font Greenpeace
El diari nord-americà The New York Times informa que l'exèrcit libi està utilitzant bombes de dispersió de fabricació espanyola contra zones civils a la ciutat de Misrata. La informació l'ha obtingut a partir dels testimoniatges de testimonis i supervivents, i a través de la troballa de restes de sub-municions sense detonar, i ha estat confirmada pels equips de Human Rights Watch que analitzen la situació en territori libi.
D'acord amb les evidències oposades, les bombes de dispersió que l'exèrcit de Gadafi ha emprat en diversos bombardejos i combats durant aquesta setmana corresponen a la munició MAT-120, fabricada a Espanya per l'empresa aragonesa Instalaza. La MAT-120 consta de 21 sub-municions i s'utilitza per danyar a persones i destruir blindats lleugers. Els registres de les municions oposades mostren que es van fabricar en 2007 i haurien estat exportades durant 2007 i 2008, abans de l'entrada en vigor del Tractat d'Oslo.
Des de Greenpeace participem activament en la campanya que va portar a la prohibició, juntament amb altres organitzacions agrupades en la Coalició contra les bombes de "racimo". Els nostres arguments eren, i creiem que segueixen sent, inapel·lables. Es tracta d'armes d'efecte indiscriminat que maten a civils durant els bombardejos, ja que sembren d'explosius grans territoris sense distingir entre blancs civils i militars. I els maten després, ja que parteix de les municions no exploten i queden disperses, matant i mutilant molt temps després que les guerres hagin acabat.
El seu ús actual a Líbia demostra tot l'anterior i algunes coses més. Primer, recordem molt bé quan l'empresa Instalaza ens assegurava que les seves armes havien de seguir sent legals ja que eren “absolutament segures”. Segons asseguraven, havien incorporat els més moderns mecanismes d'autodestrucció per garantir que no existia el problema de les municions sense explotar. Però aquestes municions sense explotar s'han trobat ara a Líbia, la qual cosa demostra que teníem raó quan dèiem que la seguretat absoluta no existeix quan parlem de bombes de *racimo i que per això calia prohibir-les. Totes.
En segon lloc, quina ironia. La coalició internacional actua a Líbia per protegir a la població, i resulta que està sent atacada… amb armes espanyoles. Cert que van ser venudes abans d'entrar en vigor i aplicar-se a Espanya el Tractat, però és una nova mostra de ceguesa política o de cinisme. Fins a 2007 se li venien a Líbia i a altres llocs bombes de *racimo, sense pensar en les conseqüències. I fins a principis d'aquest any s'han seguit venent armes des d'Espanya a aquest mateix país, i a pràcticament tots els altres règims despòtics del món àrab, que estan ara embolicats en revoltes i protestes de les seves poblacions. Sembla que només quan finalment són utilitzades ens adonem del perill. No és possible pensar-ho abans? Quan es venen armes a règims autoritaris i on hi ha risc de repressió i de violacions dels drets humans, el principi de precaució hauria d'estar per sobre dels interessos comercials.
Aquest principi de precaució està clarament contemplat en la Llei 53/2007, que regula les vendes espanyoles d'armes. És una llàstima que la interpretació de la llei que està fent el Govern quedi lluny del desitjable i del que li reclamem les organitzacions de la campanya Armes Baix Control.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada