202 anys d'espera....

Segons l'edició d'en Lluís Montagut "Història breu de Castellar del Vallès", ja feia esment de l'arribada del tren a Castellar del Vallès el un projecte redactat al 1808, segons dit projecte el tren havia de passar per Castellar procedent de Montcada, via Moia. En l'any 1912, el projecte fou modificat enel sentit de construir una simple perllongació del ferrocaril de Sàrria a Sabadell, més conegut per "tren de Les Planes". Quan les gestions d'una comissió voluntariosa, portades a cap en el període que va de 1918 a 1922 semblava que anaven adonar resultat positiu, el projecte fou abandonat.

Ara després de 202 anys d'espera sembla ser que finalment veure a final d'aquest deceni, arribar el primer tren a Castellar, de ben segur l'espera ha sigut llarga, però amb final feliç.... això esperem.

ICV presenta al·legacions al Pla Local de l'Habitatge

1. Entenem des de ICV de Castellar del Vallès que la proposta del PLH ha patit des de l'iniciï un greu dèficit pel que fa al procés de participació ciutadana. Aquesta ha consistit en una única sessió d'explicació i l'habilitació d'un mecanisme telemàtic per recollir aportacions ciutadanes. Segons la memòria del pla no s'ha produït cap proposta ciutadana i al nostre parer entenem això no és degut a una manca d'interès de la ciutadania sinó a que no ha existit un procés d'explicació i participació vers la ciutadania és per això que demanem: Aturar l'aprovació inicial del Pla i engegar un procés de consultes territorials i sectorials amb la ciutadania per tal de que aquesta faci les seves aportacions. 2. En quant als objectius del PLH:

•Millorar l'accés a l'habitatge, especialment dels joves, mitjançant la provisió d'un volum suficient d'habitatge assequible i d'ajuts al pagament d'allotjament. En aquest sentit, es preveu afavorir en la mesura que sigui possible la producció d'habitatge protegit en règim de lloguer, així com impulsar altres fórmules d'increment del parc de lloguer a través de la rehabilitació d'habitatges i posterior incorporació a la borsa de lloguer social.
Proposem afegir:

•Identificar i verificar la situació dels habitatges desocupats, per tal de comprovar el seu estat de conservació i nivell d'habitabilitat.
•Assolir fins al 2016 la xifra d'un mínim de 170 habitatges per incorporar-los a la borsa de lloguer social.
•Gestionar el procés d'intermediació amb els propietaris, via Oficina d'Habitatge, per tal d'incorporar el major nombre possible d'habitatges al mercat en règim de lloguer.
•Estudiar la possible declaració com a Àrea de Tanteig i Retracte el mateix àmbit de l'Àrea de Rehabilitació i Reconeixement del parc edificat. Als efectes de constituir o incrementar el patrimoni municipal de sòl i d'habitatge i de facilitar el compliment dels seus objectius, l'ajuntament podrà delimitar àrees en les quals les transmissions oneroses de terrenys quedin subjectes a l'exercici dels drets de tanteig i retracte, que correspon al mateix ajuntament, a les entitats urbanístiques especials o a l'administració actuant.
•Exercir un control efectiu sobre l'estat del parc, sobretot en els àmbits identificats amb major potencial de parc sense ocupació.
Millorar les condicions del parc d'habitatges, mitjançant el foment del manteniment del parc existent i la millora de l'accessibilitat. Pel que fa a la construcció de nous habitatges, es potenciarà la innovació en la concepció i el disseny del l'habitatge des de la perspectiva de gènere, per tal de reconèixer-lo com a espai on es desenvolupen les necessitats bàsiques quotidianes i de la qualitat constructiva i bon comportament energètic.

Proposem afegir:

•Promoure la rehabilitació d'edificis i habitatges edificats fins al 1920: uns 750 aproximadament.
•Promoure la rehabilitació d'edificis plurifamiliars construïts entre els seixanta i els vuitanta, amb comunitats de més de 20 habitatges.
•Millorar l'accessibilitat en edificis plurifamiliars de 3 i més plantes que no disposen d'ascensor: amb un total de 105.
•Rehabilitar els 170 habitatges que es proposen com a objectiu per augmentar l'oferta d'habitatge assequible.
•Delimitar una Àrea de Conservació i Rehabilitació, d'acord amb l'article 36 de la llei de l'habitatge (llei 18/2007) defineix a la Rehabilitació com instrument per garantir el dret a l'habitatge.
•L'aplicació de criteris sostenibles al parc d'habitatges de Castellar del Vallès durant els propers anys és un dels eixos capitals d'aquest programa. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la construcció i l'ús d'edificis a Catalunya genera a l'entorn del 50% de les emissions de CO2 a l'atmosfera. Per tant, és més que necessària l'aplicació de criteris de sostenibilitat en els edificis. Aquests criteris hauran de permetre:
L'estalvi energètic.

L'estalvi d'aigua i el seu reaprofitament.

La reducció i la reutilització de residus.

Aquestes mesures han d'anar destinades preferentment a les obres de nova construcció i a aquelles de rehabilitació total de l'edifici. La finalitat és que els projectes d'edificació integrin els criteris, els sistemes constructius, les tecnologies i les accions que facin possible una ciutat més acollidora i sostenible.

Les actuacions específiques a seguir dins d'aquesta línia passen per aplicar criteris compatibles amb el proper Decret d'Ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya.

•Afegir objectiu: Coneixement del Parc d'habitatges i la seva ocupació.


•Delimitar l'Àrea de Reconeixement coincident amb l'Àrea de Conservació i Rehabilitació i possible delimitació de d'una Àrea de Tanteig i Retracte, tant per treure profit directe i de forma immediata de la informació recollida, com per a que es mobilitzin al màxim tots els recursos disponibles.
•Analitzar en detall la informació disponible sobre el parc d'habitatges existent i la població de l'àrea delimitada, creuant dades en l'àmbit d'edificis i habitatges, per tal de seleccionar els edificis prioritaris pel treball de camp, amb criteris d'urgència i d'oportunitat d'intervenció.
•Elaborar un mínim de 500 TEDI (Informes tècnics sobre l'estat de la conservació dels elements comuns dels edificis) en els 8 anys de vigència del PLH, acompanyat d'un informe social sobre el perfil i la situació dels residents.
•Verificar les cèdules d'habitabilitat que es demanin dins d'aquest àmbit.
•Establir prèviament un conveni amb la Generalitat per la finançament de les dues tasques anteriors.
•Desenvolupar una base de dades qualitativa amb la informació de les consultes realitzades a l'Oficina d'Habitatge i a Serveis Socials (Registre únic de persones sollicitants d'HPO).
•Elaborar una diagnosi amb tota la informació disponible a finals del primer període (2009-2012) revisant el Pla de manera que permeti abordar el segon quadrienni amb un programa d'actuació específic, així com ampliar i mantenir aquesta informació permanentment actualitzada.
Patrimoni municipal del sòl i assoliment d'un parc parc públic d'habitatges

L'assoliment d'un parc públic d'habitatges destinats a lloguer vindria de la mà dels següents mecanismes:

•Adquisicions segons el decret 454/2004 de desplegament del Pla per al Dret a l'habitatge:
a. Aplicació del dret de tempteig i retracte: Zona "Els Predissos"

b. Compra d'habitatge lliure per destinar-lo a lloguer protegit.

Els municipis poden delimitar àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de l'Administració pública sobre:

•Edificis plurifamiliars sencers usats principalment com a habitatge i àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de l'Administració pública sobre habitatges concrets.
•La transmissió d'accions o participacions socials de societats mercantils l'objecte de les quals estigui vinculat directament o indirectament a l'activitat immobiliària i que siguin propietàries d'algun dels dits edificis o habitatges.
•Objectius:
Complir els objectius dels plans locals d'habitatge i l'exigència d'incrementar el parc d'habitatges vinculats a polítiques socials que estableix l'article 73.

Facilitar la conservació i rehabilitació d'edificis

Evitar l'expulsió d'ocupants o altres processos especulatius,

•El Pla territorial sectorial d'habitatge, en funció de la importància de l'activitat immobiliària o de necessitats socials especials, pot proposar una delimitació d'àrees de tanteig i retracte o pot delimitar-les directament, d'acord amb els municipis afectats.
•Per a definir les possibles àrees subjectes als drets de tanteig i retracte el municipi, o el Pla territorial sectorial d'habitatge, n'ha de justificar adequadament les raons. Els plans locals d'habitatges poden contenir la definició de les dites àrees.
•Aplicació per a la compra d'habitatge usat dels recursos obtinguts de la cessió del 10% dels terrenys amb aprofitament en els sectors de desenvolupament urbanístic.
•Permutes:
a. Amb els promotors privats per tal de que les empreses públiques puguin realitzar la màxima proporció de les promocions protegides.

b. Amb persones grans o discapacitades oferint habitatges nous a canvi dels seus on tenen dificultats d'accessibilitat.

•S'avaluarà la possibilitat d'establir sobre el Parc Públic d'Habitatges diferents tipus de cessions d'ús temporals; en aquest supòsit s'estarà amatent allò que estipuli la Llei d'Habitatge.
Aplicació del 10% d'aprofitament mig i possibles acords amb propietaris

D'acord amb la Llei d'Urbanisme que obliga a la cessió del 10% dels terrenys amb aprofitament.

En la mesura del possible, s'intentarà permutar sòl d'habitatge lliure en mans públiques per sòl d'habitatge protegit en mans privades, òbviament equiparant el preus de mercat dels dos productes.

D'aquesta manera, l'empreses municipals podria disposar de la major part de les promocions d'habitatge protegit. Una part d'aquests, segons els sectors i les circumstàncies, restarien en propietat municipal i ofertats en regim de lloguer. La resta es podria posar a la venda, adreçada prioritàriament a cooperatives, entitats sense ànim de lucre i altres organitzacions de l'economia social; els resultats econòmics d'aquestes alienacions serien invertits en la compra d'habitatge de segona mà en barris i sectors de la ciutat consolidada, de tal manera que sempre es mantingui el valor global del Patrimoni Municipal del Sòl.

Aquestes compres d'habitatge usat en la ciutat consolidada haurien de solventar, al menys, algun dels objectius seguents:

a) permetre reallotjar a persones amb mobilitat reduïda actualment en habitatges poc accessibles.

b) permetre alguna actuació integral de rehabilitació d'edificis.

c) impulsar una dinàmica de regeneració física i social en zones amb risc de degradació.

Si les dinàmiques de reallotjament comporten una permuta d'habitatge, aquest seria incorporat a la xarxa de mediació del lloguer social.

Aquest mecanisme permet augmentar el parc d'habitatges públics en barris on no hi ha previstos sectors de desenvolupament urbanístic o construcció de nous i garanteix una major flexibilitat i la possibilitat d'un major equilibri territorial dins la ciutat pel que fa a l'oferta d'habitatge amb preu de protecció pública.

Pel que fa a l'obtenció de recursos, mitjançant aquesta gestió, es poden obtenir recursos econòmics per a destinar a incrementar patrimoni municipal de sòl en general i en redistribuir les actuacions pel territori, és a dir a l'adquisició d'habitatge a la ciutat consolidada.

3. En el marc del concert i el consens de la política d'habitatge a Castellar del Vallès proposem la: Creació d'un Consell Municipal de l'Habitatge amb representació de les entitats i associacions del municipi que vetlli per el compliment dels objectius del PLH.

4. El pla Local de l'Habitatge en la seva diagnosi identifica com a 51 els casos de persones en risc d'exclusió social a Castellar per problemàtiques derivades de la manca d'habitatges actualment a Castellar. És per això i entenent que aquesta pot ser una mitjana constant del municipi que demanem que en el primer període de compliment dels pla: L'Ajuntament engegui la construcció de 50 habitatges públics que seran gestionats directament per els serveis municipals com habitatges tutelats per evitar l'excussió social.

5. L'envelliment de la població genera molts problemes en els municipis que, com Castellar del Vallès, tenen una bona part del seu parc immobiliari en forma d'habitatges unifamiliars i en urbanitzacions disperses. D'altra banda la diagnosi del PLH situa a Castellar a 799 amb reconeixement de discapacitat és per això demanem que: Una de les primeres actuacions del pla sigui impulsar, de forma concertada amb altres agents públics o privats, la construcció d'habitatges de la tipologia "equipament residencial assistit" a terrenys qualificats com a equipament, tant públic com privat, per tal d'atendre i garantir que la població de Castellar del Vallès amb problemes de diversitat funcional o dependència pugui seguir vivint al seu municipi.

6. Tal i com marca la memòria del PLH la primera demanda d'habitatge a la nostra ciutat correspon a la tipologia de joves en busca de la seva primera llar que en mols casos son i volen seguir vivint a Castellar en un habitatge preferentment de propietat. És per això, i entenent que al nostre país hem de superar la cultura clàssica de propietat de l'habitatge que proposem: En el marc de la redacció del POUM de Castellar del Vallès és definiran sòl de titularitat privada com a equipament per tal de que els privats puguin construir habitatges en regim de venda de la cessió d'ús tal i com possibilita la legislació actual.

7. El parc d'habitatges de Castellar del Vallès no esta excessivament envellit però hi ha nombrosos habitatges plurifamiliars que no disposen d'ascensor. És per això que demanem que: L'Ajuntament de Castellar impulsarà, conjuntament amb d'altres administracions públiques, campanyes per ajudar als propietaris en la instal·lació d'ascensors del seu municipi.

Entenen que la legislació quan marca com a objectiu el 15% dels parc d'habitatges per complir amb l'OSU marca mínims i no màxim demanem que la incorporació d'aquestes noves propostes no vagi en detriment d'altres actuacions previstes per aconseguir l'OSU fixat per la llei.

1.905 podría ser un número afortunat

1.905 podria ser un número afortunat, però tot el contrari és el nombre d'aturats que aquest passat mes de febrer teníem en el nostre municipi. Una xifra que oscil·la mes a mes depenent en moltes ocasions de les contractacions que es fan des de la nostra corporació per part dels nostres gestors socialistes.

Però, la pregunta és, com procedeix el PSC davant la necessitat d'incorporar personal? Fa la màxima difusió de l'oferta, perquè la ciutadania aturada pugui optar a aquest llocs de treball, publicant-la i anunciant- la en el seu butlletí de desgovern anomenat “l’Actual” , en la seva pàgina web o a traves de la ràdio? No, s'ha comprovat en aquests darrers 3 anys, que es persisteix a seguir contractant . o adjudicant a qui el nostre Alcalde digui, menyspreant la capacitat, la formació i aptitud dels 1.905 aturats, però això si, amb els impostos d'aquests, un tarannà difícil de canviar però no de deixar de reprovar.

Ara la Generalitat finançarà al nostre ajuntament la contractació de 38 treballadors/ores desocupats/ades inscrits com a mínim 6 mesos a l'atur, que no cobrin la prestació i/o subsidi d'atur o els manqui un mes per exhaurir-la, un pla per pal·liar temporalment els efectes de la crisi anomenat "Projecte Impuls", contractes amb una durada mínima de 6 mesos amb formació obligatòria, amb una retribució aprox. de 700€, un projecte del que esperem que l'ajuntament, ara si, faci la màxima difusió, ja que aquests no es podran adjudicar a dit.

ICV Insta a l’ajuntament a aprovar amb caràcter d’urgència una declaració en solidaritat amb els treballadors/es de Sony a Castellar

Els ecosocialistes instem amb caràcter d'urgència a que l'ajuntament en ple aprovi una declaració en solidaritat amb els treballadors/es afectats per la venda del centre logístic de Sony a Castellar del Vallès, així com que la corporació manifesti el seu rebuig absolut a la decisió de la direcció de Sony España, que ha optat per vendre el centre logístic, la maquinària i els terrenys que ocupa al fons d'inversió Praedium, així com la subrogació dels treballadors/es de la planta a l'empresa CEPL, sense haver-ne informat prèviament ni haver obert cap negociació amb la representació del personal.

La responsable dels ecosocialistes a Castellar Eva Clariana ha manifestat que" ha de ser la nostra corporació en ple qui manifesti obertament la seva solidaritat amb els treballadors afectats per aquesta decisió i apostí per la continuïtat de l'empresa a Castellar del Vallès"

Des d'ICV demanen es respecti i reconegui el paper fonamental de la negociació col·lectiva en el si del comitè d'empresa on es troben representats l'empresa i els sindicats. Aquests, que són els màxims i legítims òrgans de representació dels treballadors/es, han de vetllar pel compliment dels convenis i acords subscrits. També confiem en la intervenció i revisió que fa l'autoritat laboral i, en el seu cas, la jurisdicció laboral de què els acords subscrits s'adeqüin a la norma vigent.

D'altra banda els ecosocialistes volem que amb aquesta declaració es reafirmí el compromís de la corporació , ara més que mai, amb els treballadors/es i amb totes aquelles empreses que es puguin veure afectades per l'actual situació de crisis, tot incentivant polítiques d'ocupació i promoció econòmica que pugui desenvolupar.

Una bona herència... Gràcies Toni

TONI MORRAL I JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO COL·LOQUEN LA PRIMERA PEDRA DEL SINCROTRÓ
En la seva intervenció, el President del Govern, va assegurar que amb la construcció del sincrotró Cerdanyola esdevindrà "la capital de la la innovació".
Dijous 27 de juliol de 2006 se celebrava l'acte de col·locació de la primera pedra del Sincrotró que se situarà a la Plana del Castell.

L'acte va comptar amb destacades personalitats polítiques. L'alcalde, Toni Morral, va estar acompanyat del President del Govern de l'Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, del President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall i de diversos ministres i consellers.

Per Morral, amb l'impuls definitiu del Sincrotró "Cerdanyola dóna un pas rellevant que la converteix en una de les polaritats més importants de l'economia del coneixement de Catalunya i de la resta de l'Estat". Morral va assegurar que "mirem cap el futur amb l'ambició de convertir aquesta ciutat en un nus de referència per a les oportunitats en el camp de la innovació".

Per a no perdre les oportunitats que una instal·lació com aquesta comporta, Morral va convidar els representants de totes les institucions presents a "asseure'ns i consolidar un espai institucional, conjunt, innovador i dinàmic per a poder atraure talent, iniciatives d'investigació i innovació".

Per l'alcalde, Cerdanyola serà "la ciutat de la innovació". "Una ciutat que no neix avui, però que ara té una fita important en la seva trajectòria amb l'impuls del Laboratori de Llum Sincrotró".

Per la seva banda, el President del Govern Central, José Luis Rodríguez Zapatero, va firmar afirma que el Sincrotró serà la punta de llança del salt qualitatiu que "situï Espanya en la primera divisió dels països europeus en Investigació més Desenvolupament (I+D)" i en l'avantguarda de l'ús d'aquest tipus d'instal·lacions al costat de països com Suïssa, el Regne Unit i França. El President del Govern va destacar que el Sincrotró donarà servei a 160 grups d'investigació amb més de 1.000 científics dedicats de les més diverses àrees científiques (Biologia i biotecnologia -diagnòstics mèdics, estudi de virus, tècniques terapèutiques...-, matèria condensada -estudi de cristalls líquids, estudi de llums per exhibició de dades en pantalla...-, ciència de superfície -estudi de semiconductors, acer o micropartícules-) i diferents aplicacions industrials com en microelectrònica -disseny de circuits-, micromecànica -instruments de microcirurgia-, tecnologia aeroespacial, química farmacèutica -nous fàrmacs- o indústria dels aliments -nous productes-, entre d'altres.

Zapatero va assegurar que el Sincrotró "tindrà un gran impacte industrial i social en l'entorn que farà de Cerdanyola, no la ciutat de la innovació, sinó la capital de la innovació"

Gràcies Toni per apostar pel futur....

El hundimiento

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100319/53897753448/el-fiasco-de-montilla-psc-herrera-boada-saura-julian-santamaria-felipe-gonzalez-montserrat-tura-la-v.html

El fiasco de Montilla
El boxeador Boada es más visible que el cicloturista Herrera: ¿más duro mejor futuro?

Domenico Biancolelli era el Buenafuente del siglo XVII, un actor de Bolonia famoso en su época por sus improvisaciones con la máscara de Arlecchino. Tenía la curiosa costumbre de iniciar sus chistes sacando punta humorística al primer objeto que le venía a mano. Cualquier cosa le servía para arrancar sus monólogos, con los que el público se partía de la risa. Una vez dio con un frasco (fiasco, en italiano). Jugueteaba con él, improvisando como solía, pero aquella vez, el público estaba serio. Nadie reía. Irritado, Biancolelli exclamó dirigiéndose al frasco: "Es culpa tuya si no me aplauden" y, despechado, lo tiró al suelo. Desde entonces, en Italia se utiliza la expresión "fare il fiasco d'Arlecchino", que ha llegado a nuestras lenguas como sinónimo de fracaso escénico, de ridículo popular. José Montilla está estos meses descubriendo que aquel apéndice –Iniciativa– cuya retórica izquierdista y verde parecía tan decorativa encerrada en un frasquito de cristal se ha convertido en un fiasco. El fiasco de Montilla.

La estupefacción que causó el relevo por Joan Saura de una consellera del fuste y la probada eficacia de Montserrat Tura, así como las chanzas y desprecios que reciben Saura y compañía del entorno digital socialista, permiten deducir que el tacticismo de los dirigentes del PSC pasaba por poner en un brete a los consellers de Iniciativa con el objetivo de zamparse su electorado. A estas alturas de la película, sabemos que el frasco de Iniciativa, lejos de romperse, se mantiene enterito, mientras que Arlecchino- PSC las está pasando canutas. La encuesta de La Vanguardia coincidió no sólo con la nevada. También con el vía crucis de Saura y Baltasar en la comisión parlamentaria del incendio de Horta. Bajo una nevada de críticas, bajo un tremendo temporal de informaciones negativas, los ex comunistas consiguen mantener sin grave erosión su parcela electoral, mientras sus socios en el Govern se hunden.

Muchos comentaristas explican tal resistencia recordando que la pequeñez de ICV-EUiA (281.474 votos) favorece la cohesión de su electorado. Las críticas e informaciones negativas, en lugar de acomplejar o desanimar, reforzarían a los votantes de la izquierda de debò. Les aportarían épica y sentido. Épica del tipo "ladran, luego cabalgamos". Y sentido ideológico: "Nos atacan porque molestamos". Pero hay algo más: la crisis fomenta la radicalidad política. Véase Francia: Le Pen a un extremo y en el otro, trotskismo. Atención a Iniciativa. Cuando más dura es su imagen (y en este sentido es más visible el boxeador Boada que el cicloturista Herrera) mejor parece fraguar su futuro. Su ideologismo le permite incluso estar en condiciones de crecer, si el PSC embarranca (como apuntaba la encuesta del catedrático Julián Santamaría, embajador con Felipe González). El cuadro político catalán empieza a moverse. A moverse de verdad

Ànecs amb incontinència urinària?

L’empresa Aquanea obre a Castellar

L’alcalde de la vila Ignasi Giménez, i el regidor de l’Àrea de Territori, Aleix Canalís, van visitar dilluns les instal·lacions d’Aquanea. Es tracta d’una empresa especialitzada en tècniques de bioenginyeria aplicades al paisatge i que s’ha instal·lat recentment a la vila. Aquanea ofereix coneixements tècnics en l’àmbit del control de l’erosió, la restauració de rius, l’estabilització de talussos.

Avui llegint aquest noticia en el nostre butlleti de desinformació “l’Actual”, podríem pensar que per una vegada el nostre Alcalde dona suport a les noves empreses que s’instal·len al nostre municipi, però rebuscant en els nostres arxius hi han coses que no es quadren.

En primer lloc l’Empresa que visita el nostre Alcalde ja va tenir seu a Castellar exactament al Carrer Puig de la Creu, 46, abans de marxar a Crta. Sabadell a Matadeperra , S.4 al municipi de Terrassa. Aquesta mateixa empresa va ser la que va executar el maig de 2006 la millora paisatgística de la bassa de la Plaça Catalunya llavors aquella empresa va utilitzar Fiber rollTM vegetat i Plant palletTM, per tal de millorar la instal·lació de la bassa, per fer-ho es van utilitzar sacs tipus DeltalokTM. Amb els sacs que va instal·lar aquesta empresa en un principi s’aconseguia que les plantes no quedessin submergides i al mateix temps augmentem la superfície sobre la qual la planta podia arrelar i desenvolupar-se.

Amb aquesta iniciativa la plaça passava de tenir una bassa molt artificial i sense cap tipus d’hàbitat, de marges de formigó i parets rectilínies a ser una bassa de qualitat paisatgística i amb una riquesa florística destacable. Cosa que com podem visualitzar va ser tot un desencert i no per culpa del projecte sinó per la desídia vers el seu manteniment , ja que em retornat als marges de formigó i a tenir una bassa sense cap tipus d’hàbitat.

Quatre anys després de la inversió feta per la nostra corporació, ja no queda ni rastre, sent aquest govern qui va prendre la decisió de tornar la bassa al seu estat original. En aquest cas no dubtem de la qualificació de l’empresa per desenvolupar la implantació del projecte i la seva elaboració, el que ens sorprèn es que l’àrea encarregada del manteniment d’aquesta instal·lació que va desenvolupar aquesta empresa no tingues en consideració el seu manteniment i acabés al cap de 4 anys en un no res.
Ens agradaria buscar responsables i crec que el tenim, el mateix que visita amb el nostre alcalde la nova empresa, el regidor Aleix Canalis regidor de Medi Ambient (segons fa esment el cartipàs municipal), creiem tindria que explicar com pot donar la benvinguda a una empresa que va desenvolupar un projecte de millora qualitativa de la bassa de la Plaça Catalunya i que ell ha sigut el responsable de la seva degradació. M’imagino la cara que se’ls deu haver quedat a la gerent d’aquesta empresa en retornar a Castellar i veure en que ha quedat la seva tasca per recuperar la bassa, en un no rés. Per cert quines explicacions en deu haver donat el nostre Alcalde, “ excés d’incontinència orinaria dels ànecs, provocant la mort de la vegetació “. Que no es coneixedor el nostre equip de govern que tota inversió no ha de ser un simple foto el dia de la seva inauguració, sinó que el fa ser un bon gestor és la conservació de totes les inversions?, aquest és un bon exemple d’ineficàcia a l’hora de treballar pels interessos de la ciutadania, fa poc veiem al nostre butlletí com el PSC es vanagloriava de la reinaguració de la mateixa plaça, a tirant d’hemeroteca veiem que tot va ser una cortina de fum.
Instem al nostre equip de govern visualitzi d’altres espais similars a la comarca, Sabadell o Sant Quirze i prenguin nota de com s’ha de mantenir uns espai públic per tal del gaudiment de tota la població, d’un espai que ara per ara és un terral amb arbres.

Detecto molt nerviosisme....

Ja fa unes quantes setmanes, per no dir mesos, que es detecten, clarament, molts nervis en el PSC, en tots els àmbits: Generalitat i en el món local.

Avui m’assabento que Miguel Ángel Martín López, del grup municipal de districte del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, va qualificar de "mal follada" la directora de TV3, Mònica Terribas, arran de l'entrevista al president de la Generalitat José Montilla, el passat dilluns.

Martín López va penjar una entrada al seu facebook en la qual assegurava que "seré muy groseo lo siento, pero 'la Terribas está mal follada'. No puede ser que sea tan mala persona, tan tendenciosa, tan faltona, tan cínica, tan despectiva hacia su presidente... pero le ha salido mal pues hemos visto a un inmenso president Montilla", segons recollia racocatala.cat.
El càrrec municipal del PSC ha despenjat del seu facebook aquesta entrada i n'ha penjada una altra en la qual es disculpa.

Si bé es veritat que generalitzar sempre es injust i, en aquest cas, segurament també i, per tant, no ho faré, si que hi ha diverses manifestacions, gestos i actuacions que crec que avalen aquesta teoria del nerviosisme.

Sembla ésser que aquesta dinàmica s’ha instaurat a can socialista, i a casa nostra aquesta setmana hem tingut un bon exemple, gent que només es mou a gust en el terreny de l'ofensa o la desqualificació personal. Per silenciar l'adversari creuen que tot s'hi val. A falta d'arguments o de capacitat per oferir raonaments sòlids generen cridòria.

Bufetada a la independència informativa

De tots és sabut que el govern d'Entesa (o segona edició del tripartit) va ser possible gràcies als bons resultats de la coalició ICV-EUiA que, de fet, va ser l'única formació que va pujar en vots (C's al marge). Des d'aquell moment la nostra coalició ha estat objecte de tot tipus d'atacs des de la trinxera política i mediàtica de la dreta. No és casual. per tant, l'allau que li està caient a la nostra coalició des de les passades eleccions catalanes (amb l'incendi d'Horta , i com a últim exponent les nevades de la setmana pasada).

El Grup Godo amb La Vanguardia com a exponent ha sigut aquest set anys l'oasis que ha mantingut viu a CIU en la seva travessia pel dessert. Què se n’ha fet, d’aquell diari conservador, prudent, sempre amb tendència a l’oficialisme, a congeniar amb qui manava fos qui fos, que es deia La Vanguardia? El rotatiu editat pel comte de Godó està desconegut: d’un quant temps ençà ha pres una deriva informativa ben allunyada d’aquell rotatiu ponderat que amenitzava els esmorzars de les bones famílies de Barcelona.
Des de l’ascensió de José Antich a la direcció del diari l’any 2000 –coincidint amb les eleccions que van donar la majoria absoluta a José María Aznar– La Vanguardia ha emprès una senda molt marcada de suport a CiU i al PP, i a la col·laboració entre ambdós partits que llavors governaven a Catalunya i a l’Estat. Però la truita es va girar amb l’arribada del primer tripartit d’esquerres a la Generalitat el 2003 i la victòria electoral del PSOE l’any següent. Llavors, el rotatiu del carrer de Pelai –que encara hi era– va esdevenir, potser per primer cop en els seus més de 100 anys d’història, un diari d’oposició.

La Vanguardia continua passant el ribot incansablement per desgastar a ICV. I aquí, s’aprofita tot: si el conseller Saura no actua, és la prova fefaent que és inoperant, i si actua, resulta que no tocava.

Ara tenim nova enquesta cuinada per la Vanguardia, una enquesta que demostra que Iniciativa per Catalunya Verds seria la força del Govern que perdrà menys vots i segurament mantindria els mateixos escons (12). Això em demostra que la gent es intel·ligent i que sap separar la intencionalitat del grup Godo, per tal desprestigiar en qualsevol tema als ecosocialistes. De totes maneres en veurem de més grosses a partir d’ara, el que no sap La Vanguardia és que la gent sap separar el gra de la palla.

Bustonitzacio a Castellar 3

Noticia apareguda al diari digital Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/3700179/exdirector-lavui-sabadell-julia-guerrero-passa-director-radio-castellar-gracies-canvis-proces-seleccio.html


El ja exdirector de l’Avui Sabadell, Julià Guerrero, passa a ser director de Ràdio Castellar gràcies a canvis en el procés de selecció

El qui havia sigut cap de comunicació del PSC a Palau-Solità i Plegamans s’ha beneficiat de modificacions en les puntuacions del concurs públic sense que les hagi aprovat el Consell de Comunicació

Novament apareix la polèmica en l’adjudicació de càrrecs en organismes públics. Aquesta vegada ha estat a la població veïna de Castellar del Vallès però amb un marcat caràcter sabadellenc. Algunes fonts apunten que l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, hauria incidit directament per tal que una persona de la seva confiança passi a ser el màxim responsable del principal mitjà de comunicació del municipi.


L’entrevista personal passa de 5 a 10 punts, la prova pràctica baixa de 25 a 15 i els mèrits passen de 3’5 a 10. Aquests són alguns exemples dels canvis que han permès a Julià Guerrero esdevenir nou director de mitjans públics de comunicació de Castellar del Vallès. Una plaça, per cert, que no existia fins al moment. Fins ara el càrrec era el de director de Ràdio Castellar i per això el passat 25 de gener es va obrir un concurs d’oposició lliure en règim laboral. Ara bé, per ocupar la vacant que quedava lliure calia sotmetre’s a les bases generals acordades per l’Ajuntament durant el 2008 (en l’apartat sisè sobre la selecció dels aspirants i sobre les funcions bàsiques del lloc de treball) i el canvi de nom del lloc de treball ha permès que s’hagin pogut fer els canvis mencionats. A més a més aquesta nova plaça no es contempla en la plantilla de personal aprovada per al 2010, ni està prevista en la despesa al pressupost municipal i la seva creació no està permesa en el Pla de Sanejament aprovat el 2009 per pal·liar el dèficit en l’exercici anterior. No obstant, per si fos poc, tampoc ha estat tractat en el Consell de Comunicació de Castellar.



El nou responsable del mitjà públic castellarenc ha estat fins la setmana passada director de l’Avui Sabadell (encara sense director i amb un futur incert) i anteriorment havia sigut cap del departament de comunicació del PSC de Palau-Solità i Plegamans. Per tot plegat no han estat pocs els que no han dubtat en interpretar aquesta maniobra com un nou pas dels socialistes de la comarca per controlar els mitjans de comunicació locals i preparar-se així per a les pròximes eleccions municipals. De fet algunes fonts apunten que el mateix alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, hauria recomanat a l’alcalde de Castellar, Ignasi Gimenez, l’elecció de Guerrero. En tot cas ja alguns grups de l’oposició castellarencs ja han impugnat les bases del concurs i caldrà veure com evolucionen els esdeveniments. De totes maneres un cas similar s’ha denunciat des de Sabadell on el gerent de l’empresa pública Ràdio Sabadell, Josep Abellan, tampoc ha passat el procés que li correspondria per ocupar el seu càrrec. Bàsicament l’haurien d’haver escollit dues terceres parts del ple municipal i això mai ha passat

Visca les externalitzacions!!!!!!!

Dones i homes de la neteja van passar el dia 7 de març la nit a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar millores laborals. Una vintena de membres d’aquest col·lectiu, que és majoritàriament femení, va fer nit davant el palau Generalitat. Denuncien que cobren de mitjana uns 750 euros al mes. Això en el cas que aconsegueixin que els contractin per vuit hores. La majoria han de treballar a diverses empreses per poder arribar a aquest sou, i això els fa molt difícil compatibilitzar feina i família.

Fent trasllat a casa nostra, la nostra corporació amb els socialistes al capdavant van adjudicar la neteja dels edificis públics i les escoles a l’empresa Clece, un per un import de 592.027 euros a l'any.

L'empresa Clece SA és una empresa nacional. Des de fa uns anys està guanyant molts concursos de l'administració pública entre elles la nostra . Guanyar aquests concursos els està suposant uns beneficis de milers de milions d'euros, ja que quan es concedeixen les contractes no es pregunta a l'empresari quant destinarà als beneficis i quant al treballador, es limiten a agafar la millor oferta. Aquesta empresa és una de les quals pitjors contractes tenen per als seus treballadors. Contractes precaris, temporals que es fan interminables, cada mes hi ha errors en les nòmines, les hores extres es paguen a 5 euros el que després de llevar-li el 14 % d'IRPF es converteixen en regalets que li fan a l'empresa, encara que en el conveni aquest que ells nomenen tant, marca que les hores extres s'han de pagar a 13 euros. El personal que hi ha destinat per a cada centre en els quals netegen és insuficient, per tant tenen una sobre càrrega de treball que no està d'acord amb el salari. Els dies personals no es cobreixen.. Han de suplir amb el seu treball i el de la companya absent. Moltes es queixen que no poden fer els fons en condicions, però és igual, perquè aquí el que preval és que sembli que els centres estan nets.
Ja hem tingut coneixement de queixes d’aquestes treballadores, i del trasllat de les seves reivindicacions davant del nostre batlle, els qual les obsequia amb una palmadeta a l’esquena, fent omissió de la seva corresponsabilitat.

L'espiral del silenci o l'últim recurs d'un mal govern

El passat 21 de setembre de 2009 els ecosocialistes vàrem trametre mitjançant entrada a registre a l’ajuntament queixa sobre els espais que destina el nostre plural mitjà de comunicació local en l’apartat Opinió i que a data d’avui encara espera resposta.

Fem transcripció entrada a registre núm. 2009/11576de data 21 de setembre de 2009 a l'atenció del consell de comunicació de l'ajuntament de Castellar;

Exposa:
Aquesta secció local va rebre mitjançant correu electrònic el passat dia 28 d'agost el següent correu:

"Bon dia a tots i a totes,

Passat el període de vacances, tornem a la càrrega. Us recordo que esperem els vostres articles pel pròxim setmanari que sortirà publicat el 4 de setembre.
Com ja heu observat al llarg de les darreres setmanes, la secció d'opinió ha experimentat alguns canvis. A la part dels articles, l'espai s'ha vist reduït per poder insertar una mitja plana de publicitat i així esponjar la resta de seccions. Per tant, en aquest espai només s'hi ubicaran els articles dels partits amb representació al ple de l'Ajuntament.
La resta d'escrits de partits que no tinguin representació, plataformes o institucions s'ubicaran a la secció de la bústia amb un màxim de 15 línies per carta.
Gràcies a tots/es per la vostra col·laboració,
L'Actual "

En primer lloc fer esment mitjançant documentació que s'adjunta que aquest nou criteri ja es va dur a terme el l'edició del 24 de juliol al 30 de juliol de 2009, on per sorpresa ni previ avís varem veure com la nostra nota passava sense previ avís a la secció "Bústia".
D'altra banda creiem que aquest nou criteri d'inserció de notes en la secció d'opinió, només afecta a la nostra formació política amb una intencionalitat clara de fer menys visible a la nostra formació amb una acotació en l'extensió màxima dels l'escrits de 15 línies .
Un altra fet a tenir en consideració per aquest Consell ha d'ésser el fet que el correu en que es fa esment explícitament que en la secció Opinió només es publicaran els articles dels partits amb representació al ple de l'ajuntament, va directament adreçat a la nostra formació, única formació que ara per ara tramet escrits a aquest mitjà, i que actualment no disposa de representació al ple de l'ajuntament.
El que ens sobte més és d'incompliment d'aquests nous criteris d'inserció per part de la redacció de l'Actual, en edició del passat dia 18 de setembre, la nostra sorpresa és trobar una nota a l'apartat Opinió del Senyor Antonio Castillo que no signa sota cap formació política aquest escrit i que no ens consta en el seu escrit actuï en representació de cap formació política, i sí ens sembla en representació d'una entitat municipal.
També volem manifestar la incongruència inserir les cartes amb il·lustració adjunta de Marta Busquets el 4 de Setembre i de Rita Huybens el dia 18 de setembre sense complir els criteris abans esmentats, ja que tampoc son persones que representin o que signin com a representants de cap formació política amb representació al ple de l'ajuntament.
És per aquest motiu i donat que entre les competències del Consell de Comunicació té les competències de vetllar per la neutralitat, pluralitat i objectivitat i transparència de les informacions dels mitjans públics municipals i pel respecte als drets i les llibertats, llibertat que criem queda coartada per aquesta instrucció mitjançant correu electrònic de la redacció de l'Actual i que afecta directament a la nostra formació que representa el a sota signant,
Demana
Que el Consell de Comunicació quedi assabentat d'aquest nou criteri que vulnera i coarta la nostra llibertat d'expressió així com d'incompliment reiteratiu en els números posteriors d'aquesta instrucció per la mateixa redacció de l'Actual.
D'altra banda sol·licitem còpia de l'acta de la propera reunió on es doni resolució a aquesta queixa, queixa que serà tramesa al Síndic de Greuges en la mateixa línia.

Som coneixedors que el passat mes de febrer es va convocar el Consell de Comunicació i segons em pogut observar per repliques i contrarèpliques els participants en el debat es van embrancar en la definició de les seves ideologies. Obviant una demanda que volia fos tractada en aquest Consell de Comunicació, i que encara espera resposta. És aleshores quan reflexiono i d’ençà de tot el que està passant puc manifestar que hi ha socialistes que em semblen molt indefinits, que diuen ser d’esquerres , o sembla ser que ho diu un carnet expedit des del carrer Nicaragua , però ho és sota pagament de quota , ja que les coses que fan (en aquest no han fet )a mi no em semblen de socialista, això d’obviar una demanda d’un partit com el nostre, que malgrat ara per ara no té representació al municipi, arreplega el sentiment de molts votants que van confiar en nosaltres i d’altres que s’afegiran al nostre projecte, és del tot menyspreable.
Això em fa pensar amb els socialistes Castellarencs i em quedo pensant en com li estan sortint de malament les coses a l’Ignasi. Ell que està destinant milers i milers d’euros al que anomena “comunicació” però que en realitat estant dirigits a que la gent tingui una determinada imatge del seu equip de desgovern, però ni així s’està sortint. Cada dia hi ha més ciutadans de Castellar que tenen clar que el socialisme i el PSC és una cosa, i una altra cosa molt diferent el que fa el nostre alcalde.
Ha arribat un moment, haig d’admetre-ho, que no sóc capaç de saber fins on arriba el seu nivell de consciència i capacitat d’anàlisi objectiu de la realitat, d’aquest desgovern Socialista

On anirem a recarregar?

Es recarrega a la nit, com un telèfon mòbil, tot just gasta 1,5 euros per cada 100 quilòmetres, no surt fum del tub d'escapament i el seu conductor es lliura de la vibració i els sorolls dels motors actuals. Els cotxes elèctrics no són ciència ficció: arribaran A Europa l'any que ve. Però el que falta, precisament, és tota una xarxa d'endolls i pals elèctrics que proporcionin autonomia als vehicles. En les cases, en les empreses, en els carrers.

Amb el cotxe elèctric es guanyarà en eficiència i sostenibilitat. En eficiència, perquè aquests nous vehicles rendeixen al 80% o 90%, mentre que l'eficàcia d'un motor de combustió se situa entorn del 20%. D'altra banda, l'energia total consumida pels vehicles prové en el 98% de productes derivats del petroli, pel que l'estalvi real anirà en funció de la procedència de l'electricitat que, segons els experts, podria ser renovable en major mesura. Estem segurs que el parc automobilístic elèctric contribuirà a absorbir la producció energètica renovable que actualment no encaixa en el sistema. Crear-lo no és tant un repte com una oportunitat perquè, com líders internacionals d'energies renovables, puguem facilitar l'operativitat del sistema".

A Castellar ja hem sol·licitat al nostre Alcalde una infraestructura pública de recàrrega al municipi. Amb aquesta missiva volem obrir un debat a totes les forces vives del nostre municipi a fi que tinguin en consideració la nostra demanda, que obre les portes a un municipi amb una major consciència sostenible.

La bustonització arriba a Castellar 2

Avui som noticia al blog "Sabadell ha de canviar" la política socialista de Castellar ja arriba a Sabadell.

http://sabadellhadecanviar.wordpress.com/2010/03/05/la-ciudad-de-los-reglamentos/#more-3924

HAGAMOS OTRO REGLAMENTO!

De las muchas tonterias innecesarias que el gobierno podía haber puesto encima de la mesa nos hemos encontrado el denominado “Reglament d’ús i accés als mitjans públics de comunicació d’àmbit local”.

El gobierno pretendía aprobarlo con el apoyo de una mayoría amplia. Finalmente sólo logró un voto de la oposición, el de ERC. Magí Rovira se dió por satisfecho con el compromiso de tener más espacio en la revista del PSC (que pagamos todos) llamada “Sabadell a prop”.

Entra en vigor una suerte de reglamento que, en el fondo, no cambia absolutamente nada. PSC y PP seguirán manteniendo el control de los medios y seguiremos viendo a Bustos por todas partes, que es de lo que se trata. Tiene su gracia la cosa. Se pasaron por el forro los acuerdos del pleno, por ejemplo, en el asunto de Sant Oleguer y esperamos que cumplan ahora un acuerdo que no representa absolutamente nada. Esta es la ciudad de las normas y los reglamentos, de los estudios y los informes. Y una vez creados, al cajón.

Si el gobierno hubiese querido democratizar de una vez los medios públicos, debería abordar la cuestión con seriedad.
Por ejemplo empezar cumpliendo la ley en lo que refiere a Ràdio Sabadell. Ya contamos aquí hace meses que el gerente de la emisora local, Josep Abellán, fue nombrado hace un año y medio de forma irregular. Por lo tanto, puede cuestionarse perfectamente cualquier decisión que haya firmado una persona que legalmente no podía haber accedido al cargo. Según la llei de l’audiovisual vigente en Catalunya, para ser nombrado para ese cargo un Consell Consultiu cuya composición nada tiene que ver con el que aquí existe ahora, debiera haber presentado varios candidatos en función de sus méritos. Esa propuesta debiera haber llegado al Pleno y allí haber sido aprobado por, al menos, una mayoría de dos tercios. Demasiado trabajo. Mucho más fácil que el candidato sea designado desde la alcaldía, donde vas parar.

Y esa es sólo una de las irregularidades. Hay muchas más pero no volveremos sobre ellas. Aunque es irónico que la ley exija que la radio tenga un reglamento que la regule y ese no exista, y sin embargo ahora hay un documento absurdo que nace sólo para justificar los atropellos del gobierno municipal para su radio, su revista y su programa de televisión. Mientras tanto seguiremos vieno las apariciones del alcalde en todo el resto de programas de Canal Català, incluida la carta de ajuste, si existiera. Que menudo es.

Mientras las cosas andan así en Sabadell sólo tenemos que desplazarnos un poco e ir a Castellar para ver como se han sorteado allí las exigencias de la ley. ¿Que las reglas para ser director de la radio se ponen muy complicadas? Pues nada, hacemos unos pequeños arreglos y asunto resuelto.

Me cuentan que estaba previsto un concurso para la plaza de director de esa emisora. Pero que en el último minuto se han hecho unas modificaciones en las bases y ahora ya no se busca un director, sino un “cap de comunicació” que cuente entre sus funciones la gestión de ese medio. Las quejas de la oposición no han sido pocas. Especialmente porque aseguran que esa plaza está prevista desde el primer dia para un periodista de Sabadell, Julià Guerrero y que se ha creado a su medida. Y todo eso, según estos grupos aseguran, sin que la plaza estuviera prevista en la plantilla, sin que hubiera presupuesto para ella y sin que el plan de saneamiento que tiene el ayuntamiento a causa del déficit del 2009 lo permita.
Me cuenta una persona de Castellar que Guerrero, conductor desde hace tiempo de un programa de Ràdio Sabadell, y antes ya responsable de comunicación en el anterior gobierno de Palau, llegará al nuevo cargo con el apoyo de Bustos. No puedo decir que me sorprenda. Ya sé del trabajo reciente de este periodista en el gratuito Asabadell, aunque lo cierto es que siempre me habían dicho que había sido, en otros tiempos, un crítico de la cosa bustista. Claro que todas las cosas cambian y todo está mucho mejor ahora, claro.

En cualquier caso, felicidades a los agraciados y el resto a seguir de espectadores de todas las maniobras que quieran. Si nadie impone que se cumplan las leyes cuando estas, además, son tan claras, quizás es que tenemos un poco lo que nos merecemos.

On està la política de Recursos Humans a l'ajuntament?

Ens consta que l’equip de govern i la secció sindical de CCOO a l’ajuntament durant aquesta legislatura han estat endegant les negociacions per implantar la valoració de llocs de treball (VLT) per la plantilla de la corporació, consistint en l'anàlisi i descripció de les funcions assignades als seus ocupants per tal de situar cada lloc en una escala ordenada que, en la majoria de casos, constitueix la base del sistema de remuneració d'una organització. Valoració que desconeixem si finalment ha sigut implantada, però el que si podem afirmar que estigui o no implantada hi ha una proposta per part de la Diputació que ha de ser tinguda en consideració.

En relació a la nova plaça de Director de Radio Castellar visualitzem, d’acord amb les bases de la convocatòria unes tasques que fins ara no estaven assignades al director la radió, assumint competències de cap de comunicació.

El que podem afirmar es que la Diputació de Barcelona, encarregada d’aquests processos de Valoracions de Llocs de Treball, dibuixen un primer document sobre l’estudi organitzatiu i propostes de millora adreçades a l’Equip de govern. L’estudi posterior es bassa amb unes fitxes per cada lloc de treball que han d’assignar la descripció de les seves competències dintre de l’organigrama i les seves tasques funcionals. El que no entenem és aquest canvi d’assignacions en aquesta plaça, i ens preguntem si ha hagut una modificació en dita fitxa assignant competències i atribucions d’aquesta plaça que ha sigut recentment coberta i que de ben segur la Diputació no va tenir present en el moment de realitzar la corresponent Valoració de Llocs de Treball.

Moltes preguntes queden ara pendents de resoldre, en relació a la presentació d’al·legacions per part de CiU a les bases de la convocatòria del Director de la Radio, però escoltant el debat polític d’aquesta setmana on és parlava d’aquest tema, sembla ser que l’equip de govern, ja ho té tot enllestit, discurs musical, valoració personalitzada, funcions segons convingui, quantitats econòmiques segons de qui es tracti, i un pacte temporitzat segons conveniència de la corporació.

D’altra banda algun il·luminat aquest dies instava a que més d’un es llegís l’EBEP (Llei de l’Estatut Bàsic de l'Empleat Públic) , a aquest personatge m’agradaria fer-li saber i tornant a la plaça a dalt esmentada que existeix una cosa que és la carrera professional o sigui la promoció interna en l’àmbit de la funció publica que es defineix com el conjunt ordenat d’oportunitats d’ascendir i expectatives de progés professional conforme als principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i que vostès amb aquesta convocatòria passen pagina a cop d’autoritat , em sap greu afirmar que amb aquesta decisió l’ajuntament denota que li manca un model organitzatiu, no aporta cap proposta homogènia de racionalització dels serveis ni cap element que serveixi per reconèixer la professionalitat dels treballadors d’aquesta corporació.

Aquesta és la seva aposta per una funció pública de qualitat i al servei de la ciutadania.

ICV insta a l’ajuntament a implantar “electrolineres” a Castellar

Les grans marques d'automòbils treballen a ple rendiment per a posar en el mercat models de cotxes elèctrics: nets, ecològics i energèticament més sostenibles. El problema serà on repostar a Castellar

És per aixó que els ecosocialistes demanen que l'ajuntament inici els contactes amb les empreses privades del sector a fi de planificar la futura però imminent necessitat d'una infraestructura pública de recàrrega al municipi. Cal fer esment que Castellar és un punt de pas de molts vehicles i un dels pocs municipis on es poden trobar fins a cinc benzineres de diferents empreses de subministrament de carburants.

Per la responsable dels ecosocialistes a Castellar , Eva Clariana , és necessari que aquests punts de recarrega estiguin en el carrer perquè «es visualitzin: el vehicle elèctric és una alternativa eficaç, però perquè sigui real necessita incentius». Per aquest motiu cal avançar-se abans fins i tot que hagi demanda: que quan els ciutadans comencin a comprar-se cotxes elèctrics, tinguin «electrolineres» on repostar. «Que sigui cada vegada més fàcil trobar punts de recarrega, o donar per fet que una nova instal·lació ha de contar amb aquestes prestacions», afegeix.

L'objectiu és que en un termini d'un any l'ajuntament hagi estudiat el mercat per a saber quin ha de ser el model a oferir. L'expansió de l'ús d'aquests motors, és imminent: ja es treballa en millores en la velocitat de recarrega -ara entorn de les 6 hores- i en més autonomia -fins a 500 quilòmetres.

A Castellar els vehicles elèctrics tenen una reducció del 50% en l'impost de circulació, però aquest incentiu no és suficient si el potencial usuari dels nous vehicles elèctrics no visualitzen punts de recarrega al municipi. ICV vol alertar a l'equip de govern de l'imminent l'eclosió d'aquests vehicles, ja que gairebé tots els fabricants d'automòbils assagen en l'actualitat amb models elèctrics, que trauran al mercat entorn dels anys 2010 a 2013 . I amb durades de càrrega que variaran entre 6 hores - si es realitza amb endoll domèstic- a uns 30 minuts -amb endolls d'alta potència.

Davant d'aquesta fet l'Ajuntament i les empreses privades ja han de començar a treballar i aprofitar el Pla Movele del Ministeri d'Indústria, per tal que sigui una realitat aquesta proposta, quan ja a hores d'ara ja estem detectant la necessitat.

Una altra moció que no veurà la llum a Castellar

Instem a obrir una reflexió a tots els grups municipals sobre el que representa aquest dia per a totes les que hem lluitat per assolir els nostres drets....

MOCIÓ PEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES PER UN NOU MODEL ECONÒMIC ECOLÒGIC I EQUITATIU

Malgrat viure una crisi centrada en els sectors de la indústria, la construcció i les finances, majoritàriament masculins, en el nostre país, a dia d’avui, hi ha 2.400.000 dones ocupades menys que homes; la taxa d’activitat femenina és 17 punts inferior i la taxa d’atur és també més alta per les dones que pels homes. A més, en termes qualitatius la desigualtat laboral s’eixampla, ja que les dones acumulen més contractació parcial i més contractació temporal i alhora existeix una flagrant discriminació salarial. A Catalunya, l’any 2008, el risc de caure en la pobresa era per a les dones d’un 18%, i per als homes d’un 15% (després de les transferències socials). Per tant, si bé aquesta crisi perjudica els sectors ocupats majoritàriament per homes, la realitat és que tenim un mercat laboral que perjudica les dones.

Atès que un sistema de serveis de benestar insuficient deixa la cura en mans de les famílies i això, en la majoria dels casos, significa en mans de les dones. El nostre país es troba a la cua d’Europa pel que fa a despesa pública en serveis de benestar. Això és visible, per exemple, en el personal que treballa al sector públic (Espanya 14,6% - UK 20,2% - Suècia 34,4% ); i és especialment visible en el personal dedicat a la cura de les persones, que és la base del benestar.

Atès que l’oportunitat del moment present és la de provocar un gir cap al benestar quotidià com a font de riquesa econòmica i de sostenibilitat ambiental i social. Avançar cap a una economia més eficient econòmica i ecològicament i inclusiva socialment.

Atès que les empreses mediambientals i tota l’economia reconvertida cap a un nou model verd, com a empreses de futur, no poden reproduir la desigualtat de gènere present en la vella economia productiva. Avui ja es pronostica que la majoria de treballs verds sorgiran en el camp de la construcció, la indústria i l’enginyeria on la representació femenina és significativament baixa. Cal treballar perquè el nou model econòmic sigui un model millor pel que fa a l’equitat, en cas contrari, l’economia verda exclourà les dones tal i com ja està passant avui.

Atès que cal posar la cura de les persones en un lloc central del nou model econòmic. El sector del servei a les persones té tres grans avantatges en relació als reptes de l’economia del futur, perquè és molt intensiu en treball, perquè és poc intensiu en consums energètics i materials i perquè genera llocs de treball no deslocalitzables. A la vegada, aquest és un sector fortament feminitzat, tant a l’economia formal com a la submergida i a la no monetaritzada. És, també, un sector clarament subdesenvolupat en el nostre país - en relació a la UE-15 - i en aquest sentit podem parlar d’un dèficit històric. És, a més, un nínxol de creació d’ocupació infrautilitzat.

Atès que és responsabilitat de l’Administració Pública garantir la igualtat d’oportunitats de la seva ciutadania. Això implica crear mecanismes correctors de les desigualtats estructurals i culturals. De la mateixa manera, és tasca de l’Administració garantir l’accés de tothom a les eines bàsiques de funcionament, com és avui la tecnologia.

L'AJUNTAMENT DE CASTELLAR DEL VALLÈS ACORDA:

1er. Instar a que la reconversió de sectors tradicionals - com la construcció o l’automòbil - inclogui com a objectiu estratègic la feminització d’aquests llocs de treball

2n. Demanar que en les apostes per la formació especialitzada es potenciï la presència de dones. Que, a més, existeixi una política de quotes reservades a la formació que combatin la segregació horitzontal (quotes femenines en sectors masculinitzats i a l’inrevés).

3er.Potenciar l’autoocupació femenina en les polítiques de promoció econòmica mitjançant microcrèdits per a dones emprenedores que potenciïn els sectors ambientals. En el mateix sentit, el sector públic pot jugar un paper d’aval d’aquests negocis davant la banca privada.

4rt. Fer una crida a la resta administracions públiques perquè garanteixin condicions laborals i salarials dignes de les persones dedicades a la cura i que facin aflorar l’economia submergida, que manté moltes dones sota el llindar de la pobresa, sense drets laborals i fora dels circuits de l’Estat del Benestar.

5è. Demanar una ampliació de l’oferta formativa en els sectors vinculats a la cura.

6è. Incorporar en el Plans de Mobilitat Local la perspectiva de gènere a partit d'un canvi en les infraestructures per a una mobilitat sostenible i quotidiana. La configuració actual del sistema de transport és poc igualitària i generadora d’exclusió. El transport públic prima la mobilitat laboral sobre la resta de mobilitat quotidiana, deixant fora de les planificacions tota la resta de desplaçaments més relacionats amb la satisfacció de les necessitats personals i familiars.

FEBRER 2010