L’ajuntament de Castellar de fet ja és una corporació privatitzada

L’ajuntament de Castellar de fet ja és una corporació privatitzada. I no només per la proliferació d’empreses privades promogudes pel mateix equip de govern creades durant aquests últims anys de creixent i confusió entre públic i privat per tal d’oferir serveis a la mateixa administració.

Ha existit una altra forma més senzilla per tal d’apropiar-se de la nostra l’Administració Local , i aquesta d’ençà l’arribada dels socialistes a Castellar ha estat senzillament ocupant-la, instal•lant-s’hi, ja que de fet proporciona una còmoda alternativa laboral per a pseudo-polítics professionals i sectors de la militància, que es disfressen d’abnegats servidors públics, amb un únic objectiu assegurar-se un bon sou a càrrec de l’erari públic, D’aquesta manera l’ajuntament és ple abnegats servidors al partit de torn, més que a la mateixa ciutadania.

Com a conseqüència d’això, l’entramat administratiu del nostre ajuntament està copat per càrrecs de nomenament polític o de confiança, força ben pagats, llocs de responsabilitat de contínua creació. Uns bons exemples són la coordinadora del Mirador ,la plaça de director de Radio Castellar i dels mitjans de comunicació locals , el director d’urbanisme , el gerent de l’Ajuntament, la cap de serveis socials, la directora de l’àrea de serveis econòmics, el director de l’escola bressol pública i el coordinador del Casal de Joves, entre d’altres….

Però aquesta maquinària especialitzada i jerarquitzada anomenada Ajuntament, arran el nou Estatut Bàsic del Empleat Públic i la nova llei de contractes de les administracions públiques , ha possat a disposició de la mateixa un bon mecanisme per redreçar la política basada en pre-vendes que ha dut a terme aquest equip de govern,en el supòsit que hagi un canvi de color en el proper consistori.

El que podem constatar ara que finalitzarà en breu aquesta legislatura és que aquest equip de govern no ha realitzat un control efectiu de la seva organització, ni ha optimitzat els seus recursos propis, sinó que ha entrat en un bucle de concessió als capricis del regidor o regidora de torn, per tal de donar sortida a favors o concessions a tercers.