Posem seny a la imposició local

Avui el Ple de l’Ajuntament vota la nostra al•legació sobre proposta de congelació de la imposició local pel proper exercici.
En general i com a primer punt, ICV continua detectant un problema molt greu en el pressupost degut a la manca de nous ingressos. Això és a causa de factors externs, com pot ser la disminució d’activitat econòmica i immobiliària, la decreixent aportació de la Generalitat pels serveis no obligatoris i el descens de partides de la resta d’administracions; i d’altres propis, com és la incapacitat del govern municipal d’activar l’economia local i l’activitat comercial al municipi. És en aquest sentit que l’equip de govern va portar a ple l’increment de taxes e impostos pel proper exercici d’un 2,4%.

La nostra proposta de congelació de la imposició local està centrada en la reducció de despesa supèrflua, i que aquesta reducció significativa alleugeres
la situació de pressió fiscal de moltes famílies de Castellar i plantejar una congelació de totes les taxes e impostos pel proper any, i vist el pressupost municipal creiem que és possible que amb retallades de partides amb uns imports prou importants poder compensar la pèrdua d’ingressos en aquest sentit, tot seguit mostrem uns exemples:

RETRIBUCIONS BÀSIQUES PERSONAL EVENTUAL TERRITORI 62.653,22
RETRIBUCIONS BÀSIQUES PERSONAL EVENTUAL ADM. GRAL. 53.126,36


• Aquesta és la despesa econòmica dels dos càrrecs de confiança política del PSC que a hores d’ara presten els seus serveis polítics a la corporació, de ven segur tenim tècnics qualificats a la plantila de la corporació per desenvolupar les seves tasques amb la objectivitat necessaria per a donar sortida a les demandes de la corporació.


ATENCIONS PROTOCOLÀRIES CULTURA 2.000,00
ATENCIONS PROTOCOLÀRIES 4.000,00
ATENCIONS PROTOCOLARIES COMUNICACIÓ 2.000,00

• Aquest import 8.000 euros és l’import de les despeses protocolàries que té pressupostades la nostra corporació, atencions que paguem entre tots i que denoten una manca de sensibilitat amb aquelles famílies que ho estan passant veritablement malament.

DESPESES DIVERSES EDUCACIÓ 80.000,00
DESPESES DIVERSES JOVENTUT 85.000,00
DESPESES DIVERSES GESTIÓ FINANCERA 6.000,00
DESPESES DIVERSES CULTURA I LLEURE 6.000,00
DESPESES DIVERSES BIBLIOTECA 8.000,00
DESPESES DIVERSES ARXIU MUNICIPAL 4.000,00

• Unes altres despeses que queden sense justificar són les despeses diverses, una vegada més reclamem més concreció amb aquestes despeses ja que estem parlant d’unes quantitats prou significatives, que denota en la seva generalització com a "diverses" manca de treball específic a l’hora de plantejar els serveis a prestar per part d’aquestes àrees de l’ajuntament.

CONTRACTE SERVEI RECAPTACIÓ 200.000,00

• Una altra despesa estrella és el conveni amb la OGT de la Diputació per fer-se càrrec de la recaptació de tots els impostos i taxes municipals, en el seu dia ja varem donar exemples de municipis que amb el mateix número de treballadors a l’area econòmica es feien càrrec de la recaptació amb voluntaria de tots el impostos i taxes deixant solament l’executiva a l’OGT amb la significativa reducció econòmica del conveni signat.

ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS URBANISME 39.000,00
PROJECTES I ESTUDIS 20.830,00
DESPESES JURÍDIQUES 30.000,00
ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS 11.000,00


• En relació a aquestes despeses en agradaria saber per quin motiu el tant els serveis jurídics interns de l’ajuntament integrats pel Secretari Municipal Interventor així com els Tècnics d’Administració General i els corresponents tècnics de l’àrea d’Urbanisme on cal tenir present ja que té un càrrec de confiança, i on també hi ha arquitectes i enginyers municipals no desenvolupen aquestes tasques juridiques i projectes i estudis per tal de no d’externalitzar a serveis a empreses externes

DESPESES PUBLICACIONS I COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL 130.000,00

• Per últim la despesa supèrflua estrella del PSC, l’edició i distribució del seu pamflet de propaganda política anomenada l’Actual, un projecte amb més ombres que llums sobre el seu cost real i sobre la seva necessitat, on denotem una intencionalitat clara de vanagloriar l’acció de govern del PSC amb una intenció clara de projectar al PSC cara a la ciutadania donada la imminent contesa electoral que marcarà aquest proper any les eleccions municipals.


Amb aquest petits exemples volem demanar la corresponsabilitat de la resta de grups de l’oposició per tal que tinguin en compte el seu sentit de vot.

ICV insta a l’ajuntament a través del Pla de Mobilitat Urbana a implantar “electrolineres” a Castellar

Castellar del Vallès es troba en procés d’elaboració del Pla de Mobilitat Urbana (PMU). Des d’ICV hem fet arribar a la corporació la nostra proposta d’objectius a prioritzar en l’elaboració d’aquest Pla de Mobilitat Urbana.

Vista la primera acta de la Taula de la Mobilitat celebrada el 13 de desembre, on s’evidenciava una manca de definició sobre aquest aspecte pels tècnics encarregats de la seva elaboració, els ecosocialistes hem fet arribar mitjançant registre d’entrada a la coorporació les nostres aportacions al PMU de Castellar en aquest aspecte.
Ara ningú pot negar que es grans marques d'automòbils treballen a ple rendiment per a posar en el mercat models de cotxes elèctrics: nets, ecològics i energèticament més sostenibles. El problema serà on repostar a Castellar, en aquest sentit requerim que per part de l’ajuntament es comenci a treballar per disposar d’instal•lacions adequades per a la seva recàrrega en l’espai públic. És per aquest motiu que cal establir una quota de places d’aparcament pels vehicles elèctrics, tant en els aparcaments públics, com també en les zones d’aparcament en calçada. Aquestes places haurien de disposar de la infraestructura necessària per poder carregar les bateries dels vehicles mentre aquests estan estacionats. També caldria començar a establir mesures de coordinació amb agents privats per tal que es puguin instal•lar també aquest punts de recàrrega a aparcaments de les mitjanes superfícies del municipi. Sense cap tipus de dubte aquesta aposta contribuiria significativament en la disminució dels efectes del transport sobre el medi ambient i sobre la salut de les persones.
Cal fer esment que Castellar és un punt de pas de molts vehicles i un dels pocs municipis on es poden trobar fins a cinc benzineres de diferents empreses de subministrament de carburants.
Per la responsable dels ecosocialistes a Castellar , Eva Clariana , és necessari que aquests punts de recarrega estiguin en el carrer perquè «es visualitzin: el vehicle elèctric és una alternativa eficaç, però perquè sigui real necessita incentius». Per aquest motiu cal avançar-se abans fins i tot que hagi demanda: que quan els ciutadans comencin a comprar-se cotxes elèctrics, tinguin «electrolineres» on repostar. «Que sigui cada vegada més fàcil trobar punts de recarrega, o donar per fet que una nova instal•lació ha de contar amb aquestes prestacions», afegeix.
.
Davant d'aquesta fet l'Ajuntament i les empreses privades ja han de començar a treballar i aprofitar el Pla Movele del Ministeri d'Indústria, per tal que sigui una realitat aquesta proposta, quan ja a hores d'ara ja estem detectant la necessitat.

BONES FESTES

Amics per sempre?

El passat dia 25 de novembre van ser publicades al BOP les bases de selecció per proveir les places vacants de la nostra corporació d’acord amb l’oferta publica d’ocupació publicada al DOGC 5651 de 16/06/2010.

El que més ens sobte són els temaris generals per les places del Grup A1 amb un total de només 15 temes. Després d’analitzar el temes veiem manca de coneixements per part d’aquests tècnics en certs aspectes administratius bàsics per desenvolupar tasques de tècnics d’alta qualificació a la corporació.

Temes que obvia aquest simulacre de temari general elaborat per la corporació:



· Les Corts Generals. Composició, organització i atribucions del Congrés dels Diputats i del Senat. El Defensor del Poble. El Govern: funcions, designació i remoció del Govern i del president. Relacions amb les Corts General.

· El Tribunal Constitucional: composició i competències. Processos. El poder judicial: funcions i principis. El Consell General del Poder Judicial. El Ministeri Fiscal. El Tribunal Suprem. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

· La província en el règim local. Competències. Altres entitats locals. Mancomunitats. Agrupacions. Entitats d'àmbit territorial inferior al municipi.

· L'organització territorial de l'Estat: les comunitats autònomes. Constitució i competències. Vies d'accés a l’autonomia.

L'Administració institucional i corporativa a Catalunya. Els organismes autònoms. Els col·legis professionals.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya; estructura, contingut essencial i principis fonamentals. Els procediments de reforma.

Competències de la Generalitat de Catalunya: exclusives, de desenvolupament legislatiu i executives.

El Parlament de Catalunya; composició, organització i funcions. El Síndic de Greuges. La Sindicatura de Comptes.El Consell Consultiu.

Revisió dels actes en via administrativa. Revisió d'ofici. Revocació dels actes administratius. Els recursosadministratius: objecte i classes. Les reclamacions prèvies a l'exercici d'accions civils i laborals.

La jurisdicció contenciosa administrativa: concepte i naturalesa. El recurs contenciós administratiu: les parts. Actes impugnables.

La responsabilitat de les administracions públiques. Responsabilitat patrimonial. L'acció de responsabilitat. La responsabilitat de les autoritats i del personal al servei de les administracions públiques.

Patrimoni de les administracions públiques; concepte, naturalesa i classificació. Les prerrogratives de l’Administració; afectació, mutació i adscripció. Adquisició i defensa del patrimoni. Ús i explotació; els negocis jurídics patrimonials.



Respecte a la plaça de tècnic/a superior de premsa amb un total de 40 temes veiem moltes mancances amb aspectes que després duplica la plaça de tècnic/a de grau superior de disseny gràfic doncs els coneixements d’aquest últim han de ser assolits pel primer, un bon exemple el tenim amb la plaça convocada avui mateix per l’ajuntament de Sant Quirze del Vallès sobre una plaça de tècnic superior de premsa tot just la mateixa que convoca el nostre ajuntament, mentres l’ajuntament de Sant Quirze presenta un temari específic de 53 temes el nostre Ajuntament talla a 40 temes i obvia temes tant importants per a un tècnic A1 com els següents:



· La fotografia: el llenguatge fotogràfic. La fotografia en el disseny gràfic i la publicitat.

· La Percepció visual. Percepció de la forma, el color, l'espai i el moviment

· Disseny gràfic i comunicació visual. El llenguatge icònic i la cultura de masses. La sociologia i la psicologia de la imatge.

· El disseny gràfic i la societat. La influència social del disseny. Ètica professional. Consideracions sobre ecologia i medi ambient.

· Organització, planificació i gestió total d'un projecte de disseny gràfic.

· Preimpressió: fotomecànica, sistemes de captura d'imatges.Tipus d'originals i la seva incidència en la reproducció. El procés de digitalització.

· Preimpressió: arts finals, llenguatge PostScript, sistemes de trames i tipus de tramats. Sistemes de sortida. Gestió i control de color. Formats d'arxiu. Separació de tintes. Sistemes de preimpressió. Revisió i correcció de proves.

· La reprografia i els sistemes de reproducció i impressió no convencionals: Sistemes sense planxa, fotocopiadores i impressores, impressores de gran format i impressió digital.

· El paper i les tintes. Tipus i característiques. Formats de paper. Altres suports gràfics. Tipus de tintes, pigments aglutinants i vernissos.

· Programari de dibuix vectorial. Mètodes de treball i operacions habituals. Formats d'arxiu. Dispositius de sortida.Creació i gestió de fonts tipogràfiques.

· Programari de maquetació. Mètodes de treball i operacions habituals. Formats d'arxiu. Dispositius de sortida. Gestioó de fonts tipogràfiques.

* Programari de dibuix bitmap. Resolució i tractament de la imatge. Formats d'arxiu. Dispositius d'entrada i sortida.

El que ens manifesta aquest fet és que d’altres ajuntaments amb un tècnic A1 tenen a un treballador municipal polifacètic per a desenvolupar tasques anàlogues i complementaries a un simple cap de premsa, aquí a Castellar hem de crear dues places pel mateix concepte amb el sobrecost econòmic que això comporta. Algú es pot pensar que tot és fruït d’una simple casualitat, però des de la nostre modèstia creiem que hi ha una intencionalitat clara de duplicar places amb el cost que comporta pel Capítol I, per a beneficiar a no sabem qui.



Anirem profunditzan en aquest aspectes

Una moció que no veurà la llum a Castellar

MOCIÓ PEL MANTENIMENT DEL PROGRAMA TEMPORAL DE PROTECCIÓ PER DESOCUPACIÓ I INSERCIÓ

Atès que la situació de crisi econòmica que pateix actualment el nostre país està afectant de manera molt seriosa i greu al benestar i a les condicions de vida del conjunt de la població, i que les conseqüències més immediates estan sent l’enduriment de les condicions laborals i la pèrdua dels llocs de treball i del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, de jubilats i pensionistes.

Atès que les llistes d'aturats es continuen incrementant a Espanya, i que al darrer mes de novembre més de 24.318 persones, un 0,6% han incrementat la xifra de l’atur, situant-se el total en més de 4 milions d’aturats/aturades, significant un 20% del total de la població activa. A Catalunya, ja son 564.541 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya, cosa que significa un increment interanual de l'1,6%.

Atès que al mes d'octubre es va tancar amb 449.805 persones aturades a Catalunya que rebien una prestació per atur. D'aquestes persones beneficiàries, el 56,8% percebia una prestació contributiva, el 41,1% rebia el subsidi i un 2,1% tenia la renda activa d'inserció. Si ens fixem en els increments interanuals, cal destacar la reducció del nombre de persones beneficiàries de prestació contributiva (-15,3%), l'augment del subsidi (37,6%) i, sobretot, de la renda activa d'inserció (64,0%). A Espanya, 560.000 persones a final de 2010 deixaran de percebre les prestacions contributives i de les 476.900 famílies que ja no tenen ingressos de cap mena. Aquestes dades confirmen que cau el nombre de beneficiaris de prestacions contributives per atur, mentre que creix el nombre de prestacions assistencials. Atès que segons el Govern espanyol, l’any 2011 una mica més de 2.759.000 persones tindran algun tipus de prestació per desocupació (contributiva, subsidi, inclosa la renda agrària, subsidi REASS i renda activa d’inserció). Això significarà que, amb les previsions de desocupació del Govern, prop d'1.700.000 aturats mancaran de qualsevol tipus de prestació per desocupació. Aquest fet, exhorta a l’administració central a garantir ingressos econòmics de subsistència a les persones que han perdut la feina i no disposen d'ingressos alternatius Atès que els darrers anys el Govern espanyol ha pres iniciatives de reducció de cotitzacions socials dels empresaris, amb exempcions, bonificacions i subvencions, amb l’argument de la creació d’ocupació, amb càrrec al fons de reserva, suposant una càrrega pressupostària de 400 milions d'euros al conjunt de contribuents. Atès que el frau fiscal a l’Estat Espanyol és un dels més alts d’Europa, i que segons fons del propi Ministre de Treball (13-1-2010) es situa entre el 16% el 20% del PIB, uns 240.000 milions d’euros. Segons dades del col·lectiu de Tècnics del Ministeri d’Economia i Hisenda (GESTHA), el 96% de les pymes escapa del control de Hisenda. Atès que és necessari impulsar un sistema fiscal just i progressiu, que primi els impostos directes sobre els indirectes, i permeti redistribuir la riquesa, garantir una adequada protecció social, el manteniment de l’estat del benestar i, per tant, d’un adequat sistema públic de pensions i de prestacions per aturats/des.

S'aprova l’adopció dels següents acords: Primer.-

Demanar al Govern central el manteniment del PRODI que ha donat cobertura a 688.894 persones des de l’inici de l’aplicació del programa.

Segon.- Reclamar al Govern central que les prestacions per l’atur consumides pels treballadors després de la suspensió de treball i es produeixi finalment extincions de contracte, es retorni al còmput inicial pel dret a la prestació; i també eximir de la cotització fiscal les rendes salarials i les indemnitzacions provinents dels acomiadaments individuals i col·lectius fins a 45 dies.

Tercer.- Instar al Govern Central i les diferents administracions l’ampliació d’ajudes d’emergència a famílies que no poden pagar el seu lloguer o la seva hipoteca, evitar situacions d’exclusió social.

Quart.- Manifestar el nostre suport a suport a la ILP per a l'eliminació dels aspectes més lesius per als treballadors i treballadores de la reforma laboral.

Cinquè.- Donar trasllat d’aquests acords als Grups Polítics de l’Ajuntament, a totes les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern Espanyol, al Congres i Senat, als sindicats CCOO, UGT, USOC i altres centrals sindicals, i a les organitzacions empresarials del Vallès Occidental, Catalunya i l’Estat.

L'aparell comunicatiu de l'Ajuntament té un cost de 42,23 euros a l'any per família

L’aparell comunicatiu de l’Ajuntament de Castellar surt molt car a tots els castellarencs, en canvi el nostre equip de govern està encantat de tenir uns mitjans de propaganda gratuïts, tant Radio Castellar com L’Actual , i que tot i estar en una situació més que delicada econòmicament parlant, segueixen apostant per mantenir un model comunicatiu que està malbaratant els diners dels contribuents.

Mentres els ciutadans pensen que reben gratuïtament el butlletí setmanal l’Actual i escolten Radio Castellar sense cap tipus de cost, rés més lluny de la realitat, l’aparell comunicatiu del PSC té un cost de 42,23 per cada família a l'any.

De ben segur molts ciutadans renunciarien a poder tenir el pamflet socialista anomenat l’Actual cada setmana a la porta del mercat o als punts de distribució i en contrapartida alleugerar significativament algun tribut o impost municipal. Però d’ençà dels resultats electorals al Parlament de Catalunya on el PSC ha patit una de les patacades més grans de la seva història, ara no més els queda mantenir la quota de poder municipalista i de ben segur l’aparell comunicatiu del PSC amb un cost de 398.718 euros a l’any que paguem tots els contribuents pensa que els hi farà servei.

Som els primers que sempre hem titllat d’inútil el fet de que setmanalment el PSC es vanaglorií amb el seu planfet de la seva obra de govern, i que no renuncies a un dispendi econòmic com es mantenir aquesta estructura comunicativa.

Temps al temps...

Manifest de les entitats ecologistes a favor del manteniment del Departament de Medi Ambient

Les organitzacions ecologistes i plataformes ciutadanes catalanes que signem aquesta declaració, com a interlocutors dels moviments de defensa de la natura i atenent les declaracions de la coalició electoral guanyadora de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Convergència i Unió, en el sentit de voler suprimir el Departament de Medi Ambient, tot incorporant les seves competències al Departament d’Agricultura i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Manifestem:

LA PROBLEMÀTICA AMBIENTAL: UNA PRIORITAT MUNDIAL

El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic - Copenhagen i ara mateix Cancún -, vist l’efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials i la necessitat de cercar models alternatius que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
La conservació de la Biodiversitat, tal com ha posat de manifest la recent cimera de Nacions Unides a Nagoya (Japó), està amenaçada pels nostres impactes sobre el planeta. La pèrdua de biodiversitat no és un problema que només afecti a animals, plantes o ecosistemes: l’espècie humana som totalment depenents d’aquesta diversitat biològica, i provocant l’actual Sisena Extinció Massiva de la història estem excavant la nostra pròpia fossa, ja que no podrem subsistir sense la resta d’éssers
vius. El compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodivesitat.
Una gestió seriosa del medi ambient també passa per fer prioritaris els conceptes i posades en pràctica d’una gestió responsable dels residus, de l’aigua i de l’ús i abús del territori (més i més infraestructures sense fi), lligada amb l’ús sostenible dels recursos bàsics pel desenvolupament de la nostra societat.
Tots aquests aspectes requereixen que el futur govern del nostre país no prescindeixi d’una veu autoritzada i amb competències per treballar i defensar les polítiques ambientals dins de l’acció global del govern i de tots els seus departaments i ens de gestió.

A CATALUNYA: TRANSVERSALITAT DE LES POLÍTIQUES AMBIENTALS

No es tracta tan sols que hi hagi un Departament de Medi Ambient, sinó garantir el seu paper d’interlocució al nivell que li correspon dins el Consell Executiu per tal d’assegurar que la component ambiental constitueixi una línia prioritària d’actuació del futur govern, així com per garantir que arribi de manera transversal a la resta de conselleries i alhora apliqui els criteris de sostenibilitat ambiental d’una forma real en tot l’àmbit de l’acció del govern. Aquesta visió responsable ens permetrà afrontar els reptes del futur per la sostenibilitat del nostre país.

LA UE I ELS PAÏSOS CAPDAVANTERS REFORCEN I NO REDUEIXEN ELS SEUS ENS
AMBIENTALS DE GOVERN

La Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva
acció de govern comunitària.
La República Federal Alemanya, paradigma de molts governs europeus i de ben segur de CiU, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l’increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals. De la mateixa manera, la resta de països europeus avançats mantenen i reforcen majoritàriament els seus ministeris de Medi Ambient per ser fonamentals en el
compliment dels reptes ambientals, orientant el seu desenvolupament en la millora tecnològica continuada, per ser mes competitius en el futur i per incorporar les demandes de major qualitat de vida de la societat actual i de sortida de la crisi cap a nous models més sostenibles ambientalment i socialment.
Catalunya forma part de la UE; per tant ha d’assumir la seva legislació i no pot ignorar-la com ha estat en el casos de les ZEPA afectades pel Pla de Regadius del Canal Segarra-Garrigues o amb les grans dificultats per aprovar un Pla Hidrològic de Catalunya on es justifica l’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua per al 2015 en un 44 % de les masses d’aigua. La desaparició del Departament de Medi Ambient o la seva supeditació a d’altres com Agricultura o Obres Públiques i Territori és un clar gest que pot generar l’incompliment sistemàtic de la legislació europea, amb
grans conseqüències econòmiques en sancions per a les butxaques dels catalans.

LA SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT, UNA RECULADA SENSE
PRECEDENTS

L’any 1992 el govern de la Generalitat, aleshores dirigida per CiU, va incorporar al Consell Executiu el Departament de Medi Ambient. Avui hi ha un ampli consens sobre el fet que aquesta decisió d’impulsar una Conselleria i una gestió independent de fort referent ambiental va ocasionar un impuls positiu i va ajudar a superar forts conflictes territorials. En els seus primers anys d’existència, Catalunya va ser capdavantera en la posada en marxa de polítiques de defensa ambiental i d’aplicació de programes i normatives europees que van permetre millorar la qualitat del país, com
en són exemples l’aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), l’aprovació de la Llei reguladora de residus (6/93), o els successius Plans de Sanejament, entre moltes altres iniciatives legislatives, algunes de les quals encara, a hores d’ara, no han culminat.

PER UNA GOVERNANÇA CAP A LA SOSTENIBLITAT

És cert que pot resultar aconsellable integrar determinades conselleries per afinitats i compatibilitats (sanitat i acció social, obres públiques i habitatge, cultura, educació i esports, o turisme i indústria).
Tanmateix, suprimir el Departament de Medi Ambient suposaria eliminar la capacitat de realitzar una politica ambiental de govern i subordinar Medi Ambient a departaments de concepte i actuacions, en molts casos discordants, que faran augmentar els desajustos i incompliments ambientals, fent perdre competitivitat, qualitat, i sobretot oportunitats per ser un país capdavanter en models de desenvolupament que defensin la millora del país i la qualitat de vida dels seus habitants. Per tant, considerem que cal no només mantenir sinó també reforçar el paper d’una Conselleria de Medi Ambient que garanteixi el control dels impactes ambientals de les activitats, projectes, plans i programes amb recursos i capacitat competencial reguladora i inspectora, que incorpori competències en aspectes estratègics com l’energia i amb més pes en aspectes com la lluita contra el
canvi climàtic. Tots aquests aspectes són reptes que el futur govern de Catalunya ha de prioritzar en la seva acció de govern amb decisió, fermesa i valentia.
No considerem acceptable, ans al contrari una excusa no gens creïble, el pretès argumentari que la incorporació de les competències del Departament de Medi Ambient dintre d’altres conselleries reforçaria la seva sensibilització ambiental, cosa que evidentment cal abordar. Aquesta sensibilització és necessària, però en cap cas excloent del manteniment d’un departament amb plenes competències sobre un ampli ventall de vectors ambientals. El que caldria fer, en tot cas, és integrar els criteris de la sostenibilitat dins de la resta de departaments, considerant sempre les repercussions que tenen les polítiques sectorials sobre el medi
ambient. Dit d’altra manera, cal una “ambientalització” de tota la Generalitat, tot mantenint un Departament amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat i les polítiques de gestió dels vectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat).
Per aquests motius signem aquest manifest, amb l’objectiu de fer les accions que estiguin a la nostra mà per demanar que no se suprimeixi el Departament de Medi Ambient en el pròxim govern de Catalunya i per a què, ans al contrari, es reforci el seu paper dins d’una acció de govern que avanci cap a una transformació del model de país cada vegada millor que hem de construir.

Barcelona 10 de desembre de 2010

ENTITATS ADHERIDES
ADENC- EdC
A.E.N.A.-EdC
Aél-Associació de Pau a Catalunya
Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)
Agrupació AUS-Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
ALZINA-EdC
ANDA-Abrera
ANG-EdC
ARITJOL-EdC
Associació Amics del MALL
Associació Cerdanyola Via Verda-EdC
Associació La Forest Albada Verda Titelles-EdC
BOSC VERD- EdC
CEPA-EdC
Cel Fosc. Associació contra la Contaminació Lumínica
Col·lectiu Ecologista del Gironés
Comisió de Medi Ambient del Col·legi d’Advocats de Barcelona
Coordinadora Contra el 4T Cinturó de Lliçà d’Amunt
Cordada Associació Excursionista i Ecologista-EdC
DEMAC-EdC
DEMASAB
DEPANA
Ecologistes en Acció de Catalunya
EL FANAL-Grup Ecologista del Moianès
Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC)
GDMNS-EdC
GDT-EdC
GEPEC- EdC
GEVEN-EdC
GN SANT CUGAT-EdC
Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà.
IAEDEN/Salvem l'Empordà- EdC
IPCENA-EdC
La Coordinadora de LLinars del Vallès
LIMNOS-EdC
No a la MAT-EdC
Plataforma Cel Net
Plataforma en Defensa de la Terra Alta
Plataforma Prou Sal
Plataforma Salvem la Platja Llarga i El Bosc de la Marquesa-EdC
Plataforma Stop Kàrting Llinars
Salvem el Gorg de Creixell
Segria NET-EdC
Seo-Bird Life
Unió de Plataformes (70 entitats)
ValldelGes.NET-EdC
Vallès Net-EdC
WWF-Barcelona
Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua (XNCA)

La primera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya destapa la necessitat d'un canvi cultural i de més mesures socials per lluitar contra una xacr

La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba Garcia, ha explicat que els resultats de l’enquesta demostren que els casos de violència masclista que es denuncien són només la punta de l’iceberg d’un problema social molt més profund i que no només es produeix en l’àmbit privat, sinó també en els espais públics i en l’àmbit laboral

-1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida

-Més d'un 80% de les dones que han patit fets que consideren delictius, la majoria a mans d’un home del seu entorn, no ho denuncien

-En l’àmbit de la parella i ex-parella, prop de 70.000 dones residents a Catalunya es consideren maltractades el darrer any

-En l’àmbit laboral, un 4% de les dones que han treballat per compte d’altri s’han vist obligades, algun cop al llarg de la seva vida, a deixar la feina a causa d’un assetjament d’acomiadaments sexistes

-En l’espai públic, un 12,2% han patit algun tipus d’agressió sexista al carrer l’any passat, de les quals el 3,2% assenyala que els fets li van produir un impacte psicològic intens

-Augmenta el retret social cap a la violència masclista, tot i que les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits

-És la primera vegada que es fa una enquesta específica sobre violència masclista a Catalunya, amb 14.122 dones i 1.501 homes entrevistats, i amb voluntat de continuïtat, per tal de visualitzar el fenomen, conèixer-ne l’evolució en els pròxims anys i fer polítiques públiques més efectives
La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba Garcia, i el responsable d’enquestes de victimització del Departament d’Interior, el sociòleg Josu Gondra, han presentat aquest matí els resultats de la primera Enquesta de Violència Masclista a Catalunya (EVCM), que revelen la gran magnitud, profunditat i invisibilitat del problema, i que posa en evidència la necessitat d’un canvi cultural a la societat per lluitar contra una xacra que està més estesa del que hom creu i del que es veu. També posa de manifest la necessitat d’implementar més mesures preventives i educatives per forçar aquest canvi cultural.

Una de les dades més punyents de l’enquesta és que 1 de cada 4 dones residents a Catalunya ha estat objecte d’alguna agressió masclista greu al llarg de la seva vida. Només al llarg de l’any 2009, la victimització per aquests mateixos fets va afectar l’1,4% de les dones residents a Catalunya d’entre 18 i 70 anys, el que suposa que més de 36.000 dones van patir agressions masclistes d’especial gravetat l’any passat.

L’enquesta també revela que, durant el 2009, el 6,8% de les dones ha estat víctima d’alguna agressió masclista que la mateixa víctima ha considerat delictiva, però només el 17,7% d’aquestes dones

La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior, Alba Garcia, ha destacat que l’enquesta constata que els casos de violència masclista que es denuncien són només la punta del iceberg d’un problema social molt més profund, que no només es produeix en l’àmbit de la parella sinó també en els espais públics i en l’àmbit laboral.



Garcia ha dit que “l’enquesta constata el que ja intuíem: que la violència masclista a casa nostra té unes dimensions molts grans ” i “destapa la necessitat d’un canvi cultural” i “de més mesures socials” per eradicar la violència masclista. En aquest sentit, ha fet un crida a continuar les polítiques públiques per eradicar la violència masclista “de manera ferma” perquè “estem a l’inici de l’abordatge del problema”.

La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista ha destacat la prioritat del Govern d’esquerres en la lluita contra la violència masclista i ha fet una defensa de la feina feta des del Departament d’Interior “amb un programa pioner” que ha posat “al centre de la política i de la seguretat la lluita contra la violència masclista” amb “protocols mai fets des de les policies”.

Garcia ha agraït també la “implicació” i cooperació” dels mitjans de comunicació en la lluita per eradicar la violència masclista, la col·laboració “generosa” de les dones i homes entrevistats, i la participació de l’Institut Català de les Dones i la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona en la elaboració de l’EVMC.



Per la seva banda, el responsable d’enquestes de victimització del Departament d’Interior, el sociòleg Josu Gondra, ha posat de manifest que “la societat està incrementat la seva sensibilitat i el seu retret” contra la violència masclista i que s’està donant un canvi d’actituds comparable amb els inicis del rebuig de la conducció temerària, però ha dit que “no n’hi ha prou” i que cal una implicació de tota la societat, des de la família i l’escola, per aconseguir “una atmosfera de intens rebuig”, de consideració de què la violència masclista és “miserable, abjecte”.

La primera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, impulsada pel Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones i la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha fet amb l’objectiu de tenir una primera radiografia que indiqui què està passant a Catalunya respecte a la violència contra les dones i de conèixer la dimensió real del problema.

ICV presenta al·legacions a les OOFF per demanar la congelació de taxes i impostos pel 2011

ICV de Castellar del Vallès , ha presentant al•legacions a l'acord de ple del 09novembre en el què s'incrementaven taxes i impostos en un 2,4 per cent. Des dels ecosocialistes el què es reclama és que l'equip de govern de PSC congeli finalment la imposició local de cara a l'any que ve, atenent a la situació de vulnerabilitat econòmica que viu gran part de la ciutadania de Castellar, i motivada també aquesta demanda per ser Castellar un dels municipis amb una de les pressions fiscals de les més altes del Vallès Occidental.

La responsable dels ecosocialistes a Castellar Eva Clariana ha manifestat que que davant l’aprovació inicial de les Ordenances Fiscals pel proper any, aprovades per l’equip de govern del PSC i amb l’abstenció d’ERC, CiU i l’Altraveu, cosa que ha possibilitat que s’aprovés inicialment un increment de la imposició local pel proper any del 2,4%, fa palés que aquestes ordenances denoten la manca de sensibilitat per part de l’equip de govern vers la situació econòmica de moltes famílies i demana que en lloc d’aplicar una fiscalitat lineal com és aplicar increments en funció de l’IPC s’aposti per una de progressiva en funció de la capacitat de renda de les famílies.


Per ICV augmentar la pressió fiscal en aquests temps de crisi seria collar encara més a les famílies que estan passant per veritables problemes per tirar endavant, sent la intenció precisament d’ICV el contrari, intentar alleugerar en la mesura de les nostres possibilitats a la ciutadania.

No podem oblidar que el criteri més estès entre els Ajuntaments, durant els darrers anys, ha estat proposar increments de la tributació local en base a la previsió d’increment de l’IPC. En els darrers mesos l’IPC s’ha mogut en termes positius, entorn a l’ 1,8 o 1,9% i es preveu es mantingui en xifres properes al 2% d’aquí a final d’any. Tot i això, com diem, ICV no creu aconsellable apostar com ho ha fet el nostre municipi , per pujades significatives de la tributació local pel 2011 , en aquest cas un 2,4% sobre taxes e impostos , sobretot si aquests increments tenen un efecte lineal (és a dir, tracten a tothom per igual, independentment de les seves circumstàncies personals i familiars).

El futur a Castellar no està escrit (II)

publicat al 7 dies Vallès dia 03 de desembre de 2010

El futur a Castellar no està escrit!

Abans de res, cal felicitar a la federació nacionalista i al proper president de la Generalitat per la seva victòria indiscutible el 28 de novembre. No cal dir que la crisi econòmica ha colpejat en la situació econòmica de moltes famílies i en l’estat d’ànim de la ciutadania i ha fet que miressin cap al centre dreta per cercar les solucions davant un PSC que ha donat per perdudes les eleccions en plena campanya i que ha renegat dels avanços socials d'aquests darrers anys.

Des d’ICV agraïm el recolzament de la gent que de entre totes les opcions han escollit la nostra, perquè sense aquesta gent nosaltres no seriem rés. La gent està passant temps difícils i complicats i per a nosaltres això és el més important, perquè els resultats electorals ara ja són història. No ens resignem i el nostre verd segueix sent d'esperança perquè malgrat els resultats d'aquestes eleccions el futur no està escrit.

Després dels resultats electorals al Parlament de Catalunya , ara més que mai ICV ha de ser la veu i un referent per a la gent d’esquerres, lluitant per evitar retallades socials i retrocessos ambientals i treballar per una sortida de la crisi, justa i solidària.

Jo no em resigno, i si ningú més no ho vol fer, i estic parlant per tots i totes aquelles que han confiat amb nosaltres a Castellar i d’aquells que ara no ens han donat suport , treballaré d’aquí a les properes eleccions municipals per a construir aquest projecte d'esquerres i ecologista , que és l'únic que m'il•lusiona, que em dóna esperança, i que pot fer que Castellar surti d’aquest pou d'una forma més justa i social.

D’aquí al 22 de maig, data en la qual es celebraran les properes eleccions municipals hem de ser capaços de cercar el màxim de recolzaments i complicitats amb la finalitat d'aconseguir una representació suficient per tal de poder incidir en el proper govern municipal. Ara més que mai sé que som una aposta de futur sincera, responsable, i amb propostes realitzables per a Castellar.

Ens queda molt poc temps, però que ningú tingui cap dubte que seguirem treballant des de la coherència, la honestedat i la responsabilitat que ens caracteritza.

Moltes gràcies a tots i totes pel vostre suport

Amb humilitat, transparència, treball en equip i proximitat, amb aquestes premisses iniciem a partir d'ara el nostre full de ruta cara a les municipals. El futur a Castellar no està escrit!

No pensi Sr. Ignasi que ens llepem el dit!

publicat al 7 dies Vallès dia 26 de novembre de 2010

Contra la violència de gènere

faig meu el manifest llegit per dones amb Iniciativa a Sant Adrià.

Per a nosaltres, la violència masclista, que els homes exerceixen contra les dones pel fet de ser dones, son un dels problemes més greus de les societats actuals.

En aquest dia , com a dona i com a membre Iniciativa per Catalunya Verds, vull expressar el nostre condol a les famílies de les víctimes assassinades a les mans de la seva parella.

La violència de gènere constitueix una xacra a la nostra societat. Un atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones que no permet avançar a la societat pel camí del benestar i social que tots desitgem

Vull recordar a totes les persones que d’una manera o altre pateixen violència de gènere que diverses institucions treballen per l’eradicació d’aquesta xacra i donar suport al patiment d’aquestes dones i també als seus fills.

Per a prevenir la violència masclista s’ha d’educar en l’ igualtat i en valors. Aquest és el camí que ens portarà a tots, a viure sense cap tipus d’agressions.

En els últims anys des de tots els àmbits s’ha adoptat un paper actiu per acabar amb la violència vers les dones; fomentant totes les mesures que calguin per trobar una solució definitiva a aquest problema. Això suposa un avenç en la conscienciació i sensibilització de la societat.

Des d'Iniciativa per Catalunya creiem que és un esforç el que tots tenim de fer per acabar d’una vegada ja, amb aquest drama molts cops viscut en silenci sense oblidar tampoc qualsevol altre tipus d’agressió sigui qui sigui els que la reben.

Hem avançat però queda molt camí a fer. Cal donar un paper relevant a l’educació i fer que la igualtat d’oportunitats arribi a tots els indrets de la nostra societat.

Perquè cada cop que mor una dona a les mans de la seva parella, mor també, una part de nosaltres

Una pressió fiscal excessiva

La partida econòmica procedent de l'IBI es fixa en multiplicar el valor cadastral de la vivenda (o una altra propietat urbana) per un coeficient que estableix cada ajuntament dins dels marges establerts per la Llei (entre el 0,4% i l'1,19%). Els Ajuntaments liquiden i recapten l'IBI i són competents per a fixar el tipus de gravamen segons els límits establerts.
La major part dels rebuts de l’impost de béns immobles per a l’ús residencial mantindran el mateix tipus impositiu de l’any 2010, que serà del 0,625% segons l’aprovació inicial de les ordenances fiscals pel proper exercici. Però veien aquest quadre comparatiu podem observar que altres municipis apliquen tipus molt inferiors per tal de reduir l’impost de l’IBI a la ciutadania. Pagar el rebut de l’IBI a Castellar del Vallès, és pagar un dels tipus de gravamen més alts de tota la comarca i pobles del voltant.

QUADRE COMPARATIU "Tipus d' IBI vigent" en alguns municipis DEL VALLÈS Occidental 2011
Municipi Habitatges
Santa Perpetua 0,44

Sabadell 0,481

Sant Quirze del Vallès 0,505

Sant Cugat 0,52

Cerdanyola del Vallès 0,536

Castellar del Vallès 0,625




Com ja varem comentar en la Taxa de Residus en el seu dia, i ara pel que fa a l’ IBI, podem afirmar que la pressió fiscal que pateixen els ciutadans de Castellar és excessiva. Davant aquest fet veiem agosarat apostar per un increment del 2,4% de les taxes e impostos pel proper any i no aprovar una congelació de la imposició local, davant la difícil situació econòmica en la que es troben moltes famílies, i d’una vegada per totes aplicar una fiscalitat progressiva en funció dels ingressos de les famílies. Com a contrapartida aquest govern manté la despesa política d’uns 500.000 euros aproximadament , així com el cost en la seva flamant regidoria de Comunicació de 398.718 euros, o els seus càrrecs de confiança política que ens costen a tots uns 100.000 euros, aquest és el seu pressupost i les seves ordenances fiscals no pas la que desitjava de ben segur la ciutadania de Castellar.

Si yo viviera en Catalunya votaria a Joan Herrera

Signants en suport de Joan Herrera
Los abajo firmantes damos apoyo a Joan herrera como candidato a la presidència de la Generalitat:

PEDRO ALMODÓVAR,
director de cine

LUCÍA ÁLVAREZ,
actriz

ANTONIO BANDERAS,
actor

PILAR BARDEM,
actriz

LEO BASSI,
showman y actor

CARLOS BERZOSA,
rector de la Universidad Complutense de Madrid

JUAN DIEGO BOTTO,
actor, dramaturgo y director de escena

JUAN CAÑO,
cineasta y realizador

AMPARO CLIMENT,
actriz

EMMA COHEN,
actriz, escritora y directora

PILAR DEL RÍO,
presidenta Fundación José Saramago

JUAN DIEGO,
actor

JUAN ECHANOVE,
actor

JOSÉ RAMÓN FERNÁNDEZ,
autor

DIEGO GALÁN,
experto cinematográfico

LUIS GARCÍA MONTERO,
poeta

JOSÉ LUIS GARCÍA SÁNCHEZ,
director de cine

JUANA GINZO,
locutora

JOSÉ LUIS GÓMEZ,
actor y director teatral

ALMUDENA GRANDES,
escritora

MANUEL GUTIÉRREZ ARAGÓN,
director de cine y teatro

EMILIO GUTIÉRREZ CABA,
actor

ALBERTO JIMÉNEZ,
actor

ANA LABORDETA,
actriz

EUSEBIO LÁZARO,
actor y director teatral

JUANTXO LÓPEZ DE URALDE,
activista ecologista

GASPAR LLAMAZARES,
político

CHARO LÓPEZ,
actriz

JOSÉ MACA,
alcalde de Rivas (Madrid)

CARMEN MACHI,
actriz

NIEVE DE MEDINA,
actriz

JUAN ANTONIO MÉNDEZ,
traductor

PEDRO MORENO,
vestuarista

GLORIA MUÑOZ,
actriz

JOAQUÍN NIETO,
experto en medioambiente

PEDRO OLEA,
director de cine y de teatro

FELICIDAD ORQUÍN,
editora y gestora cultural

BORJA ORTIZ DE GONDRA,
escritor

ROSANA PASTOR,
actriz

MIGUEL RÍOS,
cantante

JAVIER RIOYO,
periodista

MANUEL RIVAS,
escritor

AZUCENA RODRIGUEZ,
directora de cine

LUIS RODRÍGUEZ OLIVARES,
periodista

INÉS SABANÉS,
política

JOAQUÍN SABINA,
cantante y poeta

ALBERTO SAN JUAN,
actor y autor teatral

AITANA SÁNCHEZ-GIJÓN,
actriz

ELVIRA SÁNCHEZ LLOPIS,
Vicepresidenta y Directora del Área de Políticas Públicas Fundación 1º de Mayo

JOSÉ MANUEL SEDA,
actor

ISMAEL SERRANO,
cantante

LUIS ANTONIO DE VILLENA,
escritor

CHUS VISOR,
editor

PEPE VIYUELA,
actor

JUAN EDUARDO ZÚÑIGA,
escritor

---------------------------------------------------------

JUAN DIEGO, actor
"Votaría a Joan Herrera porque si perdemos la dignidad de ser de izquierdas nos convierten en basura, y Herrera no pierde esa dignidad."

LUIS GARCÍA MONTERO, poeta
"Si viviese en Cataluña, votaría a Joan Herrera. Estoy convencido que España necesita una izquierda sólida en Cataluña. Estoy convencido que Cataluña necesita una izquierda sólida en el Estado."

EUSEBIO LÁZARO, actor y director
"Reivindico el noble ejercicio de la política ; pero es necesario expulsar de una vez a los que la han asaltado para envilecerla. Como catalán de adopción, si me dejaran votar en Cataluña, le daría mi voto a alguien que como Joan Herrera sé que dedicará su esfuerzo a ennoblecer la actividad cívica de la polis."

EDUARDO MENDICUTI, escritor
"Votaría a Joan Herrera porque tiene coraje y credibilidad para exigir lo que nadie exige: solidaridad con quienes más la necesitan, justicia en el reparto de recursos, independencia y gallardía frente a las presiones y los chantajes del Fondo Monetario Internacional y los otros organismos que siempre imponen el sacrificio de quienes menos tienen y protegen a los más acaudalados. Porque reclama lo que nadie reclama: un marco laboral que no se cebe en los trabajadores, jubilaciones que no ofendan a aquellos con quienes estamos en deuda por el trabajo de sus vidas, generosidad con los inmigrantes, respeto a los derechos de las mujeres a decidir libre y responsablemente sobre los hijos que quieren tener, protección de los derechos y las libertades individuales conquistadas por todos. Y porque nos recuerda sin vacilaciones lo que no podemos olvidar: las víctimas todavía humilladas del franquismo, el abandono lacerante de los saharauis, la injusticia de una ley electoral que perjudica gravemente a su coalición.

Por todo eso votaría a Joan Herrera, si yo votara en Cataluña."

PEDRO OLEA, cineasta
"De poder hacerlo, votaría a Joan Herrera. ICV es lo más parecido a lo que, desde mi punto de vista, debe ser una izquierda actual, para ejemplo de IU o EB. Y Herrera me da la impresión de ser el más honesto -no hay más que ver esas caras y escuchar lo que dicen- de los protagonistas del evento."

BENJAMÍN PRADO, poeta y escritor
"Si viviera en Cataluña votaría a Herrera para no ser ni menos catalán, ni sólo catalán y además porque yo sólo me fío de los rojos que son verdes."

MIGUEL RÍOS, cantante
"La verdad es que sólo conozco a Joan Herrera por sus intervenciones en el Congresos de los Diputados y porque he leído un par de entrevistas de prensa. Es cierto que costaba oírlo. Había que esperar a que Gobierno y Oposición se tiraran los trastos del bipartidismo imperfecto a la cabeza, a que sus señorías mayoritarias vaciaran el hemiciclo mientras los grupos minoritarios exponían sus propuestas. Pero yo me quedaba para escuchar la voz de la verdadera izquierda. Una voz demasiado disminuida por una ley electoral a todas luces injusta.
Considero a Joan Herrera un tipo apasionado y honesto. Defensor de unas ideas que nos aseguran que otro mundo es posible, más justo, solidario y sostenible. Si viviera en Cataluña me gustaría que me representara."

PEPE VIYUELA, actor
"Si votara en Cataluña lo haría por Joan Herrera, porque allí y en todas partes resulta cada vez más necesario revitalizar los proyectos y las ideas de la izquierda; porque el peso de esa izquierda debe verse representado en las instituciones; porque Joan Herrera representa una nueva generación de políticos de izquierda que no han perdido la ilusión ni la convicción en sus principios; porque merece la pena seguir manteniendo la esperanza y la confianza en quienes creen que en la política como una actividad que beneficie a toda la sociedad y no sólo a unos pocos."

JUAN EDUARDO ZÚÑIGA, escritor
"Joan Herrera es un político joven que ya ha demostrado (en el Parlamento) lo que podría ser su programa de gobierno, que representa un nuevo concepto de la política. Su sensibilidad ecologista, su defensa del medio ambiente, de una sociedad más justa, transparente e igualitaria que pueda enfrentarse a los retos de la globalización son el aval para un cambio social necesario. Por esto yo le apoyaría si votara en Cataluña."

Per la creació d’ocupació de qualitat. Per una sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible

Ara fa quatre anys (segon trimestre de 2006), la taxa d’atur a Catalunya era del 6,47%. Avui (segon trimestre de 2010), aquesta és del 17,71%. Actualment, a Catalunya hi ha 676.000 persones a l’atur. A l’any 2006, el creixement del PIB va ser del 4%. A l’any 2009, el PIB va caure un 4%. Al segon trimestre de 2010, la variació interanual del PIB és de -0,4%. Com a resultat de la crisi financera internacional i la feblesa del model productiu, en només un any i mig, entre el segon trimestre de 2008 i el quart de 2009, a Catalunya es van destruir més de 400.000 llocs de feina.

Aquestes dades expressen el fort impacte que la crisi està tenint en l’ocupació. En definitiva, es posa de manifest que les pitjors conseqüències d’aquesta crisi les estan patint els treballadors i les treballadores. Justament, aquells i aquelles que no han tingut res a veure amb el desencadenant de la crisi. Per més que alguns s’entestin en les reformes per desregular el mercat de treball com a fórmula única per a la sortida de la crisi, tothom sap que aquesta crisi no l’ha causat el mercat de treball, sinó els mercats financers, les desregulacions i la privatització de sectors estratègics de l’economia.

Per a ICV-EUiA, no es pot abordar la sortida de la crisi amb les mateixes receptes que l’han provocada. Aquesta no és la solució. Sí que són solucions, en canvi, les propostes d’esquerres com la redistribució de la riquesa, l’avenç en polítiques d’igualtat i la recuperació dels valors del treball i la solidaritat i el desenvolupament sostenible. És necessari convertir la crisi en una oportunitat per a la transformació del model productiu i cal reforçar la cohesió social, tant per raons d’equitat social i de gènere com d’eficiència econòmica.

ICV-EUiA planteja com a proposta per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya l’Estratègia per a la creació d’ocupació i el canvi de model productiu. Aquesta estratègia es basa en la creació d’ocupació a partir de la convergència social amb Europa, en un nou model productiu basat en la sostenibilitat i la convergència amb la zona euro en termes d’activitat, ocupació femenina i una millor distribució del treball

Catalunya ha de preservar els seus avantatges estratègics, com el lideratge internacional turístic com a plataforma logística i comercial pont entre Europa, la Mediterrània, l’Àsia i Llatinoamèrica, i reforçant el teixit industrial tradicional, punt fort de la nostra economia, tot transformant-lo cap als nous sectors tecnològics, més intensius en coneixement, i promovent el canvi ecològic.

Per a ICV-EUiA, la creació d’ocupació de qualitat i amb drets i la modernització ecològica de Catalunya són les dues idees força per sortir de la crisi amb el canvi necessari del model productiu i social. Aquests eixos es concreten en vuit objectius:

• Impulsar una política industrial activa i de canvi cap a nous sectors productius vinculats als requeriments de la sostenibilitat, com un dels motors del futur econòmic de Catalunya; orientada cap a la producció de béns i serveis de més valor afegit, competitiva per qualitat i innovació i no pas per baixos costos laborals. Una producció més ajustada als requeriments ecològics i la innovació tecnològica. Una producció orientada a reduir la petjada de carboni i la petjada ambiental.

• Reequilibrar territorialment el país amb plans d’industrialització i nous serveis de valor afegit, tant a les comarques amb índexs elevats d’atur com a la Catalunya central. Revaloritzar el sector primari.

• Model turístic sostenible que potenciï també els valors culturals, la descentralització territorial i la diversificació estacional.

• Apostar decididament per la reconversió de la política energètica en base a les energies renovables i la producció distribuïda, la innovació, l’estalvi, l’eficiència i desenvolupant a Catalunya el model de “xarxes intel•ligents”, un sector amb una gran potencialitat tant ocupacionalment com ambientalment.

• Ampliar les polítiques socials i de l’Estat del benestar com a factor de desenvolupament econòmic sostenible i de cohesió social. Apostem per ampliar i millorar qualitativament el sector de serveis, tant els educatius, formatius i de salut pública com els d’atenció a les persones i l’aplicació de la Llei de dependència.

• Impulsar el canvi progressiu en els hàbits de consum i mobilitat. És necessari produir i consumir de manera diferent i sostenible, fent un ús eficient dels recursos i apostant per una mobilitat sostenible de les persones i mercaderies, per la qual cosa s’ha de prioritzar el transport públic, i molt especialment el ferrocarril.

• Nova política fiscal més justa socialment, més distributiva i basada en la fiscalitat verda: reorientar la política fiscal a Catalunya i aprofitar la capacitat normativa que ofereix l’Estatut per augmentar els recursos públics i guanyar en progressivitat, fent que la política fiscal ajudi al canvi de model productiu i de modernització ecològica. Proposem desenvolupar la fiscalitat ambiental amb l’objectiu d’afavorir formes de produir i consumir més netes i eficients i amb menys impacte ambiental, i per tal d’evitar l’externalització a l’àmbit públic de costos socioambientals derivats d’actuacions d’empreses i particulars; per exemple, gravant les emissions de CO2, com ja fan d’altres comunitats autònomes, i desgravant activitats d’eficiència, estalvi energètic i consums materials, la reducció d’emissions contaminants a l’aire i l’atmosfera, etc.

• Un canvi en les polítiques fiscals on pagui més qui més té amb l’objectiu d’aconseguir una fiscalitat més justa, una millor redistribució de la riquesa i ajudar els sectors productius i de serveis més innovadors i sostenibles. És per això que proposem una política fiscal progressiva que gravi l’especulació i els patrimonis i les rendes altes i que doni prioritat a la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida.

• Canviar profundament l’orientació de l’agricultura, la silvicultura i la indústria agroalimentària catalanes, basada en productes de qualitat, ecològics, de proximitat, amb una millor integració entre la producció i la comercialització “verda”.

Posem seny als impostos municipals

publicat al 7 dies Vallès dia 19 de novembre 2010

ICV intentarà fer “girar” a l'esquerra les ordenances 2011

El proper any els ciutadans/es de Castellar del Vallès arran l’aprovació inicial de les ordenances fiscals aprovades pel PSC, patiran un increment dels impostos i taxes del 2,4%. Un increment abusiu que aconsegueix ofegar encara més l'economia familiar de les classes mitjanes , dels més necessitats, dels pensionistes amb rendes més baixes i que se ha de sumar a les dades dramàtiques d'atur de Castellar (1800 aturats) i a mesures injustes com la rebaixa de salaris públics, congelació de pensions, pujada de l'IVA etc, mesures que afecten a gran part de la ciutadania del nostre municipi.

És per aquests motius que des d’ICV ens veiem amb l'obligació d'exigir la congelació de la imposició local pel proper exercici, així com l’elaboració d’una ordenança reguladora de subvencions per l’habitatge a fi que col•lectius amb una situació de vulnerabilitat puguin accedir-hi. Per aquest motiu, formularem una sèrie de propostes per alleugerir la càrrega tributària que suporten els ciutadans de Castellar, derivada de la imposició dels tributs locals.

En aquest sentit reclamarem a tots els grups de l’oposició l’elaboració d’una ordenança general de subvencions a l’habitatge per tal que tant joves menors de 35 anys, famílies monoparentals , persones amb grau de dependència II i III, pensionistes amb rendes baixes se’n puguin acollir.
Amb aquesta mesura intentarem posar seny a la pressió fiscal endegada i aprovades per l’equip de govern amb l’abstenció de la resta de grups a l’oposició.

Un comerç més urbà al servei de les ciutats, els pobles i la ciutadania

El sector comercial compleix dues funcions vitals per a l’economia: posar a l’abast de la ciutadania els productes de consum i proporcionar la informació necessària per tal que allò que consumim sigui efectivament allò que escau per satisfer les nostres necessitats. En aquest sentit, les tres darreres dècades han aparegut múltiples modalitats d’oferta comercial (des de les grans superfícies fins a la venda per Internet, passant per les botigues de preu únic o les “low-cost”) que han ampliat i millorat les opcions de consum de la població.

Ara bé, la implantació de les diverses modalitats de consum no té un efecte neutre sobre el funcionament de la societat. Algunes de les fórmules comercials que més han crescut els últims temps han anat associades a un model de creixement urbanístic que ha primat les ubicacions perifèriques i segregades i, per tant, contràries al model urbà més sostenible basat en la compacitat i la barreja d’usos.

La proliferació de centres comercials periurbans i de grans superfícies ha estat combatuda pel Govern d’Entesa amb molta més força que en governs anteriors. La renovació de l’aparell normatiu amb el Decret Llei 1/2009 d’Ordenació dels Equipaments Comercials ha significat, a banda d’una adequació a les exigències de la Directiva europea de lliure circulació de serveis, l’establiment de límits importants a aquest model que té la seva raó de ser en els moviments especulatius de capital més que no pas en la vocació de servei que es reclama a qualsevol operador comercial.

Tot i així, no es pot negar que el tipus d’oferta que proporciona aquest model resulta atractiu per a una part substancial de la població, i és per això que, en el marc de la defensa del que s’ha denominat “model català de comerç”, s’han dedicat notables esforços i recursos a transformar els centres urbans tradicionalment dedicats a l’activitat comercial per tal d’evitar-ne la desertificació i la consegüent degradació urbana.

Aspectes com l’accessibilitat, la neteja, la seguretat o la millora de l’espai públic i els elements urbanístics i de mobiliari que contribueixen a un millor comerç han estat potenciats en les nostres viles i ciutats que, en general, podem considerar que disposen de millors centres urbans –i millor comerç en aquests- que una dècada enrere.

El sector, però, ha de fer front encara a molts reptes, entre els quals la contínua pressió que exerceixen els grans operadors per assolir unes condicions de major flexibilitat en termes d’obertura dels establiments o de permissivitat amb determinats tipus de venda que difícilment seria capaç de resistir el segment més tradicional -encara força nombrós- de l’oferta i amb aquest, de nou, el model de comerç urbà, de major proximitat, enriquidor de la vida ciutadana i que es retroalimenta amb l’espai públic.

És per això que, per tal de mantenir l’equilibri entre els diferents formats comercials, vetllar pels drets de les persones consumidores i assegurar que les nostres viles i ciutats es troben ben servides comercialment, però sense perjudicar el bon desenvolupament de les funcions urbanes dels espais tradicionalment destinats a l’activitat comercial, proposem una política comercial basada en els eixos següents:

- Reforçar el suport al petit comerç urbà com a element cabdal de la qualitat de vida a les nostres viles i ciutats, promovent la implicació real d’aquest comerç en el teixit social del lloc on s’ubica. Crear taules de concertació d’àmbit municipal, on comerciants i d’altres agents socials puguin debatre i acordar regles de funcionament per facilitar l’ús cívic i plural de la ciutat i l’espai públic.

- Mantenir les limitacions a la instal•lació d’equipaments comercials fora de la trama urbana i controlar les operacions urbanístiques de gran magnitud que porten aparellades actuacions comercials seguint aquest model.

- Millorar la regulació dels elements que configuren el marc de referència per al funcionament dels establiments comercials, en especial els dies i horaris d’obertura, tenint en compte tant els drets de les persones consumidores com els de les persones que treballen als comerços.

- Apostar per una millora de la qualitat del servei ofert pel petit comerç urbà, principalment mitjançant fórmules de col•laboració entre els propis operadors, i d’aquests amb l’Administració pública i el teixit associatiu.

- Fer dels mercats municipals de Catalunya les veritables locomotores comercials dels centres urbans, enfocant-los cada cop més cap a una oferta de major qualitat i major base local, i que actuïn al mateix temps com a promotors dels bons hàbits alimentaris de la població.

- Instar al reconeixement dels establiments comercials amb una trajectòria més llarga com a defensa de la diversitat i la personalitat comercial dels nostres centres urbans, davant de la creixent uniformització que experimenten en la composició i la titularitat dels establiments a tot el país.

- Regular de manera específica la venda no sedentària amb la finalitat d’enquadrar-la dins del marc legislatiu català. Negociar la regularització d’altres tipus de venda ambulant que no comporti la persecució ni criminalització d’aquests venedors i venedores

"Don Erre que Erre"

publicat al 7 dies Vallès dia 12 de novembre

Per la creació d’ocupació de qualitat. Per una sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible

Ara fa quatre anys (segon trimestre de 2006), la taxa d’atur a Catalunya era del 6,47%. Avui (segon trimestre de 2010), aquesta és del 17,71%. Actualment, a Catalunya hi ha 676.000 persones a l’atur. A l’any 2006, el creixement del PIB va ser del 4%. A l’any 2009, el PIB va caure un 4%. Al segon trimestre de 2010, la variació interanual del PIB és de -0,4%. Com a resultat de la crisi financera internacional i la feblesa del model productiu, en només un any i mig, entre el segon trimestre de 2008 i el quart de 2009, a Catalunya es van destruir més de 400.000 llocs de feina.

Aquestes dades expressen el fort impacte que la crisi està tenint en l’ocupació. En definitiva, es posa de manifest que les pitjors conseqüències d’aquesta crisi les estan patint els treballadors i les treballadores. Justament, aquells i aquelles que no han tingut res a veure amb el desencadenant de la crisi. Per més que alguns s’entestin en les reformes per desregular el mercat de treball com a fórmula única per a la sortida de la crisi, tothom sap que aquesta crisi no l’ha causat el mercat de treball, sinó els mercats financers, les desregulacions i la privatització de sectors estratègics de l’economia.

Per a ICV-EUiA, no es pot abordar la sortida de la crisi amb les mateixes receptes que l’han provocada. Aquesta no és la solució. Sí que són solucions, en canvi, les propostes d’esquerres com la redistribució de la riquesa, l’avenç en polítiques d’igualtat i la recuperació dels valors del treball i la solidaritat i el desenvolupament sostenible. És necessari convertir la crisi en una oportunitat per a la transformació del model productiu i cal reforçar la cohesió social, tant per raons d’equitat social i de gènere com d’eficiència econòmica.

ICV-EUiA planteja com a proposta per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya l’Estratègia per a la creació d’ocupació i el canvi de model productiu. Aquesta estratègia es basa en la creació d’ocupació a partir de la convergència social amb Europa, en un nou model productiu basat en la sostenibilitat i la convergència amb la zona euro en termes d’activitat, ocupació femenina i una millor distribució del treball

Catalunya ha de preservar els seus avantatges estratègics, com el lideratge internacional turístic com a plataforma logística i comercial pont entre Europa, la Mediterrània, l’Àsia i Llatinoamèrica, i reforçant el teixit industrial tradicional, punt fort de la nostra economia, tot transformant-lo cap als nous sectors tecnològics, més intensius en coneixement, i promovent el canvi ecològic.

Per a ICV-EUiA, la creació d’ocupació de qualitat i amb drets i la modernització ecològica de Catalunya són les dues idees força per sortir de la crisi amb el canvi necessari del model productiu i social. Aquests eixos es concreten en vuit objectius:

• Impulsar una política industrial activa i de canvi cap a nous sectors productius vinculats als requeriments de la sostenibilitat, com un dels motors del futur econòmic de Catalunya; orientada cap a la producció de béns i serveis de més valor afegit, competitiva per qualitat i innovació i no pas per baixos costos laborals. Una producció més ajustada als requeriments ecològics i la innovació tecnològica. Una producció orientada a reduir la petjada de carboni i la petjada ambiental.

• Reequilibrar territorialment el país amb plans d’industrialització i nous serveis de valor afegit, tant a les comarques amb índexs elevats d’atur com a la Catalunya central. Revaloritzar el sector primari.

• Model turístic sostenible que potenciï també els valors culturals, la descentralització territorial i la diversificació estacional.

• Apostar decididament per la reconversió de la política energètica en base a les energies renovables i la producció distribuïda, la innovació, l’estalvi, l’eficiència i desenvolupant a Catalunya el model de “xarxes intel•ligents”, un sector amb una gran potencialitat tant ocupacionalment com ambientalment.

• Ampliar les polítiques socials i de l’Estat del benestar com a factor de desenvolupament econòmic sostenible i de cohesió social. Apostem per ampliar i millorar qualitativament el sector de serveis, tant els educatius, formatius i de salut pública com els d’atenció a les persones i l’aplicació de la Llei de dependència.

• Impulsar el canvi progressiu en els hàbits de consum i mobilitat. És necessari produir i consumir de manera diferent i sostenible, fent un ús eficient dels recursos i apostant per una mobilitat sostenible de les persones i mercaderies, per la qual cosa s’ha de prioritzar el transport públic, i molt especialment el ferrocarril.

• Nova política fiscal més justa socialment, més distributiva i basada en la fiscalitat verda: reorientar la política fiscal a Catalunya i aprofitar la capacitat normativa que ofereix l’Estatut per augmentar els recursos públics i guanyar en progressivitat, fent que la política fiscal ajudi al canvi de model productiu i de modernització ecològica. Proposem desenvolupar la fiscalitat ambiental amb l’objectiu d’afavorir formes de produir i consumir més netes i eficients i amb menys impacte ambiental, i per tal d’evitar l’externalització a l’àmbit públic de costos socioambientals derivats d’actuacions d’empreses i particulars; per exemple, gravant les emissions de CO2, com ja fan d’altres comunitats autònomes, i desgravant activitats d’eficiència, estalvi energètic i consums materials, la reducció d’emissions contaminants a l’aire i l’atmosfera, etc.

• Un canvi en les polítiques fiscals on pagui més qui més té amb l’objectiu d’aconseguir una fiscalitat més justa, una millor redistribució de la riquesa i ajudar els sectors productius i de serveis més innovadors i sostenibles. És per això que proposem una política fiscal progressiva que gravi l’especulació i els patrimonis i les rendes altes i que doni prioritat a la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida.

• Canviar profundament l’orientació de l’agricultura, la silvicultura i la indústria agroalimentària catalanes, basada en productes de qualitat, ecològics, de proximitat, amb una millor integració entre la producció i la comercialització “verda”.

La nova pressió fiscal del PSC tornarà a escanyar a les famílies més febles

En una conjuntura com l’actual, no existeix una fórmula màgica en l’elaboració de les OOFF que trobi el punt d’equilibri entre la necessitat de majors recursos per l’Ajuntament i la lògica de no “exprimir” en excés i, de manera generalitzada, les economies domèstiques força castigades per la crisi, no cal recordar una vegada més l'index d'atur que pateix aquest municipi.

Cal establir criteris polítics que ajudin a garantir els principi d’equitat i progressivitat en la política fiscal, ara més que mai. Nosaltres apostem per una fiscalitat local cada cop més progressiva, deixant de banda plantejaments de creixements lineals (en base a IPC,...)utilitzades una vegada més pel PSC, i amb la irracional abstenció d'ERC i de l'Altraveu, és que aquests no saben que perjudiquen, clarament, a les economies més modestes, les que més pateixen la crisi, amb aquests creixements lineals?

Cal recordar-lis que Castellar va aprovar les Ordenances Fiscals (OOFF) pel 2009, ajustant-se majoritàriament a l’IPC interanual d’aquell moment, el 4,5%, però l’any 2008 es va tancar amb un IPC de l’1,4% en aquell moment l'ajuntament va incrementar el IAE un 8%, IVTM un 2,7, la taxa de residus quasi un 20%, l’any 2009 es va tancar amb un valor del 0,9%. Ara bé les mateixes previsions apunten a un IPC positiu pel 2010, al voltant del +1,9% (tot tenint en compte l’efecte de la pujada de l’IVA), pero aquí tirem llarg i aprovem unes ordenances al 2,4%.

En aquest context, de ben segur que gran part de la ciutadania reclamararia que pel 2011 es produeixi una congelació de la imposició local, o fins i tot, es demanaran ajustos “a la baixa”, com a conseqüència de l'increment de l'IVA i la congelació de les pensions i els sous dels treballadors públics i empreses públiques.

Respecte al Ple d'ahir podem entendre l'abstenció d'ERC treien contrapartides als seus posicionament fiscals, però el que no entenem és la postura de l'agrupació d'Electors l'Altraveu que fa un discurs progressista cara a la galeria i permet l'aprovació amb la seva abstenció d'unes ordenances fiscals que malmeten a moltes economies familiars que estan patint força els efectes de la crisi (diverses famílies amb tots o la majoria dels seus membres a l'atur,pensionistes amb rendes baixes,.... on està el seu sentit de la responsabilitat amb els més febles?

En aquest sentit serem ferms amb la defensa d'una fiscalitat progressiva, i no pas lineal en base a l'IPC, podríem arribar a estar d'acord en cas que l'equip de govern hagués apostat per una reducció significativa en partides com "l'Actual" amb una difusió mensual ja que ara tenim una web d'informació local , l'eliminació dels seus càrrecs de confiança, la recuperació de contractes de serveis per a reduir costos i beneficis a tercers, però davant del pressupost presentat només ens cal dir que mostrarem el nostre desacord amb fermesa davant la ciutadania de Castellar.

Els impostos i taxes s'incrementaran un 2,4% en consonància amb la pujada interanual de l’IPC

A la vista del moment actual amb dificultats econòmiques per a moltes famílies, l’equip de govern ha decidit augmentar els tributs locals, i actualitzar-los segons l’IPC previst que podria situar-se entorn el 2,5% a finals d’any. Potser ja no és conscient que molts pensionistes i funcionaris públics amb sous infims no se'ls regularitzarà la seva pensió o nòmina en funció del IPC aquest any, potser tinguin que aprendre de més d'algun ajuntament més sensible amb l'actual situació de moltes famílies catalanes.

L’Ajuntament de Salou congela els impostos i presenta mesures contra la crisi

L'Ajuntament de Tarragona congela impostos i taxes municipals al 99,21%, per segon any consecutiu

L’Ajuntament de Santa Margarida congela les taxes i impostos per a l’any 2011

Manlleu congela les ordenances fiscals per al 2011

L’Ajuntament de Canovelles congela tots els seus impostos, taxes i preus públics

entre alguns exemples de la quantitat de municipis que ha optat per aquesta mesura.

Felicitem per endavant a aquells que faran possible aquest desgavell.

El Papa i la laïcitat

La laïcitat afavoreix la convivència en igualtat entre totes les possibles opcions espirituals, sense oposar-se a cap i respectant-les totes. A partir d'aquests preceptes, cal construir un teixit cívic fonamentat en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions personals i socials que no intentin imposar-se per damunt de les altres. Des del meu punt de vista la laïcitat és garantia de diàleg i d'intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees.

La laïcitat exigeix la separació entre l'àmbit polític, que regeix l'organització general de les societats humanes, i l'àmbit religiós o filosòfic, que permeten a tot ésser humà d'escollir el sentit que dóna a la seva vida. El primer domini pertany al dret públic, mentre que el segon pertany al dret privat. I la convivència en societat ha de permetre l'assoliment d'un equilibri entre les esferes pública i privada.

La nostra cultura és una acumulació d’elements d’orígens diversos, molts dels quals corresponen a realitats allunyades de la sensibilitat actual, però que no per això els eliminem. Doncs aquest ha de ser també el criteri per a tractar els elements culturals d’origen religiós: aquest origen no ha de portar a discriminar-los, sinó que cal assumir-los com tots els altres elements.

En aquest sentit m’entristeix llegir declaracions personals de cert dirigent polític local ,poc respectuoses amb les creences d'aquells que es senten catòlics i veneren la figura del Papa. Personalment crec que tota persona té tot el dret de pensar que la religió és una irracionalitat sense sentit. Però a l’hora de les declaracions i les actuacions públiques, cal tenir en compte que per a molta gent la fe és un valor important, i un plantejament de la vida tan raonable com el
dels que no som creients. En aquest sentit no és bo menysprear a tota aquesta gent.

Ens sobren els diners Sr. Ignas?i (II)

Publicat al 7 dies Vallès - 05 de novembre

El desgavell de les denúncies de la Zona Blava

L’ajuntament de Castellar a través de l’Organisme de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona està notificant les denuncies per infracció de circulació ordenança núm. 30.01 o sigui estacionar en lloc senyalitzat amb limitació de temps sense haver-se proveït del tiquet corresponent de la Zona Blava.

Qui denuncia segons dita notificació és : Vigilant

Segons “Convenio colectivo de trabajo de ámbito de Cataluña para el sector de aparcamientos, estacionamientos regulados de superficie, garajes, servicios de lavado y engrasado de vehículos” la funció d’un vigilant és la següent:

Artículo 23. Categorías profesionales específicas de establecimientos de lavado, áreas logísticas, estacionamientos regulados de superficie, grúas de disciplina viaria y estacionamientos de vehículos

D-3. Controlador de zona azul

Es el trabajador que, en los estacionamientos regulados de superficie, controla el aparcamiento y el tiempo de estacionamiento de los vehículos, verifica los tiques instalados, es responsable de la puesta en marcha y cierre de los parquímetros, de su funcionamiento y correcto mantenimiento y practica, tanto las liquidaciones que se le ordenen como el vaciado de éstos, cuando hace falta. Da aviso a la persona competente en la materia de las posibles infracciones que detecta. Para todo ello, en la mayoría de casos, habrá de utilizar aparatos electrónicos y informáticos, elementales.

Per més “INRI” hi un acord de la Comissió Paritària que fa la següent consideració:

Acuerdo de la Comisión paritaria del II Convenio colectivo de trabajo de ámbito de Cataluña para el sector de aparcamientos, estacionamientos regulados de superficie, garajes, servicios de lavado y engrasado de vehículos, relativa a que se integren y manifieste sobre la aplicación de una determinada categoría.

Constatamos por lo tanto que los trabajadores que ostentan la categoría de Controlador de zona azul, no pueden formular denuncias, por el contrario la persona que tenga asignada la categoría de Inspector/Agente de zona azul sí tiene entre sus atribuciones la competencia de formular denuncias por infracción de las ordenanzas municipales.
Por todo el mencionado, dentro de las atribuciones establecidas en el artículo 9 del vigente convenio colectivo, esta Comisión Mixta de forma unánime

Resuelve:

Que dado que dentro de las funciones del personal que realiza estas funciones está la de formular denuncias, la categoría que corresponde a la consulta planteada es la de Inspector/Agente de zona azul.

Davant aquest fet manifestem que existeix una indefensió per part dels usuaris denunciats per aquests vigilants , ja que no existeix ratificació pels agents de la Policia Local, essent necessari per a la ratificació i comprovació dels fets denunciats, quan es formula una denuncia voluntària. Una vegada més fer palés el desgavell administratiu en que basa la seva gestió l’actual equip de govern.

avui he descobert electoralia.cat

Què és electoralia i com funciona?Com funciona electoralia?

electoralia.cat és el primer portal en català dedicat única i exclusivament l’àmbit polític i que neix, a més, en un període electoral. Es tracta d’ un web de captació de dades en temps real de tot allò que està passant al voltant de les eleccions i a la xarxa, amb un punt d’ anàlisi i contextualització d’ aquestes mateixes dades que el portal s’ ha encarregat de captar, organitzar i jerarquiztar.

electoralia rastreja en temps real més de 500 blocs especialitzats, webs de mitjans de comunicació (generalistes i especialitzats), la xarxa social Twitter i diferents canals de Youtube i mostra tota la informació relacionada amb les eleccions als usuaris del lloc, sense filtres i en temps real. El motor de cerca, a més, jerarquitza i prioritza aquests continguts en funció de la seva rellevància qualitativa (paraules clau, focus d’atenció) i quantitativa (comentaris, RT, respostes, visites i visionats).

Tecnològicament s’han definit una sèrie de paraules clau que l’eina rastreja. El pas següent és replicar els continguts associats a aquestes paraules dins electoralia.

Els continguts es poden visualitzar en dos nivells. Un nivell principal o destacat en el qual es mostraran els continguts amb un major nombre de comentaris i interaccions d’usuaris a la xarxa; i un segon nivell on es veuran tots els continguts de la xarxa a temps real, com si fos el time line de Twitter.

Avui ja he vist arribar a través d'aquesta web les primeres visites des d'aquesta pàgina, molt interessant.