Tu ets ETA. Jo sóc ETA. Nosaltres i vosaltres som i sou ETA i qualsevol que protesti o sigui “joder al gobierno” és sempre ETA. Solament ells no són ETA. En essència, els ciutadans ens dividim en dos grups: els "ciutadans de bé" (marca registrada pepera ) i la resta, etarres i aliats.
Aixó és el resultat de no acceptar que la dreta hagi guanyat unes eleccions generals per majoria absoluta que la “gent de bé” sucumbeix a un virus àdhuc per determinar (donat les retallades en sanitat) cap a un estat psicòtic d'afiliació ha una banda terrorista, si més no és el que pensen certs analistes polítics ara en files dels populars en molts municipis, i per a exemple el nostre infectat municipi.
El terrorisme s'estén i ja fins a les associacions de pares i alumnes són ETA, o almenys parteix del seu entorn. Manifestar-se contra les retallades en l'educació i sanitat també és ETA . Manifestar-se en contra d’un desallotjament conseqüència de l’estafa bancària és considerat apologia del terrorisme i pertinença a banda armada ( cartells , i pancartes). Protestar i manifestar-se contra la llei de l'avortament del ministre Gallardón és ser més que filoetarra és una unió d'ETA amb Al-Qaeda. I quedar-se a l’atur no és més que la conseqüència de que els etarres sou uns ganduls, i no pas com a conseqüència la lloada reforma laboral popular que esmena i separa etarres i no etarres del mercat laboral.
El més sorprenent és que mentre mitjana Espanya és ETA, va ETA i es dissol, i demana perdó implícitament pels seus gairebé mil assassinats. El que els presos d'ETA reconeguin que van causar dolor a molts innocents i familiars dels aberrants crims comesos és un pas, a l'espera del desarmament com a organització . En qualsevol cas, sigui sincer o no el penediment implícit dels etarres, el reconèixer el dolor causat hauria de considerar-se una bona notícia. No estaria malament que els qui també han causat moltes més morts que la banda etarra demanessin també perdó.
Perquè han transcorregut trenta-vuit anys des que va morir Franco, dictador genocida, i fins ara ni els seus descendents genètics o ideològics no han demanat perdó al poble pels molts crims comesos després d'acabar la guerra civil. Solament el nombre de desapareguts durant la dictadura -143.353- supera amb molt el d'assassinats per ETA. Si a ells se sumessin els ajusticiats fins a un mes abans de la mort del tirà assassí , o el d'aquelles persones que van morir per les terribles condicions de les presons franquistes, o en la construcció del parc d'atraccions “popular” anomenat Abadia Benedictina de la Santa Creu del Valle de los Caidos , el nombre de víctimes de l'holocaust franquista converteix a la banda etarra en uns simples aficionats del crim.
Igual que als etarres ben podria exigir-se'ls als “ciutadans de bé” i als responsables de la crisi i les retallades que demanessin perdó pels seus crims. Perquè no hi ha molta diferència entre els uns i els altres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada