb unes rendes equiparables al salari mínim interprofessional, així com a famílies amb 1 o més membres en atur, o sense ingressos.

La resposta ha estat clara per part de l’equip de govern, entenen que en els preus ofertats ja existeix bonificació i desestimen la nostra sol•licitud.
Voldríem fer-li saber a aquest govern que es diu d’esquerres, que hi ha moltes famílies a Castellar, potser més de les que vostès es pensen que han de fer mans i mànigues cada mes per a poder fer front a les seves hipoteques o lloguers , pagar els subministraments bàsics ( llum, aigua, gas ) i fins i tot omplir el cistell de la compra, i que afrontar l’abonament d’un curs pot comportar un sotrac en la seva fràgil l’economia familiar. Ser tant poc sensible davant la situació de vulnerabilitat de moltes famílies del nostre municipi negant-los la formació i l’accés a les noves tecnologies , evidencia el verdader tarannà del govern del senyor Ignasi Giménez i companyia.

publicat al 7 dies Vallès

Aquest diumenge tots contra el Quart Cinturó

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, i el diputat ecosocialista al Parlament Salvador Milà han advertit que el projecte de Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers proposat pel Ministeri de Foment és "nul", per la qual cosa insten l'Estat a refer-lo totalment.

ICV ja ha presentat les seves al·legacions al projecte de Foment, que segons el partit, és igual que el traçat que es va fer el 2004, abans d'aprovar-se el Pacte Nacional per a les Infraestructures i el Pla Territorial Metropolità, documents que el pla del Ministeri obvia.

Herrera ha recordat que els dos acords indiquen que abans de fer una nova artèria viària al Vallès, cal elaborar un estudi sobre la mobilitat a la zona i les possibilitats a nivell viari, ferroviari i de transport públic existents, punt que ha omès Foment.

El candidat d'ICV-EUiA a la Generalitat també ha dit que l'acta aprovada per Foment és nul·la perquè vulnera la llei d'avaluació ambiental.

"No hem aprovat a Catalunya un Pacte Nacional per a les Infraestructures i un Pla Territorial Metropolità perquè des de Madrid no se'ls faci cas", ha postil·lat Herrera.

Per aquesta raó, ha demanat la compareixença al Congrés del ministre de Foment, José Blanco, i de la de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa.

Segons Herrera, el Quart Cinturó ha de concebre's com una autèntica Ronda del Vallès. Això no és només un canvi de nom, sinó de plantejament.

Així, el Quart Cinturó seria una autopista convencional, que utilitzarien els camions que travessen la península de Nord a Sud per arribar abans a la Jonquera, el pas fronterer amb França.

En canvi, una Ronda del Vallès seria una via interurbana el principal ús de la qual seria precisament el de millorar les connexions entre les diferents localitats del Vallès. Per tant, no és una alternativa ràpida a l'AP-7, ha dit Herrera.

Per al dirigent ecosocialista, és un sense sentit que Foment endarrereixi inversions en obres públiques, entre les quals hi ha l'arribada del ferrocarril a la terminal T-1 de l'aeroport del Prat, i en canvi impulsi un Quart Cinturó que no respecta la legalitat vigent.

Herrera també ha demanat a l'Estat espanyol que, de la mateixa manera que ha fet amb altres artèries viàries, traspassi a la Generalitat el Quart Cinturó, i ha recordat que no és un eix europeu, de la mateixa manera que va fer amb l'N-II al seu pas per la comarca del Maresme.

"Estem convençuts que prosperaran les nostres al·legacions", ha dit Herrera, que s'afegeixen a les ques han presentat entitats com el sindicat Asaja, i que preveuen presentar en els dies vinents ajuntaments, Generalitat i altres partits, i tenen termini per fer-ho fins al 9 d'octubre.

El traçat que proposa Foment preveu la construcció d'un tram de 34,7 quilòmetres entre Terrassa i Granollers. Es tracta d'una via ràpida amb tres carrils per sentit de circulació a una velocitat limitada de 100 quilòmetres per hora, excepte en algun tram que serà a 80 quilòmetres per hora.

L'objectiu és que la via permeti el tràfic de mercaderies, que ja no hi cap en la B-30.