En època de crisi és injustificable -i immoral- la despesa que suposa per a l'erari públic castellarenc el manteniment dels dos càrrecs de confiança que, cal recordar-ho, han estat escollits a dit i la feina dels quals no se sap ben bé quina és. I tot això, amb el suport dels socialistes de Castellar.
Què és un càrrec de confiança?: quina és la seva feina? Quina és la seva tasca , exactament? La primera pregunta es pot respondre amb més o menys dificultat; la segona, en canvi, ja entra dins el terreny de la pura i dura especulació i, per tant, dels supòsits intangibles. Però intentem respondre a la primera qüestió: En principi s'entén com a càrrec de confiança o eventual aquella persona que sense haver passat cap prova, control o oposició ha estat escollit a dit per algun dels dirigents dels partits que, normalment, formen part de l'equip de govern municipal o sigui del PSC. Són personatges amb carnet polític, que cobren gairebé com un regidor al 80% de dedicació i que assumeixen responsabilitats i funcions per a les quals no s'ha fet cap selecció de personal prèvia. Per entendre'ns, els càrrecs de confiança són triats en funció del seu carnet, militància i grau de fidelitat al cap de llista, o de vegades derivats des del carrer Nicaragua seu del PSC a Barcelona .
La segona pregunta plantejada al principi d'aquesta reflexió ja és més difícil de respondre. Què fa exactament un càrrec de confiança o eventual? Quina és la seva tasca? A què dedica la seva jornada laboral per a les quals ha estat contractat? Ben bé la seva tasca no se sap quina és, a part de controlar els funcionaris, mitjans de comunicació i portar l'agenda del regidor de torn. I aquí és on ja topem amb el primer problema, si els càrrecs de confiança són assignats pels partits polítics, sense haver passat cap selecció de personal, i per desenvolupar activitats al servei del partit a qui representa, per què han de cobrar de l'erari públic? No seria més lògic que cobressin del PSC? Aquí hi ha un clar conflicte d'interessos. Si el que es vol és un comissari polític (que al capdavall és la feina que fa el càrrec de confiança) que el paguin el partit que governa. Si no és així, si realment l'equip de govern necessiten unes persones que els portin l'agenda i els facin de filtre amb els mitjans de comunicació, llavors que es convoqui un concurs públic en base a uns criteris de selecció de personal. O el càrrec de confiança és un funcionari i, per tant, passa unes oposicions i cobra de l'erari públic, o és un militant d'un partit escollit a dit i arbitràriament i que llavors ha de pagar la formació política a qui representa. Així és com s'hauria de fer, així és com es faria en un país amb una base democràtica sòlida.
D'atra banda volem aclarir que d'acord amb l'Estatut Bàsica del Empleat Públic és del tot legal la seva contractació i està regulada, la reflexió és si en aquests moments de crisis i de manca de recursos públics és étic mantenir aquestes persones a sou de la corporació, sou que surt de tots els impostos que nosaltres amb el nostre esforç fem front.
Aquesta és la realitat, i aquesta és també la part menys amable nostre govern local. La disbauxa de sous i càrrecs, la despesa incontrolada provoca cada vegada més indignació, i aquella paraula que ara tant s'escolta la dessafecció política.
Aquí, Castellar , sota la denominació de personal eventual de confiança, els sous d'aquestes persones costa a tota la ciutadania de Castellar més de 100.000 d'euros de despesa cada any . Us imagineu quantes coses es poden fer amb aquest diners? Potser la situació econòmica de fa uns anys era un altre i aquests diners eren assumibles per les corporacions locals, ara de ben segur provoquen indignació a la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada