Pla de Pobresa Zero a Castellar

publicat al "7 dies Vallès" 29 da'bril

Ens parlem aquest dissabte

ICV proposa un Pla de Pobresa Zero

Marta Masanet número dos a la llista per ICV-EUiA a Castellar del Vallès ha presentat el que segons els ecosocialistes ha de ser una de les prioritats pel proper consistori que surti de les eleccions del dia 22 de maig, posar en marxa "de manera urgent" un Pla de Pobresa Zero, un Pla que farà arribar a totes les forces polítiques del municipi . Aquest document hauria d'incloure "més ajudes d'emergència i la planificació particular i participada dels serveis a oferir a persones i famílies de Castellar del Vallès en risc d'exclusió”, a manifestat.

Segons Marta Masanet , l'augment de l'atur al municipi (1.839 persones al març) és "una realitat que, perllongada en el temps, serà terrible no només per a l’economia, sinó per a la cohesió social del nostre municipi”.

"I és que aquesta crisi", continua Marta "ja ha trencat els límits de l’exclusió social on moltes persones cauen, per primera vegada, per sota del llindar de la pobresa". “Només cal observar pels capvespres persones que busquen entre els contenidors d’escombraries quelcom els pugui fer servei, cosa que feia temps que no passava, i aquest fet, no és pas fer previsions apocalíptiques, simplement és ja una constatació” ha manifestat.

Finalment, la cap de llista dels ecosocialistes Eva Clariana demana que "fixem com una prioritat enfortir les polítiques de suport als col•lectius més vulnerables, situant la despesa social i l'atenció a les persones com un dels nostres eixos prioritaris la propera legislatura”.

Un bon Sant Jordi

Vull agraïr a tots/es les persones que personalment s'han apropat per tal de desitjar-me sort cara a les properes conteses electorals, avui un dia molt especial amb gent nova i no tant nova, gent que m'aporta experiència i gent amb idees noves que m'esgresquen a seguir treballant per Castellar.

ICV-EUiA-EPM es presenta a les eleccions municipals a totes les localitats de més de 20.000 habitants

El secretari de política municipal, Màrius Garcia, ha explicat avui que la coalició formada per ICV, EUiA i les EPM es presenta a tots els municipis amb més de 20.000 habitants, un total de 64. D'aquesta manera, ICV-EUiA-EPM presenta 258 candidatures, que significa cobrir la representació d'un 87,8% de la població catalana que actualment és de 7.512.381 habitants. Garcia ha explicat que en total, ICV-EUiA es presenta a un total de 36 comarques i a 32 capitals de comarca.

De les 258 candidatures, el 23,5% són dones, una xifra que significa un increment del 0,2% de dones candidates respecte els passats comicis electorals del 2007. Una altra de les característiques del mapa de candidatures d'ICV-EUiA d'aquestes eleccions municipals és la renovació, ja que quasi la meitat, el 46,5% són candidats renovats els que es presenten com a caps de llista. De les noves candidatures, el secretari de política municipa l n'ha volgut destacar Igualada i Solsona.


La coalició presenta un total de 258 candidatures que representen un 87,8% de la població catalana

Bombes de dispersió Made in Spain a Líbia

font Greenpeace

El diari nord-americà The New York Times informa que l'exèrcit libi està utilitzant bombes de dispersió de fabricació espanyola contra zones civils a la ciutat de Misrata. La informació l'ha obtingut a partir dels testimoniatges de testimonis i supervivents, i a través de la troballa de restes de sub-municions sense detonar, i ha estat confirmada pels equips de Human Rights Watch que analitzen la situació en territori libi.

D'acord amb les evidències oposades, les bombes de dispersió que l'exèrcit de Gadafi ha emprat en diversos bombardejos i combats durant aquesta setmana corresponen a la munició MAT-120, fabricada a Espanya per l'empresa aragonesa Instalaza. La MAT-120 consta de 21 sub-municions i s'utilitza per danyar a persones i destruir blindats lleugers. Els registres de les municions oposades mostren que es van fabricar en 2007 i haurien estat exportades durant 2007 i 2008, abans de l'entrada en vigor del Tractat d'Oslo.

Des de Greenpeace participem activament en la campanya que va portar a la prohibició, juntament amb altres organitzacions agrupades en la Coalició contra les bombes de "racimo". Els nostres arguments eren, i creiem que segueixen sent, inapel·lables. Es tracta d'armes d'efecte indiscriminat que maten a civils durant els bombardejos, ja que sembren d'explosius grans territoris sense distingir entre blancs civils i militars. I els maten després, ja que parteix de les municions no exploten i queden disperses, matant i mutilant molt temps després que les guerres hagin acabat.

El seu ús actual a Líbia demostra tot l'anterior i algunes coses més. Primer, recordem molt bé quan l'empresa Instalaza ens assegurava que les seves armes havien de seguir sent legals ja que eren “absolutament segures”. Segons asseguraven, havien incorporat els més moderns mecanismes d'autodestrucció per garantir que no existia el problema de les municions sense explotar. Però aquestes municions sense explotar s'han trobat ara a Líbia, la qual cosa demostra que teníem raó quan dèiem que la seguretat absoluta no existeix quan parlem de bombes de *racimo i que per això calia prohibir-les. Totes.

En segon lloc, quina ironia. La coalició internacional actua a Líbia per protegir a la població, i resulta que està sent atacada… amb armes espanyoles. Cert que van ser venudes abans d'entrar en vigor i aplicar-se a Espanya el Tractat, però és una nova mostra de ceguesa política o de cinisme. Fins a 2007 se li venien a Líbia i a altres llocs bombes de *racimo, sense pensar en les conseqüències. I fins a principis d'aquest any s'han seguit venent armes des d'Espanya a aquest mateix país, i a pràcticament tots els altres règims despòtics del món àrab, que estan ara embolicats en revoltes i protestes de les seves poblacions. Sembla que només quan finalment són utilitzades ens adonem del perill. No és possible pensar-ho abans? Quan es venen armes a règims autoritaris i on hi ha risc de repressió i de violacions dels drets humans, el principi de precaució hauria d'estar per sobre dels interessos comercials.

Aquest principi de precaució està clarament contemplat en la Llei 53/2007, que regula les vendes espanyoles d'armes. És una llàstima que la interpretació de la llei que està fent el Govern quedi lluny del desitjable i del que li reclamem les organitzacions de la campanya Armes Baix Control.

Xat sobre les externalitzacions de serveis a empreses privades

Ofrena floral d'ICV en commemoració del 80e aniversari de la proclamació de la República

Aquest 14 d’abril ICV de Castellar del Vallès hem celebrat aquest matí el 80è aniversari de la proclamació de la II República. Una delegació de l’executiva local dels ecosocialiestes ha participat aquest matí fent la primera ofrena floral davant l’escultura de l’artista sentmenatenc Jordi Martin que commemora un període concret, el de la 2a República. Aquest any ICV ha volgut que fos qui va ser regidor dues legislatures Josep Rodes ( 1995-2003) qui juntament amb Eva Clariana realitzes l’ofrena floral .
Amb aquest acte, no pretenem quedar-nos solament en l'evocació del que va passar fa 80 anys perquè això seria perillós , tot el contrari el que pretenem es recuperar per al futur el que va suposar la República per Catalunya , que va ser incorporar la política al primer plànol com a element transformador de la societat”, va manifestar la cap de llista dels ecosocialistes Eva Clariana en finalitzar l’acte. Pel exregidor Josep Rodes aquests actes sempre guardem un lloc destacat per al merescut homenatge i record a la lluita anònima de tants homes i dones que van donar el millor de la seva vida per defensar els llibertats i la democràcia, va manifestar.
Els ecosocialistes tenen previst institucionalitzar aquesta ofrena presentant moció al respecte la propera legislatura a fi que el 14 d’abril més enllà de ser l’aniversari de la proclamació de la República dotar-la d’un caràcter lúdic i reivindicatiu, donant a conèixer els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, així com la preocupació republicana per la sobirania popular i la democràcia participativa a tota la ciutadania de Castellar.
.ICV Castellar del Vallès

L’executiva de la formació aprova per unanimitat, el planteig del programa electoral i la llista per als comicis municipals

La secció local d’Iniciativa per Catalunya Verds ja ho té tot a punt per a les eleccions municipals del mes de maig. Dimarts l’executiva de la formació reunida a el Mirador va aprovar per unanimitat, el planteig del programa electoral i la llista per als comicis municipals
“Comencem el programa parlant de treball, perquè per nosaltres és prioritari dissenyar les accions que permetin sortir de la crisi d’una forma justa”, explica Eva Clariana cap de llista dels ecosocialistes. Pel que fa als serveis públics “ l’Ajuntament ha d’aprofitar els recursos propis a l’hora de prestar els seus serveis als ciutadans reivindicant la idoneïtat de la prestació directa dels serveis per davant de la contractació d’empreses privades cosa que podria comportar l’alliberament de més d’un milió d’euros del pressupost municipal” va dir. En referència als drets socials, es tracta “de defensar els drets bàsics de la ciutadania, com l’educació, la salut, l’habitatge, l’oci o l’esport”. L’objectiu és, segons Clariana , garantir “la qualitat dels serveis públics del nostre Estat del Benestar”
La mateixa l’executiva va ratificar el grup de persones que conformarà la llista electoral, Marta Masanet de 52 que és treballadora de l’Obra Social Benèfica que anirà com independent,i Xavier Garcia de 56 anys, economista i funcionari de correus i exregidor en la darrera legislatura acompanyaran a Eva Clariana en el lloc segon i tercer a la llista electoral . La segona independent és la número 4, Mari Cruz Fresneda de 50 anys i dependenta a l’atur , mentre que el cinquè lloc de la llista l'ocupa Daniel Martínez funcionari de l’administració local i vinculat al món sindical , .“ Amb aquesta llista hem aconseguit un equip capaç, plural i del qual volem destacar la important incorporació d’independents i d’un alt nombre de dones , persones que se sumen al projecte amb ganes de treballar, de veritat, per el nostre poble” ha manifestat l’alcaldable d’ICV-EUiA de Castellar del Vallès.

Castellar del Vallès, 12 d’abril de 2011

L’esporga, una activitat mal entesa per l'Ajuntament de Castellar

Des de fa temps la ciutadania veu com any rere any l’ajuntament esporga els arbres de la via pública, la gent ho entent com una necessitat per l’existència del mateix arbre, però el que no sap la ciutadania és que l’esporga és una activitat que genera molta feina, és a dir, hores de treball, ports i tractament de del rebuig, ús de maquinària, etc, i el sobrecost de pagar a una tercera empresa allò que de ben segur podria realitzar la nostra brigada municipal el qual significa una important despesa econòmica per les ja malmetes arques municipals.

A la nostra cultura, des de sempre, que hem vist els arbres esporgats a l’hivern, i no pas ara a l’abril tal com s’està fent, però aquest és un altre tema. Potser pensen el postres tècnics municipals que els arbres no podrien viure sense esporga.

L’Ajuntament acaba de realitzar una esporga agressiva dels plataners del C/ Prat de la Riba puc creure que per reduïr d’alçada de l’arbre. De ben segur l’ajuntament argumentara aquesta esporga tal de que l’arbre sigui més petit de mida, o per motius de seguretat, Això és un greu error, ja que l’esporga, a no ser que debiliti greument l’arbre, acaba generant arbres més grans i amb una capçada basada en rebrots i no en branques veritables, les quals són menys segures.

Els arbres esporgats perden una gran quantitat de reserves, i, a l’any següent hauran de gastar les poques que els hi queden en fer fulles i branques noves. Per tant, l’esporga òbviament els debilita, resultant per això més vulnerables a plagues i malalties.

Sovint als carrers, parcs i places veiem arbres que no són sinó un esperpent de sí mateixos,( un bon exemple és l’esporga de la plaça major de l’any passat), simples pals clavats a la terra que (amb sort) quan arriba el bon temps fan fulles. En definitiva, si no volem arbres als carrers, no seria millor posar-hi ombrel•les i plegar-les quan arribés la tardor?

L'habitatge. Negoci o dret?

Això sembla que és el que ara es torna a posar damunt de la taula amb la nova política d’habitatge que el govern de CIU està plantejant en aquests moments per Catalunya, i que en resum consisteix en la privatització progressiva del model impulsat per ICV, quan va ser al govern, i que regula la Llei del dret a l’habitatge, aprovada pel Parlament l’any 2007. Les noves línies estratègiques del govern, en aquest aspecte clau per la pròpia vida de les persones, les va exposar l’actual Secretari d’Habitatge de la Generalitat a l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis (APCE), i consisteixen, bàsicament, en la voluntat d’abolir el Registre Únic de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), i que aquest instrument es deixi de gestionar des dels ajuntaments, per passar a ser un element purament estadístic. També es vol cedir la facultat d’adjudicar els HPO als promotors privats, suprimint els sortejos públics per part de l’administració, i que aquestes vivendes puguin passar a preus de mercat lliure a partir de 30 anys, enlloc dels 90 actuals que marca la llei. Per si això no fos suficient, el govern vol “rebaixar” els criteris d'habitabilitat d'un habitatge de protecció oficial, amb l'excusa d'abaratir-ne els costos, i alhora, suprimir les mesures que prohibien la concentració de les promocions d’HPO en una mateixa zona de creixement urbanístic, que impedien així la formació de ghettos o àrees residencials marginals.

Si ja és un sí mptoma preocupant que l’autoanomenat govern business friendly expliqui primer la seva política d’habitatge al sector privat, abans que als que han de ser-ne els seus principals beneficiaris, és a dir, la ciutadania, no ho és menys les implicacions que aquestes mesures poden tenir en el futur accés de la gent a aquest dret essencial.

Al deixar en mans dels promotors privats la selecció dels adjudicataris, amb l’excusa de garantir l’ocupació real del parc d’HPO existent i futur, s’afavoreix l’arbitrarietat en l’adjudicació dels habitatges, alhora que es fa possible la reintroducció de pràctiques fraudulentes que ja s’havien patit en el passat, com el cobrament de sobre-preus en diner negre per tenir prioritat en l’accés a aquestes vivendes, o adjudicacions a persones que no tenen una necessitat real, però que per raons d’amistat són afavorides pel promotor. En definiti va, el retorn a l’especulació amb els habitatges de protecció oficial.

Amb això, es fa un pas enrere en l’objectiu que marcava la Llei del dret a l’habitatge, d’aconseguir que Catalunya disposés d’un parc públic de vivenda assequible, digna i de qualitat, per donar resposta a les necessitats bàsiques d’habitatge de la ciutadania, i sobretot, que l’administració, tant local com autonòmica, en fos el seu principal òrgan gestor, i la seva principal garantia.

La notícia, apareguda en alguns diaris la setmana passada, sembla haver passat totalment desapercebuda per la opinió pública i els tertulians professionals, als quals ens han acostumat des d’alguns mitjans de comunicació en els darrers anys.

No és pas la meva intenció criminalitzar cap sector. Ans al contrari, la política d’habitatge que ICV va impulsar en e ls anteriors governs de la Generalitat, es va acordar amb trenta tres organitzacions, que van signar el Pacte Nacional per l’Habitatge, l’octubre del 2007, i que incloïen la representació de les administracions locals, els grups parlamentaris –menys CIU i PP, que hi van votar en contra-, les organitzacions sindicals, les patronals i els agents socials i econòmics relacionats amb aquest sector.

És evident que la greu crisi financera actual, generada precisament per l’especulació que s’ha fet amb l’habitatge, ha colpit de ple al sector immobiliari fins al punt que, actualment, la poca activitat que té el sector l’absorbeix les promocions d’HPO, que representen un 70 % dels habitatges que es construeixen avui en dia a Catalunya. Evidentment aquest fet converteix aquestes promocions en unes engrunes, ara mateix, molt llamineres del pastís que fou la vivenda.

D’altra banda, l’accés al préstec hipotecari, pels adjudicataris d’HPO, s’ha reduït considerablement amb el tancament de l’aixeta per part de les mateixes entitats financeres que, fins a l’esclat de la crisi, donaven fins a un 120% del valor real d’una hipoteca. Tot això malgrat dinou d’aquestes entitats van subscriure un conveni amb la Generalitat pels anys 2008-2010, en el sentit de facilitar l’accés al crèdit a aquestes persones. La conseqüència principal d’això ha estat, certament, que un nombre important d’aquests habitatge no s’ocupin. No obstant això, no crec que la millor opció per fer que aquesta situació millori sigui recórrer a fórmules de gestió privada de l’estoc d’habitatge públic existent i de futur, confonent, novament, els objectius finals de les polítiques d’habitatge amb l’objectiu del negoci immobiliari, d’altra banda legítim i respectable, perquè com ja he comentat , potser serà pitjor el remei que l’enfermetat.

Seria més interessant que, abans d’impulsar mesures de retorn al passat, que afavoreixen més el negoci que no pas el dret a la vivenda, el nou govern es plantegés la reconversió de l’estoc existent de venta, a fórmules de lloguer, amb opció de compra posterior, com ja s’ha fet en algunes promocions anteriorment. I que la gestió d’aquest estoc la fessin directament els ajuntaments, cosa que afavoriria l’existència d’un veritable parc d’habitatge públic de lloguer municipal, amb la garantia de servei col·lectiu per part de l’administració més propera a la ciutadania.

Perquè primer de tot, l’habitatge és un dret, no tant sols un negoci.

segon acte 2.0 aquest dissabte amb Eva Clariana

Eva Clariana visita "Els Predrissos" i es compromet a incloure aquests edificis a la Llei de Barris

Eva Clariana cap de llista d’ICV-EUiA a Castellar del Vallès , ha denunciat que “l’ajuntament ha donat l’esquena als edificis de “Els Predissos” , ja que mai s’ha plantejat incloure’ls en el projecte d’inversió de la Llei de Barris de la Generalitat”. Per aquest motiu els ecosocialistes s’han desplaçat fins els edificis de la Crta. de Sabadell i carrer Juan de la Cierva hi han fet saber durant aquests dies als veïns/es que serà una prioritat que els seus edificis siguin inclosos a la propera convocatòria de la Llei de Barris per tal de promoure diverses inversions en la millora dels seus edificis , instal•lació d’ascensors per ajudar als veïns/es amb edat més avançada a accedir a casa seva, tal i com estan requerint els veïns des de fa temps.
Eva Clariana reprova que l’actual equip de govern hagi passat de puntetes sobre els problemes reals de molts veïns/es de Castellar i hagi deixat passar de llarg les subvencions que la Generalitat ha atorgat a molts municipis per projectes de remodelació i cohesió social durant aquest últims anys, en aquest sentit la candidata d’ICV-EUiA ha manifestat que el seu compromís és presentar projecte de subvenció per la propera convocatòria, d’acord amb el compromís per part del conseller de Terrritori i Sostenibilitat, Lluís Recoder de continuar amb l’aplicació de la llei aquest any.
Concretament en aquest sector , Eva Clariana ha explicat que “hi ha 10 comunitats de propietaris on viu gent gran que requereixen la instal•lació d’ascensors “ . A més, l’ecosocialista ha recordat que “a Castellar hi ha quasi 700 habitatges de més de tres plantes que no tenen ascensors, “en total estaríem parlant de més de 105 edificis i entre aquests hi haurien quasi on 65% on es podria instal•lar tècnicament un ascensor com s’està fent amb ajut públic a d’altres municipis “a dit.
En aquest sentit cal remarcar que des del mateix Pla Local de l’Habitatge ja és fa esment que des de l’ajuntament no s’ha portat a terme cap programa d’instal•lació d’ascensors i que han tingut que ser les comunitats per compte pròpia que han anat millorant l’accessibilitat dels seus habitatges, “cosa que hem de revertir” a dit la candidata.


ICV-EUiA Castellar del Vallès , 03 d’abril de 2011