no es pot dir tantes coses amb tant poques paraules...

gràcies Aleix...

un altre bunyol...

El passat 9 de desembre l’equip de govern a través de la seva pàgina web ens feia esment que l’eixample vell de Castellar del Vallès disposararia a finals d’aquest 2009 d’una nova àrea provisional d’estacionament lliure amb capacitat per a uns 40 vehicles, però el terme provisional ens ha sobtat ja que despres de tres setmanes l’aparcament situat en una parcel·la privada d’uns 750 m2 ubicada a la cantonada entre els carrers del Pare Borrell i Girona, s’ha convertit en un falgal innacessible per a qualsevol vehicle que desitgi estacionar. Cal fer esment que ’Ajuntament ha arrendat aquest solar per un període d’un any, prorrogable fins a un màxim de cinc anys, a Promotors Associats de Castellar SL, empresa que n’és la propietària.
I tal i com ja s’ha fet en altres àrees habilitades anteriorment, el nou pàrquing té una superfície de paviment asfàltic reciclat, però aquesta vegada aquest paviment no ha drenat les minses pluges d’aquest dies, cosa que ha comportat que aquest estacionament sigui inoperant aquest dies. Aquesta obre d’ingenieria ens ha costat a tots els castellarencs/es un total de 18.000 euros, que es finançaran a través del Fons Estatal d’Inversió Local d’aquest 2009.
Una vegada vist el bunyol que ens ha obsequiat l’equip de govern amb aquesta obra, ens agradaria saber qui es fara càrrec de l’arranjament definitiu d’aquest estacionament i el sobrecost que això comportarà per les arques municipals. Però caldrà també preguntar-se qui n’es el responsable, els serveis tècnics de l’ajuntament o una mala planificació política, tenint present que aquest equip de govern compta amb la sobrada experència d’un personal eventual encarregat de la Director de l'ārea d'urbanisme i territori i projectes. Sense dubte cal felicitar a l’equip de govern per la seva bona feina.....

una imatge val més que mil paralules...gràcies Aleix

M'agrada llegir en el blog d'en Papell que tenim un admirador comú.
"El gran dibuixant Aleix Saló, ens obsequi,a un cop més, amb un dels seus grans dibuixos irònics i que la clava a la perfecció"
Sense cap tipus de dubte l'Aleix es intemporal, tinc referències de quan ell treballava a la Revista de Ripollet com a dibuixant on feia una tira comica cada setmana. Ara observo que està a Directe.cat, quina sort es comptar aquests mestres que un llapís i unes ratlles mostren la realitat de la nostra societat. Us adjunto una caricatura del 2006 o 2007 que més dona res a canviat....

AQUESTES FESTES SÉ RESPONSABLE AMB EL MEDI AMBIENT

CONSELLS PER UN NADAL MÉS SOSTENIBLE A CASTELLAR

Les festes de Nadal a la nostra societat, són unes de les dates més assenyalades del calendari, uns dies de solidaritat, d’alegria i de celebració amb els amics i la família.

Però és cert també, que aquestes festes s’han convertit també en unes dates de consum incontrolat. La compra de menjar i beure, l’adquisició de regals per Nadal i Reis, l’increment de la despesa energètica en calefacció i il•luminació o la utilització d’elements ornamentals naturals, són totes elles, algunes situacions que ens poden fer oblidar el respecte pel nostre medi ambient.

És per aquest motiu que des de la secció local d’ICV volem recordar a la ciutadania de Castellar , que cadascú des del seu àmbit, pot aportar en aquestes dates el seu gra de sorra per a la protecció del medi ambient.

Tot seguit us presentem un seguit de suggeriments i consells per aconseguir-ho:

• No feu servir molsa per als pessebres, la molsa ofereix protecció al sòl del bosc i li confereix humitat. Feu servir sorra, serradures o escorça trinxada, o materials reciclables.

• No utilitzeu les clàssiques plantes ornamentals nadalenques com el vesc, el boix de grèvol, el galzeran que acompleixen funcions molt importants en els ecosistemes, us aconsellem que utilitzeu reproduccions artesanes de totes aquestes plantes.

• Adquiriu arbres de Nadal de vivers controlats i plantacions controlats i quan s’acabin les festes porteu el arbre a la deixalleria, en faran compost.

• Compreu la quantitat justa de menjar per aquestes festes, i si són productes frescos de producció local , i eviteu les vaixelles de plàstic d’un sol ús.

• Recicleu el paper i el cartó dels embolcalls dels regals,així com el vidre de les ampolles.

• Feu regals no materials, entrades al cinema, concerts de música, activitats d’esports, dinars o sopars a restaurants a fi d’evitar que no consumim recursos naturals.

• Eviteu els embolcalls innecessaris.

• Feu servir felicitats electròniques així evitarem una despesa important de paper.

• Tingueu en compte els materials de les joguines eviteu tots aquells fets amb PVC i opteu per joguines fetes amb materials naturals i renovables i recordeu que no és bo que els nens rebin totes les joguines que demanen a fi que s’acostumin a controlar els seus hàbits de consum.

• Estalvieu energia, adeqüeu la calefacció a les necessitats reals, utilitzeu piles recarregables en les joguines i els aparells electrònics, i en els supòsit que feu adquisició d’algun electrodomèstic que siguin d’alta eficiència energètica.

Desitgem un bon Nadal també al medi ambient.

Bones Festes

El PSC i la Tauromàquia, quins pocs escrupuls....

Que el PSC és PSOE no és només una qüestió política, sinó també cultural. David Pérez, un dels diputats del PSC al Parlament de Catalunya, es va desenmarcar assistint al Fòrum Mundial de la Cultura Taurina, que es va celebrar a l'arxipèlag de les Açores el passat mes de gener, on va arribar a titllar els antitaurins d''inquisidors', assegurant que 'no són moralment superiors als aficionats a la tauromàquia'.

Programa del Fórum Mundial de la Cultura Taurina

Jueves, 29 de enero
09:30 horas: SESIÓN DE APERTURA. Inauguración Congreso. Tertulia, Gobierno Regional de Azores y otras personalidades.

10:00 horas: Conferencia Álvaro Monjardino (Portugal): "La Evolución de la Tauromaquia en Las Azores - su contexto jurídico".

10:45: Descanso café

11:00 horas: Mesa redonda: "Política y Toros".
- Moita Flores (Portugal). Alcalde de Santarém (Portugal)
- Luis de Grandes (eurodiputado Partido Popular de España, miembro de la Mesa del Toro).
- David Pérez Ibáñez (España). Diputado socialista del Parlamento de Cataluña
- Bernadette Vergnaud (eurodiputada Partido Socialista de Francia).
- Pedro Guerreiro (eurodiputado Partido Comunista Portugal).
- Javier Marqués López (senador del Partido Popular España)
- Andrés Sánchez Magro (Moderador) (España). Magistrado.


A més, el diputat segueix posant en dubte que el que es planteja sigui estrictament la prohibició de les corregudes de toros: "És evident que damunt de la taula hi ha un debat identitari, basta veure el que posaven els cartells de les JERC quan es parlava de la prohibició o la majoria d'acudits sobre toros en els periòdics catalans, en els quals sempre apareix la bandera espanyola i mai la catalana. Hi ha un debat identitario, es vulgui veure o no".

Sense dubte aquest senyor és un il·luminat sociolisto, no es pot ser tant demàgoc, li farè saber a aquest senyor defensor de la crueltat que aquesta ILP no es cap iniciativa identitària sinò contra el patiment dels toros.
Des del punt de vista de la definició de tauromaquia, podem concloure que per descomptat els toros sofreixen durant espectacles taurins, un espectacle on el toro s'estresa, s'esgota, fereix i/o mata per a entreteniment, celebració o esport. L'estrès, l'esgotament, les ferides i la mort són totes causes de sofriment i tots els mamífers tracten d'evitar-los quan poden.Vostè no ho faria senyor diputat?

Les places de toros són de fet ruedos (o 'cercles') perquè el toro no pugui trobar un cantó on protegir-se contra els atacs. També són circulars perquè el toro, després d'un parell de voltes, no pugui identificar on està l'entrada i intenti escapar per on va sortir. No obstant això, en la desesperació, de vegades els animals intenten, i de vegades amb èxit, saltar per sobre de les taules per a escapar-se. En aquests casos es veu com és bastant difícil convèncer al toro perquè torni al cercle (provant així que reconeixen que en el "ruedo" és on està la situació adversa que han d'evitar), i solament tornen quan se'ls força amb dolor.

Els toros en corrides de toros responen, per tant, com si ells no tinguessin cap opció a més d'envestir, ja que totes les rutes d'escapament han estat tallades i camuflades, i ells ja estan ferits, el que provoca aquest comportament com últim recurs. El seu esgotament ja no els permet escollir la fugida com la resposta més efectiva, i el dolor desperta el seu instint de defensar-se.
En altres paraules, l'envestida del toro no hauria de ser interpretada com un atac sinó com una manera d'apartar als atacants (una forma de defensa), per a evitar la situació adversa. En conseqüència, les envestides dels toros en una plaça són en si mateixes altre exemple d'indicador comportamental de sofriment. A més de l'estrès, l'esgotament i les ferides causades per les armes, el toro finalment afronta l'espasa del matador, que, més sovint que no, infligeix ferides internes terribles al toro que roman viu per un temps considerable. Llavors és quan podem veure diverses expressions facials que qualsevol, etóleg o no, pot interpretar fàcilment com indicadors de sofriment sever.

Ara que aquest il·luminat ens parli de debat identitari, quina poca vergonya tenen algunes persones.....

Un any per reflexionar

Sembla ser que a Castellar estem en una dinàmica política en la qual mentre alguns es dediquen a escriure pamflets, altres a publicar articles de replica i contrarèplica als seus blocs, tots som conscients que la legislatura ràpidament s’acaba.
Una legislatura en que si posem en un costat de la balança les promeses electorals d'ença de l'arribada del PSC al govern municipal , les bones paraules, les intencions, els alts sous del regidors de l'equip de govern, la contractació de personal de confiança afí als socialistes, la externalització dels serveis públics… i a l’altre costat de la balança hi posem la desil·lusió i el desengany i la resignació dels ciutadans , aquesta es decanta clarament cap a aquest costat i això només em fa que pensar en veu alta i demanar a l’Alcalde del meu poble que reflexioni després d’aquest any per oblidar.
Aquest ha sigut un any on estem veien que estem davant d'un govern sense rumb i amb manca de lideratge per dur a Castellar a bon port, aquesta manca d'eficacia és suplantada a base de grans sous, dedicacions exclusives i contratacions de personal de confiança, cosa que demostra la ineficàcia d'aquest govern, a diferència del que van fer creure a la ciutadania quan era el moment de demanar la seva confiança a les urnes. Dipositar la confiança en aquells qui se la fan merèixer no és cap equivocació ni cap error, abans el contrari, és l’essència del sistema democràtic pel qual tots hem lluitat; el que si que és menyspreable és fallar a aquesta confiança dels electors i un cop arribat al govern prescindir de totes aquelles bones paraules, de totes les promeses de canvi, amb evident falta de diàleg i volent tapar les pròpies incapacitats buscant culpables en temps passats.Estem cansats d'escoltar ple rere ple, que els culpables de tot son uns altres, aquells qui governaven fa ja quasi tres anys, no poden seguir excusant-se en allò que van rebre d'herència de l'antic equip de govern, s'ha de liderar amb il·lussió el canvi que tant van prometre i que ara per ara són paraules buides de contingut.
Es va començar la legislatura amb símptomes que hi hauria més diàleg, comunicació i participació però ben aviat van anar canviant les coses, i ara hem passat a un govern que fa d'oposició.

Bones Festes

Que fa el diputat socialista sabadellenc Carlos Corcuera adoctrinant a la nostra Policia Local?

De ben segur que a Castellar ningú el coneix, ni tampoc hi ha motius per fer-ho, però alguns ciutadans de la nostra veïna Sabadell el coneixen ja que de tant en tant apareix en titulars de premsa afí als socialistes. Sembla ésser que aquests il·luminats socialistes volen copiar aquella imatge dels americans, que els diputats ho són per districtes electorals concrets, aquí ens volen vendre que els residents del Vallès Sud en tenim un de nostre i que de retruc ens toca.

Llegeixo sorprès que el senyor Corcuera, en la seva condició de ponent del Grup Socialista en la nova Llei de Trànsit, ha presentat les novetats d’aquesta a la Policia Municipal de diverses poblacions del territori de la Federació Vallès Occidental Sud, en l’inici d’un curs que té lloc a Sabadell, entre elles Castellar.

“Carlos Corcuera ha participat en el principi d'un curs sobre les diferents novetats que aporta la nova Llei de Trànsit, aprovada al Congrés dels Diputats fa poques setmanes. Aquest curs va adreçat a la Policia Municipal de diverses poblacions com Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Quirze del Vallès, per tal que tinguin coneixement dels importants canvis que presenta aquesta nova llei.”

Quan llegeixo això penso que cal recordar que el nostre sistema separa els poders executiu, legislatiu i judicial, o potser és la nostra imaginació?
L’executiu és el que dicta i fa complir les lleis. El legislatiu és el que les elabora i modifica i el judicial és l’encarregat d’administrar la justícia a la societat.

No acabem d’entendre què hi fa, aleshores, un diputat socialista reunint la Policia Local de Castellar del Vallès per a explicar res. Cal discrepar que sigui un electe d’un partit qui hagi d’anar a reunir policies d’enlloc per a dir res. Són altres els qui haurien d’encarregar-se d’explicar les coses amb la imparcialitat que toqués i no un diputat d’un partit. O que ho faci algun membre del govern, però ell no n’és membre. Ell és al grup majoritari, però no és govern. Comprèn aquest senyor la diferència, potser tampoc ho deu saber el nostre Alcalde el Sr. Ignasi. Però a la nostra comarca les coses es fan així. Un diputat fa “bolos” fent xerrades a les policies dels governs socialistes entre elles la de Castellar del Vallès. I el nostre Alcalde segueix l’estela del que li diu el Sr. Bustos.

Cal recordar que Corcuera és una persona de l’entorn directe de Manuel Bustos. I hi deu haver alguna cosa a l’atmosfera quan t’apropes al líder sabadellenc que et fa perdre el cap i tirar pel dret en tot. Fins i tot hi ha unes ganes de protagonisme enormes en tots dos casos i això els uneix, clar. El més trist en que faci bandera d’aquesta incongruència a Castellar del Vallès i el nostre Alcalde sense personalitat es deixi arrossegar. Anem bé ......

L'equip de govern aprova un increment de fins els 335% en les sancions per infraccions per tinença d'animals

Amb aquesta mesura l'equip de govern (PSC) busca formules per obtenir ingressos addicionals, una mesura gens encaminada a la conscienciació i l'educació cívica per parts dels seus propietaris, sinó un simple afany recaptador.

El Ple del passat dia 15 de desembre amb una actualització dels imports de les sancions per infraccions, de manera que l'import de les infraccions molt greus augmenta de 450 a 1.500 euros un 335% d'increment . En aquest sentit, s'introdueixen sancions diferenciades per la tinença d'animals domèstics potencialment perillosos, que es regularan de la següent manera: les infraccions lleus es sancionaran amb multes de 150 a 300 euros o sigui un increment del 100% del que hi havia fins ara ; les infraccions greus, amb multes d'entre 300 i 600 euros amb un increment del 100% respecte les actuals ; i les infraccions molts greus, amb sancions de 600 a 3.000 euros. Segons l'equip de govern d'aquestes sancions són inferiors a la majoria de les ordenances d'altres municipis i se situen dins els límits inferiors de la possibilitat sancionadora que especifiquen la Llei 22/2003 del 4 de juliol.

El que no entenem es com l'equip de govern es treu del barret aquesta modificació de l'increment de les sancions per incompliment de l'ordenança reguladora d'animals domèstics, si no que prima un afany recaptatori per part de l'equip de govern.

ICV presentarà alegacions a l'aprovació inicial d'aquesta ordenança amb la voluntat que la càrrega que pot comportar aquest increments siguin reduïts d'alguna manera, en aquest cas els ecosocialistes demanaran que en el cas d'aquelles conductes o fets que constitueixin infraccions lleus, i si el subjecte contra el qual es dirigeix la sanció reconeix la seva autoria i aboni l'import de la seva sanció es un termini màxim de 10 dies a comptar des de la seva rebuda, la quantitat es reduiria un 50% de l'import inicialment fixat.

També demanen que donada la conjuntura de crisis actual i el daltabaix que pot comportar per una família fer front a aquestes sancions totalment desproporcionades en l'actual context, ICV demanarà que en cas de la comissió per primer cop, d'una infracció de caràcter lleu o greu, es pugui acordar de forma alternativa o conjunta amb la imposició de sanció, l'advertiment a l'infractor o el seguiment d'actuacions d'educació ambiental, de prestació de serveis de caracter cívic en benefici de la comunitat relaciones amb la protecció del animals.

Si bé es cert que les ordenances fiscal per enguany s'han congelat l'equip de govern busca altres formules per fer caixa, en aquest cas a través de les sancions per incumpliment de l'ordenança reguladora per tinença d'animals domèstics, en breu manifesta Eva Clariana responsable d'ICV a Castellar veurem iniciar-se campanyes per part de la policia local adreçades a aquest efectes amb l'excusa de regular les possibles infracciones per part dels propietaris d'animals domèstics , cosa que comportarà un allau de noves sancions amb imports del tot desproporcionats.

CARTA ABIERTA A LEIRE PAJIN (Las palabras ya no valen donde están las acciones??)

Publicado en el El Pais.com ( Grupo Prisa )
Escrito por: celia-lor el 21 Sep 2009
Que cadascu tregui les seves conclusions...

Un nuevo curso, una nueva etapa, dos años de camino bloguero y un futuro un tanto agitado es lo que me espera a partir de ahora, mientras mi camino se va llenando de nuevos momentos y nuevas vivencias, va siendo hora de volver al trabajo virtual, al otro, al que ya voy echando de menos, volveré en unos meses, a este ahora mismo.
Hay muchos temas que tratar, demasiados frentes abiertos, sin embargo creo que va siendo hora de dejar la pasividad y volver al camino de "Algunos aún pensamos", porque el futuro de mis hij@s es importante y también el de los tuyos, el de aquellos que no tienen tanta suerte como los nuestros, el de todos aquellos seres que tanto en nuestro país como en todo el mundo nisiquiera vislumbra la posibilidad de un futuro.

Es hora de dejar la demagogia barata de nuestros politicos y de empezar a encarar los problemas reales con valentia y tenacidad, y hoy voy a hacerlo con una critica a la portavoz del gobierno, la Srta. Leire Pajín a la que hace un rato escuché decir que el gobierno va a estar con los más desfavorecidos.
Pues bien Srta. Pajín, con 32 años y un sueldo que roza lo indecente sería de agradecer que sus palabras no calleran en saco roto y que demostrara usted, cediendo parte de ese sueldo a las familias que en la actualidad en este país están pasandolo realmente mal, algunas que incluso deben vivir con menos de 500€ al mes, que deben preocuparse de alimentar a sus hijos y sobrevivir sin que vean en absoluto esos brotes verdes de los que ustedes han presumido, solo con la mitad de su sueldo varias de esas familias podrían cuando menos asegurarse una alimentación adecuada, unas necesidades básicas (luz, agua, telefono) mínimas y unas noches más descansandas, porque no se si usted se ha parado a pensar como vive una familia de 4 miembros con 420€, por un tiempo limitado, como es posible que un padre, que se ha quedado en el paro, que no tiene mas ingresos, y que no ve a corto plazo posibilidad de encontrar trabajo, duerma tranquilo por las noches, viviendo en la locura de pensar como va a darle de comer a sus hijos.

Que usted se haya comprado un piso de lujo, por un valor que solo de pensarlo me revuelve el alma, cuando a una gran parte de los españoles se les niega la posibilidad de tener una vivienda digna, y presuma de solidaridad hacía los más desfavorecidos, suena como poco a recochineo.
No veo en sus palabras la intención de dar parte de su sueldo a esas familias, no escucho por parte de usted ni de su partido la posibilidad de una rebaja de sueldos a ministros y politicos, no veo en absoluto la solidaridad hacía los españoles de la que tanto presumen y es que Srta. Pajín los españoles ya empezamos a cansarnos de bonitas palabras, mientras vemos esos despliegues de soltura económica entre ustedes, mientras la mayoría de nosotros pasamos dificultades para llegar a fin de mes.

Se la ha criticado por su puño en alto y su interpretación de la Internacional socialista, algo que yo no critico, pero lo que si critico Srta. Pajín es que da la impresión que lo que cantaba con tanto ahinco, yo no tengo demasiado claro que fuese realmente lo que usted pensaba, porque sino digame usted como va a justificar su nivel de vida con las premisas que la Internacional proclama, entre otras cosas señoría, porque usted ni pasa hambre, ni está oprimida y si pertenece a algún grupo nombrado en ese grandioso himno de libertad es en el de los Tribunos opresores, con sus leyes prohibitivas, con la prepotencia politica que demuestran, con mentiras o verdades veladas, realmente Leire, si mi espiritu comunista abre bien los ojos y deja que la prudencia de paso a la lucha obrera, usted sería uno de esos opresores contra los que hay que luchar.
Dejese señoría de palabras bonitas, dejese de falsas promesas, dejese de demostraciones de izquierdas y demuestre con hechos lo que proclama, el comunismo es algo más que un puño en alto, ser de izquierdas es algo más que un pañuelo rojo, y sino no nos mienta más y admita que el capitalismo le gusta, que vivir a todo tren a cuenta de nuestros impuestos no está mal y sea usted sincera con nosotros y con usted misma y admita que en este país, la verdadera politica del bienestar solo se hace para ustedes, los politicos y para sus amigos, la banca y los grandes empresarios. Escuche Srta, lo que usted con tanta pasión cantaba, lea con detenimiento la letra del himno de la libertad de los oprimidos y avergüencese aunque sea en la intimidad de sus mentiras e hipocresias.

------------ LA INTERNACIONAL ------------
¡Arriba, parias de la Tierra!

¡En pie, famélica legión!
Atruena la razón en marcha:
es el fin de la opresión.
Del pasado hay que hacer añicos.
¡Legión esclava en pie a vencer!
El mundo va a cambiar de base.
Los nada de hoy todo han de ser.
Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional. (Bis)
Ni en dioses, reyes ni tribunos,
está el supremo salvador.
Nosotros mismos realicemos
el esfuerzo redentor.
Para hacer que el tirano caiga
y el mundo siervo liberar,
soplemos la potente fragua
que el hombre libre ha de forjar.
Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional. (Bis)
La ley nos burla y el Estado
oprime y sangra al productor;
nos da derechos irrisorios
no hay deberes del señor.
Basta ya de tutela odiosa,
que la igualdad ley ha de ser:
"No más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber".
Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la Internacional. (Bis).

Pandèmia de Dissonància Cognitiva

Pot ser que els polítics espanyols no estiguin entre els millor pagats de la Unió Europea, però alguns, com Leire Pajín, s'han instal·lat en el olimpo salarial a força d'acumular nòmines. La número tres del PSOE, que al seu sou com secretària d'Organització del partit suma també el d'exsecretària d'Estat de Cooperació Internacional, està a punt de cobrar una tercera remuneració: la de senadora per la Comunitat Valenciana. En total, Pajín, de 32 anys, s'embutxacarà prop de 20.000 euros mensuals, més de 3,3 milions de les antigues pessetes.

La dirigent socialista va ser nomenada en 2004 secretària d'Estat de Cooperació Internacional, a les ordres de Miguel Ángel Moratinos, en el primer Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El passat mes de juliol, durant el 37º Congrés Federal del PSOE, Zapatero la va elevar a l'altar de la Secretaria d'Organització del partit en substitució de José Blanco, que va ser ascendit a sotssecretari general. Pajín va abandonar llavors el Ministeri d'Afers exteriors per a bolcar-se de ple en l'aparell socialista, però des de llavors cobra el 80% del seu sou de secretària d'Estat.
Pajín es beneficia, d'aquesta forma, d'una llei aprovada en 1980 per a blindar econòmicament als ministres i presidents d'òrgans constitucionals (Congrés, Senat, Tribunal Constitucional, Consell d'Estat...) quan abandonen el càrrec. Durant els dos anys posteriors al seu cessament, aquests ex alts càrrecs tenen dret a percebre el 80% del seu salari en concepte d'indemnització.
En total, la dirigent socialista s'embutxacarà mensualment uns 20.000 euros per la seva condició d'exsecretària d'Estat, senadora i secretària d'Organització del PSOE. Convé recordar que aquest últim salari, malgrat que ho abona Ferraz, procedeix en la seva major part de fons públics, ja que el finançament dels partits polítics depèn, fonamentalment, de les arques de l'Estat. La futura senadora per la Comunitat Valenciana, malgrat que té la seva residència a Madrid, cobrarà els 1.823 euros mensuals en concepte de despeses de manutenció i allotjament que, en teoria, estan reservats per als senadors de circumscripcions electorals distintes a la de Madrid. En el cas de Pajín, aquestes despeses -que estan exempts de tributació- no es corresponen amb la realitat, ja que viu en la capital d'Espanya, pel que només hauria de percebre 870 euros mensuals.

Aquesta és la mateixa senyora que canta la internacional puny en alt en un Congrés de l'UGT, aquest si més no és un altre exemple de la pandèmia de Dissonància Cognitiva que pateixen els dirigents del PSOE-PSC-PSPV-PSM-PSetc.....

Dissonància cognitiva del PSC al 13D

Seria llarg d’explicar, encara molta gent no ha entès que el PSC actual prové del PSOE, i per quedar bé s’esforcen una i altra vegada en voler ser catalanistes i tenir certs referents a Espanya, òbviament quan se’ls retreu totes les agressions fiscals que patim dia rere, o la incertesa del futur del nostre estatut per part d'un Tribunal Constitucional mancat de legitimació per pronunciar-se, , la seva resposta és; o no voler escoltar (molt típic, no mantenen l’atenció) o aquesta evidència els provoca un malestar intern anomenat “dissonància cognitiva”.

El concepte de dissonància cognitiva, en Psicologia, fa referència a la tensió o disharmonia interna del sistema d’idees, creences, emocions i actituds que percep una persona al mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seves creences. És a dir, el terme es refereix a la percepció d’incompatibilitat de dos cognicions simultànies.
El concepte va ser formulat per primera vegada en 1957 pel psicòleg nord-americà, d’origen rus, Leon Festinger en la seva obra A theory of cognitive dissonance. La teoria de Festinger planteja que al produir-se aquesta incongruència o dissonància de manera molt apreciable, la persona es veu automàticament motivada per esforçar-se a generar idees i creences noves per reduir la tensió fins a aconseguir que el conjunt de les seves idees i actituds encaixin dintre seu, constituint una certa coherència interna.
Els ecosicialistes hem expresat el respecte per las consultes soberanistes , si bé és cert que a Catalunya també hi ha uns altres "sentiments identitaris".El que s'ha de destacar és que tot exercici democràtic és positiu i demanem la seva legitimitat.

STOP canvi climàtic també a Castellar

Les grans ciutats s'han convertit en espais que no cessen de créixer en complexitat i en les quals la mobilitat personal s'ha convertit en una necessitat fonamental per a desenvolupar activitats laborals, comercials o d'oci. El ràpid desenvolupament de la mobilitat basada en el petroli ha comportat unes servituds cada vegada més rellevants:

Aproximadament el 80% de la contaminació urbana i el 35% de la total és causada pel transport. La pol·lució del tràfic mata tres vegades més que els accidents. En la societat actual hi ha cada vegada una major consciència de la necessitat d'aconseguir una Mobilitat Sostenible.

Les autoritats públiques i entitats privades estan portant a terme iniciatives, algunes encara embrionàries, que intenten avançar en el concepte de mobilitat sostenible. Proliferació de vehicles amb baixa emissió de substàncies contaminants.Limitació del tràfic de vehicles privats contaminants, Taxes i impostos sobre els vehicles més contaminants o subvencions a l'adquisició de vehicles ecològics. La tecnologia elèctrica és, sens dubte, una alternativa idònia per a contribuir a la millora de la qualitat de vida en les ciutats. Actualment ja existeixen vehicles elèctrics que permeten l'ús quotidià dels ciutadans sense necessitat de perdre prestacions (autonomies de més de 100 km/dia i amb velocitats de fins a més de 100 km/hora).

Ens hagués agradat que des del 2007 aquest l'equip de govern del PSC, dirigit per l'alcalde, Ignasi Giménez , hagués introduït aquest compromís com part essencial de la gestió municipal, i donar un pas endavant enfront del Canvi Climàtic.

Si aquest equip de govern s'omple la boca d'ésser impulsors per reduïr les emissions de CO2 a l'atmosfera, s'ha d'arribar a també a la flota de vehicles municipals. El perque no es fa? Potser simplement s'intenta donar una imatge falsa a la ciutadania, quan a casa no es fan els deures.

L'ajuntament abandona a la seva sort el mercadet de Castellar

El tema del mercadet de Castellar és, des de fa molt (exactament des del canvi d'ubicació ) alguna cosa així amb una al·lèrgia que el nostre municipi ha contret i que com algú castís diria... no es guareix amb ná!. I és que després de les "flamants" mesures que el consistori ha pres per a "revitalitzar-lo", el resultat no pot ser més depriment: resultat un mercadet amb unes poques parades que miren el futur amb desesperança, doncs el públic no ha augmentat arrant d'un canvi d'estructura i ubicació. Els antics paradistas, escampats entre els dos nivells que no tenen continuïtat, ens m'expliquen ja sense forces per a tant cabreig que no venen ni la meitat del que venien, i molts ja pensen a plegar veles.... Què és el que passa?

Els mercadets ambulants no es distingeixen per la unió dels seus integrants, per diferents causes, entre les quals destaquen les diferències de nivell cultural, la inestabilitat de la ubicació de les desocupades i dels llocs que coincideixen, el que impedeix la consodilación del grup com grup. També la forta competitivitat que es crea entre paradistas amb el mateix article i que poques vegades el consistori té en compte a l'hora de situar cada tipus de mercaderia (apareixen parades amb el mateix article una al costat o enfront de l'altra).

Tota aquesta falta d'unió com grup dificulta una bona defensa dels seus interessos, la qual cosa és un bon argument perquè les autoritats encarregades de gestionar-los es desentenguin, dictant les decisions a dit o simplement obviant les seves demandes, i en aquest sentit el govern socialista n'es un expert.

La propera setmana els paradistes tenen reunió amb el nostre Alcade per mostrar el seu neguit davant la devallada de vendes així com la desidia de la corporació vers aquesta activitat, o sigui un abandonament per part de la corporació local.

Abans de promoure qualsevol canvi que impliqui la vida de tantes persones, asseguin-se en una taula amb experts en el tema i amb un nombre suficient dels directament implicats, . Després de dialogar suficientment i arribar a algun tipus de acord, derivin vostès informació de l'acordat a tots els implicats, amb una enquesta sobre la seva opinió referent a això i/o possibles alternatives. - Tornin a reunir-se, totes les vegades que faci falta, fins a arribar a un consens, que la majoria estigui d'acord. Sembla de calaix, no?, més per a un govern que es diu democràtic, però ja veuen vostès, quan les coses són complicades s'actua per la via ràpida, caigui qui caigui. En cas contrari augurem la desaparició del nostre mercadet d'ença l'arribada d'aquest govern que es diu ésser d'esquerres

Una segona ocupació pels funcionaris de l'Ajuntament?

Hi ha treballadors d’aquest ajuntament governat per un partit que es diu d’esquerres que si es cert que compleixen un horari i són imparcials en el seu treball, un dia la corporació els va atorgar poder tenir dues ocupacions i compatibilitzar els seu treball com a funcionari públic amb una altre, i s’enduen a casa un segon sou , més per ambició que per necessitat, aquests treballadors han de respectar la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, és la qual regula que àrees pot treballar una persona que és alhora funcionari.

Però és ètic que en la situació actual un col·lectiu com els funcionaris públics amb una estabilitat laboral reconeguda i uns convenis laborals on la conciliació de la vida familiar prima en tot moment, així com la possibilitat de gaudir d’un nombre no menyspreable d’assumptes personals, ajuts socials i escolars, gaudeixin d’una segona ocupació, tot just en un moment d’incertesa econòmica i de destrucció de llocs de treball, no seria més lògic que aquests llocs de treball fossin ocupats per persones a l’atur?

Les corporacions locals d’acord amb el seu reglament orgànic municipal tenen la potestat d’atorgar les autoritzacions als funcionaris per desenvolupar segones activitats, però també tenen la potestat de denegar aquestes incompatibilitats malgrat els treballadors municipals compleixin tots els requisits legals per a sol·licitar-ho.

Cal fer esment que en aquesta corporació hi un aproximadament unes 7 persones que gaudeixen de l’atorgament per desenvolupar una segona ocupació fora de la corporació, Tècnics del Grup A i B o sigui amb sous gens menyspreables, sous que van dels 35.000 euros als 45.000 euros l’any.

Impost successions II

Reprodueixo una frase del Ricard Fernández en una tertúlia de Com Radio sobre l'Impost de les herències: "A ICV esten cansats de perdonar impostos als rics". Moltes persones estem perplexes aquests dies quan escoltem que PSC i ERC la mateixa ERC que ens titlla de convertir-nos en portaveus d'un 'lobby' sindical, ells estan promovent una reforma de l’impost de successions, en línia amb la què va promoure el PP en les comunitats on governa. Amb uns arguments en parts certs, com és que l’actual llei ha generat situacions injustes entre les classes treballadores i les classes mitges, es vol eliminar quasi totalment un impost que existeix a la majoria de països europeus.
Amb aquesta proposta de PSC i ERC un cònjuge i dos fills que heretin un pis i un patrimoni, que tot plegat ascendeixi a 1.800.000€ (300 milions ptes.), NO pagaran res.I tres fills que rebin una herència de fins a 3 milions€ (500 milions ptes) pagaran un 70% del que pagaven abans.
Es a dir, qui més es beneficiarà d’aquesta reforma –si no aconseguim aturar-la- seran els rics d’aquest país. El 10% de les rendes més altes, que aportaven el 75% de la recaptació de l’impost veuran com se’ls hi redueix l’impost de manera molt important. Si ho sumem als que directament fan frau i no l’han de pagar, un autèntic regal.
Un regal enverinat, però, per les classes treballadores i mitjanes d’aquest país,. Perquè... com pagarem més escoles, millor sanitat, més seguretat, més prestacions per les persones aturades. En definitiva, en plena crisi econòmica tindrem menys instruments per a lluitar contra els efectes de la crisi i els perjudicats seran els més febles, i els guanyadors, els més rics.
ERC ha dit que aquesta proposta la pot votar a favor CiU i fins tot el PP. Això és una garantia que és una proposta injusta i de dretes. Sembla que alguns semblen voler copiar i imitar CiU o el que ja ha materialitzat a Madrid Esperanza Aguirre.
Dir per últim que quan Bush va proposar a EUA una reforma de l'impost que anava en la mateixa direcció que la que s'està plantejant a Catalunya les classes benestants com la família Rockefeller i Bill Gates la van qualificar "d'injusta" i s'hi van oposar. Esperem que PSC i ERC s’ho pensin millor i rectifiquin.

Fer oposició

Fer oposició en política comporta fer propostes per tal de millorar el municipi, però també implica una tasca de control de l’equip de govern. Les propostes i el control ha estat des de fa un any llarg la principal ocupació (des de l'obstracisme segons algun membre d'aquest equip de govern) la tasca d'ICV a Castellar.

Per fer oposició sense mes, no cal treballar gaire, n’hi ha prou amb assistir als plens i votar majoritàriament en contra dels temes debatuts. Però per fer oposició constructiva s’ha de treballar, s’ha de recavar informació de l’activitat del govern, s’han de verificar xifres, actes de juntes de govern, de plens etcètera , i sembla ésser que no tots podem dir el mateix. Ens agradaria veure major fiscalització per part dels grups de l'oposició, i a més tenint en compte que els actuals grups de l'oposició gaudeixen d'accés a tota la informació que es deriva de l'activitat a l'ajuntament i no pas aquells que estem utilitzant formules magistrals per fer oposició.

Oposició constructiva. Oposició que vol aconseguir un poble millor, governi qui governi. Algú pot pensar que això es fer la feina als que governen. Que si els hi donem idees s’acabaran apropiant dels mèrits. Això es segur; però lo veritablement important es que les coses es facin i es facin ben fetes.

Impost de successions

en ple debat sobre la idoneitat de l'impost de successions us adjunto un interessant article sobre aquesta qüestió signat pels secretaris generals dels dos sindicats més importants : CC.OO. i UGT, i que consti que és per defensar els interessos d'un lobby sindical !
Cal fer esment que en nom d'ERC, el seu portaveu adjunta al Parlament, Patrícia Gomà, va deixar anar a ICV-EUiA: "Al Parlament hem de representar els interessos generals i no convertir-nos en portaveus d'un 'lobby' sindical".

Com a rèplica, el vicepresident del grup d'ICV-EUiA, Jordi Miralles, va advertir als seus socis: "Si no es modifica aquesta proposta, s'acostarà més a la filosofia del Majestic-hotel que va donar nom al pacte entre CiU i PP-que a la filosofia del Tinell-que va donar origen al tripartit-".


Impostos i igualtat d’oportunitats • Si se suprimís la fiscalitat sobre les successions, el benefici més gran seria per als rics
JOAN CARLES GALLEGO / JOSEP MARIA ÁLVAREZ

Dels impostos existents, el de successions té un fort caràcter progressiu i redistribuïdor de la riquesa. És un impost individual previst per afavorir la igualtat d’oportunitats. És un impost que es paga a la gran majoria dels països europeus i fins i tot els propietaris de les grans fortunes dels Estats Units, entre ells Bill Gates i Rockefeller, van reclamar que es continués pagant quan se’n va plantejar la supressió. Feien una diferenciació entre el patrimoni obtingut amb el propi esforç i l’heretat.
A Catalunya paguem menys impostos que a la resta d’Europa, i en conseqüència tenim una despesa pública en protecció social (ensenyament, sanitat, serveis socials) molt per sota de la mitjana europea. Per homologar-nos amb Europa i tenir uns serveis públics equiparables als que tenen els països europeus, també hem de pagar uns impostos similars. La diferència la tenim sobretot en la menor tributació de les rendes altes del treball i les rendes del capital, en especial les grans fortunes.

A l’Estat espanyol, la comunitat autònoma de Madrid i el País Valencià, a les quals després se n’han sumat altres, no paguen en la pràctica l’impost de successions. Només es paga en una minoria de comunitats autònomes, entre les quals hi ha Catalunya. Però que unes comunitats autònomes el suprimeixin no és en absolut raó suficient per anul·lar-lo també a Catalunya, si es considera que l’impost és just. Som, per tant, favorables a mantenir aquest impost, donat el seu caràcter progressiu, i ens agradaria que s’obrís un debat serè, amb rigor i dades reals, sobre el futur d’aquest gravamen emblemàtic. Per a l’any 2009, el Govern de la Generalitat va pressupostar en concepte de l’impost de successions uns 1.000 milions d’euros, que es queden íntegrament a Catalunya, ja que és un impost cedit a l’Administració autonòmica, i comptabilitza per a l’esforç fiscal i la millora del finançament.
¿A qui beneficia realment la retallada o supressió de l’impost de successions? Segons es desprèn de dades oficials, un 56,6% de les persones que reben herències a Catalunya no tributen perquè estan totalment exemptes del seu pagament. Si el nombre de persones que el paguen és d’una mica més del 40% de les que reben herències, i el gruix de la recaptació l’aporten bàsicament les persones amb més recursos (aproximadament un 15% paga el 86% de la recaptació), això ens indica que, si finalment se suprimeix o bé es retalla notablement, el benefici més gran seria per als rics. I hem de recordar que aquestes persones ja han deixat també de pagar l’anomenat impost de patrimoni, que ja es va suprimir en el seu moment.

La supressió de l’impost, o la seva pràctica eliminació, ens allunya cada vegada més d’Europa, i en especial de convergir en despesa social i disposar d’uns serveis públics de qualitat. Eliminar l’impost de successions suposaria perdre una quarta part dels ingressos obtinguts amb el nou model de finançament.
Per un altre costat, amb la forta caiguda d’ingressos que preveuen els pressupostos de la Generalitat per al 2010, és un despropòsit rebaixar l’impost, ja que retallaria de manera important la capacitat de despesa de la Generalitat per augmentar la protecció de les persones sense feina o per a les ajudes selectives a empreses i a l’activitat econòmica.
Per tant, no ens sembla correcte en absolut que en un moment de crisi econòmica, amb greus conseqüències socials, es facin servir per a rebaixes fiscals ingressos necessaris per incentivar l’economia i protegir les persones que han perdut la feina.
I, per tant, reclamem un debat global sobre la política fiscal, discutint les necessitats socials i els recursos públics necessaris per atendre-les. Debatre, en definitiva, quin Estat de benestar volem i com pensem pagar-lo.

ConsiderEM que és perfectament possible actualitzar l’impost de successions sense que deixin de pagar les grans herències: incrementar el mínim exempt, de manera que no tributin les petites herències fins a una quantitat que hauríem de determinar en un debat obert, i que es podria acostar al que representi el mínim exempt de l’actual impost de la renda de les persones físiques (IRPF) al llarg d’una vida laboral; definir de manera més precisa el supòsit de reducció del 95% de què gaudeixen les successions de les «empreses entre familiars», per delimitar molt més què s’entén per activitat productiva i evitar que es pugui confondre amb el patrimoni personal, i millorar la progressivitat de l’impost i mantenir bàsicament la seva recaptació.
Segons la nostra opinió, no hi ha cap mena de raó perquè els rics deixin de pagar aquest impost, quan, a més a més, són els que menys impostos paguen.

*Secretaris de CCOO de Catalunya i d’UGT de Catalunya, respectivament

ICV destapa pressumptes irregularitats en el cobrament de les taxes de la publicitat de “l’Actual”

Els ecosocialistes volem fer palesa la nostra perplexitat davant d'un fet que el podem titllar de presumpte il·legalitat en relació al cobrament de les taxes que liquida l'Ajuntament en relació l'inserció publicitària al butlletí municipal "l'Actual”

El 14 de febrer de 2008 neix el nou setmanari local “l’Actual” que donava relleu al que fins ara havia sigut el butlletí d’informació municipal “Casa de la Vila”


ACTE PLE ORDINARI
DATA 29 DE GENER DE 2008
HORA 9 DEL VESPRE
9.- INFORMACIÓ SOBRE POLÍTICA DE COMUNICACIÓ
"La nova estratègia de comunicació suposarà:, desapareix el butlletí Casa de la Vila, apareix el nou setmanari d’informació local L’Actual, desapareix l’agenda Viu la Cultura"
En data 14 de gener de 2008 en Junta de Govern Local s'aprova l'adjudicació de l'arrendament dels espais publicitaris del setmanari d'informació municipal "l'Actual" a l'empresa Diguescom Publicitat S.L.Posteriorment a l'adjudicació a l'empresa Diguescom, l'ajuntament publica al BOP "Modificació Ordenança reguladora preu públic per publicitat als mitjans municipals de comunicació"

Butlletí Oficial de la província de Barcelona

Num. Butlleti: 064
Pàgina inicial: 52
Data de publicació: 14/03/2008

Pàgina final: 54

Preu públic per publicitat als mitjans municipals de comunicació

Article 1r

Concepte

De conformitat amb el que es preveu en l'article 117, en relació amb l'article 41.B), ambdós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, aquest municipi estableix el preu públic per la prestació del servei de publicitat al butlletí d'informació municipal Casa de la Vila, a la ràdio municipal i a la pàgina web municipal, que es regirà per aquesta ordenança.



Però el més sorprenem i és aquest fet el que denuncia la formació ecosocialista ,que l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals pel 2009 publicat al BOP en data 29 de desembre de 2008, en l’ordenança fiscal que regula el preu públic per publicitat als mitjans municipals de comunicació és fa esment a que el concepte d’aquest preu públic s’estableix per a la prestació del servei de publicitat al butlletí d’informació municipal “Casa de la Vila”, i no pas a “l’Actual”.


ORDENANÇA FISCAL NÚM. B2 - PREU PÚBLIC PER PUBLICITAT ALS MITJANS MUNICIPALS DE COMUNICACIÓ
Article 1r. Concepte
De conformitat amb el que es preveu en l’article 117, en relació amb l’article 41.B), ambdós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, aquest municipi estableix el preu públic per la prestació del servei de publicitat al butlletí d’informació municipal Casa de la Vila, a la ràdio municipal i a la pàgina web municipal, que es regirà per aquesta ordenança



Davant d’aquesta presumpte irregularitat, creiem que l'Ajuntament no pot cobrar una Taxa que no hagi estat aprovada prèviament (provisional i definitivament) per l'Òrgan Competent i publicada en el Butlletí Oficial de la Província la seva aprovació definitiva. Per tant, totes les taxes que s'hagin cobrat per publicitat a l'Actual no tindrien cap cobertura jurídico-administrativa. Davant d’aquesta pressumpte irregularitat ens podríem trobar en que els anunciants de l’Actual com a part interessada demanessin la devolució d’una taxa meritada indegudament per un concepte inexistent ,cosa que comportaria un daltabaix a les arques municipals, més enllà de les procediment judicial que aquesta formació estudia endegar i les responsabilitats que pugui constituir aquesta irregularitat administrativa .

Des d’ICV, preguntem a l’Alcalde i al conjunt del Govern si, efectivament, s’ha produït aquesta situació suposadament irregular i, si les explicacions no son prou convincents i no donen la cobertura legal necessària en aquests temes, ja anunciem que ho continuarem denunciant políticament i allà on calgui, per tal de preservar els drets de la ciutadania i dels anunciants que hagin pogut sentir-se afectats.

Solé Tura i l'esquerra

Jordi Solé Tura és una persona clau per entendre l'esquerra catalana actual. Afable i bondadós, representa un model molt allunyat dels narcisismes que sovint afecten alguns líders polítics. Per a tota una generació de llicenciats en Dret, Jordi Solé Tura és, sobretot, el nostre professor a la facultat de Pedralbes. La seva capacitat pedagògica és realment enorme; les seves classes, enormement atractives i interessants. Mentre a la dècada dels anys 70, alguns vigilants de l'ortodòxia nacionalista malparlaven obertament de la seva obra Catalanisme i revolució burgesa, molts estudiants sentíem per primera vegada parlar de catalanisme a la universitat gràcies a ell. I, sobretot, de llibertats democràtiques, a les seves classes de Dret polític, i de marxisme, als seus seminaris semiclandestins. Anys més tard, alguns vam tenir el privilegi de seguir el curs de doctorat que va impartir sobre El procés constituent, del qual havia estat protagonista destacadíssim.

Per a molts militants d'esquerres, Jordi Solé Tura va ser un punt clar de referència, primer a les files de Bandera Roja i després al PSUC. Ell va ser el principal introductor i defensor de l'eurocomunisme, a partir de l'experiència del mític Partit Comunista Italià d'Enrico Berlinguer. A finals de la dècada dels anys 70 i principis de la dels 80 no era gens clar que els diferents partits comunistes acceptessin el que alguns anomenaven democràcia burgesa. L'elaboració teòrica del Partit Comunista Italià, la reflexió sobre l'experiència del Govern d'Unitat Popular del socialista Salvador Allende a Xile i la mateixa valoració catalana de la lluita per les llibertats democràtiques a l'Estat espanyol són a la base de l'aposta del PSUC pel socialisme en democràcia. Les idees de l'italià Enrico Berlinguer sobre la necessitat d'àmplies majories que incloïen la possibilitat d'acords del PCI amb l'altre gran partit italià, la Democràcia Cristiana, i la crítica de fons al model dictatorial aleshores representat per la Unió Soviètica i el seu paper imperialista en determinats països com per exemple l'Afganistan eren elements principals d'una teoria política que recordava amb simpatia la Primavera de Praga del 1968, encapçalada per Dubcek, aixafada pels tancs soviètics. Solé Tura ha lluitat sempre contra els sectarismes i les visions antiquades i conservadores, fins i tot dins del PSUC. Sense les seves reflexions no és possible entendre l'evolució del PSUC a Iniciativa.

Però el que més valorem alguns és la seva capacitat per apostar per un projecte col.lectiu. El 1983, amb el PSUC semidestrossat per la ruptura, i després de la debacle electoral terrible patida el 1982, la preocupació era enorme en moltes organitzacions locals que continuaven governant nombrosos municipis com a fruit de les eleccions locals de l'any 1979. La cita del 1983 es presentava com un carreró sense sortida, sobretot si a la ciutat de Barcelona no es podia presentar una candidatura potent. En un restaurant de Sant Feliu de Llobregat, Jordi Solé Tura va patir la tancada dels que li plantejàvem la necessitat que encapçalés la llista electoral de la ciutat de Barcelona. No era el seu tema i era conscient que obtindria pitjors resultats que els aconseguits pel PSUC el 1979, però va acabar acceptant per ajudar les candidatures d'altres municipis. D'aquí va néixer la candidatura dels tres Jordis (Solé Tura, Borja i Cunill), que van obtenir acta de regidor. Aquelles eleccions locals van suposar pèrdues doloroses per al PSUC, però també èxits realment inesperats i el manteniment de bona part del seu poder municipal: van assentar les bases del predomini del PSUC davant la seva escissió ortodoxa, predomini que ha continuat fins a l'època d'ICV.

Ja no vam aconseguir convèncer Solé Tura tres anys més tard quan un grup de càrrecs locals i sindicals eurocomunistes li vam proposar, al seu despatx de la facultat, que es presentés com a candidat a secretari general del PSUC. Ens va dir que no podia encapçalar un partit si no sabia cap on dirigir-lo. I malgrat el nostre ingenu oferiment de buscar nous camins junts, no vam poder canviar la seva decisió.

Quan, transcorregut un temps, la seva reflexió el va portar a ingressar al PSC, no vam compartir la seva decisió, però vam reconèixer que la va adoptar de forma irreprotxable i totalment respectuosa amb el PSUC. Potser les coses haurien estat diferents si s'hagués arribat a concretar la seva candidatura unitària a la presidència de la Generalitat, que bategava darrere la Conferència d'Homes i Dones d'Esquerra. Segurament, bona part dels eurocomunistes ens hauríem sumat a la iniciativa. Malgrat que els camins polítics se separaven parcialment, ha continuat sempre sent amic dels seus amics. Vam celebrar poder-lo votar a les eleccions generals de l'any 2000 com a candidat al Senat per l'Entesa Catalana de Progrés, integrada per PSC, ERC i ICV. I recordo l'alegria compartida el dia de la firma del Pacte del Tinell que, a finals del 2003, permetia finalment a l'esquerra assumir el Govern de Catalunya. I el seu consell que m'incorporés a la ponència redactora del nou Estatut.Autor/a: Jaume Bosch


Aquests dies es parla de la memòria de Solé Tura. La seva memòria som tots els que l'apreciem, hem treballat amb ell i compartim la seva il.lusió de construir una societat més justa.

El PSC ja el té