UNA MIRADA CRITICA AL PRESSUPOST MUNICIPAL

L’Ajuntament el proper 2010 gastarà uns 27 milions d’euros en fer funcionar el model socialista de municipi, suposant que els tinguessim.D’aquests en destinarà 20.169.173 d’euros només en pagar el que costa la seva administració.Doncs que dels 27 milions que dèiem per a nosaltres queden meys de 7 milions un cop ells s’han quedat la seva part.
Això es reparteix de la forma següent: 9,5 milions paguen els sous de tots els regidors que tenen dedicació exclusiva i parcial (els del govern), els seus càrrecs de confiança. Òbviament també el sou de tots els funcionaris que treballen per a l’administració municipal i que representa una plantilla de 233 persones. I la resta? On van a parar els 10 milions d’euros que falten?
És el que anomenen Compres de béns corrents i serveis. Que és un sac on hi cap de tot. Atencions protocol·làries, els lloguers i manteniments de tots els edificis que té l’ajuntament dispersos per tota Castellar i les factures d’aigua, llum, gas i neteja d’aquests.
També entren en aquest capítol tot el que són els consumibles d’oficina (61.000 euros) quina manera de comprar grapes..., la compra massiva de diaris ( 12.000 euros) Però, quants diaris i revistes compren aquesta gent? Tant temps de lectura tenen? , la publicitat institucional (160.000 euros), el consum telefònic ( 82.000 euros) … En definitiva, tot allò que necessita una administració local per funcionar, segons el nostre govern de torn esclar...
Quan es juga amb els números sempre hi ha qui diu que la demagògia és fàcil i que el que diu ICV és demagogia talibana i no sabem quantes bagenades. Però el cert és que estem fent servir els seus números, no els nostres. I la seva informació és limitada, ja que si entréssim en els conceptes de cada partida, encara podríem afinar més tot un regitzell d’euros en concepte ( despeses varies) un exemple Despeses Varies Joventut (97.000 euros ) que significa varies, algú ens ho pot dir? , o Despeses Varies Igualtat (41.000 euros), no es pot ser mes explicit quan parlem d’aquests imports?
Podríem seguir fins cansar-nos però no cal. El que sí que és necessari és que algú posi una certa racionalitat, un cert criteri i endreci d’un cop aquesta administració.

Un exemple a seguir

La Guàrdia Urbana de Vic redueix a la meitat els ingressos per multes de trànsit
L'Ajuntament argumenta que d'aquesta forma s'aconsegueix una "policia més amable"

última actualització: 01-10-2009 (8:44)Publicat a EL9NOU.CAT
Jordi Masnou L'Ajuntament de Vic està ingressant la meitat en multes del que ho havia fet en els últims anys. No perquè la indisciplina dels conductors hagi minvat, sinó perquè des que va accedir al càrrec la nova cap de la Guàrdia Urbana s'han donat ordres que s'atenuï la pressió per posar multes.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Vic s’ha proposat reconvertir el model de la Guàrdia Urbana per aconseguir “una policia més amable”, segons explica el regidor de Règim Interior, Josep Rafús (CiU). El canvi de tendència, aplicat des de fa uns mesos, ha coincidit sobretot amb l’etapa que ha iniciat la nova inspectora en cap del cos policial, Lourdes Rota. Tot plegat s’acaba convertint en menys pressió per als conductors, ja que les ordres són perquè s’imposin menys multes per infraccions de circulació.

Es tracta, però, d’una arma de doble tall, ja que s’acaba convertint en menys ingressos econòmics a les arques del consistori. “Estem ingressant la meitat”, justifica Rafús, sense donar dades, però conscient que l’interventor els ha expressat el seu malestar perquè hi ha menys disponibilitat. “Si l’ideal d’un ajuntament és que les denúncies siguin un suport econòmic, anem equivocats”, justifica. L’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal (CiU), també s’hi ha referit en més d’un ple municipal.

“Volíem tenir una nova visió de la policia, que no es dedica només a multar per temes de trànsit; havia arribat a ser massa persecutòria i anava més a sac”, diu Rafús. Els agents continuen vetllant pel compliment de les normes bàsiques de circulació i actuen sempre que es pugui posar en perill el trànsit, però “només en aquells casos que són manifestament greus, siguin del tipus que siguin”.

Ara les patrulles, quan surten al carrer, “van més a peu i es fixen en altres detalls, com en si veuen una paperera aixafada”, explica el regidor, que entén que així es dóna un “millor servei al ciutadà”. El canvi de política també s’acaba convertint en menys campanyes intensives per controlar problemes concrets –com l’ús del cinturó de seguretat o les bicicletes–. Se’n continuaran fent –algunes les marca el Servei Català de Trànsit– però a un ritme més relaxat.

ICV denuncia el 125,33 % d’increment en la recaptació per sancions de tránsit per “afany recaptatori” de l’Ajuntament

La secció local d'ICV ha denunciat el notable i significatiu increment del 125,33% en la recaptació per sancions de trànsit en 2009 pel que fa a la seva previsió d'ingressos en l'elaboració del pressupost l'any passat . La responsable d'ICV a Castellar Eva Clariana ha assenyalat que l'import sancionat per 2009 ha ascendit a 338.000 euros a data 31 de setembre , enfront dels 150.000 euros que estaven pressupostats per tot l'any . És a dir, fins el 31 de setembre les arques municipals van rebre 188.000 d'euros més que les previsions d'ingressos que va fer l'equip de govern socialista per tot l'exercici 2009 per la recaptació de les sancions de trànsit.

ICV insisteix a més que "Cal fixar-se igualment que la previsió pel 2010 s' incrementa en 50.000 euros pel que fa al 2009, amb una tendència a l'alça significativa en la previsió d'ingressos a causa d'aquest concepte , deixant en evidència un clarisim exemple d'afany recaptatori per part de l'equip de govern. Eva Clariana manifesta que en l'actual situació de crisis econòmica aquestes mesures per part de l'equip de govern ens poden dur a límits insuportables de tensió ciutadana, ciutadania que veu com l'Ajuntament utilitza aquest mecanismes recaptatoris per netejar el dèficit pressupostari que té actualment el govern socialista de Castellar del Vallès. L'objectiu d'aquesta practica és merament la d'augmentar la caixa i no té relació alguna amb el servei públic, com exigeix la llei.

Poder pagar les sancions amb treballs a la comunitat

Si l'increment significatiu de denuncies per part de la Policia Local no es deu a un afany recaptatori instem a l'equip de govern a endegar el mecanismes per substituir el pagament d'aquestes denuncies davant la problemàtica soci-econòmica en la que estem tots immersos com a conseqüència de la crisis econòmica, en treballs en benefici de la comunitat. En cas contrari ens trobem simplement en l'utilització de la Policia Local per eixugar els comptes municipals a costa de la ciutadania.



Aquesta si és una formula magistral de fer caixa..... no creieu?

EL PSC HA DE FLAGEL·LAR A LA PREMSA INDEPENDENT?

Jo crec que no, i em baso en aquests principis: primer, la democràcia necessita la premsa lliure i la premsa lliure necessita la democràcia; segon, una premsa sense privilegis és la millor forma de mantenir informat al poble, i, tercer, els propietaris d’aquesta premsa independent tenen en les seves mans la responsabilitat de mantenir viva la llibertat d'expressió, que no pot existir en una premsa de propietat de l’equip de govern de torn.

Una altra reflexió, Deu l'home savi servir al rei? La interrogant és plantejada ni més ni menys que per Tomás Moro en un dels capítols centrals d'Utopia, aquest clàssic de la filosofia política del segle XV que descriu com ha d'organitzar-se un Estat perfecte per a aconseguir la felicitat dels seus habitants. Utopia, que etimològicament ha d'entendre's com un lloc que no existeix en cap lloc, és una societat totalitària que busca el benestar de tots, on els ciutadans han renunciat a la seva llibertat i lliurat tots els poders a un Govern il·lustrat.

Si hagués escrit en aquests dies, Moro potser hauria citat com exemples a Castellar o el model de societat que planteja el socialisme del PSC. I, òbviament, hauria formulat el interrogant en paraules més modernes. Ha de servir la premsa independent a la societat civil o a l’equip de govern socialista de Castellar? Deu la premsa servir al poder?

Amb els postulats que defensen els socialistes de Castellar , molts temem que perdre la llibertat en favor d'una unica visió conceptual de la realitat no garanteix el benestar de la societat, la premsa independent té dret a discrepar, coneixent quines seran les conseqüències, o sigui l’escarni per part dels membres d’aquest govern ., "fent el que han fet els socialistes aquesta setmana amb la Forja potser , entre ells creurant tenir la raó absoluta . Però amb l’atac aquesta setmana contra un mitja independent, ten sentit allò que deia Tomás Moro "la major part dels prínceps es dediquen més a estendre el seu poder que a governar bé". A bon entenedor, crec, poques paraules.

PSOE al capdavant en corrupció

Gürtel, Munar, Santa Coloma de Gramenet. L'acumulació de casos de corrupció a Espanya no para. El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha revelat avui en el Congrés que en aquests moments la Justícia tramita 730 causes en les quals s'investiga a càrrecs públics per corrupció. D'aquestes, 264 són procediments penals contra representants del PSOE i 200 contra membres del PP. Conde-Pumpido ha explicat que la xifra pot ser enganyosa i que l'ombra de la corrupció tan sols esquitxa a un 1% dels càrrecs públics. Es tracta de la primera vegada que la Justícia difon aquesta estadística per partits.

Castellar del PSC gestió externalitzada!!!!

Sembla indiscutible que els serveis públics han estat una de les claus per al desenvolupament dels drets fonamentals dels ciutadans.
Han tingut un paper de distribució i de cohesió social importantíssim i han contribuït decisivament a construir societats econòmicament desenvolupades i socialment cohesionades.
Tot i això, d’ença l’entrada al govern del socialistes segueixen els aires liberalitzadors a partir de plantejar les infinites bondats del sector privat, tot i que s’oblida explicar-nos els interessos econòmics i d’apropiació privada de recursos públics que empenyen a fer aquestes formulacions. El contagi de les polítiques liberalitzadores a la nostra vila té expressions diverses, però té un fil conductor en un emmirallament –sota el parany de la modernitat– de l’empresa privada i de la seva suposada eficàcia i flexibilitat, fins i tot per part d’aquest equip de govern que és diu d’esquerres.
Especialment pel que fa a la nostra vila , el PSC recorre a fórmules com la l’externalització i/o la privatització de molts serveis ( Gestió el Poliesportiu, externatització del servei de neteja i dependències municipals, Gestió de la futura escola bressol, gestió zona blava i estacionaments parking plaça major, Publicitat l'Actual i Radio Castellar) esgrimint com a raó les dificultats de finançament i la rigidesa dels processos administratius i laborals.
En aquest context, també es produeix sistemàticament un menys preu pel funcionari i per l’empleat públic en general, cosa greu quan el «lleig» ve d’aquells polítics que han estat elegits per dirigir-los, que incentiven polítiques de personal desvinculades dels principis d’igualtat d’accés, mèrit i capacitat, i basades en la confiança política, cosa que representa una pèrdua de l’autoritat i la independència que se’ls ha de suposar.
Moltes vegades es permet, quan no es provoca, el deteriorament de molts serveis, per facilitar amb aquesta excusa que s’arribi a la conclusió que fa falta privatitzar, externalitzar, o canviar el model organitzatiu amb la privatització com a objectiu final, contraposant falsament l’eficàcia a la democràcia.
Tenim experiències recents i força negatives de l’efecte de la liberalització i el funcionament de les lleis de la competència sobre els consumidors i els treballadors i treballadores. També sabem que quan l’Administració perd la seva capacitat d’inspecció i de control sobre les empreses subcontractades els resultats són nefastos.
En aquesta situació creiem necessaris una reflexió i un replantejament de com s’han de desenvolupar les polítiques públiques, ja que la manera de desenvolupar-les és una part substancial de cap a on anem: cap a una societat desvertebrada i sense cultura de drets de ciutadania (que sempre va lligada a l’existència de deures). O realment volem garantir els drets de ciutadania i avançar en el benestar del conjunt de la societat?
Creiem que, per poder garantir una societat més igualitària i al servei dels ciutadans i ciutadanes, cal un model de gestió dels serveis públics basat en la gestió directa dels recursos públics i dotar-se de normes i procediments que, a més de millorar la seva eficàcia, millorin la transparència i la democràcia.
Per fer això, en lloc de polítiques encaminades a eliminar parcel·les de gestió pública per empetitir l’Administració i convertir-la en un contractant d’empreses que assumeixen aquesta gestió, cal encarar els problemes existents en l’Administració pública de forma imaginativa.

ICV VOL QUE UNA EMPRESA MUNICIPAL GESTIONI LA NETEJA DE LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS

Davant l'actual situació pressupostaria del nostre ajuntament amb un deute acumulat de més de 18.000.000 euros, i amb un pla de sanejament econòmic-financer a sobre de la taula, els ecosocialistes veuen necessari la recuperació del contracte de neteja de les dependències i edificis municipals, un contracte que va ésser adjudicat a l'empresa Clece S.A per un import de 592.027 euros a l'any, el passat mes de març.

És per aquest motiu que Eva Clariana responsable d’ICV a Castellar aposta per la creació d'una empresa municipal de neteja d'edificis i dependències municipals a fi d'optimitzar els recursos econòmics que suposa aquesta despesa per l'erari públic. El cost d'estalvi econòmic que pot significar la creació d'aquesta empresa municipal segons Clariana pot rondar el 30%, tenin present que suposaria la contractació de més personal a afegir a la subrogació el personal existent. Amb aquest import de la licitació estaríem parlant de que aquesta empresa municipal podria tenir treballant per la corporació un trentena de persones a jornada completa, sense dubte duplica el personal actual que aporta Clece S.A a la neteja d'edificis i escoles municipals, millorant significativament el servei que s’està oferint ara mateix.

Amb aquesta iniciativa, a part de l'estavi econòmic, volem apostar per facilitar la inserció laboral de les persones en atur de Castellar, i en especial d'aquelles que tenen major dificultat per a trobar treball. Volem que l'Ajuntament avanci en la línia de treball a fi que estableixi marcs de col·laboració amb les empreses dependents d'ella, fent de nexe entre elles i les persones amb atur, facilitant als aturats l'accés al mercat laboral. Amb aquesta aposta s'integraria la creació de bosses de substitucions de personal de la plantilla tant per baixes laborals com per d'altres motius, cosa que suposaria una alta rotatibitat de ciutadans de Castellar que podrien accedir al mon laboral.

Clece S.A denunciada pels sindicats

Actualment l'empresa que gestiona la neteja de les dependències municipals i escoles, és Clece S.A, empresa denunciada més d'una vegada pels sindicats per explotar i coartar els drets dels treballadors, i amb una política salarial per part de l'empresa d'un salari brut a les seves treballadores d'uns 760 euros al mes. Aquesta és l'aposta del govern socialista de Castellar, fer que aquesta empresa tingui beneficis de milions d'euros que van a les arques de Ferrovial i a la gran banca, i que són els que controlen aquesta multiempresa dedicada als grans concursos i licitacions de les administracions públiques. Des d'ICV seguirem denunciant l'externatització dels serveis públics a terceres empreses, amb un afany recaptatori més que de servei a la ciutadania. Per aquest motiu instem a l'equip de govern a obrir un debat sobre els serveis públics i la seva gestió directa des de la corporació.

Secció local ICV Castellar del Vallès

Comissaris Polítics ( PSC ) a càrrec del pressupost municipal

En època de crisi és injustificable -i immoral- la despesa que suposa per a l'erari públic castellarenc el manteniment dels dos càrrecs de confiança que, cal recordar-ho, han estat escollits a dit i la feina dels quals no se sap ben bé quina és. I tot això, amb el suport dels socialistes de Castellar.

Què és un càrrec de confiança?: quina és la seva feina? Quina és la seva tasca , exactament? La primera pregunta es pot respondre amb més o menys dificultat; la segona, en canvi, ja entra dins el terreny de la pura i dura especulació i, per tant, dels supòsits intangibles. Però intentem respondre a la primera qüestió: En principi s'entén com a càrrec de confiança o eventual aquella persona que sense haver passat cap prova, control o oposició ha estat escollit a dit per algun dels dirigents dels partits que, normalment, formen part de l'equip de govern municipal o sigui del PSC. Són personatges amb carnet polític, que cobren gairebé com un regidor al 80% de dedicació i que assumeixen responsabilitats i funcions per a les quals no s'ha fet cap selecció de personal prèvia. Per entendre'ns, els càrrecs de confiança són triats en funció del seu carnet, militància i grau de fidelitat al cap de llista, o de vegades derivats des del carrer Nicaragua seu del PSC a Barcelona .
La segona pregunta plantejada al principi d'aquesta reflexió ja és més difícil de respondre. Què fa exactament un càrrec de confiança o eventual? Quina és la seva tasca? A què dedica la seva jornada laboral per a les quals ha estat contractat? Ben bé la seva tasca no se sap quina és, a part de controlar els funcionaris, mitjans de comunicació i portar l'agenda del regidor de torn. I aquí és on ja topem amb el primer problema, si els càrrecs de confiança són assignats pels partits polítics, sense haver passat cap selecció de personal, i per desenvolupar activitats al servei del partit a qui representa, per què han de cobrar de l'erari públic? No seria més lògic que cobressin del PSC? Aquí hi ha un clar conflicte d'interessos. Si el que es vol és un comissari polític (que al capdavall és la feina que fa el càrrec de confiança) que el paguin el partit que governa. Si no és així, si realment l'equip de govern necessiten unes persones que els portin l'agenda i els facin de filtre amb els mitjans de comunicació, llavors que es convoqui un concurs públic en base a uns criteris de selecció de personal. O el càrrec de confiança és un funcionari i, per tant, passa unes oposicions i cobra de l'erari públic, o és un militant d'un partit escollit a dit i arbitràriament i que llavors ha de pagar la formació política a qui representa. Així és com s'hauria de fer, així és com es faria en un país amb una base democràtica sòlida.

D'atra banda volem aclarir que d'acord amb l'Estatut Bàsica del Empleat Públic és del tot legal la seva contractació i està regulada, la reflexió és si en aquests moments de crisis i de manca de recursos públics és étic mantenir aquestes persones a sou de la corporació, sou que surt de tots els impostos que nosaltres amb el nostre esforç fem front.

Aquesta és la realitat, i aquesta és també la part menys amable nostre govern local. La disbauxa de sous i càrrecs, la despesa incontrolada provoca cada vegada més indignació, i aquella paraula que ara tant s'escolta la dessafecció política.

Aquí, Castellar , sota la denominació de personal eventual de confiança, els sous d'aquestes persones costa a tota la ciutadania de Castellar més de 100.000 d'euros de despesa cada any . Us imagineu quantes coses es poden fer amb aquest diners? Potser la situació econòmica de fa uns anys era un altre i aquests diners eren assumibles per les corporacions locals, ara de ben segur provoquen indignació a la ciutadania.

Pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern

blog Joan Herrera

Després de veure com han sortit a la llum casos de corrupció com els de Santa Coloma però també el cas Millet, des d’ICV creiem que cal fer un pas endavant. Per això, ahir vam instar a la resta de forces polítiques a Signar un Pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern que inclou deu punts que han de ser un punt de partida per avançar contra la corrupció. Ara tenim la oportunitat que allò que portem reclamant des de fa anys tiri endavant, però per això demanem el consens i la voluntat política de la resta de partits. Nosaltres sempre hem lluitat per guanyar en qualitat democràtica però ara cal que la resta de partits facin la mateixa reflexió i s’adonin que és imprescindible. Sols no podem tirar-ho endavant.
Aquí teniu les nostres propostes:

1.LIMITAR LES PLUSVÀLUES URBANÍSTIQUES I CREAR ELS CONSELLS ASSESSORS URBANÍSTICS
Fixar preus màxims de venda de sòl.
Incrementar la part pública, en benefici de l’interès general, de les plusvàlues generades per l’actuació urbanística.
Creació efectiva dels Consells Assessors Urbanístics -tal com diu la Llei d’urbanisme de Catalunya i el Reglament que la desenvolupa- per a formular i plantejar criteris i alternatives d’ordenació, considerar les propostes del planejament per garantir els objectius del desenvolupament urbanístic sostenible i estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a emprendre per fomentar la participació ciutadana.
Mesura o acció: modificacions legislació del sòl, valoracions i urbanística

2.TIPIFICACIÓ PENAL DEL FINANÇAMENT IRREGULAR.
Modificació del Codi Penal, incloent-hi la tipificació penal del finançament irregular dels partits polítics.
Mesura o acció: modificacions en el codi penal

3.ENDURIMENT PENAL A LA CORRUPCIÓ POLÍTICA I EMPRESARIAL
Elevació de les penes. Incloure al codi penal el suborn impropi.
Dotar de més mitjans a les fiscalies i jutjats per tal que ho puguin investigar
Abreujar els terminis d’instrucció
Mesura o acció: modificacions en el codi penal, llei d’enjudiciament criminal.

4.CONTROLAR ESTRICTAMENT EL FINANÇAMENT PÚBLIC I PRIVAT DELS PARTITS POLÍTICS
Prohibició de les donacions anònimes, independentment de la quantia
Prohibició que les fundacions i entitats privades sense ànim de lucre que rebin subvencions públiques puguin subvencionar o transferir recursos a partits polítics i a les seves fundacions o entitats vinculades
Prohibició de les donacions per part de persones jurídiques
Comptes corrents específics: Les subvencions tant públiques com privades han de ser ingressades en comptes exclusius i degudament identificables dels partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors.

5.SOBRE LA CONDONACIÓ DE DEUTES DELS PARTITS I ELS REGISTRES PÚBLICS
Es donarà compte de qualsevol modificació de les condicions del deute amb les entitats de crèdit al Tribunal de Comptes i al Banc d'Espanya. Si aquestes modificacions comportessin condonació de deutes o d'interessos, seran preceptius els informes previs del Tribunal de Comptes, Sindicatura de Comptes i del Banc d'Espanya, i la posterior informació en el seu cas al Congrés dels Diputats i Parlaments autonòmics
Els registres i arxius del Tribunal de Comptes i de la Sindicatura de Comptes, que acullin la documentació comptable, que els partits, federacions, coalicions i agrupacions d'electors hagin lliurat als tribunals, seran d'accés públic.
No es faran efectives les subvencions si no s'han complert els deures de transparència davant del Tribunal de Comptes. Seria un cas de sanció administrativa.
Mesura o acció: canvis en la legislació de partits polítics i en la legislació de finances públiques i de fundacions.

6.FISCALITZACIÓ EFECTIVA DELS COMPTES DE LES ADMINISTRACIONS, EMPRESES I ENTITATS PÚBLIQUES AIXI COM DE LES ENTITATS QUE REBIN FONS PÚBLICS
Aprofitar a fons les possibilitats que atorga la nova llei de la Sindicatura de Comptes a aquest òrgan.
Publicar i difondre les conclusions més significatives dels informes d’auditoria en especial entre les persones, col·lectius, pobles o ciutats interessats
Les administracions, entitats i empreses auditades han d’acreditar com i quan han resolt les incidències detectades en un curt termini de temps
Mesura o acció: aprovació de la llei de sindicatura de comptes, modificació de les lleis de finances públiques de la generalitat i de la legislació d’hisendes locals i de règim local

7.UNES CAMPANYES ELECTORALS DIFERENTS: MENYS PROPAGANDA, MÉS INFORMACIÓ I DEBAT I MÉS IGUALTAT D’OPORTUNITATS
Introduir estrictes mesures de limitació, control i transparència de les despeses electorals dels partits polítics a través de la nova llei electoral de Catalunya i de la llei de l’administració electoral de Catalunya.
Garantir una informació equitativa i equilibrada de totes les forces polítiques.
Facilitar la tasca dels professionals de la informació, tant en els mitjans públics com els privats.
Mailing centralitzat i conjunt de totes les candidatures Reducció de la propaganda i la publicitat directa o indirectament destinada a promoure el vot a les candidatures.
Sancionar els casos d’incompliment de la normativa de limitació de despeses
Mesura o acció: nova llei electoral de Catalunya, llei de l’administració electoral de Catalunya;

8.DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES I PATRIMONIALS DELS CÀRRECS ELECTES I ALTS CÀRRECS.
Aplicació efectiva de la legislació perquè els càrrecs electes (locals, provincials, autonòmiques, corts generals) els alts càrrecs de l’administració pública o d’empreses públiques (directors generals, gerents...) formulin declaració sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics i declaració de béns patrimonials.
Els Registres d’Interessos constituïts tindrà caràcter públic. Aquells càrrecs que puguin veure amenaçada la seva seguretat personal realitzaran la declaració en un registre especial.

9.UNA ADMINISTRACIÓ MÉS TRANSPARENT, SUBJECTE A UN CODI ÈTIC DE CONDUCTA I DESENVOLUPAMENT DEL DRET A LA BONA ADMINISTRACIÓ
Aprovació de Codis ètics i Desenvolupament del Dret a la Bona Administració sota els principis d’igualtat i no discriminació, absència d’abús de poder, imparcialitat, independència, objectivitat, transparència, participació i accés a la informació, protecció de dades i drets lingüístics. Bon govern tant a la Generalitat, com a les Administracions Locals, entitats i empreses públiques que en depenen.
Aplicar el Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local públic”- premsa escrita, ràdio, televisió, webs municipals a través d'òrgans de gestió participatius
Potenciar la figura del Síndic de Greuges i dels Síndics i Defensors locals: dotar-los d’una base legal i d’uns recursos, que garanteixi la seva independència dels respectius governs municipals
Mesura o acció: Nova legislació que posi en pràctica els principis del dret a la bona administració i aprovació de codis ètics de conducta

10.UNA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL MÉS DEMOCRÀTICA
Creació de l’Estatut dels representants locals, on es regularan els seus drets i deures. Els regidors i regidores que es troben a l’oposició gaudiran d’una regulació específica perquè puguin exercir les seves funcions de fiscalització i control en els contractes i adjudicacions
Major control de la contractació d’obres i serveis de llarga durada (aigua, residus) a través de la seva aprovació obligatòria pel Ple Municipal independentment de la quantia.