Un any per reflexionar

Sembla ser que a Castellar estem en una dinàmica política en la qual mentre alguns es dediquen a escriure pamflets, altres a publicar articles de replica i contrarèplica als seus blocs, tots som conscients que la legislatura ràpidament s’acaba.
Una legislatura en que si posem en un costat de la balança les promeses electorals d'ença de l'arribada del PSC al govern municipal , les bones paraules, les intencions, els alts sous del regidors de l'equip de govern, la contractació de personal de confiança afí als socialistes, la externalització dels serveis públics… i a l’altre costat de la balança hi posem la desil·lusió i el desengany i la resignació dels ciutadans , aquesta es decanta clarament cap a aquest costat i això només em fa que pensar en veu alta i demanar a l’Alcalde del meu poble que reflexioni després d’aquest any per oblidar.
Aquest ha sigut un any on estem veien que estem davant d'un govern sense rumb i amb manca de lideratge per dur a Castellar a bon port, aquesta manca d'eficacia és suplantada a base de grans sous, dedicacions exclusives i contratacions de personal de confiança, cosa que demostra la ineficàcia d'aquest govern, a diferència del que van fer creure a la ciutadania quan era el moment de demanar la seva confiança a les urnes. Dipositar la confiança en aquells qui se la fan merèixer no és cap equivocació ni cap error, abans el contrari, és l’essència del sistema democràtic pel qual tots hem lluitat; el que si que és menyspreable és fallar a aquesta confiança dels electors i un cop arribat al govern prescindir de totes aquelles bones paraules, de totes les promeses de canvi, amb evident falta de diàleg i volent tapar les pròpies incapacitats buscant culpables en temps passats.Estem cansats d'escoltar ple rere ple, que els culpables de tot son uns altres, aquells qui governaven fa ja quasi tres anys, no poden seguir excusant-se en allò que van rebre d'herència de l'antic equip de govern, s'ha de liderar amb il·lussió el canvi que tant van prometre i que ara per ara són paraules buides de contingut.
Es va començar la legislatura amb símptomes que hi hauria més diàleg, comunicació i participació però ben aviat van anar canviant les coses, i ara hem passat a un govern que fa d'oposició.