La decisió de l’Altraveu d’abstenir-se en un tema tant importat com la validació del Pla d’ajustament , és passar de puntetes i validar amb el seu silenci còmplice una tàcita intervenció en tota regla de l'Ajuntament, a banda d'una operació vergonyosa de refinançar els bancs a partir dels impostos i de la ciutadania, i de dotar dels mecanismes a l’ajuntament per a rebre el crèdit que ens hipotecarà de per vida., personalment ja no sento sorpresa però si es sorprenent la seva manera de concebre ser d’esquerres. Els vull recordar que la mateixa intervenció que ens ha dut a aquesta situació economica-financera ha estat qui ha elaborat aquest Pla d’ajust, algú se’l creu, segueixen confiant amb l’interventor i el tresorer de la corporació?
El sainet interpretat al darrer Ple els deixa amb les seves vergonyes a l'aire i amb un difícil paper que tindran que justificar davant dels seus. Es compleixen les prediccions i cada vegada els entenc menys, l’abstenció com a modus operandi de fer política denota un poca alçada ideològica i política.
Tornem al Ple de divendres , l'Estat va requerir tots els ajuntaments que li entreguessin les factures de proveïrdor no pagades a data 31 de desembre de 2011. Un cop a les seves mans, l'Estat obliga els ajuntaments que no tenen alternativa, com el de Castellar , a acceptar un crèdit pel valor total d'aquestes factures, que en el cas del nostre municipi pugen a 7,3 milions d'euros. Segons s'especula, el crèdit obligatori -gestionat pels bancs- tindrà un interés del 5% a tornar en 10 anys, fet que suposa, en xifres rodones, que l'Ajuntament Castellar del Vallès haurà d'abonar 977.000 euros en concepte d'interessos bancaris. Aquest serà el major crèdit mai signat per l'ajuntament suposarà hipotecar la hisenda municipal fins a 2022, reduint notablement els escassos diners disponibles per a fer política pública.
És tracta d'un contrasentit econòmic, absurd i prejudicial per a la recuperació econòmica. Quan més diners públics necessitaríem per a lluitar contra la pobresa, l’exclusió social, contra l'atur, per la supervivència de les nostres empreses, per a la formació i per a la promoció de l'activitat econòmica local, l'Estat es dedica a imposar-nos una sanció anomenada interessos de 977.000 euros que no pagarà el govern anterior i l’actual que ha generat el deute, sinó la ciutadania en la seva globalitat. "L'Estat presta diners públics, del nostre treball i els nostres impostos, a l'1% a la banca, per posteriorment obligar els ajuntaments a acceptar crèdits de la banca al 5%, tot un desgavell...
En aquesta vida crec s’ha de tenir valentia per de vegades dir que no a allò que alguns cuinen i no deixen que ningú posi cullerada....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada