
Sembla indiscutible que els serveis públics han estat una de les claus per al desenvolupament dels drets fonamentals dels ciutadans.
Han tingut un paper de distribució i de cohesió social importantíssim i han contribuït decisivament a construir societats econòmicament desenvolupades i socialment cohesionades.
Tot i això, d’ença l’entrada al govern del socialistes segueixen els aires liberalitzadors a partir de plantejar les infinites bondats del sector privat, tot i que s’oblida explicar-nos els interessos econòmics i d’apropiació privada de recursos públics que empenyen a fer aquestes formulacions. El contagi de les polítiques liberalitzadores a la nostra vila té expressions diverses, però té un fil conductor en un emmirallament –sota el parany de la modernitat– de l’empresa privada i de la seva suposada eficàcia i flexibilitat, fins i tot per part d’aquest equip de govern que és diu d’esquerres.
Especialment pel que fa a la nostra vila , el PSC recorre a fórmules com la l’externalització i/o la privatització de molts serveis ( Gestió el Poliesportiu, externatització del servei de neteja i dependències municipals, Gestió de la futura escola bressol, gestió zona blava i estacionaments parking plaça major, Publicitat l'Actual i Radio Castellar) esgrimint com a raó les dificultats de finançament i la rigidesa dels processos administratius i laborals.
En aquest context, també es produeix sistemàticament un menys preu pel funcionari i per l’empleat públic en general, cosa greu quan el «lleig» ve d’aquells polítics que han estat elegits per dirigir-los, que incentiven polítiques de personal desvinculades dels principis d’igualtat d’accés, mèrit i capacitat, i basades en la confiança política, cosa que representa una pèrdua de l’autoritat i la independència que se’ls ha de suposar.
Moltes vegades es permet, quan no es provoca, el deteriorament de molts serveis, per facilitar amb aquesta excusa que s’arribi a la conclusió que fa falta privatitzar, externalitzar, o canviar el model organitzatiu amb la privatització com a objectiu final, contraposant falsament l’eficàcia a la democràcia.
Tenim experiències recents i força negatives de l’efecte de la liberalització i el funcionament de les lleis de la competència sobre els consumidors i els treballadors i treballadores. També sabem que quan l’Administració perd la seva capacitat d’inspecció i de control sobre les empreses subcontractades els resultats són nefastos.
En aquesta situació creiem necessaris una reflexió i un replantejament de com s’han de desenvolupar les polítiques públiques, ja que la manera de desenvolupar-les és una part substancial de cap a on anem: cap a una societat desvertebrada i sense cultura de drets de ciutadania (que sempre va lligada a l’existència de deures). O realment volem garantir els drets de ciutadania i avançar en el benestar del conjunt de la societat?
Creiem que, per poder garantir una societat més igualitària i al servei dels ciutadans i ciutadanes, cal un model de gestió dels serveis públics basat en la gestió directa dels recursos públics i dotar-se de normes i procediments que, a més de millorar la seva eficàcia, millorin la transparència i la democràcia.
Per fer això, en lloc de polítiques encaminades a eliminar parcel·les de gestió pública per empetitir l’Administració i convertir-la en un contractant d’empreses que assumeixen aquesta gestió, cal encarar els problemes existents en l’Administració pública de forma imaginativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada