La laïcitat afavoreix la convivència en igualtat entre totes les possibles opcions espirituals, sense oposar-se a cap i respectant-les totes. A partir d'aquests preceptes, cal construir un teixit cívic fonamentat en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions personals i socials que no intentin imposar-se per damunt de les altres. Des del meu punt de vista la laïcitat és garantia de diàleg i d'intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees.
La laïcitat exigeix la separació entre l'àmbit polític, que regeix l'organització general de les societats humanes, i l'àmbit religiós o filosòfic, que permeten a tot ésser humà d'escollir el sentit que dóna a la seva vida. El primer domini pertany al dret públic, mentre que el segon pertany al dret privat. I la convivència en societat ha de permetre l'assoliment d'un equilibri entre les esferes pública i privada.
La nostra cultura és una acumulació d’elements d’orígens diversos, molts dels quals corresponen a realitats allunyades de la sensibilitat actual, però que no per això els eliminem. Doncs aquest ha de ser també el criteri per a tractar els elements culturals d’origen religiós: aquest origen no ha de portar a discriminar-los, sinó que cal assumir-los com tots els altres elements.
En aquest sentit m’entristeix llegir declaracions personals de cert dirigent polític local ,poc respectuoses amb les creences d'aquells que es senten catòlics i veneren la figura del Papa. Personalment crec que tota persona té tot el dret de pensar que la religió és una irracionalitat sense sentit. Però a l’hora de les declaracions i les actuacions públiques, cal tenir en compte que per a molta gent la fe és un valor important, i un plantejament de la vida tan raonable com el
dels que no som creients. En aquest sentit no és bo menysprear a tota aquesta gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada