Qui fiscalitza el compliment del Pla de Sanejament d’aquest Ajuntament?

L'equip de govern de Castellar del Vallès va donar compte en l'últim ple de la liquidació del pressupost de l'any passat. El resultat del romanent de tresoreria per despeses generals és de 567.625 euros negatius, cosa que significa un dèficit de més de mig milió d'euros.


Recordem que l'Ajuntament de Castellar del Vallès va tancar el passat exercici 31/12/2009 amb un deute bancari de 23,44 milions d'euros, quantitat que ens ha situat com un dels més endeutats de la comarca del Vallès Occidental, d’acord amb les dades publicades pel Ministeri d’Economia ( Deuda Viva Entes locales) i amb una població de 23.176 habitants estem a un deute per habitant de 1011 euros.

Per a corregir els romanents de tresoreria negatius l'Ajuntament va aprovar un pla de sanejament financer que ha de pretendre corregir el desequilibri. Una situació que implica que el consistori no podrà concertar operacions de crèdit a llarg termini sense la prèvia autorització de la Generalitat, tal com estableix l'article 53.1 de la Llei Reguladora d'Hisendes locals.

Però ja apuntem que la principal mesura del pla de sanejament, que és la reducció de la despesa, no s'ha vist en cap partida. I un exemple és en les mesures correctores relacionades amb la gestió de Recursos Humans.

Una de les mesures concretes que feia esment el Pla de Sanejament-Financer de l’Ajuntament de Castellar 2009-2012 era la congelació, en el seu cas reducció de les plantilles, amb un objectiu clar impedir el creixement de les despeses de personal en el capítol I de personal.

Però com podem observar aquesta mesura no ha sigut tinguda en compte per l’equip de govern amb la relació de places objecte a convocatòria que s’han aprovat i ocupat en el transcurs del 2009-2010:

• Funcionari interí/laboral temporal adscrit a llocs de treball d'auxiliar administratiu i a llocs de subaltern
• Director/a de ràdio
• Tècnic/a mitjà/na de Recursos Humans
• Promoció interna per proveir interinament una plaça d'administratiu/va al departament de Promoció Econòmica i Ocupació
• Tres places de monitors/es del lleure
• Una plaça de caporal i una plaça d'agent.

La redistribució d’efectius segons el pla de sanejament hauria de poder reassignar els efectius de la corporació i així evitar noves contractacions, però el PSC obvia el Pla elaborat pels seus tècnics i llença la casa per la finestra i segueix incorporant gent alegrement a la ja engreixada plantilla de la corporació , quan les despeses de personal ja superen el 38% per 100 dels ingressos de l’Ajuntament.


La meva pregunta és qui fiscalitza el Pla de sanejament d’aquest ajuntament i el seu compliment, per si tot això no era prou l'Ajuntament assumirà la inversió, valorada en un milió d'euros, en primera instància per l’ampliació del CAP, una competència que no ostenta i que assumeix sense ser conscient de com estan les arques municipals.

SECE una altra externalització.....

Ahir en ple municipal es va acordar la concessió administrativa a l’empresa SECE per tal de gestionar el manteniment de l’enllumenat públic a Castellar, una competència del tot municipal i que tots els membres de la corporació han decidit externalitzar.



Voldria fer esment d’un exemple del que hauria d’ésser una bona gestió dels serveis públics, Pinto es una població de 43.000 habitants, disposa de l’empresa municipal Auxiliar de Serveis Pinto ( Aserpinto ) que es va crear en 1997, a fi d’atendre d’una manera ràpida i eficaç els serveis essencials del seu municipi.

Aquesta empresa des de llavors ha anat assumint diferents competències, entre d’altres:

Manteniment de Fonts i Xarxa de Clavegueram
Assistència Sanitària
Retirada d’enderrocs
Neteja Viària
Servei de Recollida de Residus Sòlids Urbans (S.R.O.)
Neteja, Posada i Retirada de Contenidors
Neteja i Manteniment d'Edificis Públics
Recollida de Mobles i Estris
Retirada de Cartró
Manteniment Elèctric i Enllumenat Públic
Gestió de Pavellons Esportius Gestió de Piscines Municipals
Manteniment de Parcs i Jardins
Manteniment de Vials Públics etc...

Respecte al tema del enllumenat públic que fem esment, aquesta empresa de capital 100% municipal, i amb una junta general composada per tots els membres de la corporació, s’encarrega de la reparació de totes les avaries i incidències del Sistema Elèctric, així com el manteniment preventiu, tot allò que ens farà una empresa externa i que podria realitzar l’ajuntament sense tenir de fer front al pagament d’aquest servei a una tercera empresa.

Però avui vull fer una petita reflexió a una sèrie de gent membres d’una agrupació d’electors amb representació al consistori, una gent adherida a les Candidatures Alternatives del Vallès, candidatura que va votar a favor d’aquesta externalització , -d’un servei municipal.

I és llavors quan veig que vostès com a membres de les Candidatures Alternatives del Vallès i el Petit Decàleg de les Candidatures Alternatives del Vallès on fan esment en el punt :

10-Defensem els serveis i la gestió pública. Plantem cara a les privatitzacions dels serveis públics que precaritzen les condicions laborals i empitjoren els serveis i la qualitat de vida de la població.

ara sembla que vostés accepten els postulats del neoliberalisme que vostés mateixos denuncien, tot un desproposit.

UNA INVESTIGACIÓ NECESSÀRIA, a l'atenció del Sr. Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament

Com ja sabreu, aquesta setmana, des del Grups Parlamentaris del PSC, ERC, PP a instancies d’ICV s’ha impulsat l’obertura d’una Comissió d’Investigació al Parlament de Catalunya pel presumpte finançament de Convergència Democràtica de Catalunya a través del Palau de la Música així com els fets que se’n poden derivar.

Com va manifestar en el seu dia Oriol Pujol en la seva missiva a crear una comissió d’investigació pels incendis d’Horta de Sant Joan, la nostra també ha estat una decisió meditada i reflexionada, no ha estat una decisió presa en calent. Ha estat una decisió meditada i reflexionada després que els darrers fets denunciats per diversos mitjans de comunicació “fan creïble la possible utilització incorrecte de recursos públics i el possible finançament il•legal d’una força política” i això justifica que el Parlament de Catalunya investigui “dins les seves possibilitats” la realitat d’aquestes acusacions i que els implicats donin explicacions a la ciutadania a través de la institució que representa la sobirania popular.

En el seu dia a CiU no li va semblar bé les explicacions del Govern en el desgraciat afer de l’incèndi d’Horta, ara són nosaltres els que no ens convenç les explicacions o podríem dir el silenci del senyor Artur Mas.

Al juliol de l’any passat , segons vostès el Tripartit es va encarregar de criticar-los i acusar-los d’usar l’incendi amb finalitats electoralistes quan en la compareixença del conseller Saura. I el temps possa a cadascú al seu lloc, ara són vostès que posen el crit al cel i ens acusen del mateix.

Ara és l’ombra del dubte sobre el finançament del seu partit de manera contundent, l’ombra del dubte que les coses no es van fer prou bé o prou coordinadament plana de manera contundent i cal saber què va passar, i on van anar a parar els Diners del Palau. Per evitar, com vostè deia el seu dia que fets com aquests tornin a succeir .Per això és necessària una comissió d’investigació.
Vostè ho entendrà que ara siguem nosaltres que vulguem saber?

ICV alerta que la “reprogramació”en els calendaris d’obres públiques anunciada per Montilla pugui alentir les execucions programades per a Castellar

Davant l’anunci del president de la Generalitat, José Montilla, afirmant que davant la situació de crisis actual es veuria obligat a "reprogramar el ritme i el calendari d'execució de molts projectes" d'infraestructures a Catalunya, ICV de Castellar veu necessari que l’Alcalde de Castellar reafirmi els compromisos adquirits en quan als terminis d’execució de totes les infraestructures programades, entre elles l’arribada dels Ferrocarrils a Castellar i el desdoblament de la carretera B-124.

Per una part abans de l’estiu la Generalitat s’ha d’aprovar l’estudi informatiu de l’arribada dels FGC a Castellar , un projecte que ha de suposar una inversió aproximada de 320 milions d’euros i que hauria de significar l’arribada del tren a Castellar al 2020, segons totes les previsions.

Segons els ecosocialistes una altra inversió que pot ser objecte de reprogramació és el desdoblament de la carretera B-124 de la qual GISA ha encarregat recentment el projecte executiu i que hauria d’estar enllestit a final d’any.

Si bé es cert que el president Montilla ha afirmat que no es deixaran de fer obres que són "absolutament necessàries", sinó que en alguns casos s'allargaran, la responsable d’ICV a Castellar, Eva Clariana veu urgent que l’Alcalde de Castellar Ignasi Giménez manifesti obertament que tots els compromisos amb les obres projectades així com els calendaris d’execució segueixen el seu curs i no patiran cap alteració.


Segon ICV, Castellar pateix un dèficit important d'infraestructures viàries i de serveis de transport públic que significa un alentiment en el desenvolupament econòmic del municipi, i que en el cas que aquesta mesura anunciada pel govern de la Generalitat tingues afectació a Castellar estaríem parlant d’hipotecar per molts anys el desenvolupament econòmic i pèrdua de competitivitat així com la cohesió territorial amb la resta de la comarca.

Montilla admet que haurà de"reprogramar el ritme i el calendari" d'obra pública, Castellar patirà aquesta reprogramació en el calendari d'execucions?

Sembla ser que ja hi ha membres de l’equip de govern que s’han llençat a la piscina anunciant una sèrie d’inversions per a Castellar , però ara el Senyor Montilla diu que s’hauran de reprogramar els calendaris d’execució. El que ens sobte és el silenci per part de l’equip de govern per tal que ens faci saber si les inversions previstes pel nostre municipi patiran algun retard en la seva execució.

La Generalitat semblava que volia aprovar imminentment l’estudi informatiu de l’arribada dels FGC Castellar Aquest projecte havia de suposar una inversió de més de 300 milions d’euros. Tot seguit es té previst el desdoblament de la carretera B-124, que segons en roda de premsa pel DPTOP abans del anunci de mesures d’austeritat anunciades pel govern socialista va anunciar que s’impulsaria. Per últim, les obres de construcció de la ronda oest de Sabadell que haurien de permetre’ns en un futur poder accedir directament a la C-58 sense haver de creuar Sabadell, i que tampoc sabem quin serà ara el seu nou calendari en el cas que hagi modificacions. Molts dubtes i cap resposta........

Esquizofrenia socialista

Retallar drets socials, politiques socialistes

I si no m'ho acabada de creure ara haig de lleguir que un il·luminat digui que "En els temps que ens toca viure, ha arribat l'hora de reformular molts serveis que ofereixen les diferents administracions als ciutadans que es basaven, fins ara, en la següent fórmula:

Públic+ universal+ qualitat+ gratuït (de no pagament directe) = Servei


potser el que caldria es definir la formula que han fet servir en aquests darrers anys:

Públic-externalitzacions serveis+despesa superflua= neoliberalisme

S'enxampa abans un mentider que un coix.

Tots els partits, excepte el PSC, contra les retallades proposades per Zapatero i Castells

Només el PSC ha defensat aquest dilluns la recepta del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per reduir el dèficit públic. La congelació de les pensions, l'apujada de diversos impostos i la retallada salarial als funcionaris o de les prestacions de dependència són les mesures més criticades.

ICV ha presentat un "full de ruta" que inclou vint-i-dues mesures per reduir el dèficit públic en el conjunt de l'Estat i ha instat els socis del tripartit -PSC i ERC- a convocar una reunió per a consensuar la retallada de la despesa a Catalunya.

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha advertit que no es poden aplicar "mimèticament" les propostes de Zapatero a Catalunya, perquè –ha dit– "som una govern a tres". "Un govern a tres d'esquerres no pot aplicar unes mesures tan injustes com les de Zapatero", ha dit Herrera.

Els ecosocialistes proposem gravar les rendes més altes, establir un nou impost sobre la riquesa per a béns superiors a un milió d'euros, un tram impositiu del 5% addicional a l'Impost de Societats per a beneficis superiors als 1.000 milions d'euros, eliminar o reduir les deduccions a l'IRPF per aportacions a plans de pensions privats o lluitar contra el frau fiscal. També proposen limitar els salaris i incentius per a alts directius del sector financer, reduir com a mínim un 15% el pressupost de la Casa Reial, garantir el crèdit a empreses i particulars, reduir la despesa militar i suprimir el finançament de l'Església amb aportacions de l'IRPF.

Amb aquestes mesures, es podria reduir el dèficit públic un mínim de 7.600 milions d'euros anuals, sense haver d'aplicar retallades socials "inacceptables", com la congelació de les pensions o la reducció del sou dels funcionaris

I què més?

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha fet avui una crida a partits polítics i entitats d’esquerres per fer un “front comú” a Catalunya i Espanya per donar una resposta “justa, solidària i sostenible” a la crisi econòmica i oposar-se a les mesures proposades pel Govern espanyol. En aquest sentit, ICV ha enviat una missiva a partits d’esquerres, sindicats i entitats social i ecologistes per aconseguir un “marc de trobada” per definir “una ruta diferent a la dura política d’ajustaments que se’ns proposa”, indica la carta signada pel líder ecosocialista

que el PSOE té de "socialista" i "d'obrer" el que jo de monjo budista, ni l'ombra ...

El Govern no vol estalviar diners tancant l'aixeta del finançament a l'Església Catòlica; no va a demanar-los als bancs i les caixes que ens retorni els diners que els vam donar, no va a tirar-li mà a les SICAV, que són societats perquè les grans fortunes defraudin al fisc; no acomiadaran a tots els seus càrrecs que en forma d'assessors tenen apoltronats a càrrec de l'erari públic ; no va a retallar la partida de "despeses vàries" a no justificar els Ministeris i la resta d'organismes públics; no va a ajustar-los els comptes als sicaris de Díaz Ferrán, , no va a modificar l'IRPF per a fer-lo més progressiu i que contribueixin en major mesura les rendes més altes; no va a rebaixar l'IVA. El Govern encapçalat per un senyor Socialista, va a reduir el salari a "els funcionaris" un 5%; va a congelar les pensions; va a retirar el famós "xec-bebé"; va a reduir les partides destinades a sufragar l'aplicació de la llei de la dependència; va a augmentar l'IVA, vol fer-nos treballar fins els 67 anys, va a deixar sense tocar a les SICAV, la banca, l'Església, les grans fortunes. En definitiva, el cost de la crisi econòmica l'anem a pagar els de sempre, els qui no som responsables, els mes febles, les classes treballadores. Felicitats senyor ZP, i a tota la seva colla d'amics del PSC-PSM-PSPV-PSetc...

nul·litat del procés selectiu de director/a de la radio

Si bé es cert que la federació nacionalista va impugnar les bases específiques que havien de regir el concurs d’oposició lliure per una plaça de director/a de ràdio, perquè segons ells contravenien les bases generals aprovades el 2008, no es del tot correcte ja que la impugnació de les bases específiques per a la provisió de la plaça de director/a de ràdio no pot contravenir l’acord de les bases generals aprovades pel ple del 28 d’octubre de 2008, recordem que la plaça que es va cobrir es va convocar a través d’un concurs oposició lliure en règim laboral temporal, aquestes bases regularen els processos selectius d’accés a les places de carácter laboral de l’Ajuntament de Castellar del Vallès que es convoquin d’acord amb l’oferta pública d’ocupació anual, fent esment que les places de caràcter temporal queden excloses de l’àmbit d’aplicació de les bases generals.

El que si vicia de nul·litat el procés selectiu de director/a de la radio, és la manca d’un terç a l’òrgan selectiu o tribunal que ha d’estar designat a proposta de l Escola d’Administració Pública de Catalunya.

En relació al principi de professionalitat dels membres del tribunal, aquest principi es pot relacionar amb la clàssica interpretació del principi d ’especialitat en la formació dels òrgans selectius, d’acord amb el qual cal que aquests òrgans estiguin formats per membres amb la qualificació tècnica necessària per valorar els mèrits i les capacitats dels aspirants, es considera que del principi d’especialitat deriva el d’idoneïtat técnica (Art. 292.2 del TRLMRLC i art. 72.2 del RPEL. També, l’art. 54 del TUCFP) L’aplicació del principi d’idoneïtat al terç de membres designats a proposta de l’EAPC comporta que la professionalitat es doni en qualsevol dels tres àmbits següents: en la funció de selecció, que es refereix al coneixement de les tècniques i els procediments aplicables per seleccionar els candidats més idonis; en les funcions genèriques assignades legalment a les places objecte de la convocatòria; o en les funcions especifiques del lloc o llocs per proveir pels funcionaris que superin el procés selectiu.


La regla dels terços en la composició dels òrgans selectius que la corporació incompleix, es basa en que els òrgans per a la selecció del personal funcionari de les entitats locals han de respectar la norma dels terços en la seva composició.( Art. 72 del RPSEL.)

D’acord amb aquesta normativa:

1. Un terç és integrat per funcionaris de carrera de la mateixa corporació .
2. Un terç és integrat per personal tècnic, que pot ser o no personal de la mateixa entitat local .
Poden ser empleats públics –funcionaris o laborals- o professionals i treballadors del sector privat.
3. Un terç és integrat per persones designades a proposta de l ’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Poden ser funcionaris o laborals, del sector públic o privat.

En relació amb el terç proposat per l ’EAPC cal tenir present que:


En la composició per terços la norma persegueix garantir la independència del tribunal i la imparcialitat dels seus membres, la qual podria veure ’s compromesa si estigués format exclusivament per personal de la mateixa entitat local.


Davant el que he exposat existeix una incidències en la composició de l ’òrgan selectiu que fem esment, ja que l a manca d’incorporació a les bases de la convocatòria dels membres designats a proposta de l ’EAPC vicia de nul·litat el procés selectiu, sense que es puguin invocar els principis de conservació dels actes administratius, proporcionalitat o economia processal (STSJ de Balears de 2 de novembre de 1998 (rec. 310/1995): la manca d ’incorporació a la convocatòria dels membres que hi han de ser en virtut de norma legal o reglamentària vicia de nul·litat el procés) .

Per més “INRI” la manca de convocatòria –o la falta de convocatòria d’un membre– comportarà la nul·litat de ple pret dels acords que es prenguin en la sessió corresponent perquè és el que s’anomena “un acte administratiu qualificat”( Sobre la manca de convocatòria d’un membre, STS de 15 de març de 1991, rec. 815/1999. L a STSJ de Catalunya de 21 de juliol de 1995 (RGD 612/1995) encara va més enllà en anu l·lar una convocatòria perquè els representants del Departament de Governació no havien assistit a un tribunal de selecció).

Vist que no hagut revisió d'ofici per part del propi ajuntament ,sense necessitat que hagi estat demanada per les persones interessades, ja que els recursos administratius són vies procedimentals que els interessats tenen al seu abast per demanar la revisió dels seus actes a l'Administració. En aquest cas del que parlem que un acte sigui nul i ja que l'Administració no l’ha revisat en els termes previstos a la LRJPAC (ja sigui mitjançant la revisió d'ofici o mitjançant la resolució d'un recurs que hagi interposat un administrat), la revisió de l'acte es pot sol·licitar als jutjats i tribunals mitjançant el recurs contenciós administratiu cosa que sense dubte farem.

Qui fiscalitza els processos de selecció de personal en el nostre ajuntament?

El dia 18 de febrer de 2010, a l’Ajuntament de Castellar del Vallès, es va reunir el Tribunal Qualificador del procediment per a la provisió d’una plaça de director/a de ràdio, vacant a la plantilla de personal laboral de l’Ajuntament de Castellar. Plaça que finalment va ser adjudicada al qui va ser responsable de comunicació del PSC a Palau-solità i Plegamans la passada legislatura.

Els membres assistents que integraven el Tribunal Qualificador, van ser el cap d’unitat de Comunicació de l’ajuntament, , la directora de Recursos Humans i Serveis Econòmics i el secretari de l’Ajuntament.

Cal fer esment que El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix en l’article 292 que un terç dels membres dels tribunals de selecció que qualifiquen les proves d’accés a llocs de treball de funcionaris o personal laboral de les corporacions locals han de ser proposats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Si bé es cert que l’Estatut bàsic de l’Empleat Públic deixa una via d’indefinició vers aquesta obligació d’incorporar persones alienes a la corporació en els processos de funcionaris interins, creiem que el fet que la corporació incorpori aquests membres externs als tribunals , dona transparència al procés, un procés aquest últim amb més ombres que llums sobre com s’ha dut a terme.

Cal fer esment que la funció encomanada per aquests membres aliens a la corporació, és la de vetllar pel correcte desenvolupament del procés selectiu i aportar els coneixements tècnics necessaris per a la preparació i valoració de les proves mèrits que el conformen, garantint els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat dels aspirants.

Cal afegir que manca de fiscalització externa també s’ha dut en el procés del dia 15 de març de 2010 en el procediment per a la provisió d’una plaça de tècni/a mitjà/na de Recursos Humans, on tampoc hi havia cap membre de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en el Tribunal Qualificador.

Davant d’aquestes presumptes irregularitats en aquests processos endegarem els mecanismes pertinents per tal d’esbrinar si la manca d’incorporació dels membres designats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya vicia de nul•litat els processos selectius abans esmentats. Negligència o intencionalitat? que cadascú tregui conclusions.

Rialles passant per caixa

La setmana passada varem poder gaudir d’una altra Setmana del Pallasso, una bona iniciativa per dinamitzar la vida cultural de Castellar , però el que ens sobte, és el gran nombre d’espectacles de sala, això no implicaria res si no fos per l’import que el nostre ajuntament va fer pagar per gaudir d’aquests espectacles, una mitjana de 5 euros pels que es van realitzar a la Sala Blava o Auditori, i fins a 10 euros per dos espectacles en concret “ Penelope i Post-Classic”.

La diferència amb d’altres ofertes sobre els mateixos espectacles és significativa , a l'Ateneu Popular de 9 Barris van poder veure “Penélope” pagant només 6 euros, nosaltres 10 ( potser el motiu de la poca assistència a aquest espectacle poc més de 100 persones ), per a gaudir de la Companyia Marcel Gros 5 euros, mentres que al Festival internacional de Pallassos de Cornella aquest espectacle va ser gratuït, i per l’espectacle de magia “Flipa” que a la Fira de Titelles de Lleida l’entrada va ser de 3 euros, aquí varem tenir que pagar 5, així podríem continuar.

Potser són petiques quantitats, però davant l’alt nombre de famílies aturades caldria obrir una reflexió al respecte.Veiem necessari universalitzar la cultura, i ajustar a un preu simbòlic les entrades. De ben segur que si es destinessin els 123.683 euros que s’enduen els dos comissaris polítics que té el PSC a nòmina de l’ajuntament, això seria una realitat. Qüestió de prioritats del Sr. Ignasi....

Seguretat?