Moltes gràcies a tots i totes pel vostre suport

Amb humilitat, transparència, treball en equip i proximitat, amb aquestes premisses iniciem a partir d'ara el nostre full de ruta cara a les municipals. El futur a Castellar no està escrit!

No pensi Sr. Ignasi que ens llepem el dit!

publicat al 7 dies Vallès dia 26 de novembre de 2010

Contra la violència de gènere

faig meu el manifest llegit per dones amb Iniciativa a Sant Adrià.

Per a nosaltres, la violència masclista, que els homes exerceixen contra les dones pel fet de ser dones, son un dels problemes més greus de les societats actuals.

En aquest dia , com a dona i com a membre Iniciativa per Catalunya Verds, vull expressar el nostre condol a les famílies de les víctimes assassinades a les mans de la seva parella.

La violència de gènere constitueix una xacra a la nostra societat. Un atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones que no permet avançar a la societat pel camí del benestar i social que tots desitgem

Vull recordar a totes les persones que d’una manera o altre pateixen violència de gènere que diverses institucions treballen per l’eradicació d’aquesta xacra i donar suport al patiment d’aquestes dones i també als seus fills.

Per a prevenir la violència masclista s’ha d’educar en l’ igualtat i en valors. Aquest és el camí que ens portarà a tots, a viure sense cap tipus d’agressions.

En els últims anys des de tots els àmbits s’ha adoptat un paper actiu per acabar amb la violència vers les dones; fomentant totes les mesures que calguin per trobar una solució definitiva a aquest problema. Això suposa un avenç en la conscienciació i sensibilització de la societat.

Des d'Iniciativa per Catalunya creiem que és un esforç el que tots tenim de fer per acabar d’una vegada ja, amb aquest drama molts cops viscut en silenci sense oblidar tampoc qualsevol altre tipus d’agressió sigui qui sigui els que la reben.

Hem avançat però queda molt camí a fer. Cal donar un paper relevant a l’educació i fer que la igualtat d’oportunitats arribi a tots els indrets de la nostra societat.

Perquè cada cop que mor una dona a les mans de la seva parella, mor també, una part de nosaltres

Una pressió fiscal excessiva

La partida econòmica procedent de l'IBI es fixa en multiplicar el valor cadastral de la vivenda (o una altra propietat urbana) per un coeficient que estableix cada ajuntament dins dels marges establerts per la Llei (entre el 0,4% i l'1,19%). Els Ajuntaments liquiden i recapten l'IBI i són competents per a fixar el tipus de gravamen segons els límits establerts.
La major part dels rebuts de l’impost de béns immobles per a l’ús residencial mantindran el mateix tipus impositiu de l’any 2010, que serà del 0,625% segons l’aprovació inicial de les ordenances fiscals pel proper exercici. Però veien aquest quadre comparatiu podem observar que altres municipis apliquen tipus molt inferiors per tal de reduir l’impost de l’IBI a la ciutadania. Pagar el rebut de l’IBI a Castellar del Vallès, és pagar un dels tipus de gravamen més alts de tota la comarca i pobles del voltant.

QUADRE COMPARATIU "Tipus d' IBI vigent" en alguns municipis DEL VALLÈS Occidental 2011
Municipi Habitatges
Santa Perpetua 0,44

Sabadell 0,481

Sant Quirze del Vallès 0,505

Sant Cugat 0,52

Cerdanyola del Vallès 0,536

Castellar del Vallès 0,625




Com ja varem comentar en la Taxa de Residus en el seu dia, i ara pel que fa a l’ IBI, podem afirmar que la pressió fiscal que pateixen els ciutadans de Castellar és excessiva. Davant aquest fet veiem agosarat apostar per un increment del 2,4% de les taxes e impostos pel proper any i no aprovar una congelació de la imposició local, davant la difícil situació econòmica en la que es troben moltes famílies, i d’una vegada per totes aplicar una fiscalitat progressiva en funció dels ingressos de les famílies. Com a contrapartida aquest govern manté la despesa política d’uns 500.000 euros aproximadament , així com el cost en la seva flamant regidoria de Comunicació de 398.718 euros, o els seus càrrecs de confiança política que ens costen a tots uns 100.000 euros, aquest és el seu pressupost i les seves ordenances fiscals no pas la que desitjava de ben segur la ciutadania de Castellar.

Si yo viviera en Catalunya votaria a Joan Herrera

Signants en suport de Joan Herrera
Los abajo firmantes damos apoyo a Joan herrera como candidato a la presidència de la Generalitat:

PEDRO ALMODÓVAR,
director de cine

LUCÍA ÁLVAREZ,
actriz

ANTONIO BANDERAS,
actor

PILAR BARDEM,
actriz

LEO BASSI,
showman y actor

CARLOS BERZOSA,
rector de la Universidad Complutense de Madrid

JUAN DIEGO BOTTO,
actor, dramaturgo y director de escena

JUAN CAÑO,
cineasta y realizador

AMPARO CLIMENT,
actriz

EMMA COHEN,
actriz, escritora y directora

PILAR DEL RÍO,
presidenta Fundación José Saramago

JUAN DIEGO,
actor

JUAN ECHANOVE,
actor

JOSÉ RAMÓN FERNÁNDEZ,
autor

DIEGO GALÁN,
experto cinematográfico

LUIS GARCÍA MONTERO,
poeta

JOSÉ LUIS GARCÍA SÁNCHEZ,
director de cine

JUANA GINZO,
locutora

JOSÉ LUIS GÓMEZ,
actor y director teatral

ALMUDENA GRANDES,
escritora

MANUEL GUTIÉRREZ ARAGÓN,
director de cine y teatro

EMILIO GUTIÉRREZ CABA,
actor

ALBERTO JIMÉNEZ,
actor

ANA LABORDETA,
actriz

EUSEBIO LÁZARO,
actor y director teatral

JUANTXO LÓPEZ DE URALDE,
activista ecologista

GASPAR LLAMAZARES,
político

CHARO LÓPEZ,
actriz

JOSÉ MACA,
alcalde de Rivas (Madrid)

CARMEN MACHI,
actriz

NIEVE DE MEDINA,
actriz

JUAN ANTONIO MÉNDEZ,
traductor

PEDRO MORENO,
vestuarista

GLORIA MUÑOZ,
actriz

JOAQUÍN NIETO,
experto en medioambiente

PEDRO OLEA,
director de cine y de teatro

FELICIDAD ORQUÍN,
editora y gestora cultural

BORJA ORTIZ DE GONDRA,
escritor

ROSANA PASTOR,
actriz

MIGUEL RÍOS,
cantante

JAVIER RIOYO,
periodista

MANUEL RIVAS,
escritor

AZUCENA RODRIGUEZ,
directora de cine

LUIS RODRÍGUEZ OLIVARES,
periodista

INÉS SABANÉS,
política

JOAQUÍN SABINA,
cantante y poeta

ALBERTO SAN JUAN,
actor y autor teatral

AITANA SÁNCHEZ-GIJÓN,
actriz

ELVIRA SÁNCHEZ LLOPIS,
Vicepresidenta y Directora del Área de Políticas Públicas Fundación 1º de Mayo

JOSÉ MANUEL SEDA,
actor

ISMAEL SERRANO,
cantante

LUIS ANTONIO DE VILLENA,
escritor

CHUS VISOR,
editor

PEPE VIYUELA,
actor

JUAN EDUARDO ZÚÑIGA,
escritor

---------------------------------------------------------

JUAN DIEGO, actor
"Votaría a Joan Herrera porque si perdemos la dignidad de ser de izquierdas nos convierten en basura, y Herrera no pierde esa dignidad."

LUIS GARCÍA MONTERO, poeta
"Si viviese en Cataluña, votaría a Joan Herrera. Estoy convencido que España necesita una izquierda sólida en Cataluña. Estoy convencido que Cataluña necesita una izquierda sólida en el Estado."

EUSEBIO LÁZARO, actor y director
"Reivindico el noble ejercicio de la política ; pero es necesario expulsar de una vez a los que la han asaltado para envilecerla. Como catalán de adopción, si me dejaran votar en Cataluña, le daría mi voto a alguien que como Joan Herrera sé que dedicará su esfuerzo a ennoblecer la actividad cívica de la polis."

EDUARDO MENDICUTI, escritor
"Votaría a Joan Herrera porque tiene coraje y credibilidad para exigir lo que nadie exige: solidaridad con quienes más la necesitan, justicia en el reparto de recursos, independencia y gallardía frente a las presiones y los chantajes del Fondo Monetario Internacional y los otros organismos que siempre imponen el sacrificio de quienes menos tienen y protegen a los más acaudalados. Porque reclama lo que nadie reclama: un marco laboral que no se cebe en los trabajadores, jubilaciones que no ofendan a aquellos con quienes estamos en deuda por el trabajo de sus vidas, generosidad con los inmigrantes, respeto a los derechos de las mujeres a decidir libre y responsablemente sobre los hijos que quieren tener, protección de los derechos y las libertades individuales conquistadas por todos. Y porque nos recuerda sin vacilaciones lo que no podemos olvidar: las víctimas todavía humilladas del franquismo, el abandono lacerante de los saharauis, la injusticia de una ley electoral que perjudica gravemente a su coalición.

Por todo eso votaría a Joan Herrera, si yo votara en Cataluña."

PEDRO OLEA, cineasta
"De poder hacerlo, votaría a Joan Herrera. ICV es lo más parecido a lo que, desde mi punto de vista, debe ser una izquierda actual, para ejemplo de IU o EB. Y Herrera me da la impresión de ser el más honesto -no hay más que ver esas caras y escuchar lo que dicen- de los protagonistas del evento."

BENJAMÍN PRADO, poeta y escritor
"Si viviera en Cataluña votaría a Herrera para no ser ni menos catalán, ni sólo catalán y además porque yo sólo me fío de los rojos que son verdes."

MIGUEL RÍOS, cantante
"La verdad es que sólo conozco a Joan Herrera por sus intervenciones en el Congresos de los Diputados y porque he leído un par de entrevistas de prensa. Es cierto que costaba oírlo. Había que esperar a que Gobierno y Oposición se tiraran los trastos del bipartidismo imperfecto a la cabeza, a que sus señorías mayoritarias vaciaran el hemiciclo mientras los grupos minoritarios exponían sus propuestas. Pero yo me quedaba para escuchar la voz de la verdadera izquierda. Una voz demasiado disminuida por una ley electoral a todas luces injusta.
Considero a Joan Herrera un tipo apasionado y honesto. Defensor de unas ideas que nos aseguran que otro mundo es posible, más justo, solidario y sostenible. Si viviera en Cataluña me gustaría que me representara."

PEPE VIYUELA, actor
"Si votara en Cataluña lo haría por Joan Herrera, porque allí y en todas partes resulta cada vez más necesario revitalizar los proyectos y las ideas de la izquierda; porque el peso de esa izquierda debe verse representado en las instituciones; porque Joan Herrera representa una nueva generación de políticos de izquierda que no han perdido la ilusión ni la convicción en sus principios; porque merece la pena seguir manteniendo la esperanza y la confianza en quienes creen que en la política como una actividad que beneficie a toda la sociedad y no sólo a unos pocos."

JUAN EDUARDO ZÚÑIGA, escritor
"Joan Herrera es un político joven que ya ha demostrado (en el Parlamento) lo que podría ser su programa de gobierno, que representa un nuevo concepto de la política. Su sensibilidad ecologista, su defensa del medio ambiente, de una sociedad más justa, transparente e igualitaria que pueda enfrentarse a los retos de la globalización son el aval para un cambio social necesario. Por esto yo le apoyaría si votara en Cataluña."

Per la creació d’ocupació de qualitat. Per una sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible

Ara fa quatre anys (segon trimestre de 2006), la taxa d’atur a Catalunya era del 6,47%. Avui (segon trimestre de 2010), aquesta és del 17,71%. Actualment, a Catalunya hi ha 676.000 persones a l’atur. A l’any 2006, el creixement del PIB va ser del 4%. A l’any 2009, el PIB va caure un 4%. Al segon trimestre de 2010, la variació interanual del PIB és de -0,4%. Com a resultat de la crisi financera internacional i la feblesa del model productiu, en només un any i mig, entre el segon trimestre de 2008 i el quart de 2009, a Catalunya es van destruir més de 400.000 llocs de feina.

Aquestes dades expressen el fort impacte que la crisi està tenint en l’ocupació. En definitiva, es posa de manifest que les pitjors conseqüències d’aquesta crisi les estan patint els treballadors i les treballadores. Justament, aquells i aquelles que no han tingut res a veure amb el desencadenant de la crisi. Per més que alguns s’entestin en les reformes per desregular el mercat de treball com a fórmula única per a la sortida de la crisi, tothom sap que aquesta crisi no l’ha causat el mercat de treball, sinó els mercats financers, les desregulacions i la privatització de sectors estratègics de l’economia.

Per a ICV-EUiA, no es pot abordar la sortida de la crisi amb les mateixes receptes que l’han provocada. Aquesta no és la solució. Sí que són solucions, en canvi, les propostes d’esquerres com la redistribució de la riquesa, l’avenç en polítiques d’igualtat i la recuperació dels valors del treball i la solidaritat i el desenvolupament sostenible. És necessari convertir la crisi en una oportunitat per a la transformació del model productiu i cal reforçar la cohesió social, tant per raons d’equitat social i de gènere com d’eficiència econòmica.

ICV-EUiA planteja com a proposta per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya l’Estratègia per a la creació d’ocupació i el canvi de model productiu. Aquesta estratègia es basa en la creació d’ocupació a partir de la convergència social amb Europa, en un nou model productiu basat en la sostenibilitat i la convergència amb la zona euro en termes d’activitat, ocupació femenina i una millor distribució del treball

Catalunya ha de preservar els seus avantatges estratègics, com el lideratge internacional turístic com a plataforma logística i comercial pont entre Europa, la Mediterrània, l’Àsia i Llatinoamèrica, i reforçant el teixit industrial tradicional, punt fort de la nostra economia, tot transformant-lo cap als nous sectors tecnològics, més intensius en coneixement, i promovent el canvi ecològic.

Per a ICV-EUiA, la creació d’ocupació de qualitat i amb drets i la modernització ecològica de Catalunya són les dues idees força per sortir de la crisi amb el canvi necessari del model productiu i social. Aquests eixos es concreten en vuit objectius:

• Impulsar una política industrial activa i de canvi cap a nous sectors productius vinculats als requeriments de la sostenibilitat, com un dels motors del futur econòmic de Catalunya; orientada cap a la producció de béns i serveis de més valor afegit, competitiva per qualitat i innovació i no pas per baixos costos laborals. Una producció més ajustada als requeriments ecològics i la innovació tecnològica. Una producció orientada a reduir la petjada de carboni i la petjada ambiental.

• Reequilibrar territorialment el país amb plans d’industrialització i nous serveis de valor afegit, tant a les comarques amb índexs elevats d’atur com a la Catalunya central. Revaloritzar el sector primari.

• Model turístic sostenible que potenciï també els valors culturals, la descentralització territorial i la diversificació estacional.

• Apostar decididament per la reconversió de la política energètica en base a les energies renovables i la producció distribuïda, la innovació, l’estalvi, l’eficiència i desenvolupant a Catalunya el model de “xarxes intel•ligents”, un sector amb una gran potencialitat tant ocupacionalment com ambientalment.

• Ampliar les polítiques socials i de l’Estat del benestar com a factor de desenvolupament econòmic sostenible i de cohesió social. Apostem per ampliar i millorar qualitativament el sector de serveis, tant els educatius, formatius i de salut pública com els d’atenció a les persones i l’aplicació de la Llei de dependència.

• Impulsar el canvi progressiu en els hàbits de consum i mobilitat. És necessari produir i consumir de manera diferent i sostenible, fent un ús eficient dels recursos i apostant per una mobilitat sostenible de les persones i mercaderies, per la qual cosa s’ha de prioritzar el transport públic, i molt especialment el ferrocarril.

• Nova política fiscal més justa socialment, més distributiva i basada en la fiscalitat verda: reorientar la política fiscal a Catalunya i aprofitar la capacitat normativa que ofereix l’Estatut per augmentar els recursos públics i guanyar en progressivitat, fent que la política fiscal ajudi al canvi de model productiu i de modernització ecològica. Proposem desenvolupar la fiscalitat ambiental amb l’objectiu d’afavorir formes de produir i consumir més netes i eficients i amb menys impacte ambiental, i per tal d’evitar l’externalització a l’àmbit públic de costos socioambientals derivats d’actuacions d’empreses i particulars; per exemple, gravant les emissions de CO2, com ja fan d’altres comunitats autònomes, i desgravant activitats d’eficiència, estalvi energètic i consums materials, la reducció d’emissions contaminants a l’aire i l’atmosfera, etc.

• Un canvi en les polítiques fiscals on pagui més qui més té amb l’objectiu d’aconseguir una fiscalitat més justa, una millor redistribució de la riquesa i ajudar els sectors productius i de serveis més innovadors i sostenibles. És per això que proposem una política fiscal progressiva que gravi l’especulació i els patrimonis i les rendes altes i que doni prioritat a la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida.

• Canviar profundament l’orientació de l’agricultura, la silvicultura i la indústria agroalimentària catalanes, basada en productes de qualitat, ecològics, de proximitat, amb una millor integració entre la producció i la comercialització “verda”.

Posem seny als impostos municipals

publicat al 7 dies Vallès dia 19 de novembre 2010

ICV intentarà fer “girar” a l'esquerra les ordenances 2011

El proper any els ciutadans/es de Castellar del Vallès arran l’aprovació inicial de les ordenances fiscals aprovades pel PSC, patiran un increment dels impostos i taxes del 2,4%. Un increment abusiu que aconsegueix ofegar encara més l'economia familiar de les classes mitjanes , dels més necessitats, dels pensionistes amb rendes més baixes i que se ha de sumar a les dades dramàtiques d'atur de Castellar (1800 aturats) i a mesures injustes com la rebaixa de salaris públics, congelació de pensions, pujada de l'IVA etc, mesures que afecten a gran part de la ciutadania del nostre municipi.

És per aquests motius que des d’ICV ens veiem amb l'obligació d'exigir la congelació de la imposició local pel proper exercici, així com l’elaboració d’una ordenança reguladora de subvencions per l’habitatge a fi que col•lectius amb una situació de vulnerabilitat puguin accedir-hi. Per aquest motiu, formularem una sèrie de propostes per alleugerir la càrrega tributària que suporten els ciutadans de Castellar, derivada de la imposició dels tributs locals.

En aquest sentit reclamarem a tots els grups de l’oposició l’elaboració d’una ordenança general de subvencions a l’habitatge per tal que tant joves menors de 35 anys, famílies monoparentals , persones amb grau de dependència II i III, pensionistes amb rendes baixes se’n puguin acollir.
Amb aquesta mesura intentarem posar seny a la pressió fiscal endegada i aprovades per l’equip de govern amb l’abstenció de la resta de grups a l’oposició.

Un comerç més urbà al servei de les ciutats, els pobles i la ciutadania

El sector comercial compleix dues funcions vitals per a l’economia: posar a l’abast de la ciutadania els productes de consum i proporcionar la informació necessària per tal que allò que consumim sigui efectivament allò que escau per satisfer les nostres necessitats. En aquest sentit, les tres darreres dècades han aparegut múltiples modalitats d’oferta comercial (des de les grans superfícies fins a la venda per Internet, passant per les botigues de preu únic o les “low-cost”) que han ampliat i millorat les opcions de consum de la població.

Ara bé, la implantació de les diverses modalitats de consum no té un efecte neutre sobre el funcionament de la societat. Algunes de les fórmules comercials que més han crescut els últims temps han anat associades a un model de creixement urbanístic que ha primat les ubicacions perifèriques i segregades i, per tant, contràries al model urbà més sostenible basat en la compacitat i la barreja d’usos.

La proliferació de centres comercials periurbans i de grans superfícies ha estat combatuda pel Govern d’Entesa amb molta més força que en governs anteriors. La renovació de l’aparell normatiu amb el Decret Llei 1/2009 d’Ordenació dels Equipaments Comercials ha significat, a banda d’una adequació a les exigències de la Directiva europea de lliure circulació de serveis, l’establiment de límits importants a aquest model que té la seva raó de ser en els moviments especulatius de capital més que no pas en la vocació de servei que es reclama a qualsevol operador comercial.

Tot i així, no es pot negar que el tipus d’oferta que proporciona aquest model resulta atractiu per a una part substancial de la població, i és per això que, en el marc de la defensa del que s’ha denominat “model català de comerç”, s’han dedicat notables esforços i recursos a transformar els centres urbans tradicionalment dedicats a l’activitat comercial per tal d’evitar-ne la desertificació i la consegüent degradació urbana.

Aspectes com l’accessibilitat, la neteja, la seguretat o la millora de l’espai públic i els elements urbanístics i de mobiliari que contribueixen a un millor comerç han estat potenciats en les nostres viles i ciutats que, en general, podem considerar que disposen de millors centres urbans –i millor comerç en aquests- que una dècada enrere.

El sector, però, ha de fer front encara a molts reptes, entre els quals la contínua pressió que exerceixen els grans operadors per assolir unes condicions de major flexibilitat en termes d’obertura dels establiments o de permissivitat amb determinats tipus de venda que difícilment seria capaç de resistir el segment més tradicional -encara força nombrós- de l’oferta i amb aquest, de nou, el model de comerç urbà, de major proximitat, enriquidor de la vida ciutadana i que es retroalimenta amb l’espai públic.

És per això que, per tal de mantenir l’equilibri entre els diferents formats comercials, vetllar pels drets de les persones consumidores i assegurar que les nostres viles i ciutats es troben ben servides comercialment, però sense perjudicar el bon desenvolupament de les funcions urbanes dels espais tradicionalment destinats a l’activitat comercial, proposem una política comercial basada en els eixos següents:

- Reforçar el suport al petit comerç urbà com a element cabdal de la qualitat de vida a les nostres viles i ciutats, promovent la implicació real d’aquest comerç en el teixit social del lloc on s’ubica. Crear taules de concertació d’àmbit municipal, on comerciants i d’altres agents socials puguin debatre i acordar regles de funcionament per facilitar l’ús cívic i plural de la ciutat i l’espai públic.

- Mantenir les limitacions a la instal•lació d’equipaments comercials fora de la trama urbana i controlar les operacions urbanístiques de gran magnitud que porten aparellades actuacions comercials seguint aquest model.

- Millorar la regulació dels elements que configuren el marc de referència per al funcionament dels establiments comercials, en especial els dies i horaris d’obertura, tenint en compte tant els drets de les persones consumidores com els de les persones que treballen als comerços.

- Apostar per una millora de la qualitat del servei ofert pel petit comerç urbà, principalment mitjançant fórmules de col•laboració entre els propis operadors, i d’aquests amb l’Administració pública i el teixit associatiu.

- Fer dels mercats municipals de Catalunya les veritables locomotores comercials dels centres urbans, enfocant-los cada cop més cap a una oferta de major qualitat i major base local, i que actuïn al mateix temps com a promotors dels bons hàbits alimentaris de la població.

- Instar al reconeixement dels establiments comercials amb una trajectòria més llarga com a defensa de la diversitat i la personalitat comercial dels nostres centres urbans, davant de la creixent uniformització que experimenten en la composició i la titularitat dels establiments a tot el país.

- Regular de manera específica la venda no sedentària amb la finalitat d’enquadrar-la dins del marc legislatiu català. Negociar la regularització d’altres tipus de venda ambulant que no comporti la persecució ni criminalització d’aquests venedors i venedores

"Don Erre que Erre"

publicat al 7 dies Vallès dia 12 de novembre

Per la creació d’ocupació de qualitat. Per una sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible

Ara fa quatre anys (segon trimestre de 2006), la taxa d’atur a Catalunya era del 6,47%. Avui (segon trimestre de 2010), aquesta és del 17,71%. Actualment, a Catalunya hi ha 676.000 persones a l’atur. A l’any 2006, el creixement del PIB va ser del 4%. A l’any 2009, el PIB va caure un 4%. Al segon trimestre de 2010, la variació interanual del PIB és de -0,4%. Com a resultat de la crisi financera internacional i la feblesa del model productiu, en només un any i mig, entre el segon trimestre de 2008 i el quart de 2009, a Catalunya es van destruir més de 400.000 llocs de feina.

Aquestes dades expressen el fort impacte que la crisi està tenint en l’ocupació. En definitiva, es posa de manifest que les pitjors conseqüències d’aquesta crisi les estan patint els treballadors i les treballadores. Justament, aquells i aquelles que no han tingut res a veure amb el desencadenant de la crisi. Per més que alguns s’entestin en les reformes per desregular el mercat de treball com a fórmula única per a la sortida de la crisi, tothom sap que aquesta crisi no l’ha causat el mercat de treball, sinó els mercats financers, les desregulacions i la privatització de sectors estratègics de l’economia.

Per a ICV-EUiA, no es pot abordar la sortida de la crisi amb les mateixes receptes que l’han provocada. Aquesta no és la solució. Sí que són solucions, en canvi, les propostes d’esquerres com la redistribució de la riquesa, l’avenç en polítiques d’igualtat i la recuperació dels valors del treball i la solidaritat i el desenvolupament sostenible. És necessari convertir la crisi en una oportunitat per a la transformació del model productiu i cal reforçar la cohesió social, tant per raons d’equitat social i de gènere com d’eficiència econòmica.

ICV-EUiA planteja com a proposta per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya l’Estratègia per a la creació d’ocupació i el canvi de model productiu. Aquesta estratègia es basa en la creació d’ocupació a partir de la convergència social amb Europa, en un nou model productiu basat en la sostenibilitat i la convergència amb la zona euro en termes d’activitat, ocupació femenina i una millor distribució del treball

Catalunya ha de preservar els seus avantatges estratègics, com el lideratge internacional turístic com a plataforma logística i comercial pont entre Europa, la Mediterrània, l’Àsia i Llatinoamèrica, i reforçant el teixit industrial tradicional, punt fort de la nostra economia, tot transformant-lo cap als nous sectors tecnològics, més intensius en coneixement, i promovent el canvi ecològic.

Per a ICV-EUiA, la creació d’ocupació de qualitat i amb drets i la modernització ecològica de Catalunya són les dues idees força per sortir de la crisi amb el canvi necessari del model productiu i social. Aquests eixos es concreten en vuit objectius:

• Impulsar una política industrial activa i de canvi cap a nous sectors productius vinculats als requeriments de la sostenibilitat, com un dels motors del futur econòmic de Catalunya; orientada cap a la producció de béns i serveis de més valor afegit, competitiva per qualitat i innovació i no pas per baixos costos laborals. Una producció més ajustada als requeriments ecològics i la innovació tecnològica. Una producció orientada a reduir la petjada de carboni i la petjada ambiental.

• Reequilibrar territorialment el país amb plans d’industrialització i nous serveis de valor afegit, tant a les comarques amb índexs elevats d’atur com a la Catalunya central. Revaloritzar el sector primari.

• Model turístic sostenible que potenciï també els valors culturals, la descentralització territorial i la diversificació estacional.

• Apostar decididament per la reconversió de la política energètica en base a les energies renovables i la producció distribuïda, la innovació, l’estalvi, l’eficiència i desenvolupant a Catalunya el model de “xarxes intel•ligents”, un sector amb una gran potencialitat tant ocupacionalment com ambientalment.

• Ampliar les polítiques socials i de l’Estat del benestar com a factor de desenvolupament econòmic sostenible i de cohesió social. Apostem per ampliar i millorar qualitativament el sector de serveis, tant els educatius, formatius i de salut pública com els d’atenció a les persones i l’aplicació de la Llei de dependència.

• Impulsar el canvi progressiu en els hàbits de consum i mobilitat. És necessari produir i consumir de manera diferent i sostenible, fent un ús eficient dels recursos i apostant per una mobilitat sostenible de les persones i mercaderies, per la qual cosa s’ha de prioritzar el transport públic, i molt especialment el ferrocarril.

• Nova política fiscal més justa socialment, més distributiva i basada en la fiscalitat verda: reorientar la política fiscal a Catalunya i aprofitar la capacitat normativa que ofereix l’Estatut per augmentar els recursos públics i guanyar en progressivitat, fent que la política fiscal ajudi al canvi de model productiu i de modernització ecològica. Proposem desenvolupar la fiscalitat ambiental amb l’objectiu d’afavorir formes de produir i consumir més netes i eficients i amb menys impacte ambiental, i per tal d’evitar l’externalització a l’àmbit públic de costos socioambientals derivats d’actuacions d’empreses i particulars; per exemple, gravant les emissions de CO2, com ja fan d’altres comunitats autònomes, i desgravant activitats d’eficiència, estalvi energètic i consums materials, la reducció d’emissions contaminants a l’aire i l’atmosfera, etc.

• Un canvi en les polítiques fiscals on pagui més qui més té amb l’objectiu d’aconseguir una fiscalitat més justa, una millor redistribució de la riquesa i ajudar els sectors productius i de serveis més innovadors i sostenibles. És per això que proposem una política fiscal progressiva que gravi l’especulació i els patrimonis i les rendes altes i que doni prioritat a la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida.

• Canviar profundament l’orientació de l’agricultura, la silvicultura i la indústria agroalimentària catalanes, basada en productes de qualitat, ecològics, de proximitat, amb una millor integració entre la producció i la comercialització “verda”.

La nova pressió fiscal del PSC tornarà a escanyar a les famílies més febles

En una conjuntura com l’actual, no existeix una fórmula màgica en l’elaboració de les OOFF que trobi el punt d’equilibri entre la necessitat de majors recursos per l’Ajuntament i la lògica de no “exprimir” en excés i, de manera generalitzada, les economies domèstiques força castigades per la crisi, no cal recordar una vegada més l'index d'atur que pateix aquest municipi.

Cal establir criteris polítics que ajudin a garantir els principi d’equitat i progressivitat en la política fiscal, ara més que mai. Nosaltres apostem per una fiscalitat local cada cop més progressiva, deixant de banda plantejaments de creixements lineals (en base a IPC,...)utilitzades una vegada més pel PSC, i amb la irracional abstenció d'ERC i de l'Altraveu, és que aquests no saben que perjudiquen, clarament, a les economies més modestes, les que més pateixen la crisi, amb aquests creixements lineals?

Cal recordar-lis que Castellar va aprovar les Ordenances Fiscals (OOFF) pel 2009, ajustant-se majoritàriament a l’IPC interanual d’aquell moment, el 4,5%, però l’any 2008 es va tancar amb un IPC de l’1,4% en aquell moment l'ajuntament va incrementar el IAE un 8%, IVTM un 2,7, la taxa de residus quasi un 20%, l’any 2009 es va tancar amb un valor del 0,9%. Ara bé les mateixes previsions apunten a un IPC positiu pel 2010, al voltant del +1,9% (tot tenint en compte l’efecte de la pujada de l’IVA), pero aquí tirem llarg i aprovem unes ordenances al 2,4%.

En aquest context, de ben segur que gran part de la ciutadania reclamararia que pel 2011 es produeixi una congelació de la imposició local, o fins i tot, es demanaran ajustos “a la baixa”, com a conseqüència de l'increment de l'IVA i la congelació de les pensions i els sous dels treballadors públics i empreses públiques.

Respecte al Ple d'ahir podem entendre l'abstenció d'ERC treien contrapartides als seus posicionament fiscals, però el que no entenem és la postura de l'agrupació d'Electors l'Altraveu que fa un discurs progressista cara a la galeria i permet l'aprovació amb la seva abstenció d'unes ordenances fiscals que malmeten a moltes economies familiars que estan patint força els efectes de la crisi (diverses famílies amb tots o la majoria dels seus membres a l'atur,pensionistes amb rendes baixes,.... on està el seu sentit de la responsabilitat amb els més febles?

En aquest sentit serem ferms amb la defensa d'una fiscalitat progressiva, i no pas lineal en base a l'IPC, podríem arribar a estar d'acord en cas que l'equip de govern hagués apostat per una reducció significativa en partides com "l'Actual" amb una difusió mensual ja que ara tenim una web d'informació local , l'eliminació dels seus càrrecs de confiança, la recuperació de contractes de serveis per a reduir costos i beneficis a tercers, però davant del pressupost presentat només ens cal dir que mostrarem el nostre desacord amb fermesa davant la ciutadania de Castellar.

Els impostos i taxes s'incrementaran un 2,4% en consonància amb la pujada interanual de l’IPC

A la vista del moment actual amb dificultats econòmiques per a moltes famílies, l’equip de govern ha decidit augmentar els tributs locals, i actualitzar-los segons l’IPC previst que podria situar-se entorn el 2,5% a finals d’any. Potser ja no és conscient que molts pensionistes i funcionaris públics amb sous infims no se'ls regularitzarà la seva pensió o nòmina en funció del IPC aquest any, potser tinguin que aprendre de més d'algun ajuntament més sensible amb l'actual situació de moltes famílies catalanes.

L’Ajuntament de Salou congela els impostos i presenta mesures contra la crisi

L'Ajuntament de Tarragona congela impostos i taxes municipals al 99,21%, per segon any consecutiu

L’Ajuntament de Santa Margarida congela les taxes i impostos per a l’any 2011

Manlleu congela les ordenances fiscals per al 2011

L’Ajuntament de Canovelles congela tots els seus impostos, taxes i preus públics

entre alguns exemples de la quantitat de municipis que ha optat per aquesta mesura.

Felicitem per endavant a aquells que faran possible aquest desgavell.

El Papa i la laïcitat

La laïcitat afavoreix la convivència en igualtat entre totes les possibles opcions espirituals, sense oposar-se a cap i respectant-les totes. A partir d'aquests preceptes, cal construir un teixit cívic fonamentat en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions personals i socials que no intentin imposar-se per damunt de les altres. Des del meu punt de vista la laïcitat és garantia de diàleg i d'intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees.

La laïcitat exigeix la separació entre l'àmbit polític, que regeix l'organització general de les societats humanes, i l'àmbit religiós o filosòfic, que permeten a tot ésser humà d'escollir el sentit que dóna a la seva vida. El primer domini pertany al dret públic, mentre que el segon pertany al dret privat. I la convivència en societat ha de permetre l'assoliment d'un equilibri entre les esferes pública i privada.

La nostra cultura és una acumulació d’elements d’orígens diversos, molts dels quals corresponen a realitats allunyades de la sensibilitat actual, però que no per això els eliminem. Doncs aquest ha de ser també el criteri per a tractar els elements culturals d’origen religiós: aquest origen no ha de portar a discriminar-los, sinó que cal assumir-los com tots els altres elements.

En aquest sentit m’entristeix llegir declaracions personals de cert dirigent polític local ,poc respectuoses amb les creences d'aquells que es senten catòlics i veneren la figura del Papa. Personalment crec que tota persona té tot el dret de pensar que la religió és una irracionalitat sense sentit. Però a l’hora de les declaracions i les actuacions públiques, cal tenir en compte que per a molta gent la fe és un valor important, i un plantejament de la vida tan raonable com el
dels que no som creients. En aquest sentit no és bo menysprear a tota aquesta gent.

Ens sobren els diners Sr. Ignas?i (II)

Publicat al 7 dies Vallès - 05 de novembre

El desgavell de les denúncies de la Zona Blava

L’ajuntament de Castellar a través de l’Organisme de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona està notificant les denuncies per infracció de circulació ordenança núm. 30.01 o sigui estacionar en lloc senyalitzat amb limitació de temps sense haver-se proveït del tiquet corresponent de la Zona Blava.

Qui denuncia segons dita notificació és : Vigilant

Segons “Convenio colectivo de trabajo de ámbito de Cataluña para el sector de aparcamientos, estacionamientos regulados de superficie, garajes, servicios de lavado y engrasado de vehículos” la funció d’un vigilant és la següent:

Artículo 23. Categorías profesionales específicas de establecimientos de lavado, áreas logísticas, estacionamientos regulados de superficie, grúas de disciplina viaria y estacionamientos de vehículos

D-3. Controlador de zona azul

Es el trabajador que, en los estacionamientos regulados de superficie, controla el aparcamiento y el tiempo de estacionamiento de los vehículos, verifica los tiques instalados, es responsable de la puesta en marcha y cierre de los parquímetros, de su funcionamiento y correcto mantenimiento y practica, tanto las liquidaciones que se le ordenen como el vaciado de éstos, cuando hace falta. Da aviso a la persona competente en la materia de las posibles infracciones que detecta. Para todo ello, en la mayoría de casos, habrá de utilizar aparatos electrónicos y informáticos, elementales.

Per més “INRI” hi un acord de la Comissió Paritària que fa la següent consideració:

Acuerdo de la Comisión paritaria del II Convenio colectivo de trabajo de ámbito de Cataluña para el sector de aparcamientos, estacionamientos regulados de superficie, garajes, servicios de lavado y engrasado de vehículos, relativa a que se integren y manifieste sobre la aplicación de una determinada categoría.

Constatamos por lo tanto que los trabajadores que ostentan la categoría de Controlador de zona azul, no pueden formular denuncias, por el contrario la persona que tenga asignada la categoría de Inspector/Agente de zona azul sí tiene entre sus atribuciones la competencia de formular denuncias por infracción de las ordenanzas municipales.
Por todo el mencionado, dentro de las atribuciones establecidas en el artículo 9 del vigente convenio colectivo, esta Comisión Mixta de forma unánime

Resuelve:

Que dado que dentro de las funciones del personal que realiza estas funciones está la de formular denuncias, la categoría que corresponde a la consulta planteada es la de Inspector/Agente de zona azul.

Davant aquest fet manifestem que existeix una indefensió per part dels usuaris denunciats per aquests vigilants , ja que no existeix ratificació pels agents de la Policia Local, essent necessari per a la ratificació i comprovació dels fets denunciats, quan es formula una denuncia voluntària. Una vegada més fer palés el desgavell administratiu en que basa la seva gestió l’actual equip de govern.