"¿Dónde está el Ministerio de Medio Ambiente?"

Diu un proverbi oriental que el clau que més sobresurt és el qual es duu el cop més fort. Elena Espinosa sembla conèixer el refrany. Transparent davant l'opinió pública, grisa davant la premsa, va anar la triada per Moncloa per a substituir en el Ministeri de Medi ambient a Cristina Narbona, lenguaraz (fins i tot a l'excés) i amb un perfil públic tan alt que es entrometía en polítiques d'altres departaments.

Espinosa va començar de forma callada a demolir els plans més polèmics de la passada legislatura (des de la llei d'Aigües a la recuperació de la costa o les intromissions en matèria energètica). Però va arribar la crisi i Zapatero va reprendre el discurs ecologista en la seva Llei d'Economia Sostenible. Les principals associacions ecologistes van posar de manifest del passat dia 24 de setembre la contradicció i en una roda de premsa conjunta han presentat la seva preocupació per la dilució de la política ecològica: "On està el Ministeri de Medi ambient?", s'han preguntat Greenpeace, WWF, SEU/Birdlife, Ecologistes en Acció i Amics de la Terra.
Estem preocupats per la deriva que duu el medi ambient", va assenyalar el secretari general de WWF, Juan Carlos de l'Om. "No n'hi ha prou amb dir que cal lluitar contra el canvi climàtic o detenir la pèrdua de la biodiversitat, sinó que cal adoptar polítiques concretes", va subratllar Alejandro Sánchez, de SEU/Birdlife. El director executiu de Greenpeace, Juan López de Uralde, va afirmar que les polítiques dels diferents ministeris es "contraposen constantment". A més, va assegurar que per a les organitzacions ecologistes el medi ambient, a l'haver-se integrat amb Agricultura i Pesca fa un any i mig, "lluny d'enfortir-se s'ha afeblit, perquè els sectors agrícoles i pesquers tenen cada vegada un pes major". Per això considera que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "s'ha equivocat" i "ha de rectificar" i tornar a separar els departaments, perquè el medi ambient ara "no té pes fort" en el Consell de Ministres.

De ben segur inicitiaves com aquesta motiva el rebuig de certes persones, si més no de que certes entitats i les persones que les representen treguin els colors a més d'una persona, govern o institució. Potser hi ha sectors polítics que és diuen d'esquerres que els agradaria tenir callats a les multinacionals de les revindicacions, no sigui que els hi restin vots.