Bones Festes....

ICV presenta al•legacions de caire social al pressupost municipal i ordenances fiscals

El portaveu d'ICV Daniel Martínez, i el ex- regidor Xavier Garcia responsable de l’àrea econòmica han destacat avui en roda de premsa que les al•legacions presentades pel seu grup tenen una alta carrega social.

Respecte a les ordenances fiscals, els ecosocialistes veuen necessari que l’ajuntament en el marc de les seves competències equipari a les famílies monoparentals en beneficis fiscals a les famílies nombroses, en concordança amb l’establert pel Decret 151/2009 de 29 setembre de desplegament parcial de la llei 18/2003 de 04 de juliol de suport a les famílies, cosa que ara ha quedat relegat a una promesa per part de l’equip de govern de elaborar un reglament en aquest sentit, i que els ecosocialistes denuncien per manca dotació econòmica.

Respecte a les al•legacions presentades al pressupost tant Martínez com Garcia han destacat el increment substancial de partides com ajuts socials de benestar social , atorgament de subvencions per a l’habitatge per a persones i famílies desfavorides i amb pocs recursos, així com incrementar els ajuts a la gent gran infradotats pels temps que corren, en detriment de partides com els càrrecs de confiança política , despeses supèrflues de comunicació, estudis i treballs tècnics, així com de la partida d’assignacions als grups municipals.

En aquest últim apartat, respecte a la rebaixa de les assignacions als grups municipals és on ICV creu que és pot exemplificar el servei públic que aporta la política municipal a la ciutadania, per Garcia “ el fet que algú faci política no ha de tenir cost per la ciutadania” , Martínez aposta per estalviar i reduir les despeses innecessàries i els privilegis que tenen els partits amb representació al consistori (l’Altraveu, PP, CiU i PSC) trobant innecessàries i insolidàries les aportacions que perceben davant la malmesa situació econòmica-financerà de la corporació i immorals davant la situació de subsistència de moltes famílies de Castellar, apel•lant a que forces politiques alternatives al consistori facin una reflexió profunda sobre la necessitat d’utilitzar part dels recursos públics com a modus de finançament intern en l’actual context de crisis.

Al·legacions al pressupost municipal.

Iniciativa per Catalunya Verds, amb domicili a efectes de notificació al xxxxxxxxxxxxx Castellar del Vallès,i en virtut del que disposa l’article 169 i 170 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en temps i forma establerts legalment en l’exposició pública del Pressupost General de l’Ajuntament de Castellar del Vallès per l’any 2012 presenta les següents:

AL.LEGACIONS

Austeritat i prioritat en la despesa social

AL•LEGACIÓ Nº 1

Increment de la despesa social, finançada amb un increment de l’austeritat en el funcionament de l’Ajuntament.

1) Alta de diverses partides a l’àrea de serveis socials

ALTA despeses

Descripció: Increment de la dotació pressupostària dels programes destinats a
Polítiques socialAjuts socials benestar social, Ajuts famílies benestar Social.

Partida

C4-480.03-230---increment de 54.000 €
C4-480.01-2301—increment de 54.000 €

Dotació: S’incrementen les seves dotacions per import de 108.000 €

BAIXA despeses
• Baixa de la partida A1-150 Retribucions bàsiques personal eventual 58.500 €
• Baixa de la partida B2-920-110.00 Retribucions bàsiques personal eventual 49.500€


Justificació

Incrementar les partides destinades a serveis socials ateses les previsibles
despeses per l’any 2012 davant la situació econòmica actual, i de conformitat
amb l’article 170.2.b) del text refós de la Llei d’hisendes locals.

Aquests increments de despesa es financen amb la rebaixa amb la baixa d’altres partides del pressupost de despeses, que no afecten al bon funcionament dels serveis sinó que fomenten l’austeritat de l’administració.
Considerem que el personal funcionari de l’ajuntament té suficient preparació tècnica i professional per a realitzar les funcions que aquets personals eventuals estan desenvolupant.

AL•LEGACIÓ Nº2

Increment de la despesa social, finançada amb un increment de l’austeritat en el funcionament de l’Ajuntament.


1) Alta de nova partida subvencions a l’habitatge

ALTA despeses

Descripció: Creació d’una partida especifica de subvencions “PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS A L’HABITATGE PER A L’EXERCICI 2012”

Dotació: Es dota aquesta nova partida amb 107.200 €


BAIXA despeses

• Baixa de la partida D2-227.06-924 (estudis i treballs tècnics ) 7.200 €
• Baixa de la partida D2-226.15-924 ( Despeses Publicacions i comunicació institucional) 100.000 €


Justificació

En ares d’estructurar un procediment destinat a la concessió de subvencions
que contribueixin a contenir la pressió fiscal al municipi de Castellar , en
especial per aquelles persones incloses en determinats col•lectius amb
situacions socioeconòmiques que mereixen una especial atenció i
conseqüentment un especial esforç per part de l’administració, és pel que
s’estableixen subvencions al pagament del rebut de l’IBI.

Despeses en estudis i treballs tècnics són de 7.200 € creiem que aquest pressupost podria ser eliminat fomentant la vàlua, la implicació i la cooperació dels treballadors/es municipals en la seva elaboració amb cost cero per l’ajuntament. No són moments per a frivolitats i repartir a tercers tasques que poden realitzar els postres treballadors/es municipals mentre veïns als nostres voltants pateixen els efectes de la crisi amb tota cruesa.

En relació a la despesa de Publicacions i Comunicació Institucional per nosaltres continua sent totalment prescindible amb una reducció de la partida corresponent de 100.000 €



AL•LEGACIÓ Nº 3

Increment de la despesa gent gran finançada amb un increment de l’austeritat en el funcionament de l’Ajuntament.

1) increment partides a l’àrea de gent gran en concret dels ajuts que havia patit una rebaixa significativa del 78,8% passant de 28.300€ a 6.000€

ALTA despeses

Descripció: Increment de la dotació pressupostària ajuts socials gent gran

Partida
C8-480.00 --231

Dotació: S’incrementen les seves dotacions per import de 35.000 €



BAIXA despeses

• Baixa de la partida B2-220.01-920 (Premsa, revistes i altres publicacions) 10.000 €


• Proposem una disminució de 25.000 € de la partida d’assignació a
grups municipals partida B2-490.00-912. L’actual assignació, especialment la que reben els grups municipals( PSC, l’Altraveu, PP i CiU) , serveix únicament per sufragar les despeses derivades de les campanyes electorals i per despeses supèrflues de manteniment d’estructures de partit i locals , i no per a suposats costos de funcionament del grup municipal, costos que, en el cas del grup de govern sobretot, són assumits per l’ajuntament a càrrec del seu pressupost. Total resultant: 4.040 €

Justificació

Incrementar les partides destinades a ajuts a la gent gran, donada la vulnerabilitat d’un col•lectiu que seguirà arrastrant patirà la congelació de les seves pensions i un increment dels significatiu dels impostos i taxes municipals cosa motivarà una pèrdua de poder adquisitiu amb la conseqüent precarització del seu benestar econòmic que motivarà un increment de les demandes d’ajuts.




Castellar del Vallès, 28 de novembre de 2011

ICV reclama a l’equip de govern reconsideri no posposar els ajuts a les famílies monoparentals.

Els ecosocialistes de Castellar hem presentat una al•legació a les ordenances fiscals que es van aprovar en el ple de novembre amb el fi, segons la responsable d’ICV Eva Clariana de que “ l’equip de govern reconsideri la seva decisió de posposar les bonificacions a les famílies monoparentals sobre l’IBI a l’elaboració d’un reglament”

Eva Clariana vol recordar a l’equip de govern que el Parlament de Catalunya va dictar el Decret 151/2009 de 29 de setembre de desplegament parcial de la llei 18/2003 de 4 de juliol de suport a les famílies, i que regula entre altres el reconeixement de la condició de família monoparental i equipara les famílies monoparentals a les famílies nombroses en quant a les mesures de suport a les famílies, és a dir per a totes aquelles prestacions econòmiques que s’atorguen en marc de la Llei de suport a les famílies.

Cal també fer esment que el Parlament ha reconegut la necessitat que les famílies monoparentals siguin destinatàries de les mesures establertes en desenvolupament d’una política de suport i protecció a la família, en plena coherència les famílies monoparentals han de poder gaudir dels beneficis fiscals establerts per a altres estructures familiars que són objecte d’aquesta protecció especial.
És en aquest sentit que ICV intenta introduir en l’articulat de l’ordenança dita bonificació, i insta al Ple de la Corporació a remoure els obstacles jurídics que poden suposar l’elaboració del reglament d’ajuts a aquestes famílies que ha promès l’equip de govern pel proper exercici , fent que l’equiparació entre famílies nombroses i aquesta tipologia familiar quedi reflectia en l’articulat de la mateixa ordenança fiscal.
D’altra banda els ecosocialistes consideren un engany de l’equip de govern prometre aquest reglament quan la partida pressupostaria d’ajuts a les famílies no s’ha incrementat pel proper 2012, partida on hipotèticament haurien de sortir aquestes subvencions econòmiques.

Suport a les famílies monoparentals

D’acord amb l’informe econòmic financer elaborat per l’ajuntament s’ha acordat incrementar un 6% el tipus de gravamen aplicat tant els béns immobles de naturalesa urbana com els de naturalesa rustica. Amb aquest increment els ingressos passen a ser els següents.

a) impost sobre béns immobles de naturalesa rustica

Quota tributaria padró fiscal exercici 2011----------------------5.222,95
+actualització de valors (0%)--------------------------------------- 0,00
+ increment tipus de gravamen (6%)---------------------------- 313,34

b) impost sobre béns immobles de naturalesa urbana

Quota tributaria padró fiscal exercici 2011----------------------7.340.144,15
+actualització de valors (0%)--------------------------------------- 0,00
+ increment tipus de gravamen (6%)---------------------------- 440.408,65


Fins aquí observem que les previsions d’ingressos sobre l’increment del tipus de gravamen són les correctes, el que ens sobte és que l’ajuntament no tingui en compte que aquests ingressos no seran del tot encertats que ja hi ha un compromís ferm de l’ajuntament d’elaborar un reglament per a bonificar en part l’IBI a aquelles famílies monoparentals, cal recordar que el Ple de la Corporació del dia 17 de novembre de 2009, va aprovar una moció presentada pel llavors grup municipal d’ERC, amb l’objectiu d’equiparar les famílies monoparentals amb les famílies nombroses en drets, avantatges socials, subvencions, ajuts econòmics i bonificacions fiscals entre d’altres aspectes que depenguessin de la corporació i aquí és on volem anar a parar, aquestes subvencions venen de les partides consolidades d’ajuts a les famílies:

Partida

C4 480 01 230 Ajuts a les famílies benestar social 115.000 euros (0% respecte el 2011)

O sigui que l’ajuntament promet desenvolupar un reglament i aplicar subvencions d’una partida que té congelada pel proper exercici?, aixó no té cap ni peus, però esclar el nostre desconeixement ens fa ésser impulsius i realitzar aquest tipus d’afirmacions.

De ben segur que l’oposició a l’esquerra del PSC deu ésser coneixedora d’aquest fet, és per aquest motiu que pregarem votin a favor les nostres al•legacions a les OOFF presentades en temps i forma, al·legacions que em breu farem particep mitjançant roda de premsa a fi que la ciutadania tingui coneixement de la tasca que pot desenvolupar una força política sense representació al consistori i a cost cero per la ciutadania.

jugar a fer un pressupost....

Inflar un pressupost és molt fàcil, si més no tot seguit us farem partícips de com l’ajuntament de Castellar utilitza la formula de “ Estudis i treballs Tècnics” per a destinar com a despeses més de 949.255 euros o sigui un 3,75% del pressupost total aprovat inicialment pel proper exercici.

El que més ens sobte és que s’utilitzi aquesta formula en departament i àrees atapeïdes de personal qualificat per a desenvolupar i realitzar hipotèticament aquests estudis i treballs tècnics tant important per l’eficàcia i el funcionament estructural de la nostra administració local, de ben segur sense aquests estudis l’equip de govern deu pensar que hi hauria un col•lapse funcional a la corporació. I deu ésser aquest el motiu que per poder fer front a aquestes despeses consolidades any rere any en els pressupostos aprovats pel plenari cal incrementar els impostos i taxes a la ciutadania de Castellar.

Però el més indignat és visualitzar aquest estudis i treballs tècnics en àrees que l’ajuntament ha col•locat estratègicament als seus eficients càrrecs de confiança, o millor ben dit no tant eficients quan malgrat cobrar el que cobren no poden assumir les competències funcionals de realitzar un estudi o treball tècnic.

Partides

A1 226 99 152 Estudis i Treballs Tècnics 33.000€
A1 640 02 151 Projectes i estudis 53.000€

Personal adscrit a l’àrea d’Urbanisme

2 arquitectes
Cap Unitat d’organització
1 Arquitecte/a tècnica –
2 Delineant
1 Inspector
4 administratius/va urbanisme
Responsable oficina habitatge
Aux. Administratiu habitatge

Cost total personal 609.001€


Partides

A2 227 06 70 estudis i treballs tècnics medi ambient 6.000€•

Personal adscrit a l`area d’urbanisme

1Cap unitat medi ambient
2 Tècnic/a medi ambient

Cost total personal 90.547€

Partides

B2 226 04 920 jurídics contenciosos 20.000€


Personal adscrit àrea Administració General


1 secretari
1 tècnic/a de serveis jurídics
1 administratiu secretaria
1 administratiu d’alcaldia
1 administratiu serveis jurídics
1 responsable de compres
Cap de Gabinet d’alcaldia

Cost total personal 255.940€

Partides


B4 227 06 920 estudis i treballs tècnics – Formació personal 10.000€


Personal adscrit àrea de RRHH

1Cap Unitat Recursos Humans
1Tècnic/a mitjà Recursos Humans
1Administratiu/va Recursos Humans
1Tècnic/a Auxiliar Recursos Humans

Cost total personal 116.816€

Partida


D2 227 12 924 estudis i treballs tècnics comunicació 7200€ •

Personal adscrit àrea de comunicació

1 auxiliar administratiu
1Director de mitjans de comunicació municipals
1Coordinació de Redacció
1Cap de disseny imatge corporativa i pública
1Tècnic grau mitjà disseny gràfic
5 tècnic/a auxiliar de continguts
1 auxiliar tècnic/a de comunicació

Cost total personal 257.043€

Partides

E1 227 06 232 estudis i treballs tècnics .DLI promoció econ, 79.785,98€
E1 227 06 491 estudis i treballs tècnics – El Mirador 90.000€
E2 227 06 241 estudis i treballs tècnics formació ocupació 90.000€
E3 227 06 430 estudis i treballs tècnics comerç industria 9.000€•

Personal adscrit àrea

1Inseridor/a laboral
1Administratiu
1Cap Unitat Formació Ocupació
1Tecnic/a mitjana formació ocupacional
1Auxiliar administratiu/va
1Encarregat taller del metall
1Tècnic/a auxiliar ocupació
1Dinamitzador/a

Cost total personal 201.372€

Suma i segueix........

la desesperança conviu amb nosaltres...

Tots coneixem les dades d’atur de Castellar, centenars de famílies sense cap tipus de cobertura social, l'Ajuntament en fallida asfixiat pels bancs i (i per la mala gestió d'uns quants polítics megalòmans), ocupació precària, absència de perspectives per als joves, col·lapse del petit i mig comerç, absència de teixit productiu.
La preocupació, la desesperança i la tensió s’expandeixen i intensifiquen dia a dia. Fa dies que veig a gent anònima que remena entre els contenidors de la brossa, sí a Castellar, ningú parla d’ells, són invisibles fins i tot per la mateixa gent que és topa amb ells tot just en el moment de dipositar la bossa d’escombraries al contenidor , estem arribant a un punt en que ja no ens sobte aquest acte per part d’un ésser humà. No cal ser molt llest per adonar-se que per arribar a aquest extrem el grau de desesperança deu ser insostenible.
Com ens pot importar que hi hagi gent que es mori de gana a Etiòpia, si no ens importa que hi hagi persones al nostre carrer que busquin menjar o quelcom aprofitar per malvendre en les escombraries? Si no ens importa el més proper, com anem a ser capaços de ser conscients del llunyà…?
És una llastima que estem naturalitzant la pobresa i les desigualtats en els nostres municipis i ciutats com alguna cosa habitual.


Els polítics no volen assabentar-se? Desperteu les vostres consciencies.....

A l'atenció de la ciutadania!!!!

Il·lm. Sr. Ignasi Giménez
Alcalde-president

Membres del Consistori

Ajuntament de Castellar del Vallès


Benvolguts/benvolgudes

Ja fa dies que ENAGAS ha iniciat els treballs del gasoducte Martorell-Figueres
al terme municipal de Castellar del Vallès.

Per les dinàmiques dels treballs que estan realitzant a altres municipis,
creiem que valdria la pena que en féssiu un seguiment exahustiu i una
supervisió amb els tècnics de l'ajuntament. Si més no, a Terrassa estan
executant no amb massa miraments en alguns espais molt sensibles (si més no
les fotografies i comentaris que ens arriben no són gaire positius), fins i tot
tenint en compte que hi ha un seguiment tècnic per part de l'Ajuntament.
Caldria control·lar la cura amb què executen i sobretot (d'això encara no en
tenim experiència) com restauren.

En el cas de Castellar aquest viaducte travessarà dos torrents, el de Can
Bages i el de Colobrers, espais d'alt valor ecològic i paisatgístic. A més, i
tenint en compte que hi ha zones per on passa el gasoducte que són agrícoles,
cal assegurar que ENAGAS compleix amb els acords verbals no escrits (la DIA i
el Pla Especial no ho van recollir) d'aprofundir més d'un metre el soterrament
del gasoducte per tal de garantir, a més de la seguretat dels treballs
agrícoles, la viabilitat de la seva explotació en el futur.

En aquesta línia, tan útils poden ser les inspeccions dels tècnics de
l'ajuntament com la supervisió i complicitat amb què treballeu amb els
propietaris o arrendataris dels terrenys afectats i amb els tècnics de l'ACA.

El pas d'aquesta infraestructura generarà una petita cicatriu comparada amb
les que altres amenaces infraestructurals podrien representar per Castellar.
No obstant, l'ajuntament de Castellar té l'obligació de vetllar per la
correcta execució del projecte i reclamar al promotor les actuacions que
puguin ser incorrectes o no adaptades a les garanties ambientals (pobres) que
incorpora el projecte. Estem en uns moments complicats per tota la societat, i
en alguns projectes impulsats fins i tot per les administracions públiques
s'estan detectant retallades en l'aplicació de les mesures correctores
d'impacte ambiental (fet que no hauria de ser acceptable). Si fos el cas,
caldria valorar-ne l'execució subsidiària.

Si teniu algun dubte o voleu comentar algun aspecte només ens heu
d'escriure o trucar.



ADENC - EdC
Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura
tel. 93 717 18 87 / 93 717 19 63
mòbil 655 179 694

www.adenc.cat

Entitat membre d'Ecologistes de Catalunya
www.ecologistes.cat

Mans a l'obra!!!

La gent d’ICV hem estat en silenci durant un cert període de temps. La cautela i el sentit comú, en un procés d’elaboració del pressupost i les ordenances fiscals com el que tenia entre mans el govern socialista , ens han portat a contenir-nos , però tot té un inici i un final, ara s’acosta la seva aprovació definitiva i no ens hem pogut contenir de presentar al•legacions a les OOFF i al pressupost municipal pel proper 2012, encara no desgranarem el seu contingut caldrà esperar a la seva difusió i exposició per aquells que n’han treballat desinteressadament durant aquest mes llarg.
Però en que si ens sobte és que al llarg d’aquests darrers mesos i en diversos fòrums no oficial s’ha sentit dir que l’Ajuntament no podria pagar nòmines en breu, nosaltres no volem entrar en polèmica. Però amb l’actual pressupost i la seva optimista previsió d’ingressos potser cal començar a patir. El pressupost no ens sembla ni bé ni malament simplement no ens sembla rés de rés, ja que no s’ajusta als principis de racionalitat i sentit comú que han de guiar una administració amb la situació de pre-intervenció amb la que és troba.
La paciència té un límit i no podem esperar més ,és per tot això des d’aquest blog començarem a airejar com i ha on van a parar els nostres impostos, les despeses supèrflues que a més d’un traurà els colors

gràcies a tots/es

Publicat al 7 dies Vallès 25/11/2011

856 gràcies!!!

A Castellar, ICV-EUiA passa de 630 vots en 2.008 als 856 vots d'ahir, amb un 7,1%. Més de vuit cents aposten per no callar i fer front als mercats, els poderosos, la corrupció, els desnonaments, les retallades, els lobbies,....i en defensa de les persones i els serveis públics. I no callarem d’allò que fan a l'Ajuntament, ni al Parlament, ni al Congrés!
Majories de dretes (PP i CiU), seran temps durs per les classes populars, la gent jove, les dones, la gent gran; govern del PP, seran temps durs per Catalunya, Espanya i les llibertats. Però ICV-EUiA, l’esquerra verda nacional que lluita i genera alternatives, creix.

Salvem Forja!!!!!

A l'atenció del Sr. regidor Oscar Lomas i als 1910 aturats/es de Castellar

Les tisores no arriben als càrrecs de confiança del PSC

ICV de Castellar va presentar el passat mes d’agost una recurs de reposició contra les retribucions econòmiques aprovades pel Ple de la corporació a favor dels dos comissaris polítics del PSC, estem parlant d’un cost total per la corporació amb seguretat social inclosa d’uns 140.000 euros aproximadament a l’any, ara després de 3 mesos llargs hem rebut resposta.

El regidor de Serveis Econòmics Oscar Lomas ens fa saber que ens desestimen el recurs presentat, que aquest recurs respon a criteris d’argumentació no objectius, o sigui que qui mana mana i la resta pot dir el que desitgi que ells faran i desfaran. La primera qüestió que sorgeix és si d'aquests dos llocs podrien ser exercits amb solvència per personal municipal, tal com fèiem esment en les nostres al•legacions, i la nostra resposta de totes totes és que si.

Ara aprovades les noves OOFF amb un increment significatiu de taxes e impostos , com la brossa un 10% i l'IBI un 6%, em ve al cap el perquè el PSC no passa les tisores pels seus càrrecs de confiança política i rebaixa en part la pressió fiscal? Doncs està molt clar, pel Sr. Oscar Lomas els sou que perceben aquest dos amics i coneguts del PSC respon a criteris d’avinentesa o circumstància, ( sense comentaris).

Per un altre "post" donarà parlar de la manca de fiscalització de l’acció de govern que estan realitzant els verges i purs de la política municipal castellarenca , aquells que diuen servir a la ciutadania a càrrec del pressupost municipal, oblidant-se de que les accions polítiques com la nostra no tenen cap cost econòmic a la ciutadania, i que no cal exprimir les nostres malmeses finances locals per a fer política.

I a sobre hem de callar?

Ni PP ni PSOE-PSC-PSM-PSEtc....

ICV Castellar del Vallès amb Joan Coscubiela, candidat a les pròximes eleccions generals.

Joan Coscubiela fa una crida a tots aquells que estan patint la crisi i que poden ser abstencionistes en les pròximes eleccions del 20 de novembre perquè vagin a votar i apostin pel projecte d'Iniciativa per Catalunya Verds.

"Aquestes situacions provoquen una barreja de malestar i cabreig i desesperança i molta por", ha dit Coscubiela referint-se a qui està patint els efectes de la crisi econòmica alhora que ha indicat que des de la llista que encapçalarà al Congrés dels Diputats "volem combatre aquests estats anímics amb propostes i il·lusió" i "volem convèncer a totes aquestes persones que en un moment determinar poden caure en la temptació de la resignació i poden sentir els cants de sirena de l'abstenció que no podem cometre aquest error perquè ho pagarem tots".

"Hem de tenir la capacitat de convertir aquesta indignació en rebel·lia i compromís socials i polític", ha dit Coscubiela en la seva primera intervenció ja com a candidat per les pròximes eleccions generals i "estem en condicions de ser el referent de les persones d'esquerra i progressistes que no volen resignar-se i que volen implicar-se en un projecte per afrontar aquesta crisi".

Per Coscubiela aquesta campanya no pot ser "una cursa de qui té la proposta més gran". "No és això el que espera la gent de nosaltres", creu Coscubiela que ha especificat que el que vol la gent "és un gir radical en les polítiques econòmiques perquè cal d'una vegada per totes que abandonem les polítiques d'ajustos fiscals i retallades socials o sinó a més de generar més patiment en les persones i grans injustícies no farem més que aprofundir en el pou de la crisi".

En defensa dels treballadors/es municipals

publicat al 7 dies Vallès i a l'Actual

Les retallades econòmiques als treballadors/es municipals, primeres retallades del PSC?

Sempre he pensat que l’administració i aquells que donen serveis als administrats o sigui treballadors/es públics ja sigui laborals o funcionaris han de poder desenvolupar les seves tasques per les quals han opossitat amb la major de les garanties a fi de poder garantir un servei de qualitat a la ciutadania , les retallades econòmiques que en breu sembla ésser seran efectives als treballadors de l’ajuntament de Castellar segons tots els indicis, seran conseqüència d’una si més no dubtosa gestió economica-financera de l’actual equip de govern.

Un equip de govern que recordem va aprovat en Ple l’assignació de retribucions i sous entre govern i oposició de més de 498.000 euros anuals, molt menys del que es pretén estalviar amb aquesta més que probable retallada als treballadors municipals.

M’agradaria veure a govern i oposició posar-se d’acord de com minimitzar les retallades que han de venir i que aquestes no tinguin una afectació directa sobre els treballadors municipals, cal recordar que no són ells el que tenen que acabar pagant el desgavell d’ofertes públiques d’ocupació aprovades en Plenari casi sempre per majoria absoluta i on les administracions locals s’havien convertit en un servei de col·locació d’amics i coneguts de partit , malgrat sempre han hagut funcionaris de les escales d’accés que han tingut de demostrar la seva vàlua mitjançant les corresponents oposicions i sense un padrí de torn, ara a aquests se’ls demanarà sacrificis, mentre recordem aquest de govern destina 108.000 euros a l’any a retribuir a dos càrrecs de confiança política,( en aquest sentit varem presentar RECURS DE REPOSICIÓ CONTRA L’ACORD PLENARI DE DATA 21/06/11 ( PUNT 5é APARTAT TERCER DE L’ORDE DEL DIA: “ APROVACIÓ I RETRIBUCIONS I ASSISTÈNCIES”) i varem enviar nota de premsa a l’Actual, on encara a data d’avui esperem es faci ressò cosa que si es va fer Forja i 7 dies Vallès.

Ara d’amagatotis sembla que s’està enllestien aquesta retallada que vindrà de la mà dels complements i retribucions dels treballadors/es públics municipals , i unes retallades que vindran en primer lloc per aprimar el Capitol I i que tindran una afectació directa al pressupost municipal estem parlant presumptament de 400.000 euros anuals, molt menys del que es retribueix a la classe política de Castellar per assistir a comissions de seguiment, òrgans de govern, i plenaris , i on aquells que ostenten responsabilitats de govern tenen dedicació parcial i una altre font d’ingrés com es la seva feina habitual, i d'altres per fer front a les seves despeses diuen polítiques per fer oposició.

El temps em treurà o em donarà la raó però ha hores d’ara crec que aquesta mesura és la xocolata del lloro donada la situació economica-financera d’aquest Ajuntament, una situació que encarà ha de donar per moltes més reflexions.

allò que l'Actual no ens publica i d'altres si,

Esther Vivas i Arcadi Oliveras a la plaça Anselm Clavé de Sant Quirze

Bona Festa Major 2011

L’agost acaba i s’obre –amb el mes de setembre- el nou curs polític. Un inici animat i espectacular amb la Festa Major com a pòrtic i, a la vegada, esplèndida ocasió de retrobar-nos tots i totes en els carrers de Castellar.

Pel que fa a la nostra activitat política , notareu que malgrat que els resultats electorals no ens van acompanyar la nostra activitat segueix amb la mateixa il•lusió com el primer dia, estem en un estadi embrionari del que ha de sorgir un projecte d’esquerra verda, roja i violeta a Castellar que faci saber a la ciutadania que treballem per la transformació social i mediambiental del nostre municipi , una esquerra que treballi per i pels Castellarencs , una esquerra oberta a aquella ciutadania que no és sent identificada amb una despesa política a l’ajuntament de 498.000 euros anuals.

Aquest mes d’agost hem presentat dos recursos de reposició un contra la revisió dels preus públics del Complex Puigverd i l’altre contra acord de Ple sobre les retribucions dels càrrecs de confiança del PSC que pel nostre parer incompleixen el Pla de Sanejament vigent, també ens hem adreçat al Síndic de Greuges a fi que actuï d’ofici pel tancament del servei d’urgències nocturn del CAP i tot això sense percebre cap tipus de remuneració ni indemnització econòmica i amb l’únic objectiu de fer pal•les a la ciutadania que sense cadira ni sou també es pot fer política.

De ben segur hi haurà gent que ens titllarà de moltes coses, però de treballar per Castellar sense cap tipus d’interès més que el de voler un Castellar millor per tots i totes d’això no.

Per part nostra cuidarem especialment els aspectes legals a l’hora de fiscalitzar l’acció de govern.
Així que comenci el curs polític connectarem amb les persones ja s’han interessat a tirar a endavant aquest nou projecte . Aspirem comptar amb un col•lectiu que formi part del esperit d’ICV ; si algú dels qui llegiu aquest nota s’hi presta –tant si és per col•laborar com per formar part d’ICV o simplement per fer-nos suggeriments que es posi en contacte amb nosaltres.


Bona Festa Major a tots/es

L’equip de Govern desestima el recurs presentat per ICV que reclamava bonificacions i reduccions en les quotes del Complex Puigverd

Arran de l’augment del 1,8% de les quotes per a per a l'ús d'equipaments esportius del Complex Esportiu de Puigverd i davant les reiterades queixes d’usuaris per l’augment de les mateixes, ICV de Castellar va presentar recurs contra la revisió de preus que en el darrer ple es va delegar a la Junta de Govern local amb el vistiplau de CiU, PP i l’Altraveu.

Amb aquest recurs presentat per ICV contra la tarifa reguladora del preu públic per d’utilització de les instal•lacions esportives es reclamava que s’apliquessin reduccions i bonificacions en dites quotes, com una reducció del 25%, en el preu de l’entrada i en els preus dels abonaments pels residents empadronats a Castellar, una reducció d’un 35% de la quota en els supòsit d’usuaris majors de 65 anys, invalidesa , jubilitats i aturats, així com una reducció d’un 35% de la quota en tot tipus d’abonaments a les famílies nombroses i famílies monoparentals empadronades Castellar del Vallès, així com facilitar l’accés lliure a la piscina de les persones empadronades al municipi amb una disminució acreditada a partir del 65% i majors de 80 anys.

Finalment aquest recurs ha estat desestimat per l’equip de govern malgrat considerar les propostes com a positives, ja que d’acord amb la resolució remesa no s’ha consignat als pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per a cobrir la diferència si n’hi ha, i es és aquest punt en que ICV manifesta que amb aquesta negativa d’aplicar bonificacions i reduccions s’està afavorint la pèrdua progressiva d’usuaris que farà que de retruc l’empresa adjudicatària SIGE 2005 S.L hagi de tornar a incrementar les quotes a fi d’amortitzar la inversió que ha realitzat amb l’ampliació i millora de les instal•lacions del Complex Puigverd.

Els ecosocialistes reclamen a l’equip de govern major sensibilitat social vers aquells col•lectius que són exclosos de poder gaudir d’unes instal•lacions municipals degut en molts casos a la difícil situació econòmica que moltes famílies de Castellar estan patint , i reclamem a l’oposició ( CiU, PP i l’Altraveu ) un posicionament ferm en defensa d’una flexibilització de quotes que permeti l’accés de la ciutadania amb dificultats econòmiques al Complex Puigverd.

ICV de Castellar demana al Síndic que actuï d'ofici contra el tancament de les urgències nocturnes del CAP Castellar

ICV de Castellar ha presentat queixa davant del Sindic de Greuges a fi que actuï d’ofici ja que considera que la supressió de les urgències nocturnes en el CAP de Castellar vulnera un dret essencial que El Síndic té la missió de garantir.
L’1 d’agost va ser la data escollida pel Departament de Salut de la Generalitat per tancar el Servei d’Atenció Continuada del Centre d’Atenció Primària de Castellar del Vallès.

El tancament de les urgències nocturnes en el CAP de Castellar des del passat 01 d’agost ha estat una pèrdua de qualitat en el dret a la salut per part de la ciutadania de Castellar del Vallès. Un exemple més d'un model d'entendre la cohesió social i el progrés comunitari. L'estalvi econòmic que la nova disposició dels serveis d'urgències nocturnes integrades en els CUAP dels Hospitals, valorat en general en 4 milions d'euros, no justifica la pèrdua del principi d'igualtat d'oportunitats, fonament de l'Estat del Benestar. De fet, la desaparició de les urgències locals en aquest cas del CAP de Castellar suposa que tothom té capacitat de mobilitat, privada o pública, que els sistemes d'urgències del Parc Taulí tindran capacitat per assumir tota la demanda i que totes les urgències seran del tipus que podran arribar amb temps a Sabadell.

Els supòsits que estan amagats sota la desaparició del servei d'urgències nocturnes podrien ser falsos i la fatídica combinatòria d'una urgència immediata, amb falta de transport privat per part del demandant, i un servei d'ambulàncies també reduït per les retallades que pot estar fent un altre servei en aquest mateix moment i uns serveis d'urgència hospitalària col•lapsats més podria donar un resultat fatídic. Per això, des d'ICV de Castellar demanen al Sindic de Greuges actiu d’ofici en defensa de l'eficiència en l'ús dels recursos públics, que són de tots i pagats entre tots. La defensa d'aquesta eficiència mai ha de significar treure serveis que no són únicament mesurables pel nombre de serveis sinó per la qualitat i seguretat que aporta a la resta del sistema sanitari.

ICV reclama solucions i no policia per resoldre les ocupacions de CAPs del Vallès Occidental per part de la ciutadania

La direcció comarcal i local dels ecosocialistes lamenta que la Generalitat hagi optat per desallotjar per via policial els veïns i veïnes que protesten pel tancament de les urgències nocturnes als ambulatoris

Iniciativa per Catalunya Verds considera inadequada l’acció policial duta a terme la passada matinada per desallotjar els veïns i veïnes que, des de fa setmanes, protesten per les retallades sanitàries amb tancades a diversos Centres d’Atenció Primària de la comarca. En concret, les acampades són per protestar per la supressió del servei d’urgències mèdiques nocturnes a Badia, Sabadell, Santa Perpètua i Castellar del Vallès.

Tant la La direcció comarca d’ICV al Vallès Occidental com la local a Castellar del Vallès se solidaritza amb les protestes de les veïnes i veïns i reclama a la Generalitat solucions i compromisos de no retallar els serveis sanitaris bàsics, i no accions policials.

El tancament de les urgències nocturnes en el CAP de Castellar ha estat una pèrdua de qualitat en el dret a la salut. Per la responsable dels ecosocialistes Eva Clariana “un exemple més d'un model d'entendre la cohesió social i el progrés comunitari” i vol fer esment que l'estalvi econòmic que la nova disposició dels serveis d'urgències nocturnes integrades en els CUAP dels Hospitals, valorat en general en 4 milions d'euros, que no justifica la pèrdua del principi d'igualtat d'oportunitats, fonament de l'Estat del Benestar.

Per això, des d'ICV-EUiA defensarem l'eficiència en l'ús dels recursos públics, que són de tots i pagats entre tots. Però la defensa d'aquesta eficiència mai ha de significar treure serveis que no són únicament mesurables pel nombre de serveis sinó per la qualitat i seguretat que aporta a la resta del sistema sanitari.

ICV creu que l’actual pla de sanejament no funciona i augura la fallida de l’ajuntament aquesta legislatura

La responsable d’ICV a Castellar Eva Clariana ha assegurat que els mecanismes de control de la Generalitat per evitar l’endeutament dels ajuntaments no funcionen, l’ecosocialista posa com a exemple la situació del municipi, que tutela des de fa dos anys el Departament d'Economia i Finances a través d'un pla de sanejament, i que segueix arrossegant un dèficit de 600.000 euros d'euros i un deute de 23,66 milions d’euros.

Clariana lamenta també que cap polític assumeixi responsabilitats personals quan són els qui l'han generat, en clara al•lusió a l’actual equip de govern format pel PSC.
L’ecosocialista manté que per trobar l'origen d'aquesta situació cal situar-se en els mandats anteriors de CiU i analitzar els pressupostos municipals, així com l’actual disbauxa pressupostaria del PSC d’ençà governa Castellar.

Entrant en detall, Clariana explica que el PSC portarà a la fallida a l’ajuntament amb una política pressupostaria que prima l’autobombo amb despeses en cap cas insignificants com la partida de la regidoria de Comunicació, despeses com la gestió de tributs per part de la diputació, i tasques de desenvolupen empreses terceres i que podrien realitzar directament l’ajuntament ( neteja d’edificis i escoles, manteniment enllumenat, neteja viària), sense obviar les retribucions i indemnitzacions dels càrrecs electes tant del govern com els membres de l’oposició - CiU,l’Altraveu i PP- del tot insostenibles ( 498.000 euros anuals).

I si a tot això sumen que l’ajuntament ha de retornar 1,3 milions d’euros a la caixa de l'Estat d'acord amb la liquidació definitiva d'impostos del 2009 i la manca d’abonament en factures que situen la morositat en 2 milions d’euros a data 1 de gener , la situació és més que preocupant.


En aquest sentit els ICV ha presentat RECURS DE REPOSICIÓ CONTRA L’ACORD PLENARI DE DATA 21/06/11 ( PUNT 5é APARTAT TERCER DE L’ORDE DEL DIA: “ APROVACIÓ I RETRIBUCIONS I ASSISTÈNCIES”) que assignava les retribucions dels càrrecs de confiança política del PSC ( 108.000 euros) per creure que son del tot insostenibles econòmicament i que les tasques de desenvolupen poden ser assumides per personal de la corporació, així com incomplir el pla de sanejament vigent.

Clariana assegura que ''cada més hi ha més despesa que no ingressos''. Per aquest motiu, de cara al setembre seria bo estudiar endegar un nou pla de sanejament per tal d'intentar redreçar la situació financera.

ICV manté que des del 2007, any on hi van haver els primers símptomes de crisi econòmica, l'Ajuntament ''hauria d'haver posat en funcionament una contenció de la despesa i no pas donar serveis innecessaris que no podien ofertar-se i gastar els diners que no hi havia''.

Entrevista al profesor Navarro sobre el pacto PSOE-PP

El blog del profesor Navarro publica una entrevista realizada por la Asocicación de Estudiantes Progresistas de Cataluña sobre la propuesta pactada por el gobierno Zapatero con el PP de limitar el gasto público. 26 de agosto de 2011

Pregunta (P.) ¿Por qué considera usted la medida propuesta por el Presidente Zapatero, medida que parece contar con el apoyo del Partido Popular, como negativa? El argumento que utilizan los proponentes de tal medida es que un estado no debe gastar por encima de sus posibilidades. Y de ahí deducen la necesidad de impedírselo.

Respuesta (R.) El estado español no gasta por encima de sus posibilidades. Antes al contrario, los datos muestran que el gasto público por habitante de España está muy por debajo de tales posibilidades. En realidad, es el más bajo de la UE-15. Los datos muestran que no es cierto que exista un despilfarro de gasto público y que haya que frenarlo. La mayoría del gasto público es gasto público social, es decir, gasto en transferencias públicas como pensiones y servicios públicos del Estado del Bienestar como sanidad, educación, servicios domiciliarios a las personas con dependencia, escuelas de infancia, servicios sociales, ayudas a las familias, y otros servicios que tienen una enorme importancia en determinar el bienestar y calidad de vida de la ciudadanía. El gasto público social, que cubre estas diferentes dimensiones del estado del bienestar español, es muy bajo, muy por debajo de lo que le corresponde por el nivel de riqueza del país.

(P.) Pero el Estado está en déficit. ¿No es ello un indicador de que se gasta demasiado?

(R.) No. El déficit público no es un buen indicador de que el Estado se gaste demasiado. En el déficit se miden dos dimensiones. Una es el gasto. Pero la otra dimensión son los ingresos. Cuánto dinero un Estado ingresa en sus arcas determina también el tamaño del déficit público. Y ahí radica el problema. No es que en España el gasto sea demasiado grande. Lo que ocurre es que los ingresos al Estado son demasiado bajos. Representa sólo el 32% del PIB, mucho más bajo que el promedio de los países de la UE-15, que es el 44%. En Suecia, el país que tiene el estado desarrollado más avanzado de la UE-15, el porcentaje es 54% del PIB.

(P.) ¿Y porque es tan bajo? ¿Se debe ello a que los impuestos sean muy bajos?

(R.) La categoría de impuestos es muy amplia. Para responder a su pregunta hay que conocer y ser conscientes de quién paga impuestos y qué tipo de impuestos. En España, la mayoría de la ciudadanía que trabaja y que está en nómina ya paga impuestos (sobre la renta), en cantidades que, proporcionalmente, son comparables a las de sus homólogos en el promedio de la UE-15. Fíjese que el trabajador de la manufactura, por ejemplo, ya paga en impuestos un porcentaje que es aproximadamente el 74% de los impuestos que pagan nada menos que sus homólogos en Suecia, el país donde los impuestos son más elevados. No puede, por lo tanto, decirse que la mayoría de españoles no pagan suficientes impuestos.

La gran diferencia en España con el promedio de la UE-15 es, sin embargo, en las rentas superiores, en las grandes empresas y en la banca. Ahí sí que la diferencia entre lo que pagan estos colectivos en España y lo que pagan sus homólogos en el promedio de la UE-15 es muy sustancial. El 1% de la población de renta superior de España paga sólo el 20% de lo que pagan sus homólogos en Suecia.

(P.) Pero se nos dice por las autoridades fiscales que el nivel de progresividad fiscal en los impuestos sobre la renta en España es semejante al resto de la UE.

(R.) No es cierto. Pero incluso más importante que las diferencias nominales son las diferencias reales, es decir, lo que en realidad tributan. Las deducciones y el fraude fiscal están muy extendidos en estos sectores. El sindicato de los Inspectores de Hacienda del Ministerio ha publicado recientemente un informe que muestra claramente el grado de regresividad de la carga fiscal. Las grandes empresas pagan mucho menos que las medianas y pequeñas empresas, y las rentas superiores pagan unos porcentajes menores que la mayoría de la ciudadanía. Y las rentas derivadas del capital tributan en la práctica sólo el 10%, mucho menos que el promedio de lo que pagan las rentas del trabajo (entre un 28% y un 32%)

(P.) Entonces no es cierto que no existan recursos. Parece, pues, que sí existen. ¿Qué pasa?

(R.) Que el Estado no los recoge. No tiene la voluntad política de enfrentarse con estos grupos de presión y con estos colectivos. El problema de la deuda pública no es un problema económico o fiscal. Es un problema político.

(P.) No es cierto, pues, que nos estemos gastando más de lo que tenemos.

(R.) No. No es cierto. Y además es fácil de demostrarlo. El PIB per cápita de España ya es el 94% del promedio de la UE-15, pero en cambio el gasto público social por habitante es sólo el 74% del promedio. Si fuera el 94%, el Estado tendría 66.000 millones de euros más. Otro dato, si España tuviera la misma política fiscal que Suecia, el Estado ingresaría 200.000 millones de euros más de los que ingresa.

(P.) Otro argumento que se utiliza es que otros países han constitucionalizado el límite de gasto. Parece que esta propuesta se está generalizando en la mayoría de países de los dos lados del Atlántico. En EEUU, los estados, por ejemplo, tienen que tener sus presupuestos en equilibrio. ¿Por qué no España?

(R.) En primer lugar no es cierto que todos los países tengan escrito en su Constitución tal propuesta. Al revés, sólo Alemania lo tiene. Está gobernada por una coalición conservadora-liberal, que ha aprobado en su Parlamento tal propuesta. Hoy la Unión Europea está gobernada por las derechas y quiere imponer estas medidas a todos los estados miembros de la UE a fin de reducir la dimensión social de la UE. En EEUU tal propuesta de constitucionalizar un límite de gasto la está haciendo el Partido Republicano, controlado por el Tea Party, que es una formación de ultraderecha.

(P.) Pero en EEUU, a los Estados no se les permite tener un déficit.

(R.) A los Estados de EEUU no se les permite tener déficits en gastos corrientes, pero sí que se les permite endeudarse en inversiones. Aquí en la UE no se hacen estas distinciones. Todo el gasto público se pone bajo la misma categoría.

Pero mucho más importante que esto es que los estados de EEUU son estados de un sistema federal que si que tiene déficit público. Hoy, por ejemplo, es el 8,9% del PIB, más alto que el que tiene España. Y existe en este estado federal un Banco Central, el Federal Reserve Board, que compra deuda pública de los estados, imprimiendo dinero que transfiere a los estados En la UE, el Banco Central tiene prohibido comprar deuda pública y proveer liquidez a los bancos privados, pero no a los Estados. De ahí que los Estados de la Eurozona sean muy vulnerables a la especulación de los mercados financieros, pues no tienen herramientas para defenderse Ello no ocurre en EEUU. El Estado federal asiste a los estados. California tiene una deuda semejante a Grecia, y sin embargo, la situación de aquel estado no es comparable a la de Grecia o España, debido a la existencia del gobierno federal que la ayuda.

(P.) ¿Cómo es que se hace esta propuesta de limitar el gasto ahora?

(R.) Esta propuesta ha sido una constante en las propuestas de la derecha española, que siempre ha intentado reducir el Estado y la protección social para debilitar al mundo del trabajo. Surge de la percepción equivocada de que el Estado ha crecido demasiado y es responsable de la crisis actual. Así lo ha dicho el Sr. Rajoy, presidente del partido Popular, en muchas ocasiones. Escríbase como se escriba la propuesta final pactada entre Zapatero y Rajoy, el objetivo central de tales reformas es reducir el rol del Estado. De ahí que sea hoy la bandera de las derechas neoliberales en todas partes.

(P.) Pero en España la está proponiendo un gobierno socialista.

(R.) En España, el que hizo primero esta propuesta fue el Sr. Rajoy, Presidente de una coalición conservadora-neoliberal, cuyo liderazgo es muy cercano al pensamiento del Partido Republicano, hoy controlado por el Tea Party. La derecha en España y en la Unión Europea se ha ido radicalizando, invadiendo el terreno de la ultraderecha. Esto está muy claro en las áreas de política económica. La diferencia entre, por ejemplo, el Canciller Kohl, y Angela Merkel, es enorme.

En cuanto al PSOE, éste es un partido de centroizquierda, cuyas bases electorales están más a la izquierda que su dirección, sobre todo de su equipo económico, el cual tiene claramente una orientación neoliberal. El gran error del presidente Zapatero ha sido la elección de sus asesores económicos, la mayoría muy próximos a la banca o a la gran patronal. Muchos de ellos proceden de estos grupos y vuelven a integrarse en ellos cuando dejan el poder, tal como ocurre en EEUU. Hay una puerta giratoria entre los poderes económicos y financieros y los asesores económicos del gobierno. Ocurre también en los gobiernos conservadores del PP, pero se nota menos porque es lo que uno ya espera de un gobierno de derechas. Es más llamativo, sin embargo, en un gobierno de centroizquierda, y naturalmente, más preocupante. Todos los miembros del equipo económico, ya sean en el Ministerio de Economía, ya sean en La Moncloa, han compartido una ideología neoliberal que domina la cultura económica en nuestro país. Recuerde la famosa frase del Ministro Solbes, que indicó “que la medida de la cual él estaba más orgulloso era el de no haber aumentado el gasto público en España”, dicho por un Ministro de un gobierno socialista, en el país que tenía, y continúa teniendo, el gasto público, incluyendo el gasto público social, más bajo de la Unión Europea. De ahí que el Sr. Rajoy dijera que era el único Ministro del gobierno Zapatero que él aprobaba. Y ahora, vemos como Rajoy apoya la propuesta de limitar el gasto público, acentuando y proclamando que él fue el que la había propuesto, y muy orgulloso de ello.

(P.) ¿Y cómo explica que el gobierno Zapatero haga esta propuesta?

(R.) Se dice mucho que debido a la presión de los mercados financieros. Y es más que probable que el gobernador del Banco Central Europeo le pusiera al gobierno español esta medida como condición de que el BCE comprara deuda pública. Ahora bien, no hay que olvidar o ignorar que la mayor preocupación que estos mercados están expresando hoy no es el tamaño del déficit, sino el estancamiento de la economía. La falta de crecimiento económico es el mayor problema que existe en España y en Europa. Creerse que la reducción del déficit y el límite del gasto público estimulará el crecimiento económico -que es lo que el pensamiento neoliberal asume- es permitir que el dogma tome prioridad sobre los datos empíricos y el conocimiento histórico. Nunca antes en el mundo se ha remontado una Gran Recesión o Depresión sin un aumento significativo del gasto público. Y existe ahora una clara relación entre recortes de gasto público y caída de nuevo en la recesión. El caso de Grecia es el más claro, pero no el único.

(P.) Entonces, ¿cree usted que hay más en lo que ocurre que la famosa “presión de los mercados”?

(R.) Lo que están haciendo las derechas es utilizar el argumento de “la presión de los mercados” para conseguir lo que siempre han deseado, es decir, el descenso de los salarios y de la protección social y la privatización del Estado del Bienestar. No ignoren que el liderazgo de la avalancha neoliberal lo ofrece la banca que siempre ha deseado la privatización de la Seguridad Social y de los servicios públicos del Estado del Bienestar, desde la sanidad a la educación. De ahí que sea incoherente que un gobierno socialista acepte como suya tal propuesta.

(P.) Usted ya había predicho que ello ocurriría

(R.) Así es. No hay plena conciencia en grandes sectores de la intelectualidad española de lo sesgado hacia la derecha que está el Estado español, resultado del dominio que las fuerzas conservadoras, herederas del franquismo, tuvieron en el proceso de la transición. Fíjese lo que ha estado ocurriendo estos días. El gobierno español ha sido el primero en seguir las instrucciones de Merkel y Sarkozy y pedir la inclusión de la limitación del gasto público en su Constitución. No hay ningún otro país que lo haya hecho. Como en otras ocasiones, el Estado español es el discípulo más aventajado de la ortodoxia neoliberal. Y, por otra parte, es el último país en considerar el aumento de los impuestos de los ricos y súper ricos como manera de reducir el déficit. Por fin lo están considerando cuando todos los demás ya lo han hecho. Incluso David Cameron y Silvio Berlusconi lo habían hecho. Y aquí, Elena Salgado dijo hace sólo unas semanas que consideraba tal medida innecesaria. Hoy la proponen porque otros lo hacen.

(P.) Mientras, se promueve el mensaje de que el sector público está hipertrofiado

(R.) Como ya le he dicho anteriormente, los datos muestran que, al revés, está muy poco desarrollado. Insisto en que el gasto público social por habitante es el más bajo de la UE-15. España está a la cola de la Europa Social. Los datos están ahí para todo el que quiera verlos (www.vnavarro.org).

En realidad, el hecho de que el debate se centre en la reducción el déficit en lugar de una reforma fiscal progresiva que aumente los ingresos al estado es, en sí, el mejor indicador del poder de los grupos y clases dominantes en España y en Europa.

(P.) Por último, ¿qué le parece la propuesta que acaba de salir en la prensa de que se aprobará por Ley que el máximo déficit tolerable sea el 0.4% del PIB?

(R.) Como bien documenta David Lizoain en su web (lizoain.tumblr.com), y que yo he puesto en mi blog (www.vnavarro.org), ninguno de los mayores países de la Unión Europea ha tenido ese déficit en los últimos veinte años. Me parece de un dogmatismo que raya en lo irreal, que se exija este déficit que imposibilita cualquier política fiscal. Es el triunfo del dogma neoliberal que alcanza dimensiones totalmente irreales.

Ara toca tancar Asco

Queden menys de 50 dies per a que la central nuclear d'Ascó renovi el seu permís de funcionament.

Malgrat que Ascó és una central amb deficiències d'estructura. Que es troba en un terreny geològicament inestable. Que ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. Que va tenir una fuita massiva de partícules radioactives que va contaminar els edificis i l'entorn, arribant fins la costa. Malgrat tot això, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha donat ja un primer informe favorable, acceptant que la central continuï funcionant. Encara que reconeixen diversos problemes de seguretat li regalen gairebé dos anys per afrontar-los i, curiosament, deixen la comunicació d'una part de les mesures que han d'aplicar per a desprès de la concessió del permís per part del govern.

Tot això, i la complicitat del CSN amb els propietaris d'Ascó quan va tenir lloc la fuita radioactiva del 2007, amagant la informació durant més de 4 mesos, qüestiona la capacitat d'aquest organisme per mantenir un control mínim de la seguretat de la central.

Concedir el permís de funcionament és una competència del govern de l'Estat. Des de Tanquem les Nuclears hem engegat una campanya de resistència per a que sàpiguen que NO volem que durant 10 anys més torni a funcionar una nuclear vella, perillosa i innecessària. Una central que tan sols es manté per a que les empreses propietàries continuïn acumulant diners. Volem que el govern de l'Estat ho sàpiga, i que el govern de la Generalitat i el Parlament s'impliquin, manifestant-se en contra.

Malgrat que han passat més de 5 mesos, la catàstrofe de Fukushima, al Japó, no ha acabat; durant molt de temps els tres reactors continuaran abocant productes radioactius al medi ambient, durant dècades la vida i la població estaran afectades per una contaminació de l'aire, l'aigua i els aliments que generaran malalties i sofriments. A Catalunya ja vam tenir un seriós advertiment de tot això l'octubre de 1989, amb l'accident nuclear de Vandellòs 1.

Més de 290 entitats ja s'han manifestat contra la renovació del permís. Us animem a que des de cada associació, cooperativa, grup cultural, esportiu o juvenil, fundació, empresa o comerç; des de cada secció o seu local de cada sindicat, des de cada agrupació local o sectorial de cada força política, des d’ajuntaments i consells comarcals, o des del món de l’ensenyament..., entreu a la web i recolzeu el text bàsic que denuncia aquesta decisió irracional que trobareu al mateix enllaç.

Gracies " Saramago"

El PSC està camuflant la fallida de l’ajuntament de Castellar?

Els ajuntaments catalans han retornar a la caixa de l'Estat 576 milions d'euros, d'acord amb la liquidació definitiva d'impostos del 2009. D'aquesta xifra, 137 milions correspon als municipis de menys de 75.000 habitants.
El Govern central va avançar aquests diners en base a una previsió d'ingressos dels ajuntaments que ara s'ha confirmat que era massa optimista. El diferencial, negatiu per als consistoris, provocarà que hagin de retornar al Ministeri d'Economia aquesta quantitat.
Els ajuntaments amb un saldo més negatiu són el de Barcelona, amb 304 milions, seguit del de l'Hospitalet de Llobregat, amb gairebé 21, i Badalona (17). Entre els consistoris de menys de 75.000 habitants destaquen els de Manresa, que ha d'enviar de tornada a Madrid 3,8 milions, Vilanova i la Geltrú (3,4) i Rubí (3.2) i Castellar del Vallès amb (1,074)

La devolució s'ha de fer en cinc anys i sortirà de les transferències que el mateix Estat ha de fer a aquestes corporacions municipals, la qual cosa significa que rebran menys diners dels que els hi pertocarien els propers anys per poder eixugar en un lustre el deute global de 576 milions.

Abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, els ajuntaments obtenien bona part dels seus ingressos a través de les llicències d'obres. Amb la crisi, aquesta via de finançament ha caigut substancialment. Amb aquestes dades recentment publicades auguro un futur molt negre a l’actual equip de govern que el PSC és l'únic responsable de la falta de liquiditat en la qual ens trobem. Retallem despeses perquè no podem pagar ni el que devem. I damunt mantenim una estructura de assignacions i retribucions del tot insostenibles, la contractació de càrrecs de confiança així com el manteniment d’una estructura comunicativa que dessagna les arques municipals i si tot aixó ho amanim amb la passivitat del l’oposició a l’ajuntament ( CiU, PP i l’Altraveu) corresponsables de dita situació, només cal esperar la fallida d’aquest Ajuntament en breu.
El PSC ha portat a la fallida a aquest ajuntament amb els seus errors en la planificació pressupostària, oculten interessadament els deutes municipals, les que han originat des que governen que ja superen els 24 milions d'euros en quatre anys de govern.

Dilluns dia 01 d'agost a Castellar tots contra les retallades de CiU

Reunió d'amagatotis?

La Consellera Joana Ortega ha convocat avui una quarantena d'alcaldes de municipis amb una situació econòmica difícil per cridar-los l'atenció i, alhora, oferir-los pautes per ajudar-los a sortir de la crisi – la pregunta és la següent hi assistirà el nostre alcalde com a un dels municipis més endeutats del Vallès Occidental i Catalunya? No cal mirar el ratio d'endeutament per saber que estem en una situació més que critica.
A la trobada, de la qual no s'ha fet difusió ni s'ha facilitat el nom dels convocats, a petició dels mateixos alcaldes –“perquè a ningú no agrada sortir en una llista de poblacions amb problemes econòmics”–, hi assistiran tant la consellera Joana Ortega com el director general de Política Financera del Departament d'Economia i Coneixement, Jordi Òliva, i el director general d'Administració Local.

Avui haurem d’estar al cas a veure si algun ciutadà veu al nostre Alcalde passejant pels carrers de Castellar símptoma llavors que la nostra situació econòmica no deu ser preocupant per la consella Joana Ortega, en el cas que no el veieu comenceu a preveure el pitllor pel nostre municipi. De totes maneres estaria bé demanar al nostre alcalde si ha estat convocat a aquesta reunió i d’allò que s’ha parlat i tractat.

Comencen les accions de protesta contra les retallades

Faig extensiva carta adreçada per CCOO convocatòria contra les retallades de CiU

Benvolgudes i benvolguts:

Enfront les retallades socials es multipliquen les accions de protesta de la ciutadania, entitats, sindicats, associacions de veïns i veïnes, 15M etc., així com dels treballadors i treballadores dels sectors d’activitat més afectats, la sanitat i l’ensenyament de forma més evident.
Des de CCOO del Vallès Occidental convoquem a tot l’actiu sindical (estructura, delegats i delegades, afiliació i als treballadors i treballadores) a participar en totes les mobilitzacions que es plantegin en aquest sentit sempre que el tipus d’acció sigui una protesta de caire pacífic.
En l’àmbit educatiu, les retallades es posaren de manifest amb l’inici del curs escolar al mes de setembre.
En l’àmbit sanitari ja portem mesos amb anuncis de retallades que es van concretant en forma de:

· Tancament o reducció dels serveis hospitalaris.
· Tancament temporal de Centres d’Atenció Primària (amb la sospita de què poden
acabar sent definitius) i tancament definitiu de serveis com les urgències ambulatòries.
· Retallada del número d’ambulàncies.

Aquestes mesures afecten al conjunt de la ciutadania de la nostra a comarca i davant d’elles s’estan constituint plataformes ciutadanes per oposar-se a aquest tipus de mesures, animem a les persones que formen part de CCOO a participar de forma activa en aquestes plataformes
Tanmateix des de CCOO del Vallès Occidental convoquen a tot l’actiu sindical (estructura, delegats i delegades, afiliació i als treballadors i treballadores) a participar en totes les mobilitzacions que es plantegin en aquest sentit sempre que el tipus d’acció sigui una protesta de caire pacífic.
Un seguirem informant de les convocatòries més importants que vagin sortint, sense perjudici de la participació en les iniciatives locals o de barri de les que arribi informació per altres vies.

Us esperem a:
SABADELL
Carrer Tres Creus (davant la Seguretat Social)
20 de juliol de 2011, a les 11 de matí

Alternatives a les retallades ciu

ICV reclama que es facin públics els mèrits i capacitats dels càrrecs de confiança contractats per l’Ajuntament

El passat Ple del dia 21 de juny es va aprovar creació de diversos càrrecs de confiança, així com l’aprovació de les retribucions de les dues persones que constitueixen el personal eventual a l’Ajuntament de Castellar , que seran de 49.500 euros i 58.500 euros anuals.

En aquest sentit Dani Martínez responsable d’acció política a Castellar ha manifestat que “ la designació d’aquestes dos càrrecs de confiança en cap cas garanteix la competència professional a la tasca a desenvolupar , ja que no han passat cap mena de proves, ni demostra la seva idoneïtat ni professionalitat en el lloc a ocupar”. En aquest sentit constata que ” es prioritza la proximitat partidista o personal al regidor de torn o al partit que governa en detriment a la professionalització de l’administració local que és el que reclama la ciutadania” dit.

Des d’ICV Castellar volem denunciar que amb aquests nomenaments s’està interferint en l’organigrama tècnic creant confusions de funcions, duplicitats, greuges comparatius, i frustració de carreres administratives... en definitiva una desorganització que reverteix en l’atenció a la ciutadania ja que aquest desgavell desorganitzatiu provoca manca d’eficàcia i eficiència entre els treballadors/es públiques. Volem recordar a aquest equip de govern que els funcionaris no han de ser dipositaris de cap confiança política, sinó del reconeixement de la seva professionalitat, en aquest sentit es deuen al servei públic, no als partits polítics.

Els ecosocialistes recorden que durant molts anys s’han produït contractacions a l’ajuntament amb criteris de lliure concurrència, mèrit i capacitat, però amb tribunals on els propis polítics eren part interessada i membres de ple dret , ara amb el nou Estatut Basic de l’Empleat Públic on aquest fet ja no és dona hi ha equips de govern que han trobat un altre sistema de col•locar a amics del partit de torn en una estructura que caldria que fos professionalitzada i no fidelitzada.

Si l’Ajuntament és cert que aposta per un model d’administració més professional i avalua les competències del seu personal, volem que també es justifiqui el perfil de les persones directives que comandaran aquesta estructura organitzativa funcionarial en aquesta legislatura que ara arranca , i per això ICV reclama que es facin públics els mèrits i capacitats de les persones escollides per l’equip de govern a fi d’esbrinar si les seves altes retribucions van en concordança amb la seva vàlua professional.

Els funcionaris els primers indignats, propagadors de la desafecció política.

Durant molt de temps he estat esbrinant d’on venia la desafecció política més enllà dels últims escàndols de corrupció política que han marcat el calendari polític, i ara puc afirmar que l’altaveu de la desafecció política estava dintre del mateix sistema i ara m’explicaré, són molts molta gent que visualitza a els funcionaris com una casta d’intocables , treballadors/es que malgrat fer una tasca per la ciutadania se’ls ha criminalitzar fins l’extenuïtat, però el que la gent no sap és que són ells i elles les que ja fa temps venen denunciant la aberració del sistema, molts d’ells no són ni llicenciats ni diplomats simplement són gent del carrer que s’ha preparat unes oposicions per accedir a la funció pública moltes vegades per necessitat i d’altres per que simplement creient en la funció pública com un mitjà laboralment parlant d’universalitzar l’estat del benestar en totes les seves besants, el que aquests funcionaris no és pensaven era interioritzar la perversió del sistema de representativitat política en les seves carns, de cop i volta han vist com els partits sempre han estat present en la vida funcionarial mitjançant els càrrecs de lliure designació, càrrecs polítics escollits a dit per nefastos regidors/es o equips de govern que motiven dites incorporacions en que els hi cal un suport tècnic en algunes ocasions deguda la seva manca de formació però que simplent és l’excusa per col•locar a gent del partit sense ofici ni benefici, gent de ni de bon tros seria capaç de treure’s unes oposicions.
Aquests funcionaris/es han vist passar a polítics per molts ajuntaments acompanyats per les sangoneres dels càrrecs de confiança, gent que es dedica a escalfar r una cadira, ocupar un despatx i cobrar un sou de grup A1, gent que de cop i volta organitza i dirigeix un departament, modifica organigrames i s’apropia del sistema en benefici propi i del seu partit.
Davant d’aquest fet la classe funcionarial ja fa temps que va començar a propagar entre familiars i coneguts aquesta perversió del sistema, ja fa temps que saben que el regidor de torn malgrat tenir dedicació exclusiva no passa pel lloc de treball més que un parell d’hores a la setmana, fa temps que veuen com el càrrec polític de torn fa política de partit sense amagar-se a expenses dels impostos de la ciutadania, el funcionari/a fa temps con veu que l’administració s’està omplint de gent de partit mitjançant les ofertes públiques d’ocupació en places a ocupar per tècnics mitjos o acaben guanyen les places amics i coneguts del regidors de torn i gent del partit del govern

Es curiós com el funcionari de les escales baixes ja fe temps que han interioritzat que els seus caps, tècnics o responsables d’àrees malgrat ser funcionaris tenen una vinculació política manifesta, així és com funcionari de a peu renega del sistema, i fa èxplicit a amic a coneguts la seva desafecció laboral amb una apatia que acaba repercutint en els serveis públics. Tothom entre els treballadors públics sabem que hi ha metxa i combustible, temps als temps en el que ells siguin el revulsió per canviar el sistema.

Qui paga la festa?

publicat 7 dies Vallès 08 juliol

Castellar batega salut, en defensa de la sanitat pública!!!

Els tres pilars ens el quals redistribuïm la riquesa més equitativament són la salut l’educació i les pensions, la sanitat garanteix l’equitat de qualsevol ciutadà/na davant qualsevol contingència, l’educació és l’eina d’igualtat d’oportunitats davant la condició de naixement o mèrit de naixença, i les pensions per tal de garantir que després de la jubilació es garanteixin uns mínims d’ingressos a fi d’evitar que gran part dels nostres grans no caiguin en la indigència, ja que amb els seus propis estalvis serian incapaços de poder subsistir.
El cert és que l’esquerra fa temps que ha perdut la batalla ideològica davant la dreta, aquella que diu i es reafirma que calen aquestes retallades, que no els hi queda cap remei per garantir la societat del benestar, idees conservadores que no deixa d’utilitzar fal•làcies per tal de justificar el desgavell en el qual estem immersos, sembla ser que alguns no s’han assabentat que reduir en educació i sanitat significa empobrir l’economia.

Es pot dir més alt però no més clar: la sanitat pública és un dret de la ciutadania i no com vol fer-nos creure l’actual govern de la Generalitat, un privilegi d’aquesta societat no competitiva que ells defensen o sigui la societat passivà en la que ells diuen que ens hem convertit i que no ens mereixem gaudir.
Aquesta CiU gestora neoliberal ara ja no camuflats passades les eleccions locals, intenten criminalitzar al malalt, un client que abusa i que utilitza de forma sense control del sistema sanitari, el que la gent no sap, que nosaltres propietaris del sistema sanitari en breu ho deixarem de ser, mútues privades i gran corporacions farmacèutiques esperen el seu gran pastis a repartir, en detriment de la qualitat assistencial i la universalització del sistema sanitari.

Voldria demanar a la ciutadania de Castellar a no defallir, defensar la salut pública i els drets socials davant la retallada neoliberal de CiU i com no a organitzar –nos per tal de dir basta .

En aquest sentit encoratjo a la ciutadania de Castellar a perquè s’adhereixi a la campanya de recollida de signatures que s’engega des de l’ajuntament de Castellar. en aquest cas en contra del tancament del CAP a la nit i de la reestructuració del servei, d’ambulàncies, tot una declaració d'intencions del nou bipatit del govern de la Generalitat i del que serà la nova política en atenció a les persones per part d'aquest desgovern.

Qui paga la festa?

L'Ajuntament de Castellar del Vallès va tancar el passat 2009 amb un deute bancari de 23,44 milions d'euros ara a segons les ultimes dades a data 31/12/2010 el nostre deute s’ha incrementat fins a 23,66 milions d’euros quantitat que ens ha situat com un dels més endeutats de la comarca del Vallès Occidental, d'acord amb les dades publicades pel Ministeri d'Economia ( Deuda Viva Entes locales) publicat recentment , i amb una població de 23.239 habitants estem a un deute per habitant de 1018 euros.
Si observem les dades del 2008 ens podem esgarrifar, aquell any érem 22.714 habitants, i 17.97 milions d'euros de deute amb entitats i caixes, amb una mitjana d'endeutament per habitant de 794,22 euros, o sigui que en dos anys hem passat dels 17,97 milions als 23,66 i una ratió d'endeutament per habitant dels 794,22 als 1011 euros en 2009 i a 2010 fins el 1018 euros per persona.
Alguna persona ha vist dit estudi en el nostre butlletí l'Actual?, el nostre Alcalde deu pensar que això no toca que la gent ho tingui present, i decideix que aquest tipus de noticies no són rellevants, no sigui que enterboleixi aquest inici de legislatura.
Davant aquest panorama els 4 partits a l'ajuntament han estat fent números de com repartir el petit pastís econòmic que hi ha hores d'ara a la caixa de l'ajuntament.
M'hagues agradat visualitzar en algun partit que altre un renúncia explicita a les seves indemnitzacions a fi d'eixugar el deute de l'ajuntament, però la cadira és la cadira, i no tots fan política sense percebre cap retribució.

Voleu dir que hi ha 15 regidors de partits d'esquerres a Castellar?

Aquesta setmana govern i partits de l’oposició sembla que estan enfrascants en justificar uns els sous abusius del l’equip de govern i d’altres el seu tros de pastis econòmic que s’han de repartir, tot plegat un insult per la immensa majoria de la ciutadania de Castellar, ja que només el simple fet d’intentar justificar aquests sous envers el salari mitja dels Castellarencs i Castellarenques és del tot immoral.

Però el que més ens dol aquesta setmana és que cap dels dos partits anomenats d’esquerres que tenen representació al consistori “ PSC i l’Altraveu” hagin passat de puntetes en el darrer ple per presentar una moció per tal que a Castellar es reconegués explícitament al moviment gai i lèsbic que amb el seu treball ha contribuït de manera molt important al reconeixement social dels seus drets i a formar una societat més tolerant, amb una visió molt mes comprensiva vers les opcions sexuals de cada persona.

El dia de l’orgull Gai neix oficialment al 1985 durant una conferencia internacional de coordinadors d’associacions gais, es va decidir que el dia dels eseveniments del Stone Wall de 1969 com el dia de l’orgull gai.

Des que es va instaurar la democràcia a l’estat espanyol, aquest col•lectiu de ciutadans i ciutadanes, a causa d’una orientació o identitat sexual diferent a la majoritària han hagut d’esperar, reivindicar, patir discriminació a àmbits laborals i d’altres, han hagut de lluitar per que els reconeguessin com a ciutadans i ciutadanes de primera amb els mateixos drets.

El paper de les institucions europees per reconèixer la plena igualtat legal i social per a gais, lesbianes i transsexuals, s’ha traduït en diferents tractats i resolucions que l’estat espanyol ha signat. El tractat d’Amsterdam en el seu art.13 i a la Carta de Drets Fundamentals de la Unió Europea en el seu art.21, la resolució A-0028/94 del 8 de febrer de 1994 del Parlament Europeu sobre “la igualtat de drets dels homosexuals i lesbianes a la Comunitat Europea” la resolució A4-0478/98 també del Parlament Europeu sobre “el respecte dels drets humans a la Unió Europea” i la resolució A316/89 sobre “la discriminació dels transsexuals”.

Malgrat moltes coses han canviat, lamentablement altres ens recorden la intransigència i el menyspreu del passat, com el Partit Popular que es continua negant a reconèixer el caràcter de família de les unions homosexuals.

No ens creiem amb l’autoritat de donar lliçons a ningú, però ens hagués agradat visualitzar per part d’aquest nou i flamant consistori el compromís per a impulsar mesures com xerrades informatives als cicles de primària i secundaria dels centres docents del nostre municipi, amb la finalitat de fomentar el respecte vers la condició sexual lliure de cada individu. O veure hissada a l’ajuntament de la bandera de l’arc de Sant Martí el dia 28 de juny, mostrant així el respecte i recolzament vers aquest col•lectius i les llibertats sexuals individuals. I com no instant al Partit Popular que retiri el recurs de inconstitucionalitat contra la llei del Matrimoni entre parelles del mateix sexe.

Però ara tocar repartir-se el “pit de pollastre” entre uns i d’altres, mentrestant Castellar seguirà sense reconèixer institucionalment a aquest col•lectiu malgrat ,tenir un govern socialista i a un partit a l’oposició que s’anomena alternatiu com l’Altraveu , partits que amb la seva indiferència vers aquest col•lectiu un any més seguirem donant l’esquena a la realitat que ens envolta.

Com ens hagués agradat evidenciar la intolerància de la dreta d’aquest país vers aquest col•lectiu amb un vot negatiu tant per part de CiU com del PP a una moció en aquest sentit, però aquest any no podrà ser, sembla que els dos partits d’esquerres tenen coses més importats que fer aquest mes de juny.